| -EL CASTELL DE GUÀRDIA DISPOSA D’UN OBSERVATORI D’AUS | ||
| El Castell de Guàrdia, situat dalt d’una roca, disposa d’un mirador panoràmic des del qual es veu a vista d’ocell tot l’entorn de l’embassament de Terradets i el riu Noguera Pallaresa. | ||
| Aprofitant la situació privilegiada de l’edificació medieval pertanyent als comtes de Pallars, l’Estació Biològica ha introduït al mirador un observatori d’aus.
Al Castell de Guàrdia es poden trobar uns panells informatius dels tipus d’aus més comuns a la zona, a més dels rapinyaires, perquè els visitants els puguin identificar. TALL JORDI CASTILLÓ Tècnic de l’Estació Biològica del Pallars Jussà El mirador coincideix amb la cua de l’embassament de Terradets, una zona molt important de pas d’ocells, sobretot a la primavera i a la tardor, de manera que és un punt que facilita l’observació de diferents estols d’ocells en migració, que poden anar des dels grans planejadors com les cigonyes a ocells passeriformes, que es poden veure si es passeja una mica per la vora del riu. Des de la seva posada en funcionament, molts visitants que arriben a Castell de Mur, fan parada al Castell de Guàrdia perquè al mateix temps que visiten la fortificació i les restes de l’església de Sant Feliu, gaudeixen de les vistes del paisatge. Aquest mirador i observatori d’aus va ser subvencionat per l’Obra Social de la Caixa i suposa un complement de turisme de natura al conjunt arquitectònic de Castell de Mur. |
||
| -L’OFICINA DE TURISME MANTÉ LES XIFRES DE CONSULTES | ||
| L’Oficina de Turisme de la Cerdanya, ubicada a Puigcerdà, ha mantingut aquest estiu un nivell de consultes molt similar al de la temporada anterior. Entre juny, juliol i agost, s’han atès 13.329 turistes. | ||
| L’Oficina de Turisme de la Cerdanya, ubicada a Puigcerdà, ha mantingut aquest estiu un nivell de consultes molt similar al de la temporada anterior. L’estiu passat, l’oficina va experimentar un creixement del 40% en el nombre de turistes atesos, el que va significar una xifra rècord. Mentrestant, aquest estiu, el nombre de turistes que han passat per l’oficina s’ha mantingut gairebé igual, amb una lleugera davallada que no arriba a l’1 per cent.
EDUARD CORREA, responsable Oficina Turisme Correa assegura que el gran creixement de consultes experimentades l’estiu passat està estretament lligat amb la crisi econòmica. I és que bona part dels usuaris de l’oficina de turisme van ser segons residents que van aprofitar molt més la casa que tenien a la Cerdanya, ja que no es podien permetre fer un viatge a l’estranger. D’aquesta manera, s’estaven molts més dies de l’habitual a la comarca, i acabaven acudint a l’Oficina de Turisme per conèixer quines activitats s’hi podien fer. Pel que fa a la procedència de la resta de visitants, els que no disposen de segona residència a la comarca, la majoria venen del País Valencià, Madrid, el País Basc, Andalusia, les Balears i les Canàries. Pel que fa al tipus de consultes, les més freqüents són de caràcter general, seguides de les consultes específiques sobre excursions, allotjaments i activitats turístiques com ara el Tren Groc. |
||
Posts Tagged ‘Turisme’
» EL CASTELL DE GUÀRDIA DISPOSA D’UN OBSERVATORI D’AUS |» L’OFICINA DE TURISME MANTÉ LES XIFRES DE CONSULTES
dijous, setembre 9th, 2010» UNA DIADA DEDICADA A LES ENERGIES RENOVABLES |» INICI D’OBRES AL CENTRE D’INTERPRETACIÓ DEL FERROCARRIL
dijous, setembre 2nd, 2010| -UNA DIADA DEDICADA A LES ENERGIES RENOVABLES | ||
| Les energies renovables seran les protagonistes de la Diada de Cerdanya d’aquest any. Se celebrarà els dies 18 i 19 de setembre a Estavar, a l’Alta Cerdanya. | ||
| Les energies renovables seran les protagonistes de la Diada de Cerdanya d’aquest any. El 18 i 19 de setembre, Estavar, a l’Alta Cerdanya, acollirà la vint-i-vuitena edició d’aquesta festa, coordinada per l’Institut d’Estudis Ceretans i per un municipi de la comarca, que cada any canvia. Aquest dimecres s’han presentat els actes de l’edició d’enguany a l’ajuntament d’Estavar. Al llarg dels dos dies es realitzaran exposicions i conferències al voltant de les energies renovables, com ara la biomassa. Encara no està confirmat, però una d’elles podria anar a càrrec del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar. A banda, també s’han organitzat diverses activitats festives i un dinar amb productes exclusivament de Cerdanya. Els organitzadors volen que hi participi gent de tota la comarca
TALL LAURENT LEYGUE, regidor Estavar Així doncs, intentaran que durant la Diada tots els pobles de la comarca pengin la bandera cerdana, com a símbol de la unitat de la vall. Durant la Diada també s’entragarà el premi del Primer concurs de fotografia transfronterer, al qual s’hi han presentat 90 fotos, i s’inaugurarà la plaça de la Diada de Cerdanya, a Estavar. Pel que fa al finançament, la Diada serà costejada sobretot per l’ajuntament d’Estavar. Tot i això, les destrosses provocades pels aiguats que va patir el poble a mitjans de juliol, han afectat el pressupost. L’ajuntament, però, ha demanat subvencions a altres administracions, i per primer any ha aconsguit que la regió Llenguadoc Rosselló doni diners per a la Diada. També han destacat que, per primera vegada, l’Estat francès donarà suport a l’acte i en reconeixerà la seva importància, tot i que no està clar si acabarà donant-hi diners. |
||
| -INICI D’OBRES AL CENTRE D’INTERPRETACIÓ DEL FERROCARRIL | ||
| Miquel Pueyo ha visitat les primeres tasques d’adequació i neteja de l’entorn que s’han començat a fer al Centre d’Interpretació del Ferrocarril de Cellers. | ||
| De moment s’ha iniciat la retirada de les teules de l’antic edifici, que es troben en força bon estat, i que es preveu reposar al futur edifici del centre d’interpretació.
