Aquests campionats d´europa d´Slàlom situaran novament La Seu com a ciutat de referència en la pràctica d´aquesta disciplina.

Després d´aquest recorregut i ja arribats a la plaça , l´alcalde Albert Batalla, va donar la benvinguda davant l´ajuntament als palistes i tècnics i va convidar els participants a gaudir de La Seu i la comarca.

El presidents de le Federacions europea i espanyola de Canoa, Albert Woods, i Juan José Román també van tenir paraules d´agraïment per La Seu d´Urgell i per l´organització de l´esdeveniment. Aquests campionats d´Europa d´Slàlom reuneixen als millor equips europeus fins el proper diumenge al Parc Olímpic del Segre.

LAIA ZURITA, coordinadora programa ZER Baridà-Batllia

Aquesta ha estat l’última visita del programa, ja que els professors dels set països participants ja han visitat totes les escoles. En la seva visita a Cerdanya, a banda de conèixer les escoles que conformen la ZER Baridà-Batllia els professors i professores estrangers han pogut presenciar les dances i cançons que els havien preparat els alumnes de les cinc escoles de la ZER.

Després de les cançons i les dances interpretades pels alumnes de la ZER Baridà-Batllia, la trobda ha acabat amb una xocolatada.

TALL NÚRIA SERENA, TÈCNICA DEL CEDRICAT

Durant el procés participatiu els tècnics del Cedricat s’han entrevistat amb 140 persones de la comarca i de diversos sectors, des d’agricultors a institucions. En les entrevistes s’ha parlat del turisme, de la gestió de l’aigua, dels residus, de l’economia i de l’urbanisme de la comarca, entre moltes d’altres qüestions.

Un tema que ha sorgit freqüentment ha estat la preocupació per l’ús de la massa forestal de l’Alt Urgell. El Cedricat ha sabut que la comarca disposarà d’una planta de biomassa durant el 2011, impulsada pel Consell Comarcal, la companyia basca Enerpellet i CatalunyaCaixa.

TALL JESÚS FIERRO, PRESIDENT DEL CCAU

L’últim procés abans de redactar l’Agenda 21 definitiva serà el taller de propostes obert a la ciutadania que el Cedricat organitzarà el proper dimecres al vespre a la seu del Consell Comarcal de l’Alt Urgell.

www.ccau.cat

JOAN SAURA, conseller d’Interior, RR.II i Participació

JOSEP CASTELLS, alcalde de Montellà i Martinet

El consorci creat avui al Pirineu és similar als que ja existeixen a les Terres de l’Ebre per recuperar els espais de la Batalla de l’Ebre, i a Girona, per promoure les rutes de l’exili. Saura ha aprofitat la seva visita a Martinet per visitar el Parc dels Búnquers. Posteriorment, s’ha dirigit a Puigcerdà, on ha visitat la comissaria dels Mossos d’Esquadra de la Vila.

Des de fa 16 anys, la Fira de Sant Ermengol es complementa amb la dels Formatges Artesans del Pirineu. 120 varietats de formatge han participat al concurs, guiat pel gastrònom Pep Palau i, una edició més, els formatges del Pirineu català han tornat a ser premiats.

El Serrat Gros d’Ossera ha tornat a ser distingit, com a formatge de tupí, de cabra quallada àcida i com a formatge singular; els de Castell-llebre, en els categories de tupí, de fresc o mató i de cabra quallada enzimàtica; els formatges de la Vall de Meranges han obtingut diplomes pel tupí i com a singular; i el formatge blau del Mas d’Eroles s’ha endut la medalla d’or al formatge singular.

La Fira 2010 ha estat inaugurada pel conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs. El conseller ha visitat els estands del certamen acompanyat per l’alcalde urgellenc, Albert Batalla, el president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Jesús Fierro, i la ministra de Salut del Govern d’Andorra, Sílvia Bonet.

Uns minuts abans, a l’ajuntament urgellenc, Ausàs ha dirigit unes paraules als membres del consistori, i a d’altres alcaldes i regidors de la comarca.

El conseller i l’alcalde han lloat la cita formatgera i han recordat que l’any que ve la Seu disposarà de l’Espai Ermengol, un centre d’interpretació museística que dedicarà una part a la llet i al formatge pirinenc.

TALL JORDI AUSÀS, CONSELLER DE GOVERNACIÓ

TALL ALBERT BATALLA, ALCALDE DE LA SEU

La Fira de la Seu és més que formatge. Estands institucionals, el boulevard dels comerços, les parades dels artesans del Pirineu, una petita mostra de bestiar per rememorar els orígens de la Fira de Sant Ermengol, productes alimentaris artesanals, i roba, molta roba. 350 marxants de roba, calçat i complements han omplert el passeig i l’eixample de la Seu.

Al carrer Canonges s’ha tornat a muntar el mercat de brocanters, col·leccionisme i ocasió, i a l’avinguda Pau Claris no hi ha faltat la mostra de vehicles d’ocasió, nous i agrícoles.

Una edició més, la Fira de Sant Ermengol, la més antiga documentada a la Península, ha tornat ser la gran cita multisectorial que anuncia l’arribada imminent de l’hivern.

Aquest diumenge, 17 d’octubre, el conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha inaugurat la passarel·la i ha descobert la placa commemorativa que en deixarà constància.

El nou pont de vianants sobre el riu Segre comunica el nucli de Martinet, al marge dret del riu, amb la zona d’equipaments que hi ha al marge esquerre, on hi ha la piscina municipal, la zona esportiva i la Casa del riu, entre d’altres.

TALL JORDI AUSÀS, CONSELLER DE GOVERNACIÓ

TALL JOSEP CASTELLS, ALCALDE DE MONTELLÀ I MARTINET

La passarel·la fa 37 metres de llargada, té una amplada d’entre 2,50 i 3,50 metres i pesa 106 tones. L’alçada de l’arc, l’element que fa més singular la passarel·la, mesura 6 metres. Per accedir al pont hi ha escales i rampes. El disseny del projecte ha estat encarregat als enginyers del despatx Urbeg, de la Seu d’Urgell.

El pressupost de la construcció del pont ha estat d’uns 340.000 euros, la majoria finançats a parts iguals pel departament Governació, a través del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya i pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques. La Diputació de Lleida ha pagat el projecte i la direcció de l’obra. L’execució dels treballs ha durat uns tres mesos.

A l’acte inaugural, el conseller i l’alcalde han estat acompanyats pels veïns de Martinet i per una nombrosa representació política, amb alcaldes de la Cerdanya lleidatana i també de l’Alt Urgell.