LLUÍS OLIVA

Alcalde de Talarn

Per al curs 2012-2013 es preveu recupera els tres anys lectius, com es feia fins als anys 90. Els primers mesos del primer curs es faran a l’Acadèmia de Suboficials de Talarn, després els alumnes aniran a cursar l’especialització elegida i retornaran a Talarn per fer els últims mesos del tercer curs. Talarn però, també impartirà l’especialització de Protecció Civil i emergències, que es preveu que la cursin uns 90 alumnes.

VÍCTOR ORRIT

Alcalde de Tremp

Des de l’institut d’educació secundària de Tremp, s’ha comentat que encara no coneixen quina serà l’afectació, però de moment ho consideren força positiu.

Tots els grups municipals han donat suport a la iniciativa d’Esquerre. Des de Convergència i Unió es veu coherent que la Seu tingui un paper més decisiu dins la Mancomunitat. El regidor Jesus Fierro creu que cal trobar un equilibri raonable. Pel PSC Progrés, Òscar Ordeig creu que no és coherent que la Seu nomes tingui una representació de dues votacions dins la Mancomunitat. Finalment, el regidor d’ICV Progrés, Antoni Vinyals, que també ha donat suport a la proposta, ha destacat el punt de la moció que diu que l’ens hauria d’informar periòdicament a la Seu de totes les decisions que es prenguin.

Un cop aprovada aquesta moció, ara la intenció és convocar una junta de portaveus dels diferents grups per tal de portar una proposta en ferm a la Macomunitat i negociar les modificacions dels estatuts amb la resta de municipis.

MARIA CONSTANSA MATTERA

Germana organitzadora actes

Després de la seva mort, la congregació continuà residint a la casa de Talarn i seguiren exercint tasques d’escolarització a les nenes; una de les fites més importants de la mare Janer, juntament amb l’ajuda dels necessitats. Durant la persecució religiosa de la Guerra Civil, la congregació va haver de fugir i s’instal·là per diferents països de Sud-amèrica. Actualment, la casa els continua pertanyent i serveix com a museu i casa de colònies.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, juntament amb les autoritats locals i membres de la congregació han destapat una placa commemorativa a la façana de la casa i posteriorment s’ha celebrat una missa on hi ha assistit persones de tots els països on és present la congregació.

NORMA VIGANO

Germana Institut Sagrada Família d’Urgell

Al cementiri de Talarn també es pot visitar un espai dedicat al primer lloc on va rebre sepultura la nova beata Anna Maria Janer.

A Puigcerdà, la candidatura d’Endavant Cerdanya la conformaven militants i exmilitants d’Esquerra, membres de Reagrupament, i també independents. Rosa Maria Puig era la principal representant de Reagrupament a la llista, i anava de número 4. Tot i que Endavant Cerdanya només va obtenir 3 regidors, la renuncia del cap de llista, Joan Planella, li va permetre accedir a l’ajuntament, com a regidora de l’oposició. Ara, després que Endavant Cerdanya l’hagi expulsada, no està clar si mantindrà la seva presència al ple com a regidora no adscrita a cap grup, o si optarà per renunciar a l’acta de regidora. Puig no ha volgut fer declaracions en aquest aspecte, però podria pronunciar-se en el ple que s’ha de celebrar aquest dilluns a la nit a Puigcerdà.

Per arribar a aquesta graduació, els alumnes han de cursar dos anys de formació que també els dóna el títol de Tècnic Superior. En aquesta promoció hi havia 600 places en total, 480 de promoció interna i 120 d’accés directe, de les quals n’han sortit 530 sergents, entre Cos General de les Armes i Cos d’Espacialistes.

Chacón ha estat l’encarregada de fer entrega del títol a Raúl Gil, número 1 de la promoció i a qui Felip Puig, en nom del president de la Generalitat, ha entregat una rèplica de l’espasa de Jaume I.

RAÚL GIL

Número 1 de la promoció

Pel que fa a novetats acadèmiques, a partir del curs 2012-2013, els alumnes només realitzaran a l’acadèmia de Talarn la primera fase, de setembre a desembre. Però la resta del curs quedarà compensat amb la realització del Curs de Capacitació per ascens a Brigada de ET i el curs de capacitació per ascens a Cap Major.

Aquesta també ha estat la primera edició d’entrega de reals despatxos en la que no ha assistit cap membre de la Casa Real Espanyola. Aquest fet es deu a que alternaran l’assistència als actes entre les diverses acadèmies dels tres exèrcits.

L’ajuntament de Puigcerdà s’ha vist obligat a retallar un terç el pressupost de la festa major del Roser, que començarà dijous. Hi haurà una major presència de grups i formacions locals, i es potenciaran les activitats infantils.