TALL MIQUEL PUEYO Vicepresident del Consorci del Montsec L’actuació de l’arranjament de la teulada costarà uns 32.000 €, que finança el departament de política territorial i obres públiques, i és una obra prèvia i necessària a la construcció del centre. Durant la visita on se li ha mostrat les diferents actuacions que es duran a terme, ha estat acompanyat per l’alcalde de Castell de Mur, Josep Castells, i el gerent del Consorci del Montsec, Joan Camats. TALL JOSEP CASTELLS Alcalde de Castell de Mur El centre d’Interpretació del Ferrocarril és un projecte del Consorci del Montsec que pretén donar a conèixer el patrimoni històric a través del turisme i aprofitant una infraestructura com és el tren, que enllaça la ciutat de Lleida amb La Pobla de Segur. TALL MIQUEL PUEYO Vicepresident del Consorci del Montsec L’estació Llimiana-Cellers és l’entrada a la cara nord del Montsec i reuneix grans atractius, l’arquitectura ferroviària que marca una època combinada amb l’ubicació en un entorn plenament natural amb el llac com a paisatge. El projecte preveu convertir l’hangar en un espai museístic del ferrocarril. L’obra se subvencionarà a través del Pla Únic d’Obres i Serveis que ha assignat uns 437.000 € a l’adequació de les infraestructures. Obra que s’espera tenir acabada a mitjans del 2012. Pueyo ha volgut destacar la importància turística del Pallars Jussà i el lligam amb la Noguera a través de la serralada del Montsec. |
||
» CASAL DELS VOLTORS, CENTRE D’OBSERVACIÓ DE RAPINYAIRES |» PUIGCERDÀ ARREGLA LA ROTONDA DEL PONT DE LA VIA
dimarts , agost 31st, 2010| -CASAL DELS VOLTORS, CENTRE D’OBSERVACIÓ DE RAPINYAIRES | ||
| El Casal dels Voltors és un centre d’observació de les aus rapinyaires més característiques de la zona. Es troba situat al nucli de Torre de Tamúrcia, dins de la Terreta, agregat del municipi de Tremp. | ||
| El centre està destinat bàsicament al turisme, per donar a conèixer els voltors, el trencalòs, l’aufrany i el voltor negre; les aus que habiten a la vall.
TALL IRENE MARTÍ Encarregada del Casal dels Voltors Els usuaris més habituals del Casal són escoles, centres excursionistes que venen a fer la xarxa de senders de la Terreta i naturalistes interessats en aquest tipus d’aus. Però des del centre també es fan visites guiades i explicacions sobre les espècies rapinyaires. El Casal dels Voltors ja fa uns nou anys que es va obrir, amb la intenció d’aprofitar la riquesa de la fauna i la flora de la Terreta com a incentiu turístic. Una forma de recuperar l’activitat econòmica d’un indret bàsicament agrari i artesà. En la Ruta de la vall dels Voltors trobem comptabilitzades un l’últim cens de fa un parell d’anys unes 102 parelles reproductores, que són les que donen estabilitat a l’espècie. El trencalòs, en canvi, és una espècie que està molt més amenaçada i des del Casal dels Voltors s’intenta recuperar-ne la població. TALL IRENE MARTÍ Encarregada del Casal dels Voltors A part de les càmeres per poder observar els rapinyaires en el seu hàbitat natural de ben a prop, l’edifici del Casal dels Voltors també disposa d’una terrassa amb vistes a la vall des d’on amb prismàtics es pot veure volar les diferents aus de La Terreta. |
||
| -PUIGCERDÀ ARREGLA LA ROTONDA DEL PONT DE LA VIA | ||
| Puigcerdà arreglarà els entorns de la rotonda d’entrada, prop del pont de la via. Ho enjardinarà i hi crearà una seixantena de noves places d’aparcament. | ||
| Puigcerdà ha començat les obres d’acondicionament dels entorns de la plaça de Sant Martí del Canigó, la rotonda situada vora el pont de la via del tren. Actualment, prop de la plaça hi ha un descampat, al costat de la carretera que dóna accés a Age i Vilallobent, i la idea de l’ajuntament és adecentar-lo i crear-hi un gran aparcament de prop de 60 places. Bona part de la terra que es farà servir per arreglar aquesta zona és la que s’està extraient de les obres de l’ascensor que unirà l’aparcament del Convent amb el Museu Cerdà.
JOAN GUINOT, regidor Obres i Serveis Puigcerdà Està previst que les obres d’enjardinament comencin a finals de setembre. Joan Guinot confia poder acabar les obres a finals d’any, per poder-les inaugurar conjuntament amb el nou ascensor i la remodelació de la plaça Cabrinetty. |
||
» DUES FAMÍLIES DE MERANGES RECLAMEN TRANSPORT ESCOLAR |» NOU RECINTE PER AL MUSEU DE LES PAPALLONES DE CATALUNYA
dilluns, agost 30th, 2010| -DUES FAMÍLIES DE MERANGES RECLAMEN TRANSPORT ESCOLAR | ||
| Dues famílies de Meranges no saben si podran dur els seus 4 fills a escola aquest proper curs. Lamenten que el poble, que no té escola, tampoc disposa de cap servei de transport escolar. | ||
| En casos com aquests, el Consell Comarcal de Cerdanya ofereix als pares una ajuda de 3 euros per viatge, per pal·liar aquesta mancança.
