Aquallívia, el Centre Termolúdic de Llívia ja ha superat tots els tràmits administratius. La setmana que ve els seus promotors recolliran la llicència definitiva i ja podran començar les obres quan vulguin.
Aquallívia, el Centre Termolúdic de Llívia ja ha superat tots els tràmits administratius i els seus promotors ja poden començar les obres quan vulguin. Feia uns mesos, l’ajuntament de la localitat els havia donat la llicència bàsica perquè poguessin començar amb els fonaments. Tot i això, van preferir esperar a tenir la llicència definitiva per poder fer tots els càlculs necessaris per començar l’edifici. Ara, ja poden recollir aquesta llicència i començar.
JOSEP POUS, alcalde de Llívia
Un dels aspectes que encara no s’ha acabat de definir són els materials de la coberta exterior del futur centre termolúdic. El consistori vol que sigui un edifici singular, però que no provoqui un impacte visual negatiu.
El centre termolúdic s’ubicarà a l’entrada de Llívia, prop de la carretera de Puigcerdà, i està cridat a rellançar el turisme del municipi que, igual que la majoria de la comarca, està molt lligat a l’esquí. Tindrà una superfície d’uns 600 metres quadrats, amb piscines interiors i exteriors. A més, serà el centre termal més gran de Cerdanya i complementarà els banys de Dorres i de Llo, que són d’una dimensió molt menor.
-OBERTURA DELS ANTICS CAMINS DEL BOSC DEL BRUGAL
Dins del projecte Congost de Terradets, un territori en custòdia, s’ha promogut una iniciativa que consisteix en desbrossar els antics camins del bosc del Brugal i senyalitzar-los per fomentar el turisme de natura a la zona.
Dins del projecte Congost de Terradets, un territori en custòdia, s’ha promogut una iniciativa que consisteix en desbrossar els antics camins del bosc del Brugal i senyalitzar-los per fomentar el turisme de natura a la zona.
JORDI CASTILLÓ Tècnic de l’Estació Biològica del Pallars Jussà
Aquesta actuació s’emmarca dins dels acords de custòdia pels quals l’Estació Biològica juntament amb Grimpada, l’ajuntament de Castell de Mur, l’ajuntament de Llimiana i l’hotel Terradets pot gestionar fins a 400 hectàrees de territori de la serra del Montsec propietat d’aquestes entitats col·laboradores.
A través del Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marí i la Xarxa de Custòdia del Territori s’ha aconseguit una subvenció de 20.000 euros que es destinarà a obrir 12 kilòmetres d’itineraris entre senders i pistes i a la col·locació de cartells interpretatius.
Es preveu que l’actuació acabi a finals de març i que a la primavera ja es puguin posar en funcionament tan les visites per lliure com els recorreguts guiats.
El museu de la farmàcia de Llívia encara la recta final per a la seva reobertura. L’ajuntament ja n’ha adjudicat la museïtzació i l’equipament podria reobrir d’aquí quatre mesos.
El museu de la farmàcia de Llívia encara la recta final per a la seva reobertura. En el ple celebrat aquest dijous, l’ajuntament ha adjudicat a una empresa les obres de museïtzació de l’espai. La farmàcia de Llívia data de 1594 i és la més antiga d’Europa. El seu museu va arribar a ser, fa una vintena d’anys, un dels més visitats de la província de Girona i fins i tot de tot Catalunya. Tot i això, el seu contingut es va emmagatzemar el novembre de 2006 a l’espera de trobar-li un nou espai adequat. El nou museu s’ubicarà als baixos de l’ajuntament, però el finançament per a la seva reobertura ha endarrerit el projecte. Fa uns mesos, això es va desencallar i només quedava atorgar la museïtzació a una empresa. Se’n van presentar 6 i ara s’ha acordat adjudicar-la a una empresa mallorquina.
JOSEP POUS, alcalde de Llívia.
El fet que no calgui fer cap gran obra, fa que el termini per a la reobertura sigui força baix.