ALBERT PIÑEIRA, alcalde de Puigcerdà

La festa major començarà aquest dijous amb una representació teatral, i s’allargarà fins dilluns que ve.

D’altra banda, l’ajuntament ha fet un bon balanç de la Setmana Cultural del Roser, que es va acabar diumenge passat. Asseguren que tot i la contenció econòmica, l’afluència de públic ha estat força bona.

MARIA CARME RAMON, tècncia de cultura

Pel que fa al premi del Roser de Puigcerdà, el guardó que cada any distingeix la trajectòria cultural d’un veí de Puigcerdà, enguany s’ha donat al llibreter Josep Viladesau. Pel que fa a la setzena edició del Premi Litarari, la guanyadora va ser Nora Nadal, mentre que el primer premi de la Dotzena edició del Concurs d’Imatges de Puigcerdà, va recaure sobre Albert Mayol.

JOSEP PUIGMARTÍ, artista i amic de Dalí

L’altra exposició, titulada Des Heritiers de Dalí, està formada per un conjunt de quadres d’estil surrealista. Els han pintat un col·lectiu d’artistes que es fan dir els hereus de Dalí i que pinten seguint el seu estil. Totes dues exposicions es poden veure a la planta superior de l’espai Puigmartí, i des de l’ajuntament de la Guingueta d’Ix confien que seran un important pol d’atracció durant l’estiu.

JEAN JACQUES FORTUNY, alcalde de la Guingueta d’Ix

Totes dues exposicions s’han inaugurat aquest dilluns, i es podran visitar fins el 31 d’agost. A més, es complementaran amb una exposició nova del mateix Josep Puigmartí, que s’instal·larà al llarg d’aquesta setmana a la planta baixa. Amb aquestes exposicions i amb les activitats del festival de música d’Ix, que tindrà lloc a mitjans d’agost, la Guingueta vol convertir-se en el referent cultural de l’Alta Cerdanya.

Amb l’inici de la nova temporada d’estiu, la piscina de Talarn estrena alguns equipaments com dutxes amb energia solar, mobiliari de terrassa nou, enrajolat al voltant de la piscina i zona d’ombreig.

LLUÍS OLIVA

Alcalde de Talarn

Una de les novetats que han incorporat és l’energia solar per al funcionament de les tres dutxes que hi ha al recinte i que de cara a l’any que ve es preveu fer la instal·lació d’aquest tipus d’energia als vestidors. També s’ha millorat el sanejament del vas de l’aigua i s’ha enrajolat el perímetre de la piscina. Està previst en breu acabar una zona d’ombreig i s’ha canviat el mobiliari del bar.

A més, per a la propera temporada hi ha prevista una inversió d’uns 100.000 per fer una piscina per als més petits i un estacionament més gran.

D’altra banda, la piscina municipal està gestionada entre l’ajuntament i Grimpada, entitat que ha programat un seguit d’activitats per dinamitzar l’espai.

JOAN PERICON

Grimpada

El cap de setmana del 9 i 10 de juliol aquesta piscina acollirà una festa solidària per recollir fons per la fundació El Petit da Vinci, juntament amb el Mulla’t.

GABRIEL SERRA President de l’APAT

La presentació de l’APAT en públic serà aquest cap de setmana durant la celebració de la 47ena Fira de Primavera de Tremp, on l’associació serà l’encarregada d’organitzar el tast Degusta Pallars, preparant unes 700 racions amb productes pallaresos. I durant el mes de juny estan previstes les Jornades Gastronòmiques de Primavera.

La idea de l’associació sorgeix de l’èxit que aquests restauradors van obtenir amb les Jornades de Tardor, dedicades al bolet. La bona acollida entre el públic d’aquesta iniciativa els ha portat a donar-hi continuïtat.

Després de l´èxit de participació no es descarta la possibilitat de repetir l´experiència. L´escola municipal de Dansa ofereix regularment tallers d´iniciació a la dansa clàssica, contemporània, jazz, dansa espanyola i pilates adaptat a la dansa.

L’Acadèmia General Bàsica de sotsoficials de Talarn a finalitzat el curs amb l’entrega dels reials despatxos de sergent als components de la trenta-cinquena promoció.

Durant el curs de sotsoficials, l’acadèmia ha rebut alumnes de totes les comunitats autònomes exceptuant Navarra. Andalusia ha estat la comunitat autònoma més nombrosa amb 129 aspirants i seguida de Madrid amb 98. De procedència catalana hi ha hagut 18 mililtars que aspiraven a real despatx. També s’ha comptabilitzat que l’edat mitja dels graduats ronda els 25 anys.