Algunes famílies de Meranges s’hi han acollit, però aquestes dues, amb fills d’edats compreses entre els 4 i els 13 anys, diuen que no poden, perquè tenen bestiar i no s’ho poden combinar per portar els nens a l’escola de Ger o de Puigcerdà. ALBERT PONS, pare Pons considera que aquest és un servei bàsic i que no pot ser que un nen que viu a Meranges no tingui els mateixos drets que els que té un nen que viu al centre de Barcelona. És per això que, juntament amb l’altra família, han decidit que si no els posen transport, no duran els fills a l’escola. ALBERT PONS, pare El Consell Comarcal els ha dit que no hi pot fer res, i de moment, estan negociant amb els serveis d’Educació a Girona. Els han assegurat que els trobaran una solució, però a poc més d’una setmana per començar el curs, no els han dit quina pot ser. |
||
| -NOU RECINTE PER AL MUSEU DE LES PAPALLONES DE CATALUNYA | ||
| El Museu de les Papallones de Catalunya ubicat a Pujalt i que disposa d’uns 4.000 exemplars d’insectes, inaugurarà de cara l’any vinent un nou recinte que disposarà d’un centre d’investigació. | ||
| El Museu de Papallones de Catalunya estrenarà ben aviat una nova ubicació al mateix poble de Pujalt, municipi de Sort, on es troba actualment, però disposarà de més espai tant per a l’exposició com per a l’investigació.
El nou edifici tindrà tres plantes. L’exposició d’insectes es trobarà a la planta baixa juntament amb la recepció del museu. En les altres dues plantes hi haurà una sala d’audiovisuals, equipada per fer conferències i tallers per conèixer les papallones, i una sala de recerca científica. TALL ALFONS DOLSA Responsable del Museu de les Papallones de Catalunya L’obra té un pressupost aproximat d’un milió d’euros que es finança a través del Ministeri de Cultura i l’Unió Europea. El museu de les papallones de Catalunya es va inaugurar fa 8 anys a partir d’un acord entre l’ajuntament de Sort i Maria Teresa Albarran, Alfons Dolsa i Alfons Garcia, responsables del museu i creadors del fons científic. TALL ALFONS DOLSA Responsable del Museu de les Papallones de Catalunya Els estudis del museu van més enllà de la mostra de les papallones com a patrimoni natural de Catalunya, expliquen la seva importància per la biodiversitat del territori i la relació amb els altres insectes. S’intenta parlar d’ecologia a través del món de les papallones. TALL ALFONS DOLSA Responsable del Museu de les Papallones de Catalunya Al museu actualment s’hi pot trobar uns 4.000 exemplars de papallones, la majoria dels quals s’ubiquen en diferents indrets de Catalunya, però també hi ha mostres d’altres insectes i uns 12 exemplars estrangers. També s’hi pot trobar informació sobre la contaminació lumínica, ja que els responsables del museu, que fa 39 anys que es dediquen a l’investigació, van produir-ne l’any 1975 el primer document al món. Al llarg de l’any s’organitzen diverses activitats com ara visites guiades, tallers de síntesi, projeccions de vídeos de natura a la fresca, concursos fotogràfics i observació d’estrelles. Visitants d’arreu arriben a Pujalt per veure el museu, però també s’hi pot accedir a través d’internet, ja que va ser el primer museu virtual del món. |
||
» UNA NOVA ESPÈCIE DE SALZE AL PARC DE L’ALT PIRINEU |» BALL DE BASTONS DE PERAMOLA DES DEL 1963
dijous, agost 26th, 2010| -UNA NOVA ESPÈCIE DE SALZE AL PARC DE L’ALT PIRINEU | ||
| El botànic Pere Aymerich, que treballa habitualment a la zona del Parc Natural de l’Alt Pirineu desenvolupant seguiments de flora, va descobrir al 2009 una nova espècie de salze al parc, a la capçalera del riu Noguera Pallaresa, concretament a la vall de Marimanya, límit entre el Pallars Sobirà i la Vall d’Aran. | ||
| El nom científic de l’espècie descoberta és Salix hastata, i és la primera vegada que es troba en una zona d’influència mediterrània. Es tracta d’un salze ubicat a la regions nòrdiques d’Europa, Àsia i Amèrica del Nord. A la serralada pirinenca només s’havia trobat a dos o tres indrets de la vessant atlàntica. De manera que els 500 exemplars localitzats al Parc Natural de l’Alt Pirineu en són la primera mostra a Catalunya. Al segle XIX, el nom d’aquest arbust s’havia trobat en algun escrit de l’Aran, tot i així, mai s’havia tingut la certesa que es podia trobar en les zones muntanyoses del territori.