El projecte de nova museïtzació planteja la creació d’un espai multimèdia on es fomentarà la participació dels visitants. D’aquesta manera, el nou museu complementarà la visita als elements del segle XVI amb explicacions en suport audiovisual.
-“ELS PIRINEUS EN GUERRA”, NOU CENTRE D’INTERPRETACIÓ
La Pobla de Segur acollirà el centre d’interpretació “Els Pirineus en guerra” que s’ubicarà al carrer d’Oran conservant la façana de l’antic hospital al casc antic.
El projecte s’emmarca dins de les actuacions del Memorial Democràtic a la zona dels Pirineus. El cinc de novembre d’aquest any, els alcaldes de La Pobla de Segur, Sort, Montellà i Martinet, els consells comarcals del Pallars Jussà i Sobirà i el rector de la Universitat de Lleida van signar un protocol d’intencions per constituir el Consorci Pirineus, territori de memòria. El consorci s’encarregaria de la gestió de la Presó-Museu “Camí de la Llibertat” de Sort, dels búnquers de Montellà i Martinet i del Centre “Pirineus en guerra” de la Pobla de Segur.
LLUÍS BELLERA
Alcalde de La Pobla de Segur
El centre constarà de cinc plantes, amb una superfície total construïda de 1.097m2 i 502m2 d’exteriors.
Hi haurà dues entrades, una pel carrer d’Oran i una altra posterior a través del jardí. A l’alçada de l’entrada hi haurà la recepció i botiga, una sala d’exposicions temporals i part de l’exposició permanent. A la planta baixa, per la part del carrer d’Oran s’hi instal·larà la resta d’exposició permanent i una sala d’audiovisuals. En els pisos superiors s’hi posarà els tallers i serveis diversos, administració, i es destinarà una zona a magatzem.
El cost total és de prop de dos milions d’euros i es rebrà una subvenció de fons europeus i una altra del Memorial Democràtic. La primera fase del projecte es preveu finalitzar-la al desembre del 2011.
El centre també pretén consolidar el turisme durant totes les èpoques de l’any com a complement a les altres iniciatives de què ja disposa la població.
LLUÍS BELLERA
Alcalde de La Pobla de Segur
El Centre Pirineus en Guerra pretén ser un ens dinamitzador del turisme, difondre i salvaguardar el què va ser la Guerra Civil Espanyola als Pirineus i col·laborar amb els centres educatius a mostrar a l’alumnat una part important de la història del territori.
Llívia ha aconseguit desencallar el projecte de reobertura del Museu de la farmàcia.
Després d’anys de negociació entre l’ajuntament, la Diputació de Girona i la Generalitat, per fixar el finançament de la museïtzació, les obres podran començar en breu. De fet, el dia 15 se sabrà a quina empresa s’adjudica el projecte de museïtzació, i ja podran començar les obres, que podrien estar acabades en 4 mesos.
JOSEP POUS, alcalde de Llívia
Entre les candidatures que opten a desenvolupar el procés de museïtzació hi ha importants companyies audiovisuals d’àmbit estatal. Segons ha explicat l’alcalde de Llívia, tots els projectes que s’han presentat són de gran qualitat.
JOSEP POUS, alcalde de Llívia
El museu disposa d’elements de l’antiga farmàcia, datats del segle XVI, i porta tancat quatre anys. L’espai del museu, a més, es reubicarà i s’instal·larà als baixos de l’ajuntament.
-MILLORES AL CLAVEGUERAM DE LA SEU
El consell d’administració d’Habitatge i Urbanisme de la Seu (HiULS) ha aprovat la licitació de les obres de millores a la xarxa de clavegueram.
La primera fase i les actuacions d’urgència de les obres tenen un pressupost d’uns 200.000 euros. El termini d’execució previst és de sis mesos i mig.
