JOAN PLANELLA, alcalde de Puigcerdà

Per controlar l’aigua que entra des de França cap a la sèquia de Puigcerdà, l’ajuntament de la Vila va instal·lar fa temps un contador, però ara, Planella ha anunciat que n’instal·laran un altre just a la frontera, per tal d’incrementar aquest control. Una altra de les qüestions que van abordar els representants cerdans, també relacionada amb l’aigua, va ser la neteja de les aigües procedents de França.

Durant la reunió mantinguda la setmana passada a Madrid, els representants polítics cerdans van lliurar tota la informació necessària perquè el cònsol espanyol en aquesta comissió de límits pugui defensar els interessos de la part espanyola.

També s´han distribuït fulls informatius amb recomanacions saludables en la pràctica d´exercici físic.

El col.legi Albert Vives de la Seu també s´ha afegit a aquesta jornada amb activitats esportives per a tots els seus alumnes.

ISIDOR ALBERICH , DIRECTOR COL.LEGI ALBERT VIVES

Els alumnes de l´escola han participat fet curses, jocs populars , handbol i korfbal. L´alimentació saludable i l´exercici físic és molt present en l´aprenentatge de les escoles.

El Dia Mundial de l’Activitat Física està promogut per l’Organització Mundial de la Salut des de l´any 2002. L’OMS insta els Estats membres, mitjançant una resolució oficial, a celebrar anualment la jornada per tal de valorar l’activitat física com a element fonamental per a la salut i el benestar”.

El missatge principal que es vol transmetre amb la campanya és que cal fer, com a mínim, 30 minuts d’activitat física moderada cada dia.

RAMON CARRERA President Federació Catalana dels Jocs d’Hivern

A l’octubre es va aprovar el pla director de la candidatura i ara s’ha de preparar el projecte tècnic per ser valorat al setembre per la Comissió directiva.

OSCAR GRAU Director gerent de l’oficina tècnica dels Jocs d’Hivern

Des de la comissió organitzativa s’ha volgut destacar el suport i la capacitat de les estacions pirinenques en la preparació de la candidatura Barcelona-Pirineus 2022.

ALBERT ALINS, delegat Govern a l’A.P.A.

Alins ha assegurat que encara estan planificant com afectarà aquesta retallada, però ha afegit que es tracta d’un projecte importantíssim per Cerdanya, i per tant hi dedicaran molts esforços perquè no es vegi massa afectat.

Les obres a l’exterior de l’hospital transfronterer estan molt avançades i els operaris han de començar ja a treballar amb els interiors. Està previst que l’hospital s’inauguri la primavera de l’any que ve.

El nou òrgan farà el seguiment del final de les obres, s’encarregarà de la posada en funcionament del nou hospital i desenvoluparà el projecte de salut territorial de Cerdanya. A més, aquesta Agrupació servirà de marc per a les relacions entre l’Estat francès, el govern de la Generalitat i les administracions locals. El Consell Administratiu està format per 14 membres, 8 de l’estat espanyol i 6 de l’estat francès.

MARINA GELI, consellera Salut en funcions

Un dels temes que havia aixecat més polèmica a la comarca havia estat la representació del territori en el màxim òrgan de govern de l’hospital. Finalment, la Generalitat ha cedit dues de les places que li pertocaven a l’alcalde de Puigcerdà i al president del Consell Comarcal. Tot i això, l’alcalde de la Vila, Joan Planella, no ha assistit a l’acte d’avui. D’altra banda, la consellera Geli ha assegurat que la presència de l’alcalde de Puigcerdà i del president del Consell Comarcal al Consell Administratiu ha estat fruit de la voluntat del Govern de la Generalitat. En aquest sentit, confia que el govern entrant no ho modifiqui.

MARINA GELI, consellera Salut en funcions

D’altra banda, aquest matí també s’ha creat una comissió executiva, formada per 5 persones, tres de la part espanyola i dues de la part francesa; així com un consell consultiu, integrat per polítics de l’Alta i la Baixa Cerdanya i membres de la societat civil.