JUAN FERNÁNDEZ, Tècnic de patrimoni natural del Parc Natural de l’Alt Pirineu Des de la troballa, s’ha realitzat un estudi específic del salze, i fins al moment s’han pogut localitzar unes 500 plantes en una zona de 700 metres al llarg del riu Marimanya. En alguns indrets, la densitat d’individus és elevada, però el Departament de Medi Ambient i Habitatge s’està plantejant incloure la Salix hastata al catàleg de flora amenaçada de Catalunya. És un salze de mida petita que no acostuma a sobrepassar el metre d’alçada i té unes característiques morfològiques molt variables en funció del terreny on es troba. JUAN FERNÁNDEZ, Tècnic de patrimoni natural del Parc Natural de l’Alt Pirineu Des de fa uns quants anys que es va trobar la Sabina Turífera, no s’havia tornat a trobar cap espècie nova per Catalunya dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu. |
||
| -BALL DE BASTONS DE PERAMOLA DES DEL 1963 | ||
| L’any 1963 la plaça de Peramola va acollir l’estrena del primer ball de bastons. Ja han passat 47 anys i, estiu rere estiu, cada festa major els bastoners de Peramola demostren la seva habilitat. | ||
| La primera partitura del ball de bastons de Peramola la va escriure mossèn Albert Vives, veí d’Oliana. Amb els anys, la música s’ha adaptat per ser interpretada per cobla. A més, al llarg dels gairebé 50 anys de ball de bastons s’han anat afegint noves coreografies amb cançons pròpies per a la colla bastonera, com els Bastons d’en Gerard, la Mola o el Ball de la Castanya, amb els bastoners més petits.
L’any 2003, durant la celebració dels 40 anys del tradicional ball de bastons, es va decidir constituir l’Associació de Bastoners i Grups de Danses de Peramola. Aquest estiu, la Colla de Bastoners de Peramola ha tornat a ballar durant la celebració de la Festa Major de la vila. A més dels balls de bastons, també hi ha la cercavila, amb el ball dels gegants i el ball de les bèsties. Peramola és l’únic lloc de l’Alt Urgell on es manté viva la tradició del ball de bastons. La colla també és única al Pirineu i una de les poques de la demarcació de Lleida. A més, una característica que la fa única és que utilitzen bastons fetes amb fusta de boix, més petits i amb una sonoritat peculiar. |
||
» CAMPANYA CONTRA UN DESNONAMENT, A PUIGCERDÀ |» LA FESTA DE L’ESTANY TORNA A OMPLIR PUIGCERDÀ
dilluns, agost 23rd, 2010| -CAMPANYA CONTRA UN DESNONAMENT, A PUIGCERDÀ | ||||
|
Una veïna de Puigcerdà engega una campanya per demanar ajuda davant el possible desnonament del pis on viu. Fa dos anys i mig, la seva filla hi va morir i ella va patir un infart per culpa d’una fuita de gas. Des d’aleshores, està de baixa i la pensió que cobra no li permet fer front al lloguer. |
|||
| Una veïna de Puigcerdà, Rosa Seoane, ha engegat una campanya al Facebook i als mitjans de comunicació per demanar ajuda davant el possible desnonament del pis on viu. Es tracta del mateix habitatge on va morir la seva filla fa dos anys i mig per culpa d’una fuita de gas, i on ella va patir un infart per la mateixa causa. Els propietaris del pis han iniciat el procés de desnonament perquè Seoane no paga el lloguer des del març de l’any passat. La llogatera argumenta que no pot pagar per culpa de les despeses que li ha ocasionat l’accident de fa dos anys i mig. Seoane explica que ha perdut la feina a causa de les seqüeles que li van quedar arran de la intoxicació de gas, que cobra una pensió de 700 euros, i que gairebé la meitat l’ha d’invertir en pagar el crèdit que va demanar per pagar el funeral de la seva filla. En aquest sentit, lamenta que el judici per determinar les causes de la fuita de gas vagi tant lent, i en canvi el del desnonament s’hagi resolt en un mes.
TALL ROSA SEOANE L’ordre de desnonament és per al dia 15 de setembre, dia en que Rosa Seoane haurà d’abandonar el pis si no arriba a un acord amb els propietaris. Com a alternativa, s’ha dirigit a l’ajuntament per demanar ajuda, però la resposta que li han donat no l’ha convençut. Des de l’ajuntament han assegurat que estan treballant per trobar-li un pis que ella pugui pagar, ja sigui de cessió o de protecció oficial. TALL LOURDES PORTA, regidora Habitatge Tot i això, Rosa Seoane ha declinat instal·lar-se en aquest pis, ja que argumenta que es troba allunyat del centre urbà de la Vila i que no disposa de vehicle per desplaçar-s’hi. Tot i això, des de l’ajuntament han destacat que el seu cas és prioritari i tant bon punt trobin un pis on pugui instal·lar-s’hi, serà la primera a qui avisaran. D’altra banda, Rosa Seoane ha convocat una manifestació pel proper divendres 27 d’agost al vespre, per demanar que s’aturi el procés de desnonament. |
||||
| -
LA FESTA DE L’ESTANY TORNA A OMPLIR PUIGCERDÀ |
||||
|
Puigcerdà ha celebrat aquest cap de setmana la Festa de l’Estany. La vila s’ha omplert de gom a gom per presenciar els actes més emblemàtics, com la desfilada de carrosses o la representació de la llegenda de la vella de l’Estany. | |||
| Puigcerdà ha celebrat aquest cap de setmana una nova edició de la festa de l’Estany. A banda de totes les activitats d’àmbit lúdic i cultural, com ara concerts, correfocs o espectacles infantils, les grans protagonistes de la festa han estat un any més les colles de carrossaires, que després de dedicar molt de temps a preparar les carrosses i les disfresses, han sortit a fer la desfilada aquest diumenge al matí pels carrers del centre de Puigcerdà. El primer premi ha estat pel grup que ha dedicat la comparsa als Pirates del Carib, el segon per les Aventures de Tintín i el tercer pel Geperut de Notre Damme. L’alcalde de la Vila, Joan Planella, ha assegurat que per als puigcerdanencs la Festa de l’Estany és el que per als catalans és la Diada de Sant Jordi, i ha fet una bona valoració de com s’ha desenvolupat l’edició d’enguany.