Aquest primers treballs són els més urgents i afectaran primer el carrer de Sant Joan Baptista de La Salle; segon, el carrer Mare Janer amb l’avinguda del Salòria; una tercera actuació serà al carrer Bisbe Guitart entre el carrer de Lluís de Sabater; la adrrera actuació abastarà la plaça de Catalunya i el Passeig de Joan Brudieu, a l’interior de Segla del Molí i Joaquim Viola.
La segona fase de millores a la xarxa clavegueram superarà els 400.000 euros i tenen un termini d’execució de 10 mesos. L’actuació comprendrà el carrer de Perafita, la xarxa general del barri de Sant Pere, el Camí de Sant Isidre, l’avinguda de Pau Claris, el carrer Josep de Zulueta i el carrer Mare Janer.
TALL JESÚS FIERRO, CONSELLER DELEGAT D’HIULS
Les actuacions les marca el Pla director de la xarxa de clavegueram de la Seu d’Urgell, redactat l’any 2007, que inclou les millores a realitzar a la xarxa de clavegueram.
HiULS també ha adjudicat les obres d’arranjament del camí de la captació de l’aigua potable del riu de Bescaran per a la xarxa municipal de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell.
El conseller Nadal confirma que el tren semidirecte Barcelona-Puigcerdà entrarà en funcionament el 6 de setembre. Unirà les dues capitals en dues hores i 30 minuts.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha confirmat aquest divendres que el tren semidirecte Barcelona-Puigcerdà entrarà en funcionament el proper 6 de setembre. La seva posada en servei permetrà reduir el temps de viatge entre aquestes poblacions en 43 minuts en sentit Puigcerdà i 31 en sentit Barcelona, amb un temps de recorregut inferior a 2 hores 30 minuts.
Els nous serveis circularan de dilluns a divendres amb sortida de Puigcerdà a les 06.20 del matí i arribada a Plaça de Catalunya a les 08.49, mentre que en sentit contrari sortirà de Plaça Catalunya a les 18:32 de la tarda i arribarà a Puigcerdà a les 20.56 del vespre. En el seu recorregut tindran parada a Ripoll i Vic.
Aquest nou servei facilitarà els desplaçaments que es realitzen per dur tasques a Barcelona arribant abans de les 09.00 del matí al centre de la ciutat i tornant amb aquest nou servei a última hora de la tarda.
L’entrada en funcionament del tren semidirecte es farà uns dies abans del previst inicialment. I és que en una visita feta el mes de juny a Alp, Nadal va anunciar que si no hi havia cap contratemps, el tren entraria en funcionament al voltant del 12 de setembre. Al final, ho farà 6 dies abans.
-LLÍVIA FARÀ EL REFERÈNDUM L’11 DE SETEMBRE
Llívia serà el novè municipi cerdà que organitzarà el referèndum per a l’autodeterminació de Catalunya. Ha organitzat la consulta per al proper 11 de setembre.
Llívia s’afegirà als 8 municipis cerdans que ja han celebrat el referèndum per la independència de Catalunya, i és que la plataforma Llívia Decideix ha decidit organitzar la consulta el proper 11 de setembre. Tot i que la següent gran onada de consultes no serà fins l’octubre, Llívia ha volgut avançar-se, i farà el referèndum gairebé en sol·litari, acompanyada tant sòls de 2 municipis.
LLUIS ALMESTOY, organitzador
Les votacions es duran a terme a l’antic centre esportiu de Llívia, ubicat als baixos de l’ajuntament, tot i que fora de les dependències municipals. Els organitzadors també han tingut en compte els veïns dels nuclis de Cereja i Gorguja, així com altres veïns empadronats a Llívia, que no es podran desplaçar el dia 11 a votar
NÚRIA VIDAL, organitzadora
La plataforma organitzadora, Llívia Decideix, està composada per representants de bona part de la societat civil del municipi. Així doncs, hi ha 2 ex-alcaldes, membres de l’equip de govern i de l’oposició, a títol personal, així com empresaris o membres de l’associació de joves, entre d’altres.
