L’acte protocol·lari l’han presidit l’alcalde de Puigcerdà, Joan Planella, i el de Benissa, Juan Bautista Roselló. Cal recordar que l’any 1992 van tenir lloc els primers contactes entre ambdues poblacions, concretament el mes de desembre, quan es van realitzar una sèrie d’activitats a Puigcerdà, entre les quals destaca la inauguració del carrer dedicat a la Marina Alta. El mes de juny de l’any següent, un grup de puigcerdanesos es va desplaçar a Benissa, coincidint amb les festes de Moros i Cristians, sense formalitzar, però, l’agermanament.

El maig de 2009 es va reprendre el contacte amb una visita a Benissa per part dels membres de l’Associació Amics de Cerdanya. Aquest mes de desembre, es va dur a terme l’última presa de contacte, a Puigcerdà, abans de l’agermanament.

JOSÉ ÁNGEL FLORES

Subdelegat del govern de l’Estat a Lleida

Els treballs, que han estat finançats amb 340.000 euros pel Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local, han permès comunicar l’edifici de la residència amb les dependències que albergaven les instal·lacions de l’antic Centre d’Atenció Primària del poble.

LLUÍS BELLERA

Alcalde de La Pobla de Segur

Precisament, l’acte inaugural s’ha celebrat a la nova sala polivalent. L’alcalde també ha volgut fer una menció especial a la família Seguí-Gasa, originària de La Pobla, que fet una donació que ha servit per equipar amb mobiliari especialitzat totes les estances, a més d’instal·lar la climatització de la sala d’estar i la polivalent.

La Residència Nostra Senyora de Ribera, construïda l’any 1959, és de propietat municipal i actualment dóna servei a 74 residents.

Durant la tarda, en motiu de la inauguració, el rector de La Pobla ha beneït les noves dependències, s’ha fet un ball obert a tothom i un berenar-sopar per tots els residents.

JOSEP POUS, alcalde de Llívia.

El fet que no calgui fer cap gran obra, fa que el termini per a la reobertura sigui força baix.

El projecte de nova museïtzació planteja la creació d’un espai multimèdia on es fomentarà la participació dels visitants. D’aquesta manera, el nou museu complementarà la visita als elements del segle XVI amb explicacions en suport audiovisual.

LLUÍS BELLERA

Alcalde de La Pobla de Segur

El centre constarà de cinc plantes, amb una superfície total construïda de 1.097m2 i 502m2 d’exteriors.

Hi haurà dues entrades, una pel carrer d’Oran i una altra posterior a través del jardí. A l’alçada de l’entrada hi haurà la recepció i botiga, una sala d’exposicions temporals i part de l’exposició permanent. A la planta baixa, per la part del carrer d’Oran s’hi instal·larà la resta d’exposició permanent i una sala d’audiovisuals. En els pisos superiors s’hi posarà els tallers i serveis diversos, administració, i es destinarà una zona a magatzem.

El cost total és de prop de dos milions d’euros i es rebrà una subvenció de fons europeus i una altra del Memorial Democràtic. La primera fase del projecte es preveu finalitzar-la al desembre del 2011.

El centre també pretén consolidar el turisme durant totes les èpoques de l’any com a complement a les altres iniciatives de què ja disposa la població.

LLUÍS BELLERA

Alcalde de La Pobla de Segur

El Centre Pirineus en Guerra pretén ser un ens dinamitzador del turisme, difondre i salvaguardar el què va ser la Guerra Civil Espanyola als Pirineus i col·laborar amb els centres educatius a mostrar a l’alumnat una part important de la història del territori.

JOSEP HUGUET, conseller Innovació, Univ. i Empresa

El CAT de Puigcerdà es divideix en tres parts. En una s’hi explica el Tractat dels Pirineus i el que això va suposar, ea través de diferents panells i audiovisuals. En una altra s’hi poden adquirir tot tipus de productes típics de la comarca, i a l’altra s’hi podrà degustar la cuina de Cerdanya.

