Des de l’Ajuntament entenen que l’estafa podria arribar en el cas que la persona que rebi la carta decideixi trucar al telèfon que s’hi especifica, ja que és una línia de pagament.

Des de la corporació ja s’ha posat a disposició de tots els ciutadabns l’Oficina d’Atenció Ciutadana per a qualsevol dubte.

La línia de mitjana tensió que s’està instal·lant té una longitud de 12 quilòmetres i implicarà la col·locació de 122 torres. L’electrificació, a més de beneficiar a les famílies de la població, obrirà la possibilitat de creació de noves explotacions agrícoles i ramaderes i l’eventual obertura d’algun allotjament de turisme rural.

Actualment, els habitatges de la vall de Sallent es proveeixen d’energia mitjançant plaques fotovoltaiques, que ja tenen una certa antiguitat.

Al llarg de l’any 2012 es preveu posar en marxa la segona fase del projecte, que consistirà la instal·lació de transformadors i la connexió de la línia amb les cases.

BENET FITÉ , ALCALDE DE COLL DE NARGÓ

El finançament per a l’electrificació s’ha aconseguit a través de la Generalitat i amb la participació del departament de Governació. Des de fa anys, l’ajuntament i els veïns de l’arribada de la llum a la Vall de Sallent.

L’any 2007, amb la constitució dels nous governs municipals, l’ajuntament de Coll de Nargó tenia constància de 35 peticions de llum elèctrica per a cases o explotacions de la zona. Sis d’aquestes demandes corresponien a famílies que viuen permanentment a la vall de Sallent. La resta són segones residències o explotacions ramaderes o gent que hi té un hort o animals, i que utilitzen generadors, grups electrògens o plaques solars per aconseguir produir electricitat.

RAFAEL VILLENA, president Adis

Villena també ha agraït el suport que els ha ofert en tot moment l’ajuntament de Puigcerdà. Per la seva banda, l’alcalde de la Vila, Joan Planella, ha destacat la importància d’ajudar entitats com la fundació Adis, sobretot en època de retallades econòmiques, per tal d’evitar que els més necessitats siguin els més perjudicats. Planella ha remarcat també la tasca que realitza la fundació Adis. Ha assegurat que sense la tasca desinteressada de l’entitat seria molt complicat que l’administració pogués donar l’atenció que necessiten les persones amb discapacitat.

JOAN PLANELLA, alcalde de Puigcerdà

A banda, quan la fundació Adis s’instal·li en aquest local, també contribuirà a difondre les runes de l’antic call jueu de la Vila. Així doncs, els mateixos membres de la Fundació s’encarregaran de mostrar aquestes runes, ubicades a la part baixa de l’edifici.

La teulada de l´esglèsia i la consolidació del campanar de planta circular són les reformes que el consistori està duent a terme gràcies a la col.laboració de l´anterior govern de la Generalitat i la Diputació de Lleida , que ha destinat una subvenció provinent de l´Institut d´Estudis ilerdencs. Tot plegat , la subvenció puja a 50.000 euros.

BENET FITÉ , ALCALDE DE COLL DE NARGÓ

Les filtracions d´aigua havien malmés la teulada i el campanar. Aquestes obres també permetran recuperar els finestrals germinats de la banda de migjorn , tapats amb pedra a mitjans del segle passat.

L´alcalde de Coll de Nargó , Benet Fité calcula que les obres finalitzaran entre maig i juny.

Només dos esglèsies a Catalunya tenen campanar de planta circular , les dues es troben a l´Alt Urgell , una és aquesta , Sant Serni de Gavarra i l´altra Sant Martí d´Ars , a Valls de Valira. A Andorra també trobem amb campanar circular l’església de Santa Coloma.

L’any 2007, amb la constitució dels nous governs municipals, l’ajuntament de Coll de Nargó tenia constància de 35 persones peticions de llum elèctrica per a cases o explotacions de la zona. Sis d’aquestes demandes corresponien a famílies que viuen permanentment a la vall de Sallent. La resta són segones residències o explotacions ramaderes o gent que hi té un hort o animals, i que utilitzen generadors, grups electrògens o plaques solars per aconseguir produir electricitat.

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, va visitar el passat diumenge Coll de Nargó i va explicar als veïns que les inversions per a l’electrificació de la vall de Sallent ja estan aprovades.

Ausàs ha recordat el procés de negociació, durant el qual el departament que lidera va pressionar el departament d’Economia perquè electrifiqués d’una vegada el nucli nargoní, ja que la competència depèn de la Direcció General d’Energia.

