Els treballs arqueològics que estan tenint lloc des de ja fa temps a l’Església de Santa Maria d’Organyà estan aportant noves estructures i noves dades documentals que ens remunten a una etapa històrica fins i tot anterior al SXI, que era la hipòtesi que imperava entre els experts ara fa uns mesos.

Recentment, en base sobretot als treballs arqueològics dirigits per l’arqueòleg Joan Ramon Renyé durant l’any 2010, aquestes previsions inicials han quedat en entredit. Les principals novetats que recull l’estudi apunten a l’existència d’una capçalera anterior a la romànica, sobre la qual es recolza la posterior obre del SXI i confirma que els claustres de la col·legiata no es trobaven al sud del temple sinó al nord, sota l’actual carretera que va d’Organyà a la Seu.
Això ens parla de l’existència d’un temple preromànic anterior al SX, i també del fet que les estructures localitzades a la plaça de l’església en unes excavacions anteriors no correspondrien als claustres, sinó a un conjunt edificat vinculat a l’església, de caràcter residencial, però on a la vegada s’hi impartia justícia.

ANTONI FIOL, Alcalde d’Organyà

A partir d’aquí, un equip de professionals que inclou arqueòlegs I historiadors resten a l’espera de rebre una resposta del programa LEADER per rebre una subvenció que rondaria els 400 mil euros, i que permetria confirmar amb exactitud l’antiguitat de les troballes.

JOAN RAMÓN REÑÉ, Arqueòleg

FRANCESC TUSET, Arqueòleg

Tot plegat fa pensar als experts que l’Església de Sta Maria podria representar un temple antic, que va tenir unes repercussions molt importants en la gestió i l’ordenament del territori, que podrien vincular-se amb els discursos historiogràfics sobre la romanització de l’actual comarca de l’Alt Urgell.

CARLES GASCÓN, Historiador i tècnic de Cultura del C.Comarcal Alt Urgell

Tot plegat contradiu i descarta la versió creada fa uns anys que col·locava els origens del Bisbat d’Urgell a Guissona, i no pas a l’Alt Urgell, degut a la manca d’ evidències arqueològiques al Pirineus català que feien que no s’acabés de lligar el territori amb una presència romànica i bisigòtica. Aquestes troballes, doncs, refermen la importancia que va tenir el Pirineu no només en època medieval, sinó molt abans.

Una de minairons és el títol del darrer conte que ha editat l’Associació Cambuleta.

Aquestes petites bestioletes que viuen dins d’un vell canut d’agulles i que han omplert la imaginació de molts nens i nenes com a protagonistes de diverses llegendes del Pirineu, tornen a reaparèixer en aquesta història ambientada al Pallars Sobirà i escrita en pallarès.

JOSEP COLOM. Escriptor

Josep Colom ja ha publicat diversos relats, sempre en pallarès, una forma de preservar la cultura del territori. La seva professió de taxista la portat a conèixer moltes històries que ha anat plasmant sobre paper.
L’Associació Cultural Cambuleta naix de la voluntat d’un grup de joves que no vol deixar perdre el pallarès, i que vol que continuï sent una parla d’ús quotidià.

EVA TARRAGONA)
Associació Cultural Cambuleta

El conte, que té una tirada de 1000 exemplars, ha estat il·lustrat per Cristina Castellà i compta amb un disc on es pot escoltar la narració feta per persones de parla pallaresa, a més d’un glossari i una guia de lectura.
L’Associació també està preparant una exposició dedicada a un públic familiar on, a través del joc, els més menuts coneguin la parla pallaresa i s’hi familiaritzin.

La dona va entrar a les dependències judicials a dos quarts de dotze del matí, mentre que el fill no ho va fer fins a les vuit del vespre. Entremig també van declarar diversos testimonis.

Tots dos van negar tenir qualsevol relació amb el crim, tot i que es considera que no disposen d’una coartada sòlida.

L’acusada, quan sortia del jutjat de Tremp, va exclamar que, sent innocents els tocaria pagar a ells, i el seu fill, en l’entrada a les dependències, es va dirigir als companys que havien vingut a donar-li suport dient-los que no havia fet res i que ells ho sabien.

El cas continua sota secret de sumari.

natives, el consistori finalment s’ha decidit per autoritzar la concessió.

El nou equipament anirà destinat, d’una banda, a les indústries que puguin tenir el gas com a font de combustible, i de l’altre, a les llars dels diferents veïns d’Organyà. L’alcalde del municipi, Antoni fiol, considera que el combustible s’utilitzarà molt més a nivell industrial que no pas per a ús domèstic.