JOAN PLANELLA, alcalde de Puigcerdà

L’edifici del CAT està acabat, i únicament falta polir alguns detalls, com la rampa d’accés per a persones amb mobilitat reduïda. Un dels aspectes que l’ajuntament voldria millorar és l’accés dels vehicles al centre. Aquest es troba al costat de la carretera que condueix a la frontera francesa, però no hi té un accés directe. Com que la via està catalogada de carretera internacional, l’ajuntament no hi pot actuar, i per tant, per accedir al CAT cal fer més volta. Això es podria solucionar en el futur, si es construeix el nou tram de l’E-9 que connectarà Puigcerdà i la Tor de Querol per Sant Martí d’Aravó, i l’actual carretera entre Puigcerdà i La Guingueta d’Ix deixa de ser considerada via interacional.

ELISA CIUTAT

Homenatjada amb la Medalla Centenària

L’Elisa té dos filles i un fill, quatre néts i tres besnétes, i també viuen a La Pobla. Fins fa poc, encara vivia sola a casa, però va ser ella mateixa qui va decidir entrar a la residència.

ELISA CIUTAT

Homenatjada amb la Medalla Centenària

El departament de Governació de l’Alt Pirineu i Aran li ha lliurat la medalla centenària que és el reconeixement que Acció Social i Ciutadania fa a les persones que compleixen el segle de vida. A més, l’alcalde de La Pobla ha entregat a l’Elisa un ram de flors i un llibre de la història del comerç de la població, i els seus companys i amics de la residència li han fet nombrosos reconeixements com ara una poesia dedicada al seu centenari i un pastís.

Ara, amb aquest reconeixement, els particulars podran reclamar a les seves asseguradores pels danys ocasionats pels aiguats i les allaus de fang que hi va haver l’11 de juliol.

Tot i això, els ajuntaments no podran reclamar pels danys registrats a la xarxa viària. Un dels municipis més afectats va ser Estavar, i els danys econòmics s’han xifrat en 700.000 euros.

MARIA TERESA PALAU, tinent d’alcalde Estavar

Entre altres destrosses, els aiguats van malmetre el pont que comunica Estavar amb Llívia, i a dia d’avui, encara no s’ha acabat de reparar.

MARIA TERESA PALAU, tinent d’alcalde Estavar

A Font Romeu, mentrestant, hi va haver allaus de fang i a Èguet es va enfonsar una carretera i va deixar aïllada una urbanització.

A banda d’aquestes tres poblacions afectades, els altres municipis on també s’ha reconegut l’estat de catàstrofe natural són Angostrina-Vilanova de les Escaldes, Bolquera, Llo, Sallagosa i Targasona. Els municipis de Dorres, Oceja i Porta també ho havien demanat, però l’Estat francès no els ho ha concedit.

L’acte ha estat presidit pel conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, l’alcalde del municipi, Lluís Bellera, i la presidenta del Consell de Govern del Casal, Ester Berniola, entre altres autoritats del territori.

LLUÍS BELLERA

Alcalde de La Pobla de Segur

La Coral Flor de Ginesta ha inaugurat l’acte amb la seva actuació, que ha estat seguida pels parlaments de les autoritats i pel lliurament d’obsequis als tretze usuaris que durant aquest any celebren el norantè aniversari. Els guardonats, que han estat acompanyats per familiars i amics, han gaudit d’una presentació personalitzada que han dut a terme els alumnes de l’escola Els Raiers de La Pobla de Segur i, seguidament, s’ha convidat a berenar a tots els assistents.

El Casal de La Pobla forma part de la Xarxa d’equipaments cívics de Catalunya i es gestiona a través de la Secretaria d’Acció Ciutadana.

JORDI AUSÀS

Conseller de Governació i Administracions Públiques

A banda de les activitats que es promouen des de la Generalitat, com informàtica i manualitats, des del propi Casal, també s’imparteixen classes de ioga i tai-txi, cant coral, ball i sortides culturals.

