El projecte va començar fa cinc anys amb la recerca de les varietats, que van ser empeltades i actualment evolucionen molt bé.

MARC SANS

Medi Ambient C.C. Pallars Sobirà

A través dels estudis que en faran també se sabrà els requeriments d’aigua i nutrients que tenen.

Ara s’ha elaborat un catàleg on es recull informació sobre aquests arbres fruiters però també s’hi inclou la recerca que es fa al planter de Gerri de la Sal sobre varietats antigues d’horta i sobre varietats de vinya que hi havia a la comarca, gràcies a un conveni amb INCAVI.

Aquest recull ha despertat força interès i s’espera que el projecte es pugui dinamitzar de tal manera que alguns particulars s’animin a plantar aquestes varietats per treure’n rendiment.

Seguidament, s’ha reunit amb els alcaldes de la comarca, als quals els ha expressat la voluntat de la Diputació de donar suport als ajuntaments en moments complicats econòmicament com l’actual. Reñe assegura que en aquesta conjuntura, els municipis necessiten més que mai el suport d’institucions com la Diputació. El president d’aquest ens ha explicat que cal analitzar molt bé les necessitats prioritaries dels consistoris.

En l’elaboració del pressupost 2012, Reñe ha deixat clar que es prioritzarà sobretot el servei al ciutadà.

Pel que fa als temes que afecten més concretament l’Alt Urgell, en la reunió entre alcaldes i president de la Diputació s’han tractat punts com ara el manteniment dels camins, el sobrecost que suposa la gossera de l’Alt Urgell – Cerdanya, o bé el fet que la Diputació posarà 5.000.000 de kg de potassa a disposició dels municipis de la comarca, per tal de vetllar per la viabilitat dels camins i les carreteres a l’hivern.

RICARD FONT , DIRECTOR GRAL TRANSPORTS I MOBILITAT

Amb la Taula Estratègica de l´aeroport de La Seu es redacta un pla de negoci per potenciar l´activitat de l´aeroport i optimitzar el seu us amb treballs de millora de les instal.lacions. La previssió passa per la construcció de deu hangars a finals d´any i una miniterminal, degut a la gran demanda per a aeronaus privades.

Aquestes obres formen part de la primera fase del Pla Director, valorada en un milió d’euros, que s’ha de fer en un termini de tres anys. La intenció del govern de la Generalitat és convertir aquest aeròdrom en aeroport comercial.També es contempla l´arribada d´aerotaxis d´entre 20 i 30 places. L´alcalde de La Seu d´Urgell , Albert Batalla , també considera important per al futur de l´aeroport la proximitat amb Andorra.

ALBERT BATALLA , ALCALDE DE LA SEU D´URGELL

La inversió total prevista a l’Aeroport dels Pirineus-La Seu d’Urgell és d’1M€.

L’aeroport, es va reobrir al trànsit el passat 4 de juny de 2010. Des de la seva reobertura fins a l’actualitat s’han operat 1.751 vols, amb més de 3.000 usuaris.

La Taula Estratègica de l´aeroport de La Seu està coordinada pel Delegat Territorial del Govern a l’Alt Pirineu i Aran, i està formada per institucions locals com els ajuntaments de La Seu , Ribera d´Urgellet i Montferrer i Castellbó ; la Diputació i el Consell Comarcal.

Dins dels programa d’actes de la mostra, s’ha realitzat una Jornada tècnica al voltant dels formatges artesans catalans on s’ha presentat la nova Guia de Pràctiques Correctes i d’Higiene per a mercats i fires no sendetaris i s’ha fet una taula rodona sobre Turisme i Formatges, on s’ha aprofitat per presentar el projecte Nous Senders, una proposta de rutes turístiques a l’Alt Pirineu i Aran amb el formatge com a eix vertebrador.

La Mostra també ha consistit en una Fira de Formatges amb 20 parades i cent varietats a la venda i una àrea de tast amb cinquanta varietats per degustar.

Durant el cap de setmana s’han ofert quatre xerrades sobre el coneixement i la gastronomia dels formatges i deu restaurants de l’Associació Xicoia han preparat el sopar inaugural amb un menú elaborat amb formatges artesans.

LLÀTZER CIVÍS Tinent d’alcalde de Sort

En primer lloc s’han presentat les federacions dels diferents països que han portat esportistes a participar en la modalitat de descens i s’ha fet un petit resum d’imatges de la Copa del Món de l’any passat. Finalment, les autoritats locals han donat la benvinguda als participants de la competició i s’ha amenitzat el final de l’acte amb un concert d’acordions.