Pel que fa a la presidència i la vicepresidència de l’associació, aquesta s’anirà alternant i l’ocuparan dos anys la Generalitat i dos anys el Govern francès. La Generalitat ocuparà la presidència els primers anys i el govern francès, la vicepresidència, i després es canviaran. D’altra banda, Geli ha destacat que l’hospital, juntament amb la Universitat de Girona i la de Perpinyà, faran de l’hospital un projecte docent especialitzat en medicina de muntanya. Està previst que l’hospital transfronterer s’inauguri la primavera del 2012.

La Comissió d’Urbanisme de Lleida ha aprovat el pla urbanístic de Montferrer-Castellbó, que s’ha redactat durant els darrers cinc anys. El pla no entrarà en vigor fins que l’ajuntament no inclogui les modificacions indicades per Urbanisme i se li doni el vistiplau definitiu.

El pla preveu un creixement pràcticament nul en els petits nuclis del municipi. La norma urbanística se centra en la recuperació dels espais construïts però que estan en desús.

TALL RAMON FIERRO, ALCALDE DE MONTFERRER-CASTELLBÓ

En general, el pla limita el creixement dels nuclis de la part alta del municipi per conservar-los. En les noves construccions, a més de fer-les amb la nova alçada, les cobertes hauran de seguir sent de pissarra o de teula aràbiga negra, i les façanes, de pedra o amb certs arrebossats i pintures.

Al municipi de Montferrer-Castellbó hi ha 25 nuclis, 22 dels quals estan inclosos al pla urbanístic. N’hi ha tres, que són Solanell, Sendes i Sallent, que s’hauran de regir segons les normes del catàleg de masies i cases rurals, encara en fase d’elaboració.

Fins ara també hi podien accedir, però sempre a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

La sol·licitud de la targeta s’ha de fer al centre d’Atenció Primària que correspongui per domicili. El fronterer ho ha d’acreditar amb diversa documentació, com el padró municipal, la sol·licitud d’alta de persona assegurada al CatSalut i el document d’identificació.

Un cop completat el tràmit, el Servei Català de Salut enviarà, gratuïtament, la targeta sanitària al domicili del sol·licitant.

TALL ALBERT BATALLA, ALCALDE DE LA SEU

La llei 21/2010 d’accés a l’assistència de cobertura pública beneficiarà un col·lectiu de 60.000 ciutadans de Catalunya, entre els quals es troben els treballadors transfronterers que han de creuar una frontera que no és de la Unió Europea, com és el cas d’Andorra.

TALL VICTORIÀ PERALTA, GERENT REGIÓ SANITÀRIA ALT PIRINEU I ARAN

La llei d’accés universal a la sanitat catalana ha estat aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya.

ALBERT PIÑEIRA, portaveu CiU Puigcerdà

És per això que Piñeira ha demanat a l’alcalde i a la regidora d’Hisenda que s’asseguin a parlar i que estudiïn punt per punt si la seva proposta és factible. Des de l’equip de govern han remarcat que sempre han estat en contra d’aquest Reial Decret.

JOAN PLANELLA, alcalde de Puigcerdà

Es dóna el cas que a Puigcerdà, l’entrada en vigor d’aquest Reial Decret va arribar poc després que s’hagués signat un conveni col·lectiu.

JOAN PLANELLA, alcalde de Puigcerdà

Tot i aquesta modificació dels plans inicials pel que fa a urgències, Planella ha volgut deixar clar que el ritme que segueix l’obra en general és bo. També ha assegurat que les retallades anunciades pel govern espanyol no fan perillar l’hospital.

JOAN PLANELLA, alcalde de Puigcerdà

Està previst que tot l’equipament es pugui inaugurar al llarg del 2011 o principis del 2012. El nou hospital tindrà una superfície de 8.550 metres quadrats, i comptarà amb sis quiròfans, disset boxs a l’àrea d’urgències i doblarà la capacitat actual d’atenció a les sales de part. El projecte, a més, integrarà en una única xarxa i coordinarà els centres assistencials de Puigcerdà, Er, La Guinguueta d’Ix, Font Romeu, Els Angles i Oceja.

Però després d’una reforma aquest és el nou aspecte del cementiri urgellenc. Molt més ordenat, net i obert. Les obres de remodelació de la part més antiga del cementiri municipal han consistit en l’arranjament i l’enjardinament dels quatre parterres.