La regidora Anna Maria Tomàs ha comentat que no hi ha cap entitat bancària que els faciliti un crèdit per poder tenir els diners, de manera que encara s’ha de fer tot el procés d’adjudicació de l’obra, així que és molt provable que la setmana que ve surtin fora de termini.

Per la seva banda, el departament de Governació, des d’on s’ha aprovat el projecte, és més optimista i considera que s’ha d’esperar fins a la data límit.

JOSEP ARDANUY

Coordinador territorial de Governació a l’Alt Pirineu i Aran

Des de l’Edat Mitjana i fins al darrer terç del segle XX, l’activitat salinera va ser una base econòmica molt important per a Gerri de la Sal; que compta amb un total de trenta salines, de les quals una la dediquen a l’explotació turística; però amb la subvenció es pretén recuperar la resta, fet que aportaria un gran incentiu a la població.

LLUÍS BELLERA

Alcalde de La Pobla de Segur

A la visita amb el conseller han assistit l’alcalde de La Pobla, Lluís Bellera, el delegat del Govern a l’Alt Pirineu i Aran, Víctor Orrit, i el director de serveis territorials d’Educació a Lleida, Antonio López; també han assistit a la visita una petita representació dels pares i mares dels alumnes del centre.

MARÇAL VINARDELL

President de l’AMPI de la llar d’infants Els Bolets

La llar d’infants Els Bolets acull alumnes dels pobles veïns com Salàs de Pallars, Torallola i Serradell. Consta de diverses aules a planta baixa, un menjador amb espai per fer migdiada, una cuina, accés al pati des de totes les classes, una sala polivalent al centre de l’edifici que comunica totes les habitacions. A més, té servei per nens de 0 anys que ja compta amb quatre usuaris.

ERNEST MARAGALL

Conseller d’Educació

En la seva visita a l’Alt Pirineu i Aran, Maragall també ha visitat la nova escola d’infantil i primària de la Vall de Boí que ja compta amb 53 alumnes matriculats i nou docents; i l’institut Aran de Vielha que celebra aquest curs el 25è aniversari on s’imparteixen classes d’ESO, batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior.

L’objectiu de les jornades de convivència és que els agents massanencs coneguin de primera mà per part el funcionament del servei de proximitat que des de ja fa un any funciona a la capital alturgellenca.

El servei de policia de proximitat urgellenc és un model d’atenció directa a la ciutadania, el qual s’està implantant des de ja fa uns mesos a La Massana.

Quan la vintena de policies de la Massana hagin completat l’estada a la Seu, els agents de proximitat urgellencs es desplaçaran fins a la parròquia andorrana per comprovar el desplegament del servei.

Tall d’àudio: ALBERT BATALLA, ALCALDE DE LA SEU

Tall d’àudio: JOSEP MARIA CAMP, CÒNSOL MAJOR DE LA MASSANA

Els agents de proximitat de la Seu amplien les seves competències. Ara també patrullen els dies de mercat. I a partir del juliol es completarà el desplegament de les noves tecnologies en el funcionament del servei de la policia municipal. Els agents disposaran d’unes PDA amb les quals informaran de les incidències amb més rapidesa i notificaran la seva resolució als ciutadans.

La setena convocatòria d’ajuts beneficia a un total de 29 projectes que suposen una inversió de 170 milions d’euros, 99 dels quals són aportacions del govern. En l’actual convocatòria hi ha tres línies de subvencions: projectes de rehabilitació integral a barris i viles, suport als que han culminat els seus projectes mitjançant el contracte de barri i “viles amb projectes”. La Pobla de Segur es beneficia d’aquesta darrera línia i se li finançarà un 75% del cost.

Tall d’àudio: LLUÍS BELLERA, Alcalde de La Pobla de Segur

Els barris de la Vila Closa, corresponents al nucli antic del poble, presenten un alt grau de degradació urbanística i social que els fa perdre la condició de centralitat.