La Seu d’Urgell serà la vint-i-sisena ciutat Gegantera de Catalunya.
Aquest dimecres al matí, la regidora de Festes i Tradicions, Mireia Pellicer, i representants de la colla gegantera urgellenca han explicat la iniciativa i el programa d’actes per a la festa que tindrà lloc els dies 15, 16 i 17 d’abril del 2011.
La Seu d’Urgell va ser proclamada Ciutat Gegantera 2011 el passat febrer en un acte que es va celebrar a Tàrrega. La Ciutat Gegantera és una festa de tot el món geganter i s’organitza conjuntament des del municipi amfitrió i l’associació de Colles Geganteres de Catalunya.
En la presentació de la Ciutat Gegantera s’ha remarcat tant la importància cultural com l’econòmica de l’esdeveniment, ja que serà una bona oportunitat per a la promoció turística de la ciutat.
Tall d’àudio: MIREIA PELLICER, REGIDORA DE FESTES I TRADICIONS
L’esdeveniment portarà a la ciutat unes 4000 persones entre les quals hi haurà més de 100 colles geganteres, que aniran acompanyades de prop de 300 gegants.
La Colla Gegantera i Grallera de la Seu d’Urgell, formada per més de 20 membres d’edats diverses i promotora de la festa, muntarà una paradeta al Mercat Medieval i oferirà diverses actuacions per promocionar la festa de l’any que ve.
Ser la Ciutat Gegantera significa que al llarg de l’any vinent, es realitzaran activitats per tal que la població urgellenca s’apropi al món geganter. Els centres educatius participaran activament en la iniciativa confeccionant capgrossos i geganters que es presentaran el primer dia de la festa.
El diumenge 17 d’abril es durà a terme l’acte protocol·lari on la Ciutat Gegantera actual, Manlleu, entregarà el títol a la Seu d’Urgell. El gegants Ot, Urgell, Abd Al-Rahman i Constança ballaran juntament amb els gegants de l’Associació de Colles de Geganters de Catalunya, en Treball i la Cultura, que seran cedits a la ciutat durant l’any 2011.
La colla gegantera de la Seu ha fet una crida al voluntariat tant per als dies de la celebració com durant els actes de promoció del món geganter.
Aquallívia, el centre termal més gran de la Cerdanya, que s’ubicarà a Llívia, tira endavant. Després de mesos amb el projecte encallat, finalment, l’empresa que el vol construir, Lliviaesport Gestió, ha trobat finançament. Els inversors privats interessats són 50% de la Cerdanya i 50% externs. Quan signin l’acord definitiu, demanaran la llicència d’obres a l’ajuntament de Llívia.
El ple municipal de Llívia ha aprovat el projecte del termolúdic. Quan el consistori rebi la petició de la llicència d’obres li donarà llum verda. Les obres d’Aquallívia podrien començar aquest estiu. El termini de construcció previst és de 18 mesos. Aquallívia s’aixecarà entre les escoles i el poliesportiu, a tocar de la carretera de Puigcerdà.
L’ajuntament de Llívia ha cedit el sòl per aixecar el termolúdic durant 40 anys. Després d’aquest període Aquallívia formarà part del patrimoni municipal.
El projecte serà un revulsiu econòmic per a Llívia i la comarca.
Tall d’àudio: JOSEP POUS, ALCALDE DE LLÍVIA
Un dels motius que ha aconseguit desencallar el projecte Aquallívia és la seva construcció en fases. Tot el projecte inicial estava pressupostat en uns 6 milions d’euros. Però el termolúdic es farà en tres fases. En la primera s’invertirà un milió d’euros i ja es posarà en funcionament el centre termal.
L’edifici inicial ocuparà 600 metres quadrats, amb piscines interiors i exteriors, jacuzzis i d’altres equipaments termals. El disseny d’Aquallívia ha de ser emblemàtic, però preservant l’entorn i la fesomia de la Cerdanya.