Per fer-ho, l’ajuntament va crear un registre per identificar els titulars de les creus i tombes dels enterraments a terra del cementiri municipal. Un 30% de les creus i tombes han estat identificades i, per tant, s’han tornat a col·locar en l’espai arranjat. Les creus no identificades es guardaran durant un any per si algú les reclama.

TALL MIQUEL CAMINAL, REGIDOR DE CEMENTIRIS

La reforma del cementiri també ha consistit en canviar part de la teulada que es trobava més deteriorada.

També s’ha aprofitat per restaurar els nínxols més antics i per recol·locar les restes dels nínxols que hi ha a tocar d’una sequoia centenària, ja que les arrels de l’arbre començaven a esquerdar-los.

En aquesta primera fase de remodelació d’aquesta zona del cementiri ja s’han recol·locat les restes de 30 nínxols, i en una segona fase, se’n recol·locaran 70 més.

El projecte de construcció del nou cementiri, a la carretera de Cerc, està aturat mentre duri el procés d’expropiació dels terrenys. Mentre, no hi ha problema d’espai al cementiri municipal ja que l’ampliació hi ha uns 340 nínxols i més de 50 columbaris buits.

Solanell, un poble fundat l’any 839, va ser un dels més grans de la vall de Castellbò. Fa uns 70 anys hi vivien unes 200 persones. Els habitants, farts d’esperar l’electrificació del poble, van anar abandonant Solanell. L’any 1972, quan va arribar l’electricitat, només hi quedaven alguns pagesos i masovers. L’any 1976 el poble va quedar despoblat del tot.

Fa cinc anys, un jove arquitecte de Tarragona el van engrescar per participar en un projecte de rehabilitació d’un petit poble deshabitat del Pirineu. L’arquitecte, Saül Garreta, s’hi va apuntar. Però la iniciativa es va desinflar i es va quedar sol. No obstant això, Garreta no va desistir i ja és el propietari del 70% de les cases. La compra no va ser fàcil ja que va haver de negociar amb els hereus de les cases, entre els quals hi havia set cosins germans.

Ara ha començat a arreglar el camí d’accés al poble perquè està impracticable. Solanell és tan sols a 6km de Castellbò però només s’hi pot arribar amb un tot terreny. Per tant, el principal és l’accés rodat a peu de poble i l’electrificació.

Amb l’abandonament del poble, els pals de llum han caigut. Per tornar-ho a posar a punt, Fecsa demana 120.000 euros. El noi de Tarragona, com se’l coneix a la vall, ha demanat una subvenció a la Generalitat i un Pla d’Electrificació Rural.

La feina de rehabilitació serà llarga i feixuga. Però Garreta no desisteix i té molts projectes per recuperar Solanell. L’arquitecte ha creat un bloc a internet on explica l’evolució del projecte i ha penjat una demostració virtual de com s’imagina el poble.

TALL SAÜL GARRETA, ARQUITECTE

Accés rodat, llum i aigua. És el bàsic per recuperar el poble. D’aigua n’hi ha. I molta. A l’entrada hi ha una font natural que mai s’ha assecat. I Garreta ha fet pujar un especialista a Solanell que ha certificat que hi ha molta aigua subterrània. Per tant, l’aigua es podria extreure de pous.

Garreta té molta feina a Solanell. Les cases estan en ruïnes, molt més que fa cinc anys, quan va conèixer el poble per primera vegada. L’església, cèlebre pels fets que es narren al Gall Negre, sobreviu a la degradació total.

Però la il·lusió i les ganes de tornar a donar vida a un poble del Pirineu no faran desistit el noi de Tarragona.

www.solanell.blogspot.com

El grup parlamentari de CiU va presentar una esmena a la llei de la reforma laboral perquè s’afegís aquesta millora per als transfronterers, com explica l’alcalde de la Seu i diputat de CiU al Parlament.

TALL ALBERT BATALLA, ALCALDE DE LA SEU

Per fer front a la crisi, el govern d’Andorra ofereix una prestació d’atur als residents i als nacionals, però els transfronterers en queden fora. Ara, els transfronterers que perdin la feinapodran rebre una ajuda des d’Espanya. Els tràmits s’han de fer des de l’Oficina de Treball de la Generalitat.

I a partir de l’1 d’octubre, els fronterers també podran accedir a la sanitat catalana i obtenir la targeta sanitària del sistema de salut català. Fins ara només ho podien fer pagant.