TALL JORDI AUSÀS, CONSELLER DE GOVERNACIÓ

La meitat de la inversió prové del departament d’Economia i Finances, a través del Pla d’Electrificació Rural de Catalunya. En total, 650.000 euros, la meitat dels quals s’atorgaran el 2011 i l’altra meitat, el 2012. Aquesta xifra és la més gran mai atorgada pel PERC.

Per contribuir a l’electrificació, Governació també hi participa a través del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya, amb uns 500.000 euros repartits en dos anys.

Els 200.000 euros restants els aportaran l’ajuntament de Coll de Nargó i els veïns de la vall de Sallent.

LLORENÇ ESTEVE, coordinador projecte Escola Vedruna

De moment, aquest projecte s’ha implantat a primer i segon d’ESO, i els seus alumnes imparteixen amb aquest sistema les matèries d’Anglès, Ciències Naturals i Tecnologia. Qui ha notat més el canvi, però, han estat els professors.

L’Escola Vedruna ha invertit 12.000 euros en informatitzar les dues aules, i no ha rebut cap ajuda pública, ja que es tracta d’un centre concertat. D’altra banda, els portàtils dels alumnes han estat finançats a mitges. El 50% l’ha pagat la família i l’altre 50% el Departament d’Educació.

Dinosfera substituirà la sala Límit K-7, oberta des del 2005. La previsió d’obertura del centre és el gener del 2011. La museïtzació vindrà després, tot i que estarà acabada durant la primavera vinent.

El departament de Governació i Administracions Públiques finança la construcció i museïtzació de Dinosfera amb mig milió d’euros del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya i uns 400.000 euros del fons europeu Feder.

Governació dóna suport a la recerca, la conservació i la difusió del patrimoni paleontològic de Coll de Nargó per dinamitzar el territori. Per això, el titular del departament, el conseller Jordi Ausàs, ha visitat aquest diumenge les obres.

Ausàs ha protagonitzat un acte públic a l’ajuntament de Nargó on ha explicat als veïns la importància i la singularitat del futur espai Dinosfera.

TALL JORDI AUSÀS, CONSELLER DE GOVERNACIÓ

El centre d’interpretació dels dinosaures custodiarà i exposarà el patrimoni Paleontològic de Coll de Nargó. El model de Parc estarà format per un Centre de Visitants, una ruta per diversos jaciments on es puguin veure clarament les restes de nius i ous de dinosaures in situ, i un servei de visites guiades amb transport inclòs.

A Dinosfera s’hi exposaran les troballes del jaciment de Pinyes, a la vall de Salent, a pocs quilòmetres de Coll de Nargó, on hi ha petjades i nius de dinosaures, entre ells el més gran d’Europa.

El centre Dinosfera complementarà la resta de centres existents al Prepirineu, al Pallars Jussà i al Berguedà, formant un paquet turístic d’interès nacional i internacional.

Està previst fer obres de rehabilitació i instal·lació d’ascensors amb subvenció de la Generalitat a 179 pisos del Pont de Suert, 101 de Vilaller i 28 de la Vall de Boí.

La Generalitat finançarà el 60% del cost total de cada obra i el 100% en el cas que es tracti d’unitats de convivència amb ingressos inferiors a 1,87 vegades l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya.

FRANCESC BALTASAR

Conseller de Medi Ambient i Habitatge

Al Pont de Suert i a Vilaller s’hauran d’instal·lar ascensors exteriors, mentre que a la Vall de Boí es podran col·locar en els espais comunitaris.

El conseller també ha presidit la signatura del conveni entre Frederic Linares, conseller delegat d’Adigsa, i Joan Perelada, president del Consell Comarcal, on l’Alta Ribagorça s’adhereix al Registre de Sol·licitants d’Habitatge Protegit.

JOAN PERELADA

President del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça

D’altra banda, al Pont de Suert s’ha signat un tercer acord per rehabilitar 60 edificis d’ús residencial i d’habitatges dels barris Antic i d’Aragó, que complementa els ajuts de la Llei de Barris del departament de Política Territorial previstos per als pròxims 4 anys.

La via fluvial servia de conducte per fer arribar la fusta fins als centres de transformació, en una època en què encara no existien altres vies de comunicació. Als anys 30, el transport per carretera i la construcció de preses i embassaments va acabar amb l’ofici.

L’Associació de Raiers de la Ribera del Segre de Coll de Nargó ha recuperat la memòria popular de l’antic ofici. L’any 1982, dos rais van tornar a baixar pel Segre, en un tram de dos quilòmetres comprès entre els Clops de Fígols i el Pont d’Espia.