Aquest divendres s’ha disputat la cursa Clàssic individual en totes les categories i dissabte es disputa la modalitat d’Sprint i es fa l’entrega de trofeus. Però Sort també serà escenari, aquest mateix diumenge de la Copa d’Espanya de descens.

La celebració d’aquestes competicions, que enllacen amb les festes de Setmana Santa, marquen l’inici de la temporada d’esports d’aventura al Pirineu i en conseqüència, suposen un revulsiu econòmic per la comarca.

GEMMA ORRIT , COORDINADORA DE LA COMISSIÓ DEL MERCAT

Al centre del poble els artesans faran una mostra dels oficis més tradicionals:esclopers , terrisaires , filadors , artesants d´espelmes , d´eines del camp en miniatura. De moment una trentena de paradistes ja han confirmat la seva presència al mercat.

RAMON SEIRA , ESCLOPER

JOAN CODINA , ARTESÀ

Durant aquests dos dies també hi haurà una mostra de teatre , rutes guiades pel municipi i animació pels carrecs amb el grup de música Folk Fusió.

JOAN PALLARÈS , ALCALDE DE PERAMOLA

Durant aquests dos dies Peramola també homenatjarà l´escriptor Josep Espunyes , amb la lectura d´alguns del poemes que formen part de l´extensa obra de l´autor peramolí.

Les antigues botigues , el camí de les fonts i els poemes de Josep Espunyes són alguns dels trets més característics que Peramola potenciarà els propers dies 22 i 23 d´abril al mercat de la cultura rural.

MIREIA FONT Propietària Casa Leonardo

Aquesta Setmana Santa serà la primera que alguns establiments rurals ja disposaran de catalogació pròpia, les espigues. A Senterada es troben les dos úniques cases que van aconseguir 4 espigues al Pirineu, Casa Leonardo i La Fàbrica, però al tractar-se d’una catalogació tan nova, encara no se s’han notat els resultats.

Cada vegada més el client demana que la casa li ofereixi paquets turístics per la zona. En el cas de La Fàbrica, es disposa d’una piscifactoria i del contacte amb animals de granja, en canvi, altres establiments opten per oferir un seguit d’activitats segons l’oferta de turisme de natura del territori, ja siguin esports d’aventura, senderisme o hípica.

És una iniciativa pionera, ja que és la primera vegada que el territori s’uneix en un projecte d’aquestes característiques, que es realitzarà fins a finals de 2011 amb un pressupost de més de 460.000 euros i subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu.

En la creació d’aquest producte turístic supracomarcal també s’espera que hi participin altres agents turístics del territori com restaurants, establiments hotelers i comerços en general.

És una forma de donar sortida als productors agroalimentaris de la zona pirinenca i revitalitzar les economies locals.

També s’està creant una marca conjunta que identifiqui el formatge del Pirineu, que es presentarà en breu.

En aquesta ocasió, s’ha convidat a l’antropòloga Eleonora Muntanyola que ha fet una conferència sobre l’organització grupal femenina arreu del món i la repercussió que això ha suposat en cadascuna de les societats.

ELEONORA MUNTANYOL Antropòloga

Un cop finalitzada la xerrada, les representants de cada associació de dones han explicat la seva organització, com a grup, els problemes amb què es troben i les experiències que n’extreuen.

Les associacions participants han estat La geganta desperta del Pallars Sobirà, l’Associació Urgellenca de dones de la Seu d’Urgell i l’Associació de dones de la Vall de Boí.

JOAN GUINOT, tinent d’alcalde de Puigcerdà

A banda d’aquesta ampliació, també es renovaran totes les màquines expenedores antigues, per evitar avaries. De moment, Saba mantindrà les dues controladores de tiquet actual, però no descarta que en èpoques de major afluència de visitants pogués contractar una tercera persona.

COSME RUAIX, alcalde d’Alp

Des de La Molina, el balanç també és molt positiu, i han destacat el gran esforç que han fet tots els seus treballadors, per tal de mantenir les pistes de competició en bon estat.

MONTSE CORONAS, gerent de La Molina

La cerimònia de clausura de dissabte va comptar amb la presència de la Vicepresidenta del Govern, Joana Ortega i del conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, entre d’altres personalitats. A més, va ser retransmès a 12 països.

