FRANCESC FARRÀS

Medalla President Macià 2011

El projecte té bàsicament tres àmbits: la recuperació de la fira de bestiar de Salàs, la creació del centre d’Interpreatció de l’Antic Comerç i la reforma d’espais antics dedicats al comerç tradicional.

El projecte encara no està tancat i de cara a l’any que ve es preveu obrir un sisè espai, una merceria.

Francesc Farràs ha volgut agrair aquest guardó a José Maria Pereda, director de l’oficina del Treball de la Generalitat a Tremp, que ha promogut la iniciativa amb el recolzament dels instituts de secundària i institucions culturals i polítiques del Pallars Jussà.

El govern de la Generalitat ha concedit la medalla al treball President Macià 2011 a 16 persones i la placa al treball President Macià 2011 a 8 empreses i entitats amb seu a Catalunya. Els guardons volen ser un reconeixement a l’impuls de l’economia catalana.

MANEL PALAU, president d’Elfocat

Per fer-ho, però, cal l’ajuda de les administracions, ja que els municipis no tenen suficient capacitat econòmica per finançar sols la instal·lació de les calderes. En aquest sentit, el Director General de Medi Natural i Biodiversitat, Josep Escorihuela, ha assegurat que en aquests moments és impossible finançar la instal·lació de les 200 calderes, però que la Generalitat sí que pot donar una primera empenta al projecte.

JOSEP ESCORIHUELA, Dir. Gral. Medi Ambient i Diversitat

En l’assemblea d’aquest dijous, l’Elfocat també ha signat un protocol de col·laboració amb l’associació francesa Union Gran Sud des Comunes Forestières. L’objectiu és treballar conjuntament en la conservació d’espais forestals transfronterers.

A la tarda, l’assemblera de l’Efocat ha continuat, però s’ha traslladat a Alp.

Es tracta d’una reproducció del recorregut que molts pallaresos van fer direcció les amèriques en busca d’un futur millor.

FRANCESC FARRÀS

Historiador

L’exposició es divideix en sis àmbits temàtics, els sis passos que seguiren aquestes persones en el seu viatge. Comença amb la situació de crisi global al Pirineu, que obliga a expulsar un terç de la població com a solució i segueix amb la marxa cap al port de Barcelona, l’embarcació en vaixells direcció Argentina, l’arribada a la Pampa i conclou amb el retorn o l’oblit.

Aquesta és la cinquena exposició de llarga durada que organitza el Centre d’Interpretació de l’Antic Comerç des de la seva obertura l’agost del 2007, i ja s’ha posicionat com a referent turístic.

FRANCESC BORRELL

Alcalde de Salàs de Pallars

Del Pirineu a la Pampa s’emmarca dins dels actes programats per commemorar els 100 anys de l’arribada de les hidroelèctriques al Pallars i es podrà visitar fins a finals de 2012.

La Generalitat no sap quan podrà construïr la nova escola de Llívia. D’aquí dos cursos hi instal·larà barracons, per evitar que els nens facin classe a les Casernes, però assegura que no té diners per fer l’edifici nou.

SÍLVIA ORRIOLS, alcaldessa de Llívia

Així doncs, és una incògnita quan es podrà començar la nova escola, tot i que sembla complicat que es pugui fer al llarg d’aquesta legislatura.

Aquest mateix estiu, representants de l’ajuntament es reuniran amb els serveis tècnics d’Ensenyament, per acordar quines són les millores més urgents que cal fer als actuals edificis de l’escola i la caserna, per poder començar el curs en les millors condicions possibles.

FRANCESC BORRELL

Alcalde de Salàs de Pallars

En la reunió s’ha acordat signar un conveni el gener del 2011 amb un pressupost de 25.000 euros destinat a promocionar la marca pròpia de Pobles amb Encant i difondre l’entitat tan a dins com a fora del país.

ÀNGEL VIDAL

Director del Patronat de Turisme

Ja són 26 els pobles de Lleida que formen part del projecte Pobles amb Encant que impulsa el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida. Set pertanyen a la plana i dinou són del Pirineu. Les darreres incorporacions, en la segona ronda d’adhesions a la xarxa, són Alòs de Balaguer, Tiurana i Ribelles, de la Noguera; Esterri d’Àneu, Àreu i Tavascan, del Pallars Sobirà, i Florejacs, de la Segarra.

L’objectiu de l’entitat és ser una plataforma de cooperació entre nuclis petits per promoure el seu desenvolupament econòmic, social i turístic. Per això és necessària una tasca de sensibilització de la població.

ESTHER ISUS

Presidenta Xarxa de Pobles amb Encant

Les presentacions s’aniran realitzant als diferents pobles que formen part de la Xarxa de Pobles amb Encant. El proper en acollir una presentació serà Peramola. Aquestes visites, a part de donar a conèixer la finalitat de la xarxa, també els serveix per anar definint els requisits dels pobles que en formen part.

Les iniciatives legislatives populars a Andorra necessiten un mínim de signatures del 10% del cens electoral per poder entrar a Sindicatura. La xifra s’ha assolit, fins i tot amb escreix.