La primera fase de les obres, que consta de la instal·lació de la xarxa principal té un cost de 500 mil euros. La previsió és que abans que acabi l’any ja s’hagi executat la instal·lació de la xarxa principal.

ALFONS BROSSEL, escriptor cerdà

Les principals entitats culturals de Cerdanya també n’han lamentat la seva mort. Així, Tomàs Torrent, president de l’Institut d’Estudis Ceretans, ha destacat que es tracta d’una pèrdua important, i que espera que, almenys la seva mort serveixi perquè tots plegats, i especialment els cerdans, en coneguin millor la seva obra. Per la seva banda, Enric Quílez, president del Grup de Recerca de Cerdanya, ha assegurat que segurament per Nadal organitzaran un recital poètic, en homenatge a la trajectòria de Cerdà. El mon polític també ha reaccionat a la seva mort. Així el president del Consell Comarcal de Cerdanya, Ramon Moliner, ha destacat que Cerdà era un activista de Catalunya i de Cerdanya, i que tot i que es tracta d’una pèrdua molt sentida, els cerdans sempre conservaran la seva obra. Des de la seva Sallagosa natal, la pèrdua ha estat especialment sentida.

GEORGE ARMENGOL, alcalde de Sallagosa

Armengol ha destacat que la intenció de l’ajuntament és fer-li un homenatge. Tot i això, serà més endavant, per respectar el desig exprés de la família de dur tot el procés en la més estricta intimitat.

Fins el moment, les visites, que es van iniciar al juliol, estan servint de prova pilot per observar la resposta del públic. En qualsevol cas, des de l’Ajuntament d’Organyà no esperen que l’església sigui una font d’ingressos directe. Es conformarien en què a la llarga afavorís al poble en general.

L’itinerari es realitza amb grups reduïts d’unes 10 persones, ja que el recorregut és complex i dificilment transitable.

ANTONI FIOL , ALCALDE D`ORGANYÀ

M ÀNGELS CARBONELL , REGIDORA CULTURA EN FUNCIONS

Els guanyadors es donaran a conèixer els dies 2 i 3 de setembre coincidint amb els actes de la Festa del Llibre Pirinenc. Per a aquest esdeveniment s´ha volgut remarcar el vincle entre el món del llibre , la muntanya i l´esport i per a aquesta Festa del Llibre ja s´ha confirmat l´assistència de l´atleta cerdà Kilian Jornet que va ser un dels triomfadors en el darrer Sant Jordi amb el llibre “còrrer o morir”. Per la seva banda l´escriptor Màrius Serra també ha estat convidat per llegir l´Homilía laica.

ISIDRE DOMENJÓ , TÈCNIC CULTURA C.C.ALT URGELL

Fins a un total de sis premis es convoquen a l´Homilies d´Organyà 2011: el Pirineu de narració literària, el Josep Grau i Colell de poesia, l’Alt Urgell de contes curts per a joves autors, el Lletres de Dones de relats curts, el Germans Espar i Tressens de gent gran, i l’Albert Vives de Periodisme. Les dotacions econòmiques són a càrrec dels ajuntaments d´Organyà i La Seu d´Urgell , el Consell Comarcal, l’associació Tresponts Avall, , i Òmnium Alt Urgell.

També s´ha presentat la nova edició de l´Arruix de Santa Fe , una cursa popular nascuda fa tres anys amb motiu del 25è aniversari dels Bombers Voluntaris d´Organyà. El recorregut s’inicia a la plaça de l’Església d’Organyà, passa pel nucli antic de la vila, la masia de la Borda i seguint l’itinerari realitzat pel Mn. Cinto Verdaguer finalitza a l’ermita de Santa Fe.

MARCEL TORNER , CAP PARC BOMBERS VOLUNTARIS ORGANYÀ

La cursa forma part del Circuit FER (III Circuit de curses de muntanya de l’Alt Urgell i Cerdanya). Transcorre al llarg de 5km. amb un desnivell positiu de 670 m.

JOAN GUINOT, regidor Obres i Serveis en funcions

Guinot també destaca que aquestes obres milloraran la imatge de la que és la principal entrada de Puigcerdà.

La seixantena de nous aparcaments que es crearan en aquesta entrada de Puigcerdà també donaran servei a les discoteques que hi ha al polígon industrial i a l’altra banda de la carretera. D’altra banda, la terra que s’està utilitzant per omplir la part central del descampat és la que es va extreure de sota del Museu Cerdà quan s’hi van fer els ascensors, fa pocs mesos.