NÚRIA COMES Escriptora

El llibre ha estat publicat per Pagès Editors i la presentació de l’acte ha anat a càrrec d’Agustí López, alcalde de Sort i exprofessor de Núria Comes, que ha explicat algunes de les seves trobades amb Palanca. També ha intervingut en l’acte, Pau Comes, antropòleg, que ha posat l’apunt antropològic i social al llibre; i finalment, l’escriptora ha explicat que la relació laboral amb Jordi Riba, l’ha portat a conèixer més enllà del personatge Palanca, motivació essencial per escriure la seva primera novel·la.

NÚRIA COMES Escriptora

A la presentació no hi ha assistit Palanca per motius de salut, però sí que hi havia gent d’arreu de la comarca i la Pili de Ca la Cisqueta, única habitant que queda a Tor.

Núria Comes ha comentat que “L’home de Tor” és força diferent del llibre de Carles Porta “Tor, tretze cases i tres morts” i que poden ser perfectament complementaris.

XAVIER GABRIEL

Propietari de La Bruixa d’Or

Amb aquest segon premi que ha sortit poc abans de les 11 del matí, venut bàsicament per finestreta, l’administració ha aconseguit arribar als vint-i-set números premiats des de la seva obertura.

El cinquè premi ha quedat molt repartit perquè s’ha distribuït íntegrament per internet.

L’administració de loteria La Bruixa d’Or va esgotar dilluns els números pel sorteig de Nadal, del què ha venut 3 milions i mig de dècims de 13.600 números diferents. En total ha facturat, només per la rifa de Nadal un 57 milions d’euros.

En total la rifa de Nadal ha deixat a Catalunya uns 490 milions d’euros. 711 milions són de la grossa, el número 79250, que s’ha venut entre Cerdanyola del Vallès i Barcelona. Dos quarts, el 57896 i el 25506, s’han repartit a Barcelona, a l’Hospitalet i a Caldes de Montbui.

JOAN PLANELLA, alcalde de Puigcerdà

D’altra banda, l’ajuntament no descarta encara la possibilitat de fer un aparcament vertical i de pagament al voltant d’aquest ascensor. L’empresa Saba, de moment, ha renunciat a gestionar-lo.

Precisament el motiu que ha donat Saba per no voler fer-se càrrec d’aquest possible aparcament vertical és que no li seria rentable, ja que considera que a la Vila hi ha aparcament de sobra. Els comerciants, però, no ho veuen així i continuen confiant que s’acabarà fent aquest aparcament vertical al voltant de l’ascensor del Museu Cerdà.

Les estacions que estan agrupades en la Mancomunitat per a la Promoció de l’Esquí Nòrdic són Tavascan i Bosc Virós, al pallars Sobirà; Sant Joan de l’Erm i Tuixent la Vansa, a l’Alt Urgell, i Lles, Aransa i Guils Fontanera, a la Cerdanya.

L’esquí nòrdic és una oportunitat per al desenvolupament econòmic de les comarques.

TALL ALBERT BATALLA, PRESIDENT MANCOMUNITAT ESQUÍ NÒRDIC

Tot Nòrdic, la marca que agrupa les set estacions, ha presentat les activitats de la temporada. El més destacat és que s’han recuperat les marxes nòrdiques que la temporada passada es van anul·lar per manca de suport econòmic i d’organització com la Marxa Pirineus, que se celebrarà de l’estació de Lles a Aransa, els dies 15 i 16 de gener; i la Marxa de l’Arp, a l’estació de Tuixent-La Vansa.

TALL IMMA OBIOLS, RESPONSABLE DE TOT NÒRDIC

Una altra novetat serà el circuit d’orientació amb raquetes que s’oferirà a les estacions de Lles, Aransa, Sant Joan, Tuixent la vansa i Tavascan.

També es tornarà a organitzar la Traça Muga d’esquí de muntanya, a Aransa, organitzada per la Unió Excursionista Urgellenca; el Triatló Blanc de Tuixent, els Nordic Camps, i les sortides amb raquetes.

Una altra oferta és la iniciació a l’esquí de fons amb dues hores de classe gratuïtes, amb el material inclòs. Les inscripcions, limitades, s’obren la setmana vinent al web de Tot Nòrdic.

El forfet de temporada dóna dret a esquiar a les set estacions d’esquí nòrdic de Catalunya i a esquiar una vegada a les estacions d’esquí alpí Tavascan, Portainé i Espot i al 50% de descompte en els forfets de dia de les estacions del Plateau de Beilla, Chioula i La Rabassa.

A més, els qui tinguin el forfet de temporada de Gran Pallars, podran esquiar sempre que ho vulguin a les pistes de nòrdic.