TALL JOAN PLANELLA, alcalde de Puigcerdà Un altre dels actes destacats de la Festa ha estat la tradicional travessa de l’Estany. Hi han participat més de 80 nedadors en la categoria federada, i al voltant de 50 en la popular. Enguany, tant la temperatura de l’aigua com les condicions meteorològiques han estat bones, a diferència d’altres edicions en què els participants han hagut de nedar amb baixes temperatures i sota la pluja. El guanyador de la categoria absoluta ha estat Àlex Vera. TALL ALEX VERA, guanyador absolut travessa 2010 En categoria femenina, mentrestant, la guanyadora ha estat Cristina Nogueroles. D’altra banda, un any més, un dels actes més emblemàtics ha estat la representació de la llegenda de la Vella de l’Estany. Aquesta festa marca la recta final de la temporada d’estiu a Puigcerdà. Com cada any, la vila s’ha omplert de gom a gom i ha estat el dia que ha registrat més visitants, fins a 30.000, segons xifres facilitades per l’Oficina de Turisme de la Vila. |
||||
» S’INAUGURA L’11è REFUGI DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU |» VISITA A L’INTERIOR DE LES TORRES DE LA CATEDRAL
dijous, agost 19th, 2010| -S’INAUGURA L’11è REFUGI DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU | ||||
|
El Parc Natural de l’Alt Pirineu ha inaugurat el refugi de muntanya de l’Estany de la Gola a la vall d’Unarre, que s’ha construït aprofitant les antigues instal·lacions de la presa i els barracons de la Central Hidroelèctrica d’Unarre que es va començar als anys 60, i on es deixà per acabar la presa de l’Estany de la Gola. |
|||
| Durant l’acte també s’ha signat el conveni perquè el refugi, que era d’Endesa, passi a mans de la Guingueta d’Àneu.
TALL JOSEP CERVÓS. ALCALDE DE LA GUINGUETA D’ÀNEU La iniciativa de transformar-ho en refugi sorgeix de l’ajuntament de la Guingueta d’Àneu, municipi on pertany la vall, en el moment que Endesa proposa la demolició de les construccions per restaurar el paisatge i el medi ambient de l’entorn de l’Estany. L’obra es va dur a terme l’any passat i va durar un mes. El més costós va ser el transport de material, ja que l’estany es troba a 2.095 metres d’alçada en un indret on només es pot accedir a peu. TALL ELISABET BUSCALLÀ, TÈCNICA D’ENDESA S’ha aprofitat la demolició d’un dels edificis per usar el material per a la restauració de l’edifici que s’ha convertit en refugi. A més, les arquetes de formigó, que no han estat enderrocades a petició de la població local que les considera un símbol històric lligat a l’estany, s’han revestit de pedra. L’obra ha estat finançada per la Fundació Endesa amb una aportació de 123.500 €, pel departament de Medi Ambient amb 25.500 € i l’ajuntament de la Guingueta que ha aportat 4.500 € a les obres del refugi que té capacitat per deu persones. La directora general de Medi Ambient, Núria Buenaventura, ha inaugurat les obres dutes a terme al refugi i ha volgut destacar la riquesa paisatgística del territori. TALL NÚRIA BUENAVENTURA, DIRECTORA GENERAL DE MEDI AMBIENT Aquest és el sisè refugi lliure del Parc i l’onzè en total, ja que n’hi ha cinc que disposen de guarda permanent. Núria Buenaventura també ha destacat que s’ha pogut comprovar en els darrers anys que el turisme sostenible va en augment i que ja hi ha dos parcs catalans amb la Carta del Turisme Sostenible Europeu, la zona volcànica de la Garrotxa i el Delta de l’Ebre. |
||||
| -VISITA A L’INTERIOR DE LES TORRES DE LA CATEDRAL | ||||
|
La Catedral de Santa Maria d’Urgell reposa sobre les restes de la catedral visigòtica de Sant Just, del segle VI, sobre les d’una catedral preromànica del segle IX, i la catedral promoguda pel bisbe Ermengol, consagrada l’any 1040. | |||
| L’any 1100, però, la catedral estava tant deteriorada i ruïnosa que el bisbe Ot va enviar una carta als fidels demanant-los diners per restaurar-la. Els col·laboradors rebrien indulgències. El bisbe Ot va morir l’any 1122, a l’inici de les obres de restauració i no va veure la restauració de la catedral acabada.
