JOAN POUS

Pous es mostra content, en assegurar que durant el seu mandat s’han resolt problemes que feia temps que existien, com ara la construcció d’un abocador comarcal o d’una deixalleria, així com la millora dels serveis socials, del transport escolar o dels menjadors. A banda, assegura que com a persona que estima tant Cerdanya, haver pogut presidir el màxim òrgan polític de la comarca ha estat tot un orgull.

Tot i haver-se retirat de la política, Pous encara manté una vessant pública tot i que és molt menor, ja que continua sent president del Parc Natural del Cadí Moixeró. Assegura que mentres estigui al capdevant de l’entitat, intentarà que el territori tingui més presència als òrgans de decisió del parc. Així doncs, treballarà perquè els 17 municipis que hi tenen terreny, formin part de la Junta Rectora. També vol que hi siguin representants altres sectors, com ara el turisme la caça o la ramaderia.

Les poblacions d’Esterri d’Àneu i de Llívia, acullen el Festcat, les escoles de cultura popular de Catalunya. A més, aquest any és el vintè aniversari del Dansàneu, i s’incorporen classe de música a Esterri.

JORDI BERTRAN

Coordinador de les escoles d’estiu Festcat

Pel que fa als cursos de dansa trobem una gran varietat de coreografies, fins i tot, se n’ha inventat una d’especial per celebrar els vint anys de Dansàneu. I en els cursos de música es pot aprendre des de polifonies a instruments com la dolçaina, el violí, l’acordió o la gralla. El professorat que imparteix les classes arriba des de tots els punts dels països catalans i del sud de França, a la zona d’occitània.

El conjunt de les dos escoles oferta un total de 60 cursos i tallers i 36 activitats participatives que han despertat l’interès d’uns 225 alumnes, un centenar dels quals pel Dansàneu.

Una altra novetat que inclou aquest any el Festcat, és el Festival Vall a Vall, actuacions que es fan a les dos poblacions i que ajuden a fer més partícips a la gent que viu a Llívia i a Esterri del Festcat al mateix temps que es divulga la cultura popular catalana.

Una cadena humana va portar la Flama fins a la plaça Major, on es va encendre el peveter i el president de la Federació Sardanista de Catalunya va fer la proclamació oficial d’Organyà com la 51a Ciutat Pubilla de la Sardana.

Els nens i nenes d´Organyà van transportar una senyera de 30 metres fins a la plaça de les Homilies, on van actuar els bastoners i nans de Peramola.Un acte que també va significar el relleu del pubillatge, amb el nomenament de les pubilles i els sardanistes d’honor. Tot seguit el poeta Vicenç Llorca va fer la lectura de la Lliçó Magistral.

ANTONI FIOL , ALCALDE D´ORGANYÀ

BARTUMEU DURAN , PRES. FED. SARDANISTA DE CATALUNYA

El públic assistent va ser testimoni de l´estrena de la sardana “Organyà Ciutat Pubilla” del mestre Jaume Riu Ratera amb la Bellpuig Cobla.

El diumenge 1 de maig, a les 11.30 h, la colla gegantera i els grallers de la Seu d’Urgell van fer una cercavila pels carrers del casc antic i a l´ajuntament es va descobrir una placa commemorativa del pubillatge, realitzada per Sandra Vilana. En arribar a la plaça Major es va inaugurar el monument a la sardana, obra de l’escultor Josep Cervilla. I l’exjugador i entrenador d’handbol Xesco Espar va adreçar un missatge al món Sardanista.

S´ha de dir , però , que no s´ha fet la proclamació de la Ciutat Pubilla, per al 2012. Els responsables de les entitas sardanistes adhueixen la crisi i la proximitat de les eleccions com a motius per a l´ajornament d´aquesta decisió.

XAVIER PORTA, alcalde de Bellver

El projecte preveu desmuntar l’estructura de formigó i de ferro; i canviar-ho per un tub d’uns set metres, que anirà adossat a la paret de la casa del costat. D’aquesta manera, les antenes quedaran força dissimulades i no desentonaran tant com fins ara. Aquest desmunt ha estat una llarga reivindicació del poble i també de l’ajuntament, i és per això que l’alcalde s’ha mostrat força satisfet d’haver arribat a un acord per dur-lo a terme.

