Els guardonats són un estudi de disseny i confecció de roba, un despatx d’arquitectura i una empresa de muntatge i reparació d’equipament per a hotels i comerços.
RAQUEL CABRERA. Grup MCA
PATRICIA PALACÍN. ATRIAP Arquitectura
D’altra banda, també s’ha atorgat la quarta edició de la Beca Ribagorça Romànica a un projecte sobre la reintroducció de conills de bosc al territori a part de l’estudi d’altres animals.
JORDI SORO. Beca Ribagorça Romànica
El premiat té un any per desenvolupar el projecte i un cop extretes les conclusions es podrà veure com es pot augmentar la caça.

BARTOMEU BAQUÉ, alcalde de Bolvir

I és que amb aquest concurs d’idees entre arquitectes, l’ajuntament ha volgut deixar la decisió de com ha de créixer el poble en mans d’experts.

El guanyador disposarà de 85.000 euros per tirar el seu projecte endavant, i els 4 finalistes seran gratificats amb 3.000 euros. L’urbanització d’aquesta zona, que s’ha de fer al llarg dels propers anys però sense un calendari marcat, permetrà unir el centre amb el barri del Raval del Castell. En total, són 67.431 metres quadrats que s’urbanitzaran i que l’ajuntament vol que donin una nova imatge al poble.

GIAN F. LUPATTELLI

President de ACES

L’Associació funciona des del 1999 i es divideix en tres categories: Capital Europea de l’Esport, premi a Ciutats de més de 25000 habitants i guardó a municipis més petits, com és el cas del Pont de Suert.

Tan els membres de l’Associació com l’ajuntament del Pont de Suert confien que les instal·lacions i la trajectòria esportiva del municipi són un aval a l’hora d’optar al guardó.

ALBERT ALINS

Alcalde del Pont de Suert

El Pont de Suert compta amb 19 clubs esportius, i alguns dels seus esportistes han obtingut força reconeixements dins de les seves modalitats.

I de l’altre, obrir el l’Hospital a la possibilitat que grups de metges i especialistes mèdics hi realitzin activitats, o simplement lloguin consultes o quiròfans, sempre que aquestes sales estiguin disponibles. Aquests dos punts, segons ha explicat el Director – gerent de la Fundació, Joan Altimires, servirien per treure rendiment econòmic sense ressentir la qualitat de l’Hospital.

Altimires ha volgut deixar clar que malgrat la voluntat de llogar sales del centre, cap activitat privada substituirà l’activitat pública.

Aquesta mesura es tirarà endavant per mirar de redreçar la situació econòmica delicada que ha viscut la fundació els últims temps, i que sembla que mica en mica va millorant. A finals del primer semestre d’aquest any es va tocar fons, degut al dèficit acumulat en els últims dos anys i a la reducció de la contractació del CatSalut. A això hi hem de sumar el deute provocat per la sentència desfavorable en el conflicte amb la constructora encarregada de fer unes reformes del centre en els darrers anys, i que ascendeix a 1 milió 700 mil euros.

El director – gerent de l’Hospital reconeix que el reajust econòmic que s’ha hagut de fer ha suposat allargar el temps d’espera a algunes intervencions quirúrgiques. Tot i això, també ha assegurat que el centre de la Seu és el que té una llista d’espera més curta de Catalunya per aquest tipus d’intervencions. A més, Joan Altimires ha dit que en tot aquest temps mai han patit manca de llits, i que estan preparats per obrir els llits que faci falta.

JESÚS FIERRO , TINENT ALCALDE D´HISENDA

En virtut de les dades auditades per que es desprenen del 31 de desembre de 2010 en un certificat signat per l´interventora , Roser Solano , l´endeutament de l´Ajuntament amb entitats de crèdit se situa en 14.121.748,92 euros. Les dades del romanent de tresoreria s´han presentat amb una comparativa amb altres capitals de comarca com Balaguer , Tàrrega i Mollerussa , ciutats on el balanç ha estat negatiu. En el capítol d´inversions , segons les dades anunciades aquest dijous , l´endeutament representa el 17% del finançament de les inversions realitzades.

ALBERT ALINS Alcalde del Pont de Suert

La construcció de l’aparcament ha costat 20.000 €, que han estat sufragats íntegrament per l’ajuntament del Pont de Suert i la superfície utilitzada és d’uns 3.000 m2.