Durant aquest setembre es començaran a tramitar les targetes sanitàries per a tots els transfronterers.

TALL ALBERT BATALLA, ALCALDE DE LA SEU

L’ajuntament de la Seu, amb la unanimitat de tots els grups representats, des de fa anys treballa per aconseguir la millora de la situació dels treballadors transfronterers, ja que la majoria són veïns de la Seu o de la comarca.

La fiscalitat andorrana i la sortida del Principat de la llista gris de paradisos fiscals ha estat un dels temes més destacats de la visita de Sarkozy. En aquest sentit el Síndic General, no s’ha estat de retreure-li l’actitud que va mostrar envers Andorra, durant la crisi dels paradisos fiscals, quan el copríncep francès va amenaçar d’abdicar si Andorra no sortia de la llista negra de l’OCDE.

JOSEP DALLERÈS, Síndic General d’Andorra

Per la seva banda, Nicolas Sarkozy ha respost que la seva intenció no és la d’interferir en la política interna andorrana, i ha recalcat el seu compromís com a copríncep.

NICOLAS SARKOZY, Copríncep d’Andorra

Per la seva banda, el Cap de Govern d’Andorra, Jaume Bartumeu ha destacat la importància de la visita de Sarkozy en termes d’unitat nacional.

JAUME BARTUMEU, Cap de Govern d’Andorra

El tercer gran punt que s’ha tractat ha estat l’acostament d’Andorra a la Unió Europea. Nicolas Sarkozy ha remarcat les oportunitats econòmiques que això generaria per al Principat.

NICOLAS SARKOZY, Copríncep d’Andorra

Bartumeu, per la seva banda, ha coincidit a remarcar la importància d’aquest apropament

JAUME BARTUMEU, Cap de Govern d’Andorra

Nicolas Sarkozy ha finalitat la seva breu estada al Principat amb un dinar en un cèntric hotel d’Andorra la Vella.

ALBERT BATALLA, ALCALDE DE LA SEU D’URGELL

Batalla ha recordat que la problemàtica dels fronterers ha estat una de les prioritats aquesta legislatura. Així a mitjans del 2008 s’aprovà per unanimitat dels grups municipals la moció presentada a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell a proposta de CiU i ERC, per tal d’iniciar passos concrets que s’han anat materialitzant en aquestes modificacions legislatives que resoldran una problemàtica que afecta al voltant de 3.000 persones a la comarca de l’Alt Urgell.

El Parlament ha aprovat aquest dimecres per unanimitat la llei d’accés a l’assistència sanitària de cobertura pública, on s’hi ha inclòs el col·lectiu fronterer.

L’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, diputat al Parlament de Catalunya per CIU i ponent de la llei, ha defensat a la cambra parlamentària la importància d’incloure el col·lectiu de fronterers.

Batalla ha recordat als diputats que els fronterers tenen cobertura sanitària a Andorra, però no és total ni 100% gratuïta. A més, el col·lectiu tributa a l’Estat espanyol però no té dret a cobertura sanitària gratuïta a Catalunya.

L’ajuntament de la Seu va iniciar, fa un parell d’anys, la reivindicació al Parlament per resoldre el greuge comparatiu dels fronterers.

Tall d’àudio: ALBERT BATALLA, DIPUTAT DE CIU

El líder de PSC-Progrés, Òscar Ordeig, també ha assistit a l’aprovació de la llei. El cap de l’oposició a l’ajuntament de la Seu d’Urgell ha insistit que la iniciativa va ser del seu grup, a la qual s’hi van sumar la resta de partits del consistori urgellenc. Ordeig ha recordat que la reivindicació dels fronterers existeix des de fa més de 30 anys.

Tot just després de l’aprovació del text legislatiu, Ordeig s’ha reunit amb la consellera de Sanitat, la socialista Marina Geli, per buscar la manera d’agilitzar al màxim la posada en marxa de la nova Llei als centres sanitaris.

Tall d’àudio:ÒSCAR ORDEIG, PORTAVEU DE PSC-PROGRÉS

El col·lectiu de fronterers ha de rebre abans de l’1 d’octubre la targeta sanitària. Si no l’ha rebuda quan s’acosti la data, l’haurà de sol·licitar al centre de salut.