L’estructura de l’antena genera un gran impacte visual, ja que es troba situada a dalt del turó del nucli antic, al costat de l’església i fa una alçada similar a la del campanar.

La Confraria va ser fundada al segle XVI per vetllar per les persones necessitades del municipi i s’ha convertit en una de les tradicions més arrelades al Pont de Suert. Els seus confrares celebren cada mes de gener una trobada de tres dies que relliga el sentiment religiós amb la cultura tradicional i el gust per la bona taula. Des del govern de la Generalitat la festa s’ha considerat un referent de cohesió social i estímuls per a la convivència.

Aquest any 2011, s’ha atorgat el distintiu de la Creu de Sant Jordi a un total de 29 personalitats i 15 entitats, que recolliran el guardó al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat el dimecres 27 d’abril.

La trentena de veïns que viuen en aquests dos pobles es queixen que alguns trams de la via estan plens de forats, i asseguren que fa molts anys que reclamen millores. La carretera fa uns vuit quilòmetres de llargada i és de titularitat de l’ajuntament de Bellver. Tot i això, fa cinc anys, el Departament d’Agricultura la va arreglar, i ara l’ajuntament de Bellver ha encarregat un estudi per demostrar que el sistema que es va utilitzar en un tram de la carretera és molt poc adient per al terreny. És per això que l’ajuntament ha deixat clar que no es tracta d’un problema de manteniment, que ja es va fent, sinó que és estructural. En aquest sentit, el consistori ha remarcat que en aquests moments no pot fer front al cost total de l’obra.

ISIDRE DOMENJÓ , AUTOR DEL CONTE

El primera centre que ha dut a terme aquesta activitat ha estat l´Escola Els Agols de Montferrer amb la participació conjunta d´alumnes d´aquest centre i d´altres escoles de la comarca com l´Escola Arnau del Pla de Sant Tirs , l´Escola de Castellciutat i l´Escola Sant Esteve d´Alàs.

CARME INVERNON , IL.LUSTRADORA DEL CONTE

Els alumnes han dit la seva després de la lectura de “La trementinaire de les nenes rosses” i han transmès les seves preguntes als autors. Amb aquesta activitat els nens i nenes de les escoles de l´Alt Urgell s´endinsen en l´hàbit de la lectura i del coneixement de les tradicions i l´entorn.

L´ofici de les trementinaires es remunta a mitjans del segle XIX amb la recolecció de plantes i l´elaboració de remeis naturals per a malalties. La transmissió generacional i oral de les virtuts de les plantes , la recolecció i la producció de les fòrmules no s´ha mantingut fins a l´actualitat però en resta tot un seguit de testimonis documentals com els del museu de les Trementinaires a Tuixent , a l´Alt Urgell.

XAVIER PONT

President del Consell Comarcal del Pallars Jussà

La Plataforma Contra l’Autopista Elèctrica ha instat a fer front comú amb els veïns aragonesos per tenir més força. Els seus assessors jurídics tenen previst fer arribar una denúncia a la Unió Europea perquè Red Elétrica vol aprofitar infraestructures d’un traçat que ja va ser anul·lat al seu moment pel Tribunal Suprem. També es vol donar a conèixer el problema arreu de Catalunya.

ARMAND SIMÓN Portaveu de la Plataforma contra la MAT

Durant la reunió s’ha destacat que el Pallars Jussà està saturat de línies elèctriques, ja que suporta 135 kilòmetres de corredors d’alta tensió. A més, l’Hospital del Pallars està realitzant un estudi per les moltes incidències cancerígenes que hi ha a la comarca.

Els membres de la plataforma també han previst una trobada a mitjan de febrer per concretar les accions de difusió de la problemàtica que duran a terme.

XAVIER PORTA, alcalde de Bellver

Així doncs, es mantindrà un petit edifici i una antena, però tot plegat no provocarà l’impacte de l’actual construcció a base de formigó. La torre es va instal·lar els últims anys del franquisme, tot i l’oposició de bona part del poble. Fa un any i mig, ja es van retirar dues grans pantalles, que encara provocaven més impacte. La retirada definitiva ha estat llargament reivindicada tant per aquest equip de govern com per l’anterior, liderat per Joan Pous. Ara, l’únic que falta és firmar el conveni amb Telefònica i començar les obres.