Tall d’àudio: JOSEP POUS, ALCALDE DE LLÍVIA
A més de la construcció d’Aquallívia, el ple municipal ha acordat la modificació del conveni que mantenia amb Lliviaesport per a la concessió de la gestió del poliesportiu. Amb aquest tràmit, l’ajuntament ha recuperat la gestió de l’equipament que la concessionària tenia des de feia 4 anys. El consistori vol habilitar una sala polivalent al poliesportiu i reformar les grades.
Lliviaesport ha acceptat retornar la gestió del poliesportiu, que tenia per contracte durant 40 anys, perquè l’equipament és deficitari.
L’ajuntament de Llívia ha cedit 27 parcel·les de 125 metres quadrats cadascuna a 27 veïns del municipi per fer-hi horts. El consistori ha ofert la parcel·la gratuïtament amb l’objectiu de proporcionar un espai per al cultiu i també per conservar la zona neta, ja que els horts s’ubiquen al costat de les naus del nou polígon industrial, a la carretera d’Estavar.
Per repartir les parcel·les, l’ajuntament va establir unes bases i va obrir un procés d’adjudicació. Finalment, el consistori ha rebut 27 peticions i totes han estat acceptades. Encara hi ha espai per ubicar-hi algun hort més.
La intenció del consistori és que aquests horts serveixen per mantenir la zona neta i ordenada i, per això, l’ajuntament marcarà unes pautes per als usuaris dels horts.
Tall d’àudio: JOSEP POUS, ALCALDE DE LLÍVIA
Tot i que la idea inicial va ser cedir les parcel·les als veïns majors de 65 anys o jubilats, la demanda ha estat sobretot de gent jove i famílies.
Els horts fan 125 metes quadrats, en parcel·les de cinc metres d’ample per 25 de llarg, i alguns adjudicataris ja hi ha començat a sembrar. Els horts tindran dret d’us de l’aigua del riu Segre el dissabte durant 24 hores.
Les parcel·les s’han cedit gratuïtament per dos anys, però el termini podrà ser prorrogable segons la demanda.
Bojan Krkic, el jove jugador del Futbol Club Barcelona ha presentat aquest dimarts al migdia el seu primer Campus d’estiu en una roda de premsa al jardí de l’hotel Fontanals Golf de Soriguerola.
A la presentació del Campus també ha participat Sergio Lobera, entrenador seu durant molts anys, i qui dirigirà les estades de futbol. Lobera s’ha presentat com amic personal de Bojan, a qui ha descrit com a persona humil i senzilla.
El primer campus Bojan va dirigit a nois i noies jugadors de futbol que tinguin entre 7 i 16 anys amb ganes de millorar les seves qualitats futbolístiques i de viure una experiència juntament amb altres companys amb qui comparteixen afició.
Tall d’àudio: DECLA BOJAN KRKIC, JUGADOR DEL F.C. BARCELONA
Les estades es duran a terme entre els dies 4 i 10 de juliol i es poden realitzar en dues modalitats: una d’externa, on els alumnes passaran tot el dia a les instal·lacions fent les diferents activitats però aniran a dormir a casa seva; i una d’interna on els joves es quedaran a dormir a l’Hotel Fontanals Golf.
El campus ha tingut gran acceptació entre el jovent i les inscripcions en la modalitat externa ja estan completes. Aquest fet es deu, segons ha comentat Sergio Lobera, a la limitació de places perquè es vol prioritzar la qualitat davant la quantitat.
Les classes seran impartides per tècnics i llicenciats que es dedicaran a millorar tant la teòrica com la tàctica dels joves esportistes, primant per damunt de tot l’esportivitat i el companyonia
Però no tot serà futbol. Durant els dies que durarà el campus estan previstes diverses activitats per la zona de la Cerdanya i la possibilitat de compartir experiències amb el propi jugador del Barça.