L’estacionament és totalment gratuït i està ubicat molt a prop de l’església.

Des de l’ajuntament també s’ha volgut destacar que ha tingut molt bona acollida entre els veïns i que amb els dies que fa està en funcionament ja s’ha notat la reducció d vehicles al casc antic.

ALBERT ALINS Alcalde del Pont de Suert

Aquesta festivitat realça els valors artístics, culturals i gastronòmics de la població del Pont de Suert. A més, la Festivitat de Sant Sebastià també va ser declarada festa tradicional d’interès nacional.

De moment la Creu de Sant Jordi restarà exposada al local de Casa Cotori fins aquest diumenge, però es preveu que cada any s’exposi durant els dies de la festivitat al local de la Confraria, actualment en construcció i que s’espera poder estrenar pels actes del proper mes de gener.

JOAN PLANELLA, alcalde de Puigcerdà

Planella ha destacat que és una molt bona notícia tant per la comunitat educativa com per Puigcerdà en general. Planella s’ha mostrat molt satisfet, ja que portaven molts anys demanant-ho a la Generalitat.

L’edifici de l’escola-institut Llums del Nord es construirà a la zona de la Pedregosa, molt a prop d’on es troben els actuals barracons on els alumnes de l’escola fan classe. En tractar-se d’una escola institut, acollirà nens des de P3 fins a quart d’ESO.

La Confraria va ser fundada al segle XVI per vetllar per les persones necessitades del municipi i s’ha convertit en una de les tradicions més arrelades al Pont de Suert. Els seus confrares celebren cada mes de gener una trobada de tres dies que relliga el sentiment religiós amb la cultura tradicional i el gust per la bona taula. Des del govern de la Generalitat la festa s’ha considerat un referent de cohesió social i estímuls per a la convivència.

Aquest any 2011, s’ha atorgat el distintiu de la Creu de Sant Jordi a un total de 29 personalitats i 15 entitats, que recolliran el guardó al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat el dimecres 27 d’abril.

La trentena de veïns que viuen en aquests dos pobles es queixen que alguns trams de la via estan plens de forats, i asseguren que fa molts anys que reclamen millores. La carretera fa uns vuit quilòmetres de llargada i és de titularitat de l’ajuntament de Bellver. Tot i això, fa cinc anys, el Departament d’Agricultura la va arreglar, i ara l’ajuntament de Bellver ha encarregat un estudi per demostrar que el sistema que es va utilitzar en un tram de la carretera és molt poc adient per al terreny. És per això que l’ajuntament ha deixat clar que no es tracta d’un problema de manteniment, que ja es va fent, sinó que és estructural. En aquest sentit, el consistori ha remarcat que en aquests moments no pot fer front al cost total de l’obra.

RAMÓN MOLINER, gerent Consell Comarcal Cerdanya

La intenció és que aquesta mesura tingui un efecte dissuasori. Fins ara, algunes ordenances municipals preveien sancions de tant sòls 30 euros per abandonar un vehicle al carrer. Ara, considerant els vehicles abandonats com a residus, la multa podria arribar a ser de fins a 6.000 euros.

Encara hi ha 4 ajuntaments de la comarca que no han delegat aquesta competència al Consell Comarcal, entre ells Puigcerdà. Tot i això, està previst que en els propers plens municipals també ho facin.

Si el seu partit torna a guanyar en les eleccions del proper 22 de maig, ha comentat que compaginarà la dedicació a la delegació del govern amb l’alcaldia.

De fet, l’anterior delegat del govern ja va compaginar els dos càrrecs durant els darrers 4 anys.

El president del TRAU , Josep Maria Troguet , es mostra confiat amb el funcionament conjunt de les dues entitats , però diu que s´haura de deixar temps per treure les primeres conclussions.

JOSEP MARIA TROGUET , PRESIDENT DEL TRAU

Amb aquest acord, l’AEAU passa a representar a més de 280 empreses i empresaris de la comarca, i guanya pes a l’hora de negociar amb els ens públics i privats i així afavorir el desenvolupament i la competitivitat dels empresaris alt urgellencs. El Turisme rural ha estat un revulsiu econòmic en els últims anys , malgrat tot l´actual crisi també afecta hores d´ara aquest sector.

Josep Maria Troguet també ha parlat de les distincions amb espigues de les cases rurals i del caràcter pioner dels allotjaments del Pirineu.