El cost de retirar les dues pantalles de formigó i reduir l’estructura de la torre l’haurà d’assumir l’ajuntament de Bellver.

Tot i així, el pressupost total serà d’uns 2 milions d’euros. Per això l’empresa adjudicatària pagarà una part de la inversió i a canvi rebrà la concessió de la gestió durant els primers anys de funcionament.

El regidor d’Esports de la capital alturgellenca, Lluís Bisoca ha subratllat que entre els criteris que decidiran l’adjudicació es puntuarà especialment l’oferta que contempli menys anys de concessió, així com el pressupost més ajustat.

La piscina coberta de la Seu seguirà els estàndards que segueix la Generalitat. Així, constarà d’una piscina principal de 25 metres de llarg i 12,5 d’ample, juntament amb un vas complementari de 12 metres de llarg per a activitats lúdiques o de recuperació, una zona de fitness i musculació, una sala de ioga i relaxació i vestidors. A més a més, la concessionària tindrà l’opció d’incloure en la gestió les pistes municipals de tennis i pàdel.

L’espai on es construirà ja està decidit i serà al sector SUD-3. Concretament, a la banda sud de l’actual piscina.

Tall d’àudio: XAVIER PORTA, alcalde de Bellver

El projecte vol millorar l’accessibilitat a la part alta del barri vell, on, entre d’altres, hi ha l’Església i l’Ajuntament. D’aquesta manera, s’evitaria als veïns i visitants haver de pujar a peu pels carrers força pendents que duen fins la part alta del poble. Aquesta tasca, a més, es fa força dificultosa alguns dies d’hivern, a causa del gel i la neu. D’altra banda, l’accés mecanitzat al barri vell també comportaria una reestructuració del trànsit rodat.

Tall d’àudio: XAVIER PORTA, alcalde de Bellver

Tot i que encara no està definida del tot la ubicació d’aquest nou accés mecanitzat, l’equip de govern treballa amb la idea d’ubicar-lo a l’aparcament construït recentment sota la muralla.

L’aeroport Pirineus-La Seu d’Urgell va reobrir el passat 4 de juny després de les obres de remodelació i millora dutes a terme per tal de garantir-ne la seguretat i la qualitat del servei. Des del passat 22 de maig, quan es va celebrar una jornada europea prèvia a la seva obertura, fins aquest dilluns ja han passat més de 341 aeronaus per aquest aeroport, que han fet més de 500 operacions. Paral·lelament, el DPTOP està ultimant la redacció del Pla Director Urbanístic Aeroportuari d’aquesta infraestructura, que definirà els objectius i actuacions.

D’altra banda, el DOGC també publica aquest dilluns la licitació del servei de restauració i cafeteria de l’aeroport, en aquest cas per dos anys. El servei es prestarà a la planta baixa de l’edifici de la terminal, un espai diàfan de 250 metres quadrats  on s’ubicarà el restaurant, la cafeteria i una zona habilitada que servirà com a punt de trobada tant de pilots com de professionals del món aeronàutic, visitants de l’aeroport o clients del restaurant.

En aquesta primera fase s’ha arranjat la plaça del Portal, i a finals d’agost o a principis de setembre està previst que comenci la segona fase, que afectarà els carrers de Sant Roc i Jaume Segon de Mallorca, i que s’hauria d’acabar abans de Nadal. Tot i que l’objectiu de les obres és facilitar el trànsit dels vianants, no s’ha volgut tallar l’accés als vehicles.

Tot i això, el pas reservat al trànsit rodat a la Plaça del Portal s’ha reduït força, per evitar que la gent hi estacioni el cotxe. I és que l’objectiu de l’ajuntament és que els compradors i visitants utilitzin el gran aparcament habilitat recentment sota la muralla, a escassos metres dels carrers comercials. A banda d’aquestes obres, l’ajuntament també té previst fer millores en el paviment i les voreres d’altres carrers no tant cèntrics de Bellver. En total, aquestes obres de millora hauran suposat una inversió de 220.000 euros.