Aquest és el punt de partida de la visita a l’interior de la catedral de la Seu d’Urgell que s’organitza durant els mesos de juliol, agost i setembre. El 2010 es commemora el mil·lenari de la consagració del bisbe Ermengol i per celebrar-ho, la catedral mostra les seves interioritats. TALL PABLO BECERRA, GUIA TORRES CATEDRAL La visita comença a la torre de Sant Just, la que dóna al sud. Hi ha quatre campanes: la del Senyor, del 1507; la de Sant Just, Sant Marc i Santa Bàrbara, del 1754; la de Sant Ermengol, de 1946, i de Santa Maria, de 1992. Al sostre de la torre hi ha unes plaques de ferro que s’obren, només durant l’estiu, amb el toc de les campanes de les 12 del migdia. El repic ressona per tota la Seu per recordar la mort del bisbe Ermengol. La llegenda diu que quan el bisbe va caure d’un pont en construcció a Pont de Bar, el seu cos va baixar Segre avall i en arribar a la Seu les campanes de la catedral van repicar soles. El recorregut segueix per les galeries de la catedral, des d’on es veu la nau de la catedral. A la galeria, el guia mostra els detalls de les columnes, els arcs i els finestrals. En aquesta galeria hi ha una Matraca, que servia per avisar els fidels el Divendres Sant, dia on no podien sonar les campanes. La visita segueix per la galeria nord, que es va construir amb peces de l’ornamentació exterior de la catedral. Entre els capitells, hi ha el del mico, que representa la luxúria. També hi ha un capitell amb el mico al claustre de la catedral. D’aquesta galeria s’accedeix a la torre de Sant Salvador, on hi ha les finestres des d’on es podia disparar. Al segle XVI hi havia molta inseguretat a la Seu, amb el bandolerisme i els hugonots, i la catedral de la Seu es va fortificar. A la tercera torre, la de Sant Ot, hi ha un fortí, on hi havia un pou d’aigua i un forn de pa, fet que permetia als combatents resistir molts dies a la torre. Aquest i molts més detalls són els que s’expliquen a la visita. El grup que aquest dimecres al migdia ha recorregut les torres estava format per 10 persones, algunes de la Seu i d’altres visitants de Catalunya i d’Espanya. L’explicació els ha entusiasmat, com a dues germanes gironines. TALL MARIA I MARGARITA, VISITANTS La visita a les torres de la catedral es continuarà oferint tot el que queda d’agost i al setembre, cada dimarts, dimecres i dissabte a la una i a les set de la tarda. El preu és de tres euros, amb un descompte del 50% per als veïns de la Seu. Per pujar a les torres s’han de pujar i baixar moltes escales, amb graons molt elevats. Per tant, es recomana no tenir dificultats de mobilitat. L’esforç, però, val la pena. El mil·lenari de la consagració del bisbe Ermengol ha permès obrir a tothom les entranyes de la Catedral de Santa Maria d’Urgell, una joia del romànic. |
||||
» XXI BAIXADA DELS RAIERS DE COLL DE NARGÓ |» ELS MUNICIPIS AFECTATS PER LA MAT CRITIQUEN LA MANCA D’INFORMACIÓ
dimarts , agost 17th, 2010| -XXI BAIXADA DELS RAIERS DE COLL DE NARGÓ | ||||
|
Entre bosc i lo riu hi passava la vida. La frase la va popularitzar en Ton del Segal, raier insigne de Coll de Nargó, i sintetitza la filosofia dels antics raiers. | |||
| A finals del segle XIX i fins als anys 30 del segle XX, el riu era la via de transport per fer baixar la fusta fins a l’Ebre. Els homes lligaven les bigues de fusta i construïen rais, és a dir, embarcacions. Sobre la plataforma de fusta, feta amb les mans, els raiers baixaven Segre avall.
La via fluvial servia de conducte per fer arribar la fusta fins als centres de transformació, en una època en què encara no existien altres vies de comunicació. Als anys 30, el transport per carretera i la construcció de preses i embassaments va acabar amb l’ofici. L’Associació de Raiers de la Ribera del Segre de Coll de Nargó ha recuperat la memòria popular de l’antic ofici. L’any 1982, dos rais van tornar a baixar pel Segre, en un tram de dos quilòmetres comprès entre els Clops de Fígols i el Pont d’Espia. El descens dels raiers de Coll de Nargó se celebra habitualment el tercer cap de setmana d’agost. Aquest any, la 21ena baixada s’ha fet el dissabte 14 d’agost. El bon temps ha acompanyat els raiers. Els dies abans de l’esdeveniment, que atreu molt de públic, els veïns de Coll de Nargó construeixen els rais a la plaça de l’ajuntament. Raiers de totes les edats col·laboren en el muntatge de les embarcacions. Habitualment es construeixen dos rais, de tres trams de 10 bigues cadascun. La construcció dels rais i la baixada dels raiers que s’organitza des de fa 21 anys és un homenatge a l’antic ofici dels homes de Nargó. En el seu moment, el 90% dels homes de Nargó eren raiers. La seva habilitat era molt apreciada i els raiers nargonins eren llogats per portar els troncs a les serradores. Els orígens dels raiers es remunta a segles enrere. Als boscos d’Alinyà hi ha una llosa amb una inscripció que deixa constància que els arbres alturgellencs van servir per construir la flota de l’Armada Invencible, de Felip II, al segle XVI. I la fusta es va haver de baixar pel riu Segre. Les activitats de la baixada dels raiers no s’acaben amb el descens dels rais. Després de la baixada es fa el tradicional homenatge floral a la dona del raier, que havia de viure durant molts mesos sense el marit. Els raiers de Coll de Nargó han inspirat música i poesia: el poeta alturgellenc Joan Graell els hi ha dedicat un poema; el poeta, lingüista i pedagog Marcel Fité ha publicat El cançoner del rai, un recull de poemes que podien haver estat cançons dels raiers, ja perdudes, i el cantautor Quim Sabaté ha compost la cançó de Lo Raier de Coll de Nargó. |
||||
| -ELS MUNICIPIS AFECTATS PER LA MAT CRITIQUEN LA MANCA D’INFORMACIÓ | ||||
|
Estaques com aquesta van aparèixer en diversos indrets de la comarca del Pallars Jussà durant la primera setmana d’agost, marcant una de les possibles alternatives que s’havien plantejat des de la companyia Red Eléctrica per passar la línia de molt alta tensió Montsó-Isona. | |||
| La senyalització del tram va agafar per sorpresa els ajuntaments de Tremp, Castell de Mur, Llimiana, Gavet de la Conca i Isona i Conca Dellà que no van ser informats de la decisió, i són els municipis afectats pel pas de la línia elèctrica de 400.000 volts.