La proposició de llei estableix que no es podrà fumar en centres sanitaris, d’ensenyament i d’atenció social; espais de l’Administració pública; als vehicles de transport públic; a les instal·lacions esportives tancades; espais de lectura i d’exposició; cinemes, teatres i sales d’espectacle; zones d’accés públic en hotels, pubs, discoteques i sales de festes; locals on es venguin o consumeixin aliments; oficines d’atenció al públic, comerços i centres comercials; locals on s’elaborin, transformin, manipulin o preparin aliments; sales d’ús públic en general; ascensors i elevadors; cabines telefòniques i caixers automàtics tancats; i espais laborals tancats, que no siguin d’accés públic, on hi treballi més d’una persona.

En alguns casos, el text preveu que es puguin habilitar zones per a fumadors sempre i quan estiguin ben senyalitzades.

El text de la llei també preveu un règim sancionador i insta el Govern andorrà a establir els mecanismes de control pertinents per fer complir la llei.

NOEMÍ RODRÍGUEZ, IMPULSORA CAMPANYA

El procés parlamentari ara haurà d’agafar embranzida davant de possibilitat d’unes eleccions anticipades. Si el Consell General es dissol abans de debatre la proposició, s’hauria de repetir tot el procés.

NOEMÍ RODRÍGUEZ, IMPULSORA CAMPANYA

Noemí Rodríguez ha entregat les signatures aquest dilluns a la tarda als síndics Josep Dallerès i el subsíndic Esteve López. La periodista ha estat acompanyada per la direcció de Cadena Pirenaica de Ràdio i Televisió.

Cercamón és l’obra de teatre basada en la novel·la homònima de Lluís Racionero. Fa 14 anys, es va interpretar la primera versió teatral, fidel al text original, a Costoja, al terme municipal de Montferrer-Castellbò i on van passar de veritat fets que es narren en l’obra. L’any 2003 l’obra es va traslladar a la plaça de Vilamitjana.

Cercamón és dirigida des de la primera edició per Jordi Llop. Anys després de l’estrena, el director va apostar per oferir cada any una versió diferent. Aquest any, la proposta de cabaret literari ha entusiasmat. Dissabte a la nit, a Vilamitjana, el públic va posar-se de peu.

L’obra ha combinat l’humor, amb moments hilarants com la conversa de Bernat de Ventadorn amb els Domingos de Guzmán, amb escenes de poesia visual, com l’extermini dels càtars.

Cercamón ha tornat a sorprendre. La història de l’aprenent de trobador Cercamón i la fi del catarisme per la intolerància de l’Església i els regnes d’Espanya i de França ha captivat de nou el públic que ja espera la versió de l’estiu que ve…

Amb aquesta frase, Lluís Barba resumeix la intenció de la seva obra, que és una relectura de l’art universal amb la incorporació d’elements contemporanis.

En un principi els seus esforços se centraren en la fotografia, vessant artística que ha recuperat actualment, després d’anys de treballar la pintura. La temàtica plasmada en les seves composicions és de caire social. Viatgers en el temps, és una exposició d’imatge plàstica, on convergeixen personatges del passat amb estrelles del glamour i nens que passen gana.

TALL LLUIS BARBA

Artista

En les darreres exposicions ha rebaixat el grau d’agressivitat de les composicions, però sense lliurar-les de la crítica constant a la societat en què ens movem.

TALL LLUIS BARBA

Artista

La intervenció fotogràfica li permet introduir molt més el seu discurs, tot i que prefereix no donar una explicació de les seves obres perquè l’espectador se’n pugui crear la pròpia imatge. Tot i així, dóna algunes pistes per entendre el perquè de la utilització de tècniques que apareixen reiterativament en la seva obra. El codi de barres que porten els personatges representa la falta d’identitat de la societat i els fons blancs i negres signifiquen el passat en contraposició al color que és el present.

Lluís Barba és un artista reconegut internacionalment i la seva obra s’exposa majoritàriament a l’estranger. Lamenta el poc interès per l’art en el nostra país i li agradaria passejar algun dia per Barcelona i veure les galeries d’art plenes de gent.

Salàs de Pallars, en motiu de la vintena Fira d’Art, acull l’única mostra de l’artista a Catalunya aquest any, a part de l’exposició a la galeria Sicart.

Aquesta fira que se celebra des de fa 20 anys a les eres del poble, rememora la tradicional fira de bestiar de peu rodó que va acollir Salàs durant 600 anys. De manera que l’empremta urbanística de les eres recupera durant un cap de setmana la seva funció, substituint el firandà per l’artista i la mula per l’art.

Més de tres mil persones han visitat les exposicions dels diferents artistes que ha acollit la mostra d’art. També s’han donat a conèixer els guanyadors dels premis de la mostra on Enzo Marroccoli ha estat guardonat amb el primer premi per l’aquarel·la Toro i Àngel Benítez ha quedat en segon lloc amb l’acrílic sobre tela Expulsió del paradís.