Una autoescola de La Pobla de Segur, ha decidit fer front a la poca demanda de carnets de conduir amb uns paquets turístics que combinen, durant una setmana, treure’s la teòrica del carnet, esports i gaudir de la natura.

Aquestes vacances al Pirineu es plantegen com una alternativa a l’acomiadament de treballadors o a la reducció de la jornada laboral dins de l’autoescola. Però el sector de l’hosteleria i el de les activitats de muntanya, que viuen bàsicament del turisme, s’han apuntat ràpidament a la iniciativa per pal·liar la crisi econòmica.

Tall d’àudio: FERRAN ARJÓ, responsable de l’Autoescola Pallars

L’Autoescola Pallars opta per la captació de nous clients valent-se de l’atractiu paisatgístic i de les possibilitats d’oci de la zona com a mesura anticrisi.

Amb aquesta remodelació s’evitarà que els vehicles s’estacionin al centre comercial on fins ara i solien aparcar fins a una dotzena de cotxes. Per facilitat l’estacionament, l’ajuntament ha ampliat la capacitat de l’aparcament de la Muralla, situat a escassos metres de la zona comercial. En total, Bellver ha guanyat més de 100 places d’aparcament.

Tall d’àudio: XAVIER PORTA, ALCALDE DE BELLVER DE CERDANYA

Després de la reforma, els veïns guanyaran un nou espai urbà i els aparadors dels comerços lluiran. La plaça del Portal existia, però era plena de vehicles i no convidada els vianants.

Tall d’àudio: XAVIER PORTA, ALCALDE DE BELLVER DE CERDANYA

Les obres s’han d’acabar el 15 de juliol. Si la reforma no ha finalitzat, l’ajuntament aturarà els treballs durant l’estiu i l’activitat es reprendrà a partir del setembre.

El projecte costa 200.000 euros finançats mitjançant el Pla Únic d’Obres i Serveis del departament de Governació. L’ajuntament també disposa de 120.000 euros més per repavimentar carrers adjacents a la plaça del Portal i d’altres vies de Bellver.

Tall d’àudio: XAVIER PORTA, ALCALDE DE BELLVER

La captació d’aigua de la sèquia es fa a Sanavastre. La sèquia s’estén al llarg d’uns 14 km per Prats, Isòvol, Bellver i fins a Santa Eugènia. Els pagesos de la zona l’utilitzen per regar els seus camps.

L’obra, a més, també aportarà un valor afegit. El condicionament de la sèquia permetrà unir els dos trams del camí de Sant Jaume que travessen la Cerdanya. Una vegada s’acabi la canalització de la sèquia, la canonada es cobrirà i s’habilitarà un camí per sobre per unir el camí de Sant Jaume.

Tall d’àudio: XAVIER PORTA, ALCALDE DE BELLVER

La canalització i condicionament de la sèquia era molt necessari ja que el conducte estava molt malmès. L’any passat, els pagesos no van poder regar. Aquesta situació deixa en precari l’agricultura i la ramaderia de la zona.

Tall d’àudio: XAVIER PORTA, ALCALDE DE BELLVER

L’obra té un pressupost de 130.000 euros. L’ajuntament de Bellver en finança 50.000; el departament d’Agricultura n’hi ha posat 66.000 i la comunitat de regants de la sèquia hi ha contribuït amb 20.000 euros.

A la tardor, les obres es reprendran amb el reforçament de la presa que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre té al terme d’Isòvol.

L’abril de l’any passat, l’ajuntament de Puigcerdà va presentar el projecte de la nova escola bressol que havia d’estar en funcionament el 2012, amb capacitat per a un centenar de nens de 0 a 3 anys. L’escola bressol s’havia de construir al solar que hi ha a l’avinguda Pirineus, amb entrada pel carrer del Torreó.

A principis d’aquest any, l’equip de govern va anunciar que, de moment, el projecte no es tirarà endavant. Mig any després CIU ho ha recordat i ho ha posat com a exemple de mala gestió i malbaratament dels fons públics.