TON PELLISSER Pastor de Sant Salvador de Toló

La cabra catalana és una raça autòctona i ancestral que es trobava en diversos indrets de les comarques de Lleida fins a mitjans de segle 20, quan va anar desapareixent a causa de la barreja amb altres varietats. Aquesta cabra es caracteritza per ser robusta, amb braguer curt, la cornamenta mirant enrere i les orelles caigudes.

L’associació Slow Food ha comprat 22 cabres catalanes a Ton Pellisser, aproximadament la meitat del ramat que conservava, per mantenir i garantir la continuïtat de l’espècie. Aquestes cabres s’han traslladat a un estable de Vilanova de Meià a l’espera que s’hi adaptin, ja que és una varietat bàsicament de pastura.

L’associació, tot i comptar amb el suport del Ministeri de Medi Ambient, també ha iniciat una campanya d’apadrinament de cabres catalanes per garantir el projecte de recuperació.

Es preveu que en un futur se n’extreguin productes derivats com el formatge.

NOEMÍ FARRÉ , COORDINADORA PROJECTE COMENIUS

FÁTIMA PINTO , PROFESSORA DE PORTUGAL

Aquest projecte té una durada de dos cursos i ja s’han realitzat dues trobades, una primera a Polònia i una segona a Portugal, la tercera ha estat a Organyà la darrera setmana del mes d´abril. Els mestres dels països convidats han visitat llocs singulars de la comarca i també Andorra. També han visitat cadascuna de les escoles d’acollida que formen la Zona Escolar Rural Narieda com són l´Escola Sant Miquel de Peramola, Escola Sant Climent de Coll de Nargó i Escola Miret i Sans d’Organyà.

Les escoles han acollit reunions de treball d´investigació sobre personatges històrics . Cada escola ha triat un personatge representatiu reconegut per la seva feina, producció artística o rellevància històrica. Aquests personatges han estat Joan Miró, Antoni Gaudí i escriptors i poetes de Peramola.

Una cadena humana va portar la Flama fins a la plaça Major, on es va encendre el peveter i el president de la Federació Sardanista de Catalunya va fer la proclamació oficial d’Organyà com la 51a Ciutat Pubilla de la Sardana.

Els nens i nenes d´Organyà van transportar una senyera de 30 metres fins a la plaça de les Homilies, on van actuar els bastoners i nans de Peramola.Un acte que també va significar el relleu del pubillatge, amb el nomenament de les pubilles i els sardanistes d’honor. Tot seguit el poeta Vicenç Llorca va fer la lectura de la Lliçó Magistral.

ANTONI FIOL , ALCALDE D´ORGANYÀ

BARTUMEU DURAN , PRES. FED. SARDANISTA DE CATALUNYA

El públic assistent va ser testimoni de l´estrena de la sardana “Organyà Ciutat Pubilla” del mestre Jaume Riu Ratera amb la Bellpuig Cobla.

El diumenge 1 de maig, a les 11.30 h, la colla gegantera i els grallers de la Seu d’Urgell van fer una cercavila pels carrers del casc antic i a l´ajuntament es va descobrir una placa commemorativa del pubillatge, realitzada per Sandra Vilana. En arribar a la plaça Major es va inaugurar el monument a la sardana, obra de l’escultor Josep Cervilla. I l’exjugador i entrenador d’handbol Xesco Espar va adreçar un missatge al món Sardanista.

S´ha de dir , però , que no s´ha fet la proclamació de la Ciutat Pubilla, per al 2012. Els responsables de les entitas sardanistes adhueixen la crisi i la proximitat de les eleccions com a motius per a l´ajornament d´aquesta decisió.

XAVIER PORTA, alcalde de Bellver

El projecte preveu desmuntar l’estructura de formigó i de ferro; i canviar-ho per un tub d’uns set metres, que anirà adossat a la paret de la casa del costat. D’aquesta manera, les antenes quedaran força dissimulades i no desentonaran tant com fins ara. Aquest desmunt ha estat una llarga reivindicació del poble i també de l’ajuntament, i és per això que l’alcalde s’ha mostrat força satisfet d’haver arribat a un acord per dur-lo a terme.

L’estructura de l’antena genera un gran impacte visual, ja que es troba situada a dalt del turó del nucli antic, al costat de l’església i fa una alçada similar a la del campanar.

JORDI LANDERAS , PRESIDENT

La inauguració de la nova seu del Club de Vehicles Clàssics de l´Alt Urgell va comptar amb la presència de nombrosos urgellencs que van poder observar de prop els vehicles exposats al bell mig del carrer.