L’acte a estat presidit pels prínceps d’Astúries, juntament amb tot un seguit d’autoritats locals, encarregades de fer l’entrega de despatxos als graduats de la promoció, que s’han estat preparant durant dos anys per aconseguir el títol.

Tall d’àudio: JORDI ESCOFET Sergent de la 35a promoció

El príncep d’Astúries ha entregat el títol a Rubén Sanz Gil, primer de la promoció i Sergent del Cos General de l’Exèrcit de Terra. Ell mateix també ha rebut l’espasa de “Jaume I el Conqueridor”, condecoració que el president de la Generalitat de Catalunya atorga al número 1 de la promoció i que ha estat lliurada en nom seu per Joaquim Llena, Conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.

Tot seguit ha tingut lloc el parlament del Coronel Director de l’Acadèmia General Bàsica de Sotsoficials i l’homenatge als que van donar la vida per Espanya. Després de cantar l’himne de l’acadèmia i de fer la desfilada de Sergents i alumnes, el príncep d’Astúries ha estat l’encarregat de donar l’ordre de trencar files per finalitzar l’acte.

Tall d’àudio: ÒSCAR ORDEIG, PORTAVEU DE PSC-PROGRÉS

L’equip de govern ha estat contundent en la resposta. La coalició CiU+ERC ha insistit que treballa des de fa temps per la contenció en la despesa pública, fins i tot abans del Pacte d’Austeritat. A més, l’equip de govern ha assegurat que s’acabarà l’any amb un estalvi molt superior als 250.000 euros pactats.

Tall d’àudio: JESÚS FIERRO, PORTAVEU DE CIU

Tall d’àudio: MIQUEL CAMINAL, PORTAVEU D’ERC

El grup verd confia en el Pacte d’Austeritat i creu que es complirà. Per això vol donar el vot de confiança a l’equip de govern abans que acabi l’any.

Tall d’àudio: JOSEP MARIA CARLES, PORTAVEU D’ICV

Segons el Pacte d’Austeritat acordat, el 50% de la disminució de la despesa de l’ajuntament afectarà el capítol de personal, a través de la reducció de les hores extraordinàries i de la reestructuració de la plantilla municipal.

Deu segles després, Ermengol continua sent un personatge rellevant de la història de la Seu, el bisbat i Catalunya. Aquest dimecres, Sant Ot, comença el programa d’actes de commemoració del mil·lenari de Sant Ermengo, que durarà fins al 3 de novembre del 2011.

Tall d’àudio: JOAN-ENRIC VIVES, ARQUEBISBE D’URGELL

Tall d’àudio: JESÚS FIERRO, PRESIDENT CCAU

Tall d’àudio: ALBERT BATALLA, ALCALDE DE LA SEU D’URGELL

El primer acte del mil·lenari és la inauguració de l’exposició itinerant Ermengaudus: el Bisbe Ermengol, que recorrerà el Bisbat d’Urgell.

Aquest estiu, la representació del Retaule de Sant Ermengol al Claustre de la Catedral, serà molt especial. El director de l’obra ha avançat que s’estrenaran escenes inèdites escrites per Esteve Albert.

Durant la Festa Major hi haurà la primera Trobada Mundial d’Ermengols, i a l’octubre, mossèn Benigne Marquès presentarà el llibre sobre el Bisbe Ermengol. El 3 de novembre, data de la mort del bisbe, s’oficiarà una missa a la catedral.

Ja el 2011, a l’estiu, la Seu d’Urgell s’agermanarà amb Aiguatèbia, on va néixer el bisbe Ermengol. L’acte de cloenda serà la missa commemorativa a la Catedral, també el 3 de novembre.

La commemoració del mil·lenari coincidirà amb la inauguració, abans que acabi el 2010, de l’Espai Ermengol, el centre d’interpretació museística sobre el bisbe, la Seu i el formatge que formarà part de la Ruta Comtal de Catalunya.

Tall d’àudio: JOSEP HUGUET Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa

El centre es preveu que pugui entrar en funcionament a començament de la tardor i disposarà d’un espai museu que girarà entorn la figura d’Arnau Mir de Tost. L’edifici també estarà equipat amb un punt d’informació turística i gaudirà d’una botiga amb els productes alimentaris i artesans de la zona per potenciar un turisme gastronòmic i cultural, com a valor afegit al turisme de neu.

Tall d’àudio: JOSEP HUGUE Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa

El projecte pretén apostar pel turisme cultural, ja que el darrer any, entre la fortificació de Mur, el tren La Garrafeta i l’Observatori del Montsec, la comarca ha rebut uns 50.000 visitants i encara hi ha molts més incentius que abracen èpoques històriques molt diverses.

DECLA JOSEP HUGUET Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa

El conseller Huguet, aprofitant la visita al Pallars Jussà, ha presentat la ruta Arnau Mir de Tost al castell Palau residencial de Llordà i que engloba el Castell i Col·legiata de Sant Pere d’Àger, el Castell de Mur i la Col·legiata de Santa Maria de Mur.

Arnau Mir de Tost és la figura central del projecte ja que va deixar un llegat patrimonial força extens a la comarca.

Tall d’àudio: MAIALEN CHOURRAUT, OR K1 FEMENÍ

L’altra medalla de la selecció espanyola va ser el bronze d’Ander Elosegui en C1. Elosegui va ser un dels millors en les mànegues classificatòries i en la semifinal i va aconseguir una plaça per a la final. D’entrada, Elosegui va ser sisè, ja que els àrbitres el van penalitzar amb 4 segons per tocar dues portes. Però després de reclamar, se li va retirar una penalització, i Elosegui va obtenir el tercer millor temps.

Tall d’àudio: ANDER ELOSEGUI, BRONZE C1 MASCULÍ

La participació de la selecció espanyola, formada per 14 palistes bascos i catalans, ha estat molt bona. 5 palistes han aconseguit competir a la final.

En la final de C1 masculí hi ha hagut dos representants: Ander Elosegui, bronze, i Jordi Domenjó, el palista del Club Cadí Canoe Caiac que en la semifinal va marcar el millor temps.

En la final de C1 femení va participar la jove palista del Club Cadí Canoe Caiac, Núria Vilarrubla.

Tall d’àudio: NÚRIA VILARRUBLA, FINALISTA C1 FEMENÍ

En la final de K1 masculí Samuel Hernanz va ser quart, a centèsimes del bronze. I en K1 femení, Chourraut va aconseguir l’or.

D’altres palistes van aconseguir arribar a la semifinal, com els urgellencs del Club Cadí Canoe Caiac Guillermo Díez-Canedo i Carles Juanmartí, palistes de K1.

Tall d’àudio: GUILLERMO DÍEZ-CANEDO, SEMIFINALISTA K1 MASCULÍ

Tall d’àudio: CARLES JUANMARTÍ, SEMIFINALISTA K1 MASCULÍ

El seleccionador de l’equip espanyol, Xabier Etxaniz, estava molt satisfet del paper de tots els palistes.

Tall d’àudio: XABIER ETXANIZ, SELECCIONADOR ESPANYOL

La Copa del Món d’Eslàlom ha portat a la Seu 267 palistes de 38 països, que durant tota la setmana han estat entrenant al canal olímpic del Segre. Els palistes procedien dels quatre continents, des d’Austràlia, a França, Sud Àfrica i els Estats Units.

Fa menys d’un any, els carrers de la Seu també van viure la desfilada dels participants al Mundial d’Eslàlom. Divendres passat, hores abans de l’inici de la competició, els gairebé 300 piragüistes van desfilar pel carrer Major i van assistir a la inauguració de la Copa del Món.

Els participants van desfilar per ordre alfabètic dels seus països. L’equip espanyol, l’amfitrió, amb una nombrosa representació del Club Cadí Canoe Caiac, va tancar la comitiva. Els piragüistes van demostrar un cop més el bon ambient que es viu en les competicions.

En els parlaments institucionals, l’alcalde urgellenc, Albert Batalla, va recordar que el Parc del Segre està preparat per acollir les competicions del més alt nivell.

Tall d’àudio: ALBERT BATALLA, ALCALDE DE LA SEU D’URGELL

La Copa del Món d’Eslàlom ha tornat a portar els millors palistes al Parc del Segre i ha tornat a recordar que a la Seu hi ha esportistes d’elit en aquesta disciplina. La propera gran cita a la Seu serà el Campionat d’Europa del 2011.

Aquesta és l’obra principal que s’ha fet a la localitat dins del pla de renovació subvencionat pel departament de Governació i Administracions Públiques.

Les obres, inaugurades pel director general d’Administració Local, Carles Bassaganya, han consistit en rehabilitar els antics safareigs, millorar les zones de descans per als vianants i també s’ha instal·lat a la plaça un parc infantil.

Governació ha finançat la remodelació de la plaça del Safareig i la reconstrucció de la carretera de l’Acadèmia general bàsica de suboficials a través del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya. Però amb el Fons europeu de desenvolupament regional, es finança dins del municipi de Talarn les obres de regeneració del nucli antic.

Tall d’àudio: ANTONIO CIRERA, Alcalde de Talarn

L’alcalde ha volgut recordar que aquesta remodelació de la zona del safareig, a part de servir com a punt de trobada dels veïns de la població, és una bona oportunitat per rememorar els temps en què les dones del poble s’hi reunien al voltant per fer la bugada.