El Projecte d’Intervenció Integral de la Vila Closa i Eixample té un calendari de cinc anys durant els quals es pretén millorar l’espai públic i dotar-lo de zones verdes, rehabilitar els edificis i equipaments col·lectius, introduir-hi noves tecnologies, fomentar la sostenibilitat del desenvolupament urbà, garantir l’equitat de gènere i promoure els programes de millora social, urbanística i econòmica del barri, així com l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques.

Tall d’àudio: LLUIS BELLERA, Alcalde de La Pobla de Segur

La Vila Closa, com a casc antic de la localitat gaudeix de característiques estructurals pròpies i representa un punt central en la història del municipi, per aquest motiu es creu necessari un procés de revitalització urbanística i social del barri i així superar les greus mancances existents al nucli històric.

Cap a mitja tarda, els fallaires es concentren davant de l’ajuntament per començar la pujada a la muntanya i així, quan es faci fosc, poder iniciar el descens de les falles dibuixant un camí de llums.

Quan comença a fosquejar, les pubilles i els nens i nenes de La Pobla, vestits amb la indumentària tradicional, van, acompanyats dels gegants del poble i d’una banda de músics, a rebre els fallaires al peu de la muntanya per oferir-los coca i vi.

Un cop fallaires i pubilles es reuneixen, marxen en processó cap a l’església on es fa l’ofrena de les flors a la Mare de Déu de Ribera.

Abans d’entrar a l’església, les parelles han anat a deixar les torxes al mig de la plaça on han fet una gran foguera, al voltant de la qual, per finalitzar l’acte ballen la tradicional sardana.

La festa remunta uns cinquanta anys enrere, quan una colla de poblatans van decidir celebrar-la com a reclam turístic al veure que era una tradició a altres pobles del Pirineu però, amb els anys, s’ha anat convertint en una tradició força arrelada a La Pobla de Segur. Els fallaires representen els antics llenyataires que baixaven de la muntanya per celebrar la festa major del seu poble.

Aquest any, per promoure la participació de la gran quantitat de públic que les va a veure, des de l’ajuntament s’ha organitzat un concurs de fotografia jove amb la temàtica foc i falles.

La temporada de falles va començar amb les falles de Durro el cap de setmana passat i seguirà amb les falles de Senet, Isil, Barruera, Boí, Pont de Suert i Vilaller, i fins al proper 16 de juliol que les falles de Taüll tancaran la temporada.

L’Associació de Comerciants de Puigcerdà, l’ajuntament i la Generalitat han cofinançat l’estudi a parts iguals per definir una estratègia de futur per al comerç de la capital cerdana. L’informe ha estat elaborat per l’empresa PROCOM.

Les conclusions del pla estratègic s’han presentat aquest dijous a la nit a la sala d’actes del Museu Cerdà. L’alcalde de Puigcerdà, Joan Planella, ha aclarit que el pla s’haurà d’anar desenvolupant per fases. L’alcalde ha prioritzat la senyalització i els ascensors d’accés al centre urbà com a les primeres accions a realitzar per millorar la zona comercial.

Tall d’àudio: JOAN PLANELLA, ALCALDE DE PUIGCERDÀ

El president de l’associació de comerciants de Puigcerdà, David Ginesta, ha recordat que està a favor de la reforma de les places però ha lamentat que cap dels projectes de remodelació hagi tingut en compte l’estudi sobre l’aparcament i la seva afectació en el comerç, tal i com havien demanat els comerciants de la vila.

Tall d’àudio: DAVID GINESTA, PRESIDENT ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS DE PUIGCERDÀ

L’estudi estratègic té com a objectiu suggerir solucions. Les propostes són fer més places d’aparcament, abaratir la zona blava i millorar la senyalització de la vila.