Aquest club es va fundar l´any 1997 , compta amb més de 50 socis d´Alt Urgell i Cerdanya , i participen activament amb altres entitats de col.leccionistes i vehicles antics als principals esdeveniments de motor clàssic.

La coral Bordonera organitza cada diumenge de Pasqüa aquesta trobada pels carrers del centre d´Organyà.Aquesta trobada ha tingut lloc una setmana abans de la gran cita de la Ciutat Pubilla de la Sardana que farà d´Organyà la capital de la Sardana durant el proper cap de setmana.

Els professionals de les escoles d´esquí han subratllat el lligam de la formació de qualitat amb les estacions i el territori , per això demanen més implicació als ajuntaments amb estació d´esquí I al govern català en matèria de regulació de titulacions.

JAUME ORIOL , NOU PRESIDENT DE LA AEEC

Durant la reunió s´ha abordat la necessitat de regular l´activitat , evitar l´intrusisme professional i vetllar per la formació continuada dels professors d´esquí.

Aquestes necessitats han estat traslladades tant a l´alcalde de La Seu d´Urgell , Albert Batalla , com al Delegat del govern a l´Alt Pirineu i Aran , Albert Alins. Davant d’aquesta petició de regular el sector de l’ensenyament de l’esquí, el delegat del govern ha manifestat la voluntat de l´executiu català en donar suport i alhora regular aquesta activitat.

ALBERT ALINS , DELEGAT DEL GOVERN AL PIRINEU

Per la seva banda , el president de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, Ramon Carreras, ha remarcat la importància de la formació de futurs competidors I monitors I el seu vincle amb les escoles. Carreras no entèn la pràctica d´aquest esport sense una formació constant.

RAMON CARRERAS , PRESIDENT F. CATALANA ESPORTS HIVERN

L´alcalde Albert Batalla ha agraït als integrants de l´associació haver triat La Seu per a aquesta reunió de treball.

ALBERT BATALLA , ALCALDE DE LA SEU D´URGELL

La jornada de treball d’avui ha comptat amb la participació dels directors de les escoles del Port del Compte, Baqueira, Boí, La Molina, Vallter, Portainé, Núria, Masella i de Tuixent.

Actualment, Catalunya disposa d’un total de 1.500 professors d’esquí titulats, dels quals 800 porten a terme la seva activitat a les estacions d’esquí de la demarcació de Lleida.

Des de la Federació Sardanista de Catalunya valoren el paper d´Organyà com a referent de la Cultura i llengua catalanes i també per la seva tradició sardanista , fets que fan mereixedora Organyà d´aquesta distinció i de la cel.lebració d´aquesta trobada.

PILAR TORRADES , FEDERACIÓ SARDANISTA DE CATALUNYA

L´Agrupació Sardanista d´Organyà compta en l´actualitat amb 230 components , la seva presidenta Elena Belmonte ha volgut agraïr la participació ciutadana en aquest acte i ha volgut recordar que Organyà és la població més petita entre les Ciutats Pubilles on fins ara s´han cel.lebrat aquestes jornades.

ELENA BELMONTE , PRESIDENTA ASS. SARDANISTA D´ORGANYÀ

MARIA ANGELS CARBONELL , REGIDORA DE CULTURA

La 51 Ciutat Pubilla de La Sardana a Organyà compta amb la colaboració d´entitats cíviquesi establiments d´Organyà i la comarca que ja llueixen el distintiu de la trobada.

En aquest cap de setmana de Ciutat Pubilla s´han programat actes amb entitats provinents de tota Catalunya , de l´Alt Urgell i d´Andorra. L´alcalde d´Organyà ,Antoni Fiol , fa una crida a la participació.

ANTONI FIOL , ALCALDE D´ORGANYÀ

També arribarà a Organyà la Flama de la Sardana com a acte simbòlic de la Ciutat Pubilla i durant el diumenge 1 de maig s´inaugurarà un monument a la Sardana creat per l´escultor Josep Cervilla.

Coincidint amb aquest any de pubillatge Organyà organitza altres esdeveniments com una trobada de Caramelles el 8 de maig , i al juny la cursa Arruix de Santa Fe i més audicions de sardanes durant l´estiu.

L´ajuntament d´Organyà ha demanat l´execució urgent del projecte d´eixamplament i millora d´aquest tram al departament de Territori i Sostenibilitat. En aquesta demanda compten amb el suport del Consell Comarcal de l´Alt Urgell.