El descens dels raiers de Coll de Nargó se celebra habitualment el tercer cap de setmana d’agost. Aquest any, la 21ena baixada s’ha fet el dissabte 14 d’agost. El bon temps ha acompanyat els raiers.

Els dies abans de l’esdeveniment, que atreu molt de públic, els veïns de Coll de Nargó construeixen els rais a la plaça de l’ajuntament. Raiers de totes les edats col·laboren en el muntatge de les embarcacions. Habitualment es construeixen dos rais, de tres trams de 10 bigues cadascun.

La construcció dels rais i la baixada dels raiers que s’organitza des de fa 21 anys és un homenatge a l’antic ofici dels homes de Nargó. En el seu moment, el 90% dels homes de Nargó eren raiers. La seva habilitat era molt apreciada i els raiers nargonins eren llogats per portar els troncs a les serradores.

Els orígens dels raiers es remunta a segles enrere. Als boscos d’Alinyà hi ha una llosa amb una inscripció que deixa constància que els arbres alturgellencs van servir per construir la flota de l’Armada Invencible, de Felip II, al segle XVI. I la fusta es va haver de baixar pel riu Segre.

Les activitats de la baixada dels raiers no s’acaben amb el descens dels rais. Després de la baixada es fa el tradicional homenatge floral a la dona del raier, que havia de viure durant molts mesos sense el marit.

Els raiers de Coll de Nargó han inspirat música i poesia: el poeta alturgellenc Joan Graell els hi ha dedicat un poema; el poeta, lingüista i pedagog Marcel Fité ha publicat El cançoner del rai, un recull de poemes que podien haver estat cançons dels raiers, ja perdudes, i el cantautor Quim Sabaté ha compost la cançó de Lo Raier de Coll de Nargó.

TALL JOSEP CASTELLS

Alcalde de Castell de Mur

El projecte ja fa uns deu anys que es vol dur a terme, però Red Eléctrica sempre ha topat amb l’oposició dels ajuntaments i de la Plataforma Unitària contra l’Autopista elèctrica Montsó-Isona que defensa que són infraestructures innecessàries i que no aporten cap mena de progrés a la comarca.

A més, tan els ajuntaments com la plataforma critiquen l’ambigüitat de l’informació rebuda, ja que Red Eléctrica, en una primera carta nega que les estaques siguin seves, cosa que després desmenteix.

TALL JOSEP FERIA

Portaveu Plataforma Unitària contra l’autopista elèctrica Montsó-Isona

El Delegat del Govern a l’Alt Pirineu i Aran i alcalde de Tremp, Víctor Orrit, que ha declinat fer declaracions a Pirineus Televisió, ha enviat un comunicat conjunt amb el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, on neguen tenir coneixement dels treballs preliminars de la línia elèctrica i demanen a Red Eléctrica que no es facin “noves accions sinó hi ha màxima transparència i respecte a la legalitat”.

El dia 24 d’agost, la Plataforma Unitària contra l’Autopista Elèctrica Montsó-Isona farà una reunió informativa oberta a tots els veïns de la comarca del Pallars Jussà per exposar les actuacions previstes en contra de la línia de molt alta tensió.

TALL JOSEP FERIA

Portaveu Plataforma Unitària contra l’autopista elèctrica Montsó-Isona

Hi ha veïns que han arrencat les estaques situades a les seves propietats com a rebuig al pas de l’autopista elèctrica i fins i tot algunes famílies s’han plantejat anar a viure a altres indrets per por als efectes nocius per la salut que creuen que podria provocar una línia d’aquestes característiques al costat de casa.

La línia de molt alta tensió Montsó-Isona, tal com està senyalitzada travessa indrets de gran interès turístic i zones naturals protegides. Actualment s’està duent a terme a diversos pobles de la zona el soterrament de les línies elèctriques existents per evitar el gran impacte visual que provoquen, cosa que suposaria treballs envà si s’acaben instal·lant les grans torres que comporta una línia de 400.000 volts.

Canut ha triat formatges de les grans famílies formatgeres: els frescos, com el Cadí de la Seu d’Urgell; els tous i blancs, , com el Tou dels Til·lers de Sort; les quallades àcides madurades, com el Serrat Gros d’Ossera; els premsats i madurats, com el Serrat del Triadó de Sort; els compactats i vermells, com l’Urgèlia de cadí; els blaus, com Loblau de Sort i els tupins, com el Tupí d’Ossera i de Sort.

L’expert formatger ha explicat com dins d’una mateixa família de formatges el resultat depèn de la llet i de la tecnologia. Amb la mateixa matèria primera, els resultats són molt diferents.

Durant el tast guiat, Canut ha explicat que d’un formatge, el primer que s’ha de mirar és l’aspecte, la forma.