TALL JOSEP CASTELLS Alcalde de Castell de Mur El projecte ja fa uns deu anys que es vol dur a terme, però Red Eléctrica sempre ha topat amb l’oposició dels ajuntaments i de la Plataforma Unitària contra l’Autopista elèctrica Montsó-Isona que defensa que són infraestructures innecessàries i que no aporten cap mena de progrés a la comarca. A més, tan els ajuntaments com la plataforma critiquen l’ambigüitat de l’informació rebuda, ja que Red Eléctrica, en una primera carta nega que les estaques siguin seves, cosa que després desmenteix. TALL JOSEP FERIA Portaveu Plataforma Unitària contra l’autopista elèctrica Montsó-Isona El Delegat del Govern a l’Alt Pirineu i Aran i alcalde de Tremp, Víctor Orrit, que ha declinat fer declaracions a Pirineus Televisió, ha enviat un comunicat conjunt amb el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, on neguen tenir coneixement dels treballs preliminars de la línia elèctrica i demanen a Red Eléctrica que no es facin “noves accions sinó hi ha màxima transparència i respecte a la legalitat”. El dia 24 d’agost, la Plataforma Unitària contra l’Autopista Elèctrica Montsó-Isona farà una reunió informativa oberta a tots els veïns de la comarca del Pallars Jussà per exposar les actuacions previstes en contra de la línia de molt alta tensió. TALL JOSEP FERIA Portaveu Plataforma Unitària contra l’autopista elèctrica Montsó-Isona Hi ha veïns que han arrencat les estaques situades a les seves propietats com a rebuig al pas de l’autopista elèctrica i fins i tot algunes famílies s’han plantejat anar a viure a altres indrets per por als efectes nocius per la salut que creuen que podria provocar una línia d’aquestes característiques al costat de casa. La línia de molt alta tensió Montsó-Isona, tal com està senyalitzada travessa indrets de gran interès turístic i zones naturals protegides. Actualment s’està duent a terme a diversos pobles de la zona el soterrament de les línies elèctriques existents per evitar el gran impacte visual que provoquen, cosa que suposaria treballs envà si s’acaben instal·lant les grans torres que comporta una línia de 400.000 volts. |
||||
» EL FESTIVAL ESBAIOLA’T REP MÉS ESPECTADORS QUE MAI |» ES REPARA LA TEULADA DEL CEIP ALBERT VIVES
dimarts , juliol 27th, 2010| -EL FESTIVAL ESBAIOLA’T REP MÉS ESPECTADORS QUE MAI | ||||
|
El festival de teatre al carrer Esbaiola’t tanca les seves portes amb un èxit de públic que supera de llarg les dues edicions anteriors i acull nombroses actuacions de companyies tan del país com foranes. | |||
| Finalitza amb gran èxit la tercera edició del festival de teatre al carrer Esbaiola’t que se celebra a Esterri d’Àneu des de fa tres estius l’últim cap de setmana de juliol.
La companyia de comediants la Baldufa i l’ajuntament d’Esterri d’Àneu organitzen un festival amb espectacles de circ, de carrer, contacontes, jocs,titelles, tallers i malabars que durant quatre dies ocupen els carrers de la població per donar a conèixer les Valls d’Àneu i el teatre de qualitat del nostre país i de l’exterior. Els espectacles van dirigits a tots els públics i és fàcil veure compartir rialles entre grans i menuts a l’aire lliure. El tret de sortida al festival Esbaiola’t es va donar dijous al vespre al poble d’Espot, per tal d’agrair la col·laboració del Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici, però la resta d’actuacions es van fer a les localitzacions habilitades a Esterri d’Àneu. El festival ha gaudit de vuit espais diferenciats: la plaça de l’Església, la plaça de l’Areny, la pista esportiva descoberta, el Passeig del Riu, la Biblioteca, l’Ecomuseu Casa Gassia, el carrer Major i l’espai d’informació i turisme; on s’han realitzat les diferents activitats. Les més de 5.000 persones que s’han passejat per Esterri d’Àneu des de dijous fins a diumenge han pogut gaudir d’actuacions tan variades com la de Tortell Poltrona amb l’espectacle “Post-Clàssic”, la companyia Puck Cinema Caravana, on Puck és una caravana i possiblement el cinema més petit del món o “Drago”, espectacle itinerant de carrer de la companyia de comediants La Baldufa. |
||||
| -ES REPARA LA TEULADA DEL CEIP ALBERT VIVES | ||||
|
El departament d’Educació ha iniciat fa uns dies els treballs de millora a la teulada del col·legi Albert Vives de la Seu. Aquesta és una obra molt reivindicada tant per pares d’alumnes com per docents per posar punt i final a les goteres detectades a l’edifici. | |||
| El director de l’escola, Isidor Alberich ha apuntat que ja fa temps que es van detectar les goteres a la sala d’actes i que aquestes tenen caràcter d’urgència. Unes afirmacions que també són compartides des de l’Ajuntament que va més enllà i demana la reforma de tota la teulada.
TALL: MIREIA ALBA, REGIDORA D’EDUCACIÓ Mireia Alba ha explicat que hi ha un Pla de viabilitat des del 2007 per millorar les instal·lacions escolars, un fet que des del consistori es pensa insistir en que tiri endavant. I és que segons la regidora d’educació calen diverses millores. Per la seva part, la directora adjunta d’Educació al Prinineu, Marisa Freixa, ha explicat que la conselleria concedirà prioritat a la posada al dia d’equipaments després d’anys de creació de nous centres per fer front a les necessitats d’escolarització. D’altra banda, Freixa ha indicat que al setembre Educació presentarà a la comunitat Educativa cinc maquetes seleccionades per al projecte del nou col·legi La Valira que es construirà a l’Horta del Valira. Des de la regidoria d’Educació de l’Ajuntament urgellenc s’espera que aviat el nou centre educatiu pugui ser una realitat. També s’ha de recordar que Educació ja auniciat recentment l’ampliació de l’escola de Castellciutat amb una partida prevista de 600.000 euros. Finalment, pel que fa a la possibilitat d’un segon institut a la Seu, Marisa Freixa ha dit que en cap cas s’ha descartat i que una vegada es tinguin els terrenys es tirarà endavant. |
||||
» ELS RAIS BAIXEN PER UN NOGUERA PALLARESA CABALÓS |» PUIGCERDÀ INAUGURA LA RUTA CULTURAL ZAFÓN
dimarts , juliol 6th, 2010| -ELS RAIS BAIXEN PER UN NOGUERA PALLARESA CABALÓS | ||||
|
Aquest cap de setmana s’ha celebrat la trenta-dosena Diada dels Raiers de la Noguera Pallaresa. Festivitat que ha culminat amb la tradicional baixada dels rais pel riu. | |||
| Aquest any però, enlloc de baixar quatre embarcacions com estava previst, només n’han pogut baixar tres, ja que unes hores abans de la festa, uns desconeguts han tallat les cordes de dos rais amb què se subjecten al riu i només se n’ha pogut salvar una de les dues embarcacions malmeses.
Tot i així, el descens pel riu Noguera Pallaresa ha estat un gran èxit amb un abundant cabal d’aigua de les pluges dels dies passats. Una vintena de raiers han baixat des de la presa de Llania fins al Pont de Claverol. En aquest recorregut de més de cinc kilòmetres els ha acompanyat l’escriptor pallarès Pep Coll, i uns trams del riu més avall, els rais han recollit raieres i nens juntament amb els càrrecs polítics convidats a la festa: Jordi Ausàs, Conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Puigcercós, president d’Esquerra Republicana, i Oriol Pujol, portaveu de Convergència i Unió al Parlament de Catalunya. Tall d’àudio: EDUARD BASTÚS, CAP DE RAI El descens dels rais pel riu tanca una celebració en homenatge a l’antic ofici de raier, motor de l’economia de la zona fins ben entrat el segle XX, que va començar dijous a la nit i que ha acollit tot un seguit d’activitats durant el cap de setmana. El dissabte es va impartir una classe de construcció de rais que va tenir gran èxit entre els més menuts i l’edició de la tercera Espardenyada popular va gaudir de 131 participants. Durant tot el dia es va poder passejar pel Mercat d’Artesania al casc antic de la localitat i que el diumenge va ser traslladat a la vora del riu. Altres activitats com l’actuació de Roger Mas i la presentació del llibre “Tots els dilluns són dolents”, han acabat d’animar la festa. Després de la baixada dels rais, s’ha celebrat un dinar popular on s’ha fet entrega de la Ganxa d’Or a l’escriptor Pep Coll per la difusió de la cultura pirinenca en la seva literatura. Tall d’àudio: PEP COLL, GUARDONAT AMB LA GANXA D’OR L’orquestra local The tranquils boys ha amenitzat el final de festa. |
||||
| -PUIGCERDÀ INAUGURA LA RUTA CULTURAL ZAFÓN | ||||
|
El protagonista de la novel·la ‘El joc de l’àngel’, de Carlos Ruiz Zafón, passa sis dels capítols a Puigcerdà. Ara, els lectors de Zafón també poden recórrer els llocs on es desenvolupa part de la trama de la segona part de ‘L’ombra del vent’. | |||
| Fa uns dos anys, l’escriptor de Puigcerdà Alfons Brosel, especialista en Zafón, va proposar la ruta cultural. Brosel i l’ajuntament van obtenir el consentiment de l’editorial Planeta per crear una ruta turisticoliterària a partir del recorregut que fa el protagonista de la novel·la per la vila.
La ruta s’havia d’inaugurar l’estiu passat, però no ha estat fins aquest dissabte que la ruta s’ha posat en marxa, dins dels actes de la Setmana Cultural del Roser. A ‘El joc de l’àngel’, el jove escriptor barceloní, David Martín, fa un pacte amb el diable i li ha d’escriure una novel·la. Martín viatja a la Cerdanya seguint les passes d’una noia que està ingressada a Vil·la Sant Antoni, que en la imaginació de Zafón és un sanatori. La Vil·la Sant Antoni encara resta imponent al costat de l’estany de Puigcerdà, així com la resta d’indrets que recorre el jove novel·lista que ha pactat amb el dimoni. La ruta consisteix en deu parades senyalitzades amb unes pilones de granit. Al damunt de cada fita hi ha una placa on els visitants poden llegir, en català i en castellà, un fragment del llibre corresponent a l’espai on es troben. Tall d’àudio: ALFONS BROSEL, CREADOR DE LA RUTA ZAFÓN L’ajuntament de Puigcerdà ha aplaudit la iniciativa que s’ha cofinançat amb fons del municipi, de la Diputació de Girona, i de l’Institut per al Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran. Tall d’àudio: JOAN PLANELLA, ALCALDE DE PUIGCERDÀ La inauguració de la ruta Zafón va començar a la zona de l’estany de Puigcerdà i va finalitzar a l’Hotel del Lago. La ruta serà un revulsiu per al turisme cultural de la vila ja que s’han venut 15 milions d’exemplars de la novel·la a tot el món. El Patronat de Turisme de Puigcerdà ha format una guia per explicar la ruta i el patrimoni de la vila. La ruta literària s’ha estrenat amb èxit aquest cap de setmana. |
||||