TALL JOAN SALA, DIRECTOR DE GRAN PALLARS

La temporada d’esquí nòrdic ha començat amb entrebancs. El pont de la Puríssima va començar amb molta neu però la pujada de temperatures, la pluja i la neu han deixat les pistes sense neu de qualitat. Les estacions de nòrdic esperen la gran nevada per tornar a obrir en condicions.

AGUSTÍ LÓPEZ, Alcalde de Sort

La peça va ser trobada als anys 60 al mateix lloc on es va estavellar l’avió la nit del 24 al 25 d’agost del 1943, i on encara hi ha força ferralla perquè es va decidir no aprofitar-ne res, ja que es tracta d’un lloc de difícil accés. Vicente Montearriba va lliurar la peça a l’ajuntament perquè considera que forma part de l’aparell de ràdio de l’avió alemany Dornier DO-217. Josep Pla, estudiós dels avions alemanys caiguts al Pirineu durant la Segona Guerra Mundial, ha vingut a veure la peça per poder indentificar-la.

JOSEP PLA, Expert en avions alemanys caiguts al Pirineu

L’any 1985, Josep Pla ja va investigar l’accident d’aquest mateix avió, que quan va caure a la Vall de Peguera no portava tripulació, i que va ser trobat per casualitat dies després de l’accident.

JOSEP PLA, Expert en avions alemanys caiguts al Pirineu

Ara, a partir d’aquesta nova peça de l’avió alemany es pretén conèixer una mica més de detalls sobre aquest l’accident en concret, però també sobre com era l’aviació d’aquella època. A més, es recupera un tros de la història del Pallars Sobirà.

La presó-museu de Sort també compta amb una altra peça d’avió alemany, en aquest caigut a Enviny el març del 1944

CARME BROS

Tècnica del projecte Recossira

Els usuaris són persones grans que viuen soles al seu domicili. Actualment ja es disposa de 25 usuaris només en el municipi de Sort, tot i que es preveu estendre el servei a la resta de la comarca.

La tècnica del projecte fa visites periòdiques als domicilis dels sol·licitants amb qui estableix una relació de total confiança. Els ajuda a preparar visites mèdiques, els orienta en les necessitats domèstiques bàsiques i els informa de les diferents activitats que es fan a la població perquè hi participin. Molts dels usuaris d’aquest servei visiten diàriament el Casal de Gent Gran de Sort i participen en les diferents activitats que s’hi imparteixen com ara la gimnàstica.

BENJAMÍ FEU

Usuari del projecte Recossira

El Pallars Sobirà està per sobre la mitja de la taxa d’envelliment de Catalunya, de manera que el projecte Recossira té molts usuaris potencials. A més, està previst que a la llarga s’acabi introduint a altres zones catalanes.

Al certamen de pintura, que organitza l’empresa espanyola de fertilitzants Fertiberia, hi han participat més de 40.000 nens, de 6 a 10 anys, de 1.500 escoles de poblacions rurals de tot l’Estat espanyol.

L’Àlex ha obtingut el tercer premi amb una pintura que capta l’essència del món rural, i on no hi falten una vaca frisona i un tractor.

TALL ALEXANDRE-DAVID GARCÍA, ALUMNE CEIP ALBERT VIVES PREMIAT

Per aquest tercer premi, l’Àlex ha rebut un estoig de pintura professional; una reproducció de la seva pintura; un MP4 i un xandall. També ha guanyat una beca d’estudis de 2.500 euros.

I gràcies al seu premi, Fertiberia ha regalat a l’escola Albert Vives un equip multimèdia valorat en 1.500 euros, i a l’AMPA, 1.500 euros per finançar les seves activitats. L’empresa no ha oblidat el tutor de l’Àlex, a qui li han entregat una placa.

El tercer premi de l’Àlex té molt de mèrit, però també el tenen els dibuixos 200 finalistes del concurs. L’alumne de l’Albert Vives Bernat Fontdevilla s’ha endut una sorpresa quan li han anunciat que ell havia estat un dels finalistes. Fertiberia li ha regalat un estoig de pintura professional.

El Certamen de Pintura Rural Infantil té cada any molt d’èxit i un jurat expert escull els cinc millors. Aquest any, el president del jurat ha estat el prestigiós pintor espanyol Antonio López, Premi Príncep d’Astúries de les Belles Arts.

Fertiberia vol motivar així la creativitat dels alumnes de les escoles rurals, alhora que els consciencia sobre el medi ambient i l’agricultura.

