JOAN POUS

Pous es mostra content, en assegurar que durant el seu mandat s’han resolt problemes que feia temps que existien, com ara la construcció d’un abocador comarcal o d’una deixalleria, així com la millora dels serveis socials, del transport escolar o dels menjadors. A banda, assegura que com a persona que estima tant Cerdanya, haver pogut presidir el màxim òrgan polític de la comarca ha estat tot un orgull.

Tot i haver-se retirat de la política, Pous encara manté una vessant pública tot i que és molt menor, ja que continua sent president del Parc Natural del Cadí Moixeró. Assegura que mentres estigui al capdevant de l’entitat, intentarà que el territori tingui més presència als òrgans de decisió del parc. Així doncs, treballarà perquè els 17 municipis que hi tenen terreny, formin part de la Junta Rectora. També vol que hi siguin representants altres sectors, com ara el turisme la caça o la ramaderia.

Les poblacions d’Esterri d’Àneu i de Llívia, acullen el Festcat, les escoles de cultura popular de Catalunya. A més, aquest any és el vintè aniversari del Dansàneu, i s’incorporen classe de música a Esterri.

JORDI BERTRAN

Coordinador de les escoles d’estiu Festcat

Pel que fa als cursos de dansa trobem una gran varietat de coreografies, fins i tot, se n’ha inventat una d’especial per celebrar els vint anys de Dansàneu. I en els cursos de música es pot aprendre des de polifonies a instruments com la dolçaina, el violí, l’acordió o la gralla. El professorat que imparteix les classes arriba des de tots els punts dels països catalans i del sud de França, a la zona d’occitània.

El conjunt de les dos escoles oferta un total de 60 cursos i tallers i 36 activitats participatives que han despertat l’interès d’uns 225 alumnes, un centenar dels quals pel Dansàneu.

Una altra novetat que inclou aquest any el Festcat, és el Festival Vall a Vall, actuacions que es fan a les dos poblacions i que ajuden a fer més partícips a la gent que viu a Llívia i a Esterri del Festcat al mateix temps que es divulga la cultura popular catalana.

La companyia de comediants la Baldufa i l’ajuntament d’Esterri d’Àneu organitzen un festival amb espectacles de circ, de carrer, contacontes, jocs,titelles, tallers i malabars que durant quatre dies ocupen els carrers de la població per donar a conèixer les Valls d’Àneu i el teatre de qualitat del nostre país i de l’exterior.

Els espectacles van dirigits a tots els públics i és fàcil veure compartir rialles entre grans i menuts a l’aire lliure.

El tret de sortida al festival Esbaiola’t es va donar dijous al vespre al poble d’Espot, per tal d’agrair la col·laboració del Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici, però la resta d’actuacions es van fer a les localitzacions habilitades a Esterri d’Àneu.

El festival ha gaudit de vuit espais diferenciats: la plaça de l’Església, la plaça de l’Areny, la pista esportiva descoberta, el Passeig del Riu, la Biblioteca, l’Ecomuseu Casa Gassia, el carrer Major i l’espai d’informació i turisme; on s’han realitzat les diferents activitats.

Les més de 5.000 persones que s’han passejat per Esterri d’Àneu des de dijous fins a diumenge han pogut gaudir d’actuacions tan variades com la de Tortell Poltrona amb l’espectacle “Post-Clàssic”, la companyia Puck Cinema Caravana, on Puck és una caravana i possiblement el cinema més petit del món o “Drago”, espectacle itinerant de carrer de la companyia de comediants La Baldufa.

TALL: MIREIA ALBA, REGIDORA D’EDUCACIÓ

Mireia Alba ha explicat que hi ha un Pla de viabilitat des del 2007 per millorar les instal·lacions escolars, un fet que des del consistori es pensa insistir en que tiri endavant. I és que segons la regidora d’educació calen diverses millores.

Per la seva part, la directora adjunta d’Educació al Prinineu, Marisa Freixa, ha explicat que la conselleria concedirà prioritat a la posada al dia d’equipaments després d’anys de creació de nous centres per fer front a les necessitats d’escolarització.

D’altra banda, Freixa ha indicat que al setembre Educació presentarà a la comunitat Educativa cinc maquetes seleccionades per al projecte del nou col·legi La Valira que es construirà a l’Horta del Valira. Des de la regidoria d’Educació de l’Ajuntament urgellenc s’espera que aviat el nou centre educatiu pugui ser una realitat.

També s’ha de recordar que Educació ja auniciat recentment l’ampliació de l’escola de Castellciutat amb una partida prevista de 600.000 euros. Finalment, pel que fa a la possibilitat d’un segon institut a la Seu, Marisa Freixa ha dit que en cap cas s’ha descartat i que una vegada es tinguin els terrenys es tirarà endavant.

El conseller ha subratllat que l’arxiu comarcal no és un centre tancat, només per a especialistes, sinó que és un nou centre cultural.

Tall d’àudio: JOAN MANUEL TRESSERRAS, CONSELLER DE CULTURA

L’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, dirigit per Julio Quílez, té capacitat per a uns 9.000 metres lineals de documentació. L’edifici s’ha construït en uns terrenys cedits per l’ajuntament de la Seu d’Urgell al carrer Sant Ermengol, a tocar de l’Horta del Valira. El disseny és obra de l’arquitecte Santi Orteu.

L’arxiu, de dues plantes, té un espai de recepció i tria de la documentació; magatzems; àrea de desinfecció; sala de treball; despatxos; sala de consulta amb capacitat per a 16 persones; biblioteca auxiliar i una sala polivalent per a conferències i exposicions, entre d’altres espais.

Al nou equipament s’hi dipositaran els documents dels arxius municipals dels ajuntaments de l’Alt Urgell. Els particulars i entitats també poden portar els seus documents. El dipòsit no és una cessió definitiva, sinó que l’Arxiu els conservarà mentre els seus propietaris ho vulguin.

Tall d’àudio: ALBERT BATALLA, ALCALDE DE LA SEU D’URGELL

Tall d’àudio: JESÚS FIERRO, PRESIDENT CONSELL COMARCAL ALT URGELL

Les instal·lacions de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell estan adaptades al clima de muntanya. L’edifici està dotat amb equipament informàtic per a la digitalització de documents i disposa d’aplicatius de gestió documental en línia i accessibles des del web.

L’acte va tenir lloc a l’ajuntament d’Esterri d’Àneu i hi van assistir els diferents regidors i alcaldes de les Valls d’Àneu.

Tall d’àudio: JOAN MANUEL TRESERRAS, CONSELLER DE CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ

L’Arxiu històric de les Valls d’Àneu va sorgir del Consell Cultural de les Valls d’Àneu i es va consolidar com el primer arxiu del Pallars Sobirà fins al punt de formar part de la xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat.

Esterri d’Àneu, la Guingueta d’Àneu, Alt Àneu i Espot són els quatre municipis que formen les Valls d’Àneu i la informació dels quals es guardarà en aquesta secció que s’ubicarà en un espai dins del nou ajuntament d’Esterri que es troba en procés de construcció.

El departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat es farà càrrec de les despeses de funcionament de l’Arxiu històric de les Valls d’Àneu.

El Conseller Juan Manuel Treserras, va aprofitar per visitar l’Ecomuseu, que es troba al municipi d’Esterri d’Àneu, i que acollirà la futura seu del Servei d’Atenció als Museus de l’Alt Pirineu i Aran.

Tall d’àudio: JOAN MANUEL TRESERRAS, CONSELLER DE CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ

La creació dels SAM és una inicativa del Pla de Museus de l’any 2008 que pretén donar assessorament i suport tècnic als museus de la zona.