ANTONI FIOL , ALCALDE D´ORGANYÀ

L´ens comarcal considera prioritària aquesta actuació , abans que no pas les variants pels pobles. L´Alcalde d´Organyà Antoni Fiol creu necessària la construcció d´un túnel per augmentar la seguretat i evitar els costos de manteniment actuals. Denuncien la perillositat que causen les gelades a l´hivern i el despreniment de pedres són un risc afegit als revolts d´aquest tram de carretera.

Aquesta petició d´execució de millora de la C-14 també ha estat formulada des dels ajuntaments de Fígols i Oliana

ANTONI VILAGINÉS , ALCALDE D´OLIANA

Aquesta setmana al Parlament de Catalunya les diputades lleidatanes del Partit Popular , Dolors López i Marisa Xandri també han presentat una Proposta de Resolució en la qual insten el Govern de la Generalitat “a iniciar durant aquest any els treballs de condicionament del tram del congost de Tresponts. Aquesta carretera és una de les més transitades del Pirineu amb una mitjana de 9000 vehicles diaris.

MAITE MARTÍ, gerent de Masella

MARTA VIVER, portaveu de La Molina

Tot i que fins a mitjans de març, l’afluència d’esquiadors es bona, des de les estacions consideren que aquestes dues setmanes permetran reactivar la temporada. Pel que fa a l’ocupació hotelera, els establiments d’Alp, La Molina i Masella estaran plens, i alguns hotels de Puigcerdà també ho notaran. Tot i això, els hotelers de la comarca s’estan trobant amb moltes reserves d’última hora.

NÚRIA VIDAL, portaveu Ass. Hotelers Cerdanya

L’altra cara de la moneda són les estacions d’esquí nòrdic. Guils Fontanera dóna pràcticament per perdudes aquestes dues setmanes, ja que no poden garantir unes bones condicions de neu. Els seus responsables s’han lamentat d’aquest fet, ja que tenen bastanta demanda. A Lles i Aransa hi ha més neu, i en el cas de Lles intentaran obrir tota la segona setmanana de vacances ja que de moment només obren els caps de setmana.

Tot i això, alguns ramaders han lamentat que cada any ho tenen més complicat, degut a les traves burocràtiques. A més, asseguren que cada cop es veuen obligats a vendre el bestiar a un preu més baix.

Des de l’ajuntament de Puigcerdà, han insistit que seguiran ajudant el sector, per evitar que la fira mori. En aquest sentit, els estudis universitaris que es volen implantar a la Vila podrien ser una bona ajuda.

JOAN PLANELLA, alcalde de Puigcerdà

Enguany, l’ajuntament ha incorporat noves mesures de seguretat, per tal de millorar el benestar dels animals. Ho ha fet després que en edicions anteriors una protectora d’animals es queixés que el tracte que rebien els cavalls no era el més adequat.

En aquesta edició s’han suavitzat els pendents de les rampes amb que els cavalls pugen i baixen dels remolcs, i s’ha millorat aspectes de l’aigua i el fang dels corrals, entre d’altres coses.

Des de l’ajuntament, però, han deixat clar que hi ha aspectes que no es poden modificar, com ara el fet que els cavalls estiguin a l’aire lliure. La protectora havia demanat que els animals s’exposessin sota una carpa, però des del consistori han recordat que es tracta d’animals salvatges que viuen tot l’any a la muntanya, i que no tindria cap sentit exposar-los en un cobert. Des de la regidoria de Ramaderia, però, es mostren esperançats que les millores fetes aquest any convencin la protectora d’animals.

La consellera de Salut, Marina Geli, ha visitat els terrenys on s’ubicarà el nou consultori local d’Organyà i ha assistit a la presentació del projecte als veïns de la vila.

El nou consultori disposarà d’uns espais adequats i moderns per tal d’atendre la població amb unes òptimes condicions d’accessibilitat, confidencialitat i confort. El CAP també comptarà amb una zona de descans per als professionals que duguin a terme l’atenció continuada. El nou consultori atendrà la població dels municipis d’Organyà i Cabó.

La consellera Geli i l’alcalde d’Organyà, Antoni Fiol, han destacat la rellevància del projecte per al municipi.

TALL MARINA GELI, CONSELLERA DE SALUT

TALL ANTONI FIOL, ALCALDE D’ORGANYÀ

El CAP constarà d’una planta baixa de 260 m2, amb recepció; sala d’espera amb àrea infantil; una consulta de medicina general; dues consultes d’infermeria i una consulta de pediatria, a més de l’àrea administrativa i d’arxius, dos dormitoris i una sala de reunions.

El projecte del nou consultori mèdic costa un milió d’euros, finançat a parts iguals per la conselleria de Salut i l’àrea de Salut de la Diputació de Lleida.