Les conclusions de l’informe també destaquen que hi ha mancances en l’estratègia de comunicació de l’oferta comercial de la vila per captar clients potencials. Finalment, l’estudi aconsella crear una comissió de comerç integrada per l’Associació de Comerciants i l’Ajuntament de Puigcerdà.

La propera acció de l’associació serà la de crear una marca única del comerç de la vila que es dirà Puigcerdà Cerdanya Shopping Center. Aquest serà el primer pas per als canvis que aconsella l’estudi.

Tall d’àudio: DAVID GINESTA, PRESIDENT ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS DE PUIGCERDÀ

Tall d’àudio: JOSEP BERTRAN, vocal del Consell de la Gent Gran de Catalunya

En el Congrés hi ha representats les persones grans del país, associacions i professionals especialitzats en el dia a dia de la gent gran a Catalunya.

És la primera vegada que el Consell territorialitza el debat i de moment ha tingut molt bona acollida.

El procés de participació ha començat amb una presentació de l’acte per part del coordinador Territorial de Governació i Administracions Públiques a l’Alt Pirineu i Aran, Josep Ardanuy; el director de Serveis Territorials del DASC a Lleida, Carles Vega, i el director de Serveis Territorials del Departament de Participació, Àngel Joval.

Seguidament s’ha fet l’exposició de les tres ponències a debatre i que són les que es tractaran al Congrés: La participació de la gent gran, la pobresa i l’exclusió social i les polítiques d’envelliment actiu.

Les ponències han estat explicades per dos membres actuals del Consell de la de Gent Gran de Catalunya: Josefina Ribé i Josep Bertran.

Tall d’àudio: JOSEFINA RIBÉ, membre del Consell de la Gent Gran de Catalunya

Un cop comentats els temes centrals de les exposicions, els participants s’han dividit en tres grups per a debatre en profunditat dels diferents temàtiques.

Finalment, després de fer les esmenes a les ponències, ha tingut lloc l’elecció dels delegats i delegades per al proper Consell de la Gent Gran de Catalunya. La seleccionada com a delegada al Congrés de la Gent Gran per La Pobla de Segur ha estat Josefina Peruchet.

Una de les dues zones del Parc de la Boixadera, concretament l’espai a tocar del carrer de l’Orri, s’ha condicionat perquè la gent gran de la Seu pugui fer exercici amb aparells específics.

Ja hi ha diversos veïns de la ciutat que han provat els aparells i n’estan encantats.

Tall d’àudio: ANTONI TEMPRADO, USUARI DEL PARC DE LA BOIXADERA

Tall d’àudio: DAMIÁN SÁNCHEZ, USUARI DEL PARC DE LA BOIXADERA

Tall d’àudio: RAFAEL CABEZUELO, USUARI DEL PARC DE LA BOIXADERA

Els cinc aparells de gimnàstica serveixen per exercitar braços i cames i complementen les caminades i d’altres activitats físiques que ja realitza habitualment la gent gran més activa. Al parc també hi ha cartells amb consells per a un pla d’activitat física, esport i salut.

Tall d’àudio: TERESA CASASSAS, REGIDORA DE LA GENT GRAN

A més dels aparells de gimnàstica, al parc també s’hi han construït tres pistes de petanca. Aquest dimarts, en la inauguració del parc, els socis del Club Petanca Seu han fet una demostració d’aquest esport.

El Parc de la Boixadera ha estat completament remodelat: s’ha eliminat la bassa que hi havia a la plaça per posar-hi les pistes de petanca. Al voltant de l’espai central, s’hi ha instal·lat taules de pic-nic i bancs per seure, realitzats amb material reciclat. També s’hi instal·laran lavabos. La reforma ha costat uns 30.000 euros.

El Parc de la Boixadera és un parc tancat que amb la recent urbanització de l’Horta del Valira quedarà més integrat al centre urbà. Amb la reforma i la seva conversió en un Parc Urbà Saludable, l’espai verd de la Seu ha guanyat en qualitat i en usuaris.