Bojan krkic fa tres anys que va debutar al primer equip del Barça, amb tan sols dinou anys, i ha estat el jugador més jove a marcar en les grans competicions. Sempre ha jugat en categories superiors a les corresponents per la seva edat i en les quals ha fet més de 800 gols.
Llívia tornarà a ser aquest estiu la capital de la festa de Catalunya. De l’11 al 16 de juliol Llívia serà de nou la seu del 13è Campus de Cultura Popular i Tradicional. L’Escola de la Festa de Llívia és una de les quatre escoles que organitza cada juliol el Centre de Pormoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
Tall d’àudio: RAMON FONTDEVILA, DCTR. CENTRE PROMOCIÓ CULTURA POPULAR I TRADICIONAL CATALANA
La Festcat de Llívia és una escola pionera. Durant una setmana, Llívia s’omplirà de cultura popular dedicada a la festa. Els cursos seran d’artesania; arts visuals; ball i dansa; circ; cuina; jocs; literatura oral; música; natura; noves tecnologies; teatre, oficis i tèxtil.
Cada vespre, a més, la Festcat s’obre a tothom amb els concerts i activitats als Nocturns a la Vela de l’Acordió.
Tall d’àudio: BIENVE MOYA, MEMBRE DEL CONSELL PEDAGÒGIC DE L’ESCOLA DE LA FESTA
A més de l’escola de Llívia, la Festcat també organitza l’Escola de Dansa Tradicional, a Esterri d’Àneu, de l’11 al 17 de juliol; l’Escola de Jocs Tradicionals, a Horta de Sant Joan, del 12 al 17 de juliol; i l’Escola de Música Tradicional, a Torroella de Montgrí, del 18 al 24 de juliol.
Les inscripcions per a les escoles d’estiu de cultura popular són obertes fins al 30 de juny. Aquells qui s’inscriguin abans del 18 de maig tindran un descompte al preu del curs. El preu de cada escola depèn del tipus d’allotjament que escullin els alumnes. Aquest any, a Llívia, les opcions van des del càmping fins a l’hotel.
El riu Segre, el més llarg de Catalunya, neix al massís del Puigmal, a la Catalunya Nord, fins desembocar a l’Aiguabarreig amb el Cinca i l’Ebre. Part dels 265 quilòmetres de recorregut del riu transcorren per la Cerdanya. El Segre, doncs, és un riu transfronterer, un riu sense fronteres.
La comunitat educativa de l’Alta i la Baixa Cerdanya ho han aprofitat per tirar endavant la Maleta Pedagògica del riu Segre, un projecte col·lectiu i transfronterer que s’ha gestat durant cinc anys.
Amb el nom: El Segre un riu sense fronteres, la “maleta” és un conjunt d’eines i recursos pedagògics per estudiar el Segre en tots els seus àmbits; adreçat als escolars de primària i de secundària. Els materials estan en dos idiomes: francès i català.
Aquest dimarts, els escolars de 6 a 11 anys de les escoles de Font- Romeu; Angostrina; Osseja; Llívia; Ger; Bolvir i l’escola francesa de Sant Julià de Lòria, han conegut més el riu Segre amb els recursos de la maleta.
Els objectius de la Maleta pedagògica són els de promoure una relació entre els adults i els infants de l’Alta i la Baixa Cerdanya per mitjà d’un riu transfronterer: «el Segre» i, alhora, sensibilitzar els joves, que seran els qui gestionaran el dia de demà el seu medi ambient i decidiran la gestió del recursos.
La Maleta ha estat elaborada per l’equip de treball “Associació Segre”. El projecte s’inscriu dins del projecte europeu INTERREG III sobre el riu Segre. Existeixen 8 maletes a disposició de totes les escoles de la Cerdanya que la poden demanar per treballar amb els alumnes.
La maleta pedagògica del riu Segre ha estat elaborada per mestres i professors de les dues bandes de la Cerdanya, i per professionals de medi ambient del Consell Comarcal de la Cerdanya, la Communauté de Communes dels Pirineus Orientals i l’associació Les enfants de la planète.