El president del TRAU confia en el futur del sector i espera que siguin més els establiments els que s´adhereixin a l´entitat.

La Confraria de Sant Sebastià, que és una de les més antigues documentades de Catalunya, es va crear per enterrar els morts després d’un brot epidèmic al poble. En l’actualitat es fan diversos actes entre els dies 19, 20 i 21 de gener, on hi participen uns 650 caps de família. En aquest dinar popular masculí es cuinen els plats típics de la zona com la girella, l’estofat de corder, la carn d’olla, les sopes de pa, la vianda i el freginat.

ALBERT ALINS

Alcalde del Pont de Suert

Aquest any la missa ha estat oficiada pel bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltabull, i en la qual també ha assistit el conseller d’Agricultura i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí.

JOSEP MARIA PELEGRÍ

Conseller d’Agricultura i Medi Natural

A la tarda s’ha presentat el segell commemoratiu del 425è aniversari de la Confraria de Sant Sebastià i tot seguit s’ha posat a la venda els sobres de primer dia de circulació del segell amb mata-segells commemoratiu.

El Pont de Suert està habilitant un local com a nova seu de la Confraria i Albert Alins, alcalde del municipi, ha mencionat que possiblement les obres acabin aquest estiu, de totes maneres ha assegurat que en la propera festivitat de Sant Sebastià segur que ja es podrà utilitzar.

Dinosfera substituirà la sala Límit K-7, oberta des del 2005. La previsió d’obertura del centre és el gener del 2011. La museïtzació vindrà després, tot i que estarà acabada durant la primavera vinent.

El departament de Governació i Administracions Públiques finança la construcció i museïtzació de Dinosfera amb mig milió d’euros del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya i uns 400.000 euros del fons europeu Feder.

Governació dóna suport a la recerca, la conservació i la difusió del patrimoni paleontològic de Coll de Nargó per dinamitzar el territori. Per això, el titular del departament, el conseller Jordi Ausàs, ha visitat aquest diumenge les obres.

Ausàs ha protagonitzat un acte públic a l’ajuntament de Nargó on ha explicat als veïns la importància i la singularitat del futur espai Dinosfera.

TALL JORDI AUSÀS, CONSELLER DE GOVERNACIÓ

El centre d’interpretació dels dinosaures custodiarà i exposarà el patrimoni Paleontològic de Coll de Nargó. El model de Parc estarà format per un Centre de Visitants, una ruta per diversos jaciments on es puguin veure clarament les restes de nius i ous de dinosaures in situ, i un servei de visites guiades amb transport inclòs.

A Dinosfera s’hi exposaran les troballes del jaciment de Pinyes, a la vall de Salent, a pocs quilòmetres de Coll de Nargó, on hi ha petjades i nius de dinosaures, entre ells el més gran d’Europa.

El centre Dinosfera complementarà la resta de centres existents al Prepirineu, al Pallars Jussà i al Berguedà, formant un paquet turístic d’interès nacional i internacional.

Està previst fer obres de rehabilitació i instal·lació d’ascensors amb subvenció de la Generalitat a 179 pisos del Pont de Suert, 101 de Vilaller i 28 de la Vall de Boí.

La Generalitat finançarà el 60% del cost total de cada obra i el 100% en el cas que es tracti d’unitats de convivència amb ingressos inferiors a 1,87 vegades l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya.

FRANCESC BALTASAR

Conseller de Medi Ambient i Habitatge

Al Pont de Suert i a Vilaller s’hauran d’instal·lar ascensors exteriors, mentre que a la Vall de Boí es podran col·locar en els espais comunitaris.

El conseller també ha presidit la signatura del conveni entre Frederic Linares, conseller delegat d’Adigsa, i Joan Perelada, president del Consell Comarcal, on l’Alta Ribagorça s’adhereix al Registre de Sol·licitants d’Habitatge Protegit.

JOAN PERELADA

President del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça

D’altra banda, al Pont de Suert s’ha signat un tercer acord per rehabilitar 60 edificis d’ús residencial i d’habitatges dels barris Antic i d’Aragó, que complementa els ajuts de la Llei de Barris del departament de Política Territorial previstos per als pròxims 4 anys.

ALBERT ALINS

Alcalde del Pont de Suert

El nucli antic del Pont de Suert es va constituir al segle XIII, de manera que té un gran interès històric i es pretén rehabilitar-lo per conservar-lo com a patrimoni i com a incentiu turístic de la població.