Tall d’àudio: ENRIC CANUT, TÈCNIC FORMATGER

Després d’observar el formatge és el moment d’obrir-lo i ensumar l’aroma.

Tall d’àudio: ENRIC CANUT, TÈCNIC FORMATGER

I, finalment, és el moment d’assaborir-lo, mastegar-lo i conservar el sabor.

Tall d’àudio: ENRIC CANUT, TÈCNIC FORMATGER

El tast guiat de formatges s’ha organitzat com a complement a la presentació del dossier tècnic sobre la producció de formatges a Catalunya, publicat pel departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.

El dossier tècnic informa sobre la producció de llet, la higiene, la tecnologia i la comercialització dels formatges catalans.

Tall d’àudio: ROSER ROMERO, COORDINADORA DOSSIER TÈCNIC

El ‘Puigpedrós’ del Molí de Ger; el Gebrat d’Obaga d’Adrall; el Copirineu de la Pobla de Segur o el Blau de Muntanyola són d’altres formatges que s’han degustat al tast guiat.

Formatges artesans catalans de qualitat molts dels quals no faltaran a la cita anual amb la Fira de Formatges Artesans del Pirineu que s’organitza cada tardor a la Seu d’Urgell.

L’ajuntament ja té les ofertes i ara ha d’adjudicar-ho a una empresa. Després, durant uns mesos, es realitzarà el procés mediambiental. Finalment, la pedrera podrà tornar a ser explotada.

Tall d’àudio: BENITO FITÉ, ALCALDE DE COLL DE NARGÓ

L’ajuntament ha decidit recuperar aquest negoci per obtenir uns ingressos extraordinaris. La concessió per a l’explotació de l’espai de Coll de Bura serà per a 20 anys. El termini serà prorrogable en períodes successius de 4 anys sempre que la pròrroga sigui necessària per a al restauració del terreny.

Tall d’àudio: BENITO FITÉ, ALCALDE DE COLL DE NARGÓ

Per accedir al paratge de Coll de Bura s’ha de circular per un camí estret i pedregós que porta a l’altre costat del pantà. La zona fa 50 anys que està abandonada.

La capital de la Cerdanya s’afegeix als tres municipis de la comarca que ja han celebrat una consulta sobre la independència: Bolvir, Alp i Prats de Sansor. Els tres municipis ho van fer en cadascuna de les tres onades de consultes celebrades arreu de Catalunya: 13 de desembre, 28 de febrer i 25 d’abril.

Puigcerdà ha escollit el 18 de juliol per celebrar la consulta, però la quarta onada de comicis s’organitzarà el 20 de juny. Hi ha diversos municipis de la Cerdanya interessats en organitzar consultes per aquesta propera data. Segons el web de la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència estan confirmats els municipis de Guils de Cerdanya i d’Urús.

L’alcalde de Coll de Nargó, Benito Fité, ha explicat que Dinosfera obrirà el gener del 2011. Les obres es finançaran amb el fons europeu de desenvolupament regional, el Feder, del Pla Únic d’Obres i Serveis i una subvenció d’Arquitectura i Paisatge.

La museïtzació vindrà després, tot i que estarà acabada al març del 2011. Aquesta part es finançarà amb fons Leader i el Pla Únic d’Obres i Serveis.

Tall d’àudio: BENITO FITÉ, ALCALDE DE COLL DE NARGÓ

Aquest dijous, l’alcalde, acompanyat pel tinent d’alcalde de turisme i l’arquitecte de Dinosfera, ha rebut la visita del director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, Albert Turull.

El director de l’IEI ha visitat la sala Límit K-7, ha vist els plànols de l’obra, ha recorregut l’espai on s’aixecarà el centre d’interpretació Dinosfera i s’ha desplaçat fins al Mirador del Cretaci, al jaciment de Pinyes.

Turll ha qualificat el projecte d’ambiciós, ben dimensionat i sostenible. La Diputació de Lleida hi donarà suport econòmic i de promoció.

Tall d’àudio: ALBERT TURULL, DIRECTOR INSTITUT ESTUDIS ILERDENCS

El centre Dinosfera complementarà la resta de centres existents al Prepirineu, al Pallars Jussà i al Berguedà, formant un paquet turístic d’interès nacional i internacional.

Recentment, els alcaldes de Coll de Nargó i d’Isona han signat un conveni mitjançant el qual col·laboraran amb el patrimoni paleontològic. Els dos municipis tenen una gran riquesa en restes de dinosaures, entre ossos, nius i petjades, de l’època del cretaci, just abans que s’extingissin els dinosaures.