Tall d’àudio: ALBERT PIÑEIRA, PORTAVEU DE CIU

Quan l’ajuntament va anunciar que el projecte d’escola bressol s’ajornava, els arguments exposats van ser que ja no hi ha tanta demanda de places per a la llar d’infants perquè el padró municipal ha disminuït. El 2009, Puigcerdà va perdre 343 veïns, situant-se entorn els 9.200 ciutadans.

L’altre gran argument va ser que la Generalitat ha suprimit la subvenció de 5.000 euros per plaça que oferia a les noves llars d’infants. Puigcerdà havia de rebre uns 50.000 euros per a la futura escola bressol. L’ajuntament no pot construir l’escola bressol sense aquesta ajuda econòmica.

La regidora d’Hisenda i d’Ensenyament ha recordat que els 60.000 euros del projecte no s’han malbaratat. El projecte es guarda i quan la Generalitat torni a donar les subvencions s’executarà tal com està dissenyat.

Tall d’àudio: LOURDES PORTA, REGIDORA D’HISENDA I ENSENYAMENT

El projecte de l’escola bressol, dissenyat per l’arquitecte Lluís Jordà, inclou un gran espai interior molt ben il·luminat per a que els infants puguin jugar quan fa fred; un aparcament per als cotxets dels infants; sales dormitori; lavabos i l’aulari, concretament, dues aules per als infants de 0 a 1 any i sis aules per als infants de 2 a 3 anys.

A sota de l’aulari, hi ha el menjador, la cuina, amb accés per al transport de mercaderies i de càtering, i una aula d’ús polivalent.

La coneixença de les plantes, les seves virtuts medicinals i els processos d’elaboració de remeis ancestrals adquirits per transmissió oral, van ésser, entre altres, els factors que les varen motivar a exercir aquest nou ofici.

El seu nom el deuen a la trementina, el remei que més popularitat els va donar. Aquest ofici va absorbir la major part de la població femenina de la vall de la Vansa i Fórnols i de Josa i de Josa i Tuixent durant més de cent anys.

Des de fa 11 anys, a la vall de la Vansa i Tuixent se celebra cada primavera la Festa de les Trementinaires, per rememorar aquest antic ofici. Aquest cap de setmana, la celebració ha aplegat més d’un miler de persones. Aquesta edició ha estat la més concorreguda.

Durant el cap de setmana, s’han celebrat tallers de cuina i remeis del saüc; itineraris botànics; visites guiades al Museu de les Trementinaires; el taller de danses i cançons tradicionals del Pirineu, dirigit per Josep Lizandra; la foguera de plantes aromàtiques; concerts i ballaruques.

A Tuixent, diumenge, es va muntar la Fira d’Herbes Remeieres i Productes Naturals, amb la presència d’una trentena d’artesans, tant de la mateixa vall com de la resta de Catalunya. Herbes aromàtiques i remeieres, planta viva, sabons, teixits, coques amb herbes, melmelades i formatges van ser alguns dels productes més sol·licitats.

Una de les activitats organitzades va ser la presentació del conte ‘La trementinaire de les nenes rosses’, d’Isidre Domenjó i Carme Invernón. Els autors van comptar amb la presència de dues trementinaires, tieta i neboda, que van explicar les sevs experiències.

L’11ena edició de la Festa de les Trementinaires ha servit per estrenar l’espectacle infantil “La trementinaire i el seu cabàs de contes”, interpretat per Genissa G. Carricondo i dirigit per Merche Ochoa, que farà una gira pel Pirineu.

Aquest any, el Premi Trementinaire d’Honor ha estat per al cantaire popular Josep Garcia, el Jaumet de Tuixent.

Precisament, el Jaumet de Tuixent ha vist com s’ha recuperat el Ball de Llancers de Tuixent, que no es ballava des de feina gairebé mig segle. 32 dansaires i els 10 components de Torb Grup de Vent de Muntanya van recuperar la dansa popular.

El Pep de Cal Jaumet i el Lluís de cal Canari, dues de les poques persones del poble que encara l’havien ballat, han estat testimonis d’excepció.

Les obres serviran per condicionar, eixamplar, millorar i pavimentar la carretera LP-4033a, que enllaça la N-260, a l’