De moment s’està fent actuacions a tretze projectes particulars que consisteixen en la reforma d’habitatges del casc antic i en la part pública, l’ajuntament ha començat a millorar la senyalització.

Els particulars interessats han de presentar un projecte assessorats pels tècnics municipals a l’oficina del Pla de Barris de l’ajuntament i normalment es dóna una subvenció que cobreix al voltant del 30% del pressupost.

COSME RUAIX, alcalde d’Alp

L’estructura de la nova teulada s’ha muntat a terra i s’ha pujat gairebé sencera. Tot i això, encara falta col·locar-hi uns faldons laterals, que acabaran de cobrir tota la part superior del campanar. L’ajuntament feia temps que volia fer-hi aquesta actuació.

A banda de renovar el llosat, s’ha col·locat un nou parallamps, que garantirà la seguretat de la mateixa torre del campanar. El procés de millora de la teulada encara s’allargarà una setmana o quinze dies més.

El pont d’Arfa és a punt de ser reobert al trànsit i a les persones. Després de gairebé 10 mesos d’obres, els treballs de reforç, ampliació i reurbanització dels voltants de la infraestructura acabaran en un parell de setmanes.

L’obra es fa en tres fases. La primera i la segona consisteix en l’ampliació i el reforç de l’estructura, i el condicionament dels voltants. El trànsit rodat es permetrà en un parell de setmanes, tot i que a la primavera s’haurà de tornar a tancar el pont per la pavimentació.

TALL ANTONI CAPDEVILA, ALCALDE DE RIBERA D’URGELLET

L’obra ha costat gairebé un milió d’euros, finançada pels departaments de Política Territorial i Obres Públiques i Governació i Administracions Públiques. El conseller Jordi Ausàs ha visitat aquest dijous el pont, en un dels darrers actes públics al Pirineu abans de l’inici de campanya electoral.

Ausàs ha subratllat que el departament que ha encapçalat en els darrers anys ha donat suport, sobretot, als ajuntaments petits perquè sinó no haurien pogut fer realitat projectes de gran envergadura, com ha estat la rehabilitació del pont d’Arfa.

TALL JORDI AUSÀS, CONSELLER DE GOVERNACIÓ

Les obres del pont d’Arfa van començar a mitjan març i tot i que havien de durar cinc mesos, diversos imprevistos han allargat l’obra. Els treballs eren molt necessaris ja que el pont és l’únic accés a Arfa des de la carretera principal. Durant aquests mesos els veïns han hagut de circular per una via secundària.

L’alcalde d’Arfa ha agraït la paciència dels veïns.

TALL JESÚS DÒRIA, ALCALDE D’ARFA

Les obres de condicionament del pont han consistit en la urbanització de les vies d’accés, que han necessitat d’una actuació complexa donada d’orografia del terreny, a més d’apuntalar el pont i reforçar la seva estructura amb formigó.

També es pavimenta de nou tot el pont, amb nova calçada, voreres, baranes i elements de protecció dels vianants, a més d’instal·lar-hi una nova il·luminació.

El pont d’Arfa és, a més, una obra arquitectònica de gran valor històric ja que es tracta d’una infraestructura d’origen medieval.

ALBERT ALINS

Alcalde del Pont de Suert

L’obra de la piscina climatitzada té un pressupost de 3.400.000 euros que han estat finançats a través de la Secretaria General d’Esports, del departament de Governació de la Generalitat, de l’ajuntament del Pont de Suert i de la Ribagorça Romànica.

El manteniment de l’equipament va a càrrec de l’ajuntament, que el sufragarà a partir dels convenis amb entitats públiques i privades de la zona i amb abonaments familiars i individuals.

Les instal·lacions acolliran dos piscines climatitzades, una de 25×12 metres i una de més petita adequada a les necessitats de gimnàstica i recuperació mèdica.

Però d’edifici també tindrà una sala polivalent on les entitats culturals de la població podran realitzar les diferents activitats lúdico-esportives, un gimnàs en conveni amb una entitat del municipi i els complements diversos per a les activitats d’aigua.

NÚRIA RAMON

Representant a Lleida de la Secretaria General de l’Esport

Des de la Secretaria General de l’Esport es considera necessari dotar l’àmbit del Pirineu d’infraestructures com aquesta que incentivin la pràctica de l’esport en la vida quotidiana.