Des de l’any 2009 la comarca de l’Alta Ribagorça disposa de recollida de fracció orgànica, fet que ha servit per reduir força la fracció resta. Tot i així, la Setmana del Reciclatge vol sensibilitzar encara més al conjunt de la població ribagorçana de la necessitat de gestionar correctament els residus.

Tall d’àudio: MÒNICA JORDÀ, Coordinadora de Didàctic

Des de la implantació del reciclatge, la comarca incrementa cada any el percentatge de recollida selectiva, que actualment es troba per sobre del 22% respecte el total.

En el context de la Setmana del Reciclatge, s’ha organitzat la Festa del Reciclatge, que tindrà lloc durant el cap de setmana a l’espai de la Confraria de Pont de Suert.

La Festa va dirigida als nens i nenes de la comarca perquè s’introdueixin en el món del reciclatge i en coneguin la importància. A partir de jocs i tallers de creació d’objectes amb residus que els són quotidians els nens i nenes es familiaritzen amb la cadena del reciclatge i la importància que té per la conservació del medi ambient.

La Festcat de Llívia és una escola pionera. Durant una setmana, Llívia s’omplirà de cultura popular dedicada a la festa. Els cursos seran d’artesania; arts visuals; ball i dansa; circ; cuina; jocs; literatura oral; música; natura; noves tecnologies; teatre, oficis i tèxtil.

Cada vespre, a més, la Festcat s’obre a tothom amb els concerts i activitats als Nocturns a la Vela de l’Acordió.

Tall d’àudio: JORDI BERTRAN, GERENT FUNDACIÓ FIRA MEDITERRÀNIA

Tall d’àudio: BIENVE MOYA, MEMBRE DEL CONSELL PEDAGÒGIC DE L’ESCOLA DE LA FESTA

A més de l’escola de Llívia, la Festcat també organitza l’Escola de Dansa Tradicional, a Esterri d’Àneu, de l’11 al 17 de juliol; l’Escola de Jocs Tradicionals, a Horta de Sant Joan, del 12 al 17 de juliol; i l’Escola de Música Tradicional, a Torroella de Montgrí, del 18 al 24 de juliol.

Les inscripcions per a les escoles d’estiu de cultura popular són obertes fins al 30 de juny. Aquells qui s’inscriguin abans del 18 de maig tindran un descompte al preu del curs. El preu de cada escola depèn del tipus d’allotjament que escullin els alumnes. Aquest any, a Llívia, les opcions van des del càmping fins a l’hotel.

www.escolesfestcat.cat

Amb el nom: El Segre un riu sense fronteres, la “maleta” és un conjunt d’eines i recursos pedagògics per estudiar el Segre en tots els seus àmbits; adreçat als escolars de primària i de secundària. Els materials estan en dos idiomes: francès i català.

Aquest dimarts, els escolars de 6 a 11 anys de les escoles de Font- Romeu; Angostrina; Osseja; Llívia; Ger; Bolvir i l’escola francesa de Sant Julià de Lòria, han conegut més el riu Segre amb els recursos de la maleta.

Tall d’àudio: DOLORS TANÉ, DCTRA. SERVEIS EDUCATIUS CERDANYA

Els objectius de la Maleta pedagògica són els de promoure una relació entre els adults i els infants de l’Alta i la Baixa Cerdanya per mitjà d’un riu transfronterer: «el Segre» i, alhora, sensibilitzar els joves, que seran els qui gestionaran el dia de demà el seu medi ambient i decidiran la gestió del recursos.

Tall d’àudio: DOLORS TANÉ, DCTRA. SERVEIS EDUCATIUS CERDANYA

La Maleta ha estat elaborada per l’equip de treball “Associació Segre”. El projecte s’inscriu dins del projecte europeu INTERREG III sobre el riu Segre. Existeixen 8 maletes a disposició de totes les escoles de la Cerdanya que la poden demanar per treballar amb els alumnes.

Tall d’àudio: DOLORS TANÉ, DCTRA. SERVEIS EDUCATIUS CERDANYA

La maleta pedagògica del riu Segre ha estat elaborada per mestres i professors de les dues bandes de la Cerdanya, i per professionals de medi ambient del Consell Comarcal de la Cerdanya, la Communauté de Communes dels Pirineus Orientals i l’associació Les enfants de la planète.

www.segre.org