TALL EDUARDO LÓPEZ, CAP DE VENDES NORD D’ESPANYA DE FERTIBERIA

L’entrega dels premis ha estat tota un esdeveniment per als joves alumnes de l’escola Albert Vives que han celebrat molt emocionats l’èxit del seu company. Els petits de primer han tancat l’acte amb una interpretació de Fum, fum, fum.

ELENA CEBRIÁN

Directora adjunta de l’Organisme Autònom de Parcs Nacionals

L’edifici de tres mil cent metres útils, comptarà amb 4 plantes: soterrani, semisoterrani, planta baixa i un mirador. Hi haurà jardins tan exteriors com interiors i una coberta plana no transitable. De cara al públic hi haurà diverses sales i una biblioteca pública i a la zona privada els despatxos del parc i altres zones de treball.

El centre pretén dotar al Parc Nacional d’un servei d’atenció als visitants que arribin a Espot i divulgar els valors ecològics i geològics de la zona del parc; a més d’informar sobre accessos, visites i rutes i contribuir en una tasca d’educació ambiental per conservar la natura.

NÚRIA BUENAVENTURA

Directora general de Medi Natural

Núria Buenaventura també ha comentat que aquest centre d’interpretació serà un primer pas construir-ne un segon a la seu que el Parc Nacional té a Boí.

El projecte guanyador pel centre d’Espot pertany a l’Estudio de Arquitectura Álvaro Planchuelo i va ser adjudicat al juny de l’any passat. Però la proposta de creació del centre es va aprovar l’any 2006 en la desena sessió del Consell de la Xarxa de Parcs i l’obra ha estat declarada d’interès general de l’Estat.

Actualment el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, amb 275.000 visitants l’any 2009, està considerat l’únic d’aquesta categoria a Catalunya. Té una superfície protegida de més de 14.000 hectàrees i 27.000 de zona perifèrica, però el Patronat del Parc Nacional i el departament de Medi Ambient de la Generalitat n’estan negociant l’ampliació amb els ajuntaments involucrats.

JOAQUIM LLACH

President del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Si s’aconseguís l’acord entre tots els agents implicats, es podria aprovar l’ampliació del Parc sense passar pel Parlament de Catalunya.

Després de la presentació del projecte del nou Centre de Visitants del Parc Nacional, ha començat la sisena edició del Simposi d’Espais Naturals Protegits de Muntanya i Qualitat que se celebra des de l’any 1999. El tema central és l’estudi i anàlisi d’experiències sobre desenvolupament sostenible de parcs de muntanya i els sistemes de gestió dels espais naturals protegits per combinar l’oci i conservar la biodiversitat de la zona.

JOSEP CALVET

Memorial Democràtic

El pilot Charles Yeaguer tenia 22 anys quan va conduir el primer Cassa que va bombardejar territori nazi a Berlín. L’endemà, el 5 de març del 44, el seu avió era abatut a França, d’on es va salvar tirant-se en paracaigudes. Un cop a terra, va ser rescatat pels maquis, que el van ajudar a arribar a la frontera dels Pirineus.

El 28 de març arriba a Bossost, Vall d’Aran, després de caminar dos dies seguits, on és detingut per la Guàrdia Civil i portat a Sort. Al 1944, el règim franquista ja tenia acord amb l’ambaixada americana per dispensar un tracte preferent a tots els soldats americans, cosa que va fer no dormís a la presó sinó a l’hotel Pessets. Després va ser traslladat a Lleida i posteriorment a l’Aragó i Madrid. Finalment va arribar a Gibraltar des d’on passà a Anglaterra el 21 de maig. Un cop allà, el general Eisenhower, li va donar permís per tornar a pilotar durant la guerra; en aquesta segona volta es convertí en llegenda de la Segona Guerra Mundial.

Durant els actes de retorn del General Yeager a Sort després de 66 anys, i coincidint amb 63 aniversari del vol on superà la velocitat del so, s’ha inaugurat una placa commemorativa a la Preso-Museu “Camí de la Llibertat” i s’ha fet una visita on es va allotjar.

CHARLES YEAGER

General americà excombatent de la Segona Guerra Mundial

L’homenatge a finalitzat al cinema teatre “Els Til·lers” on ha rebut un diploma de pilot honorari de l’exèrcit de l’aire.

Amb aquest acte, que forma part del calendari del Memorial Democràtic, també s’ha volgut retre homenatge a tots els aviadors aliats evadits durant la Segona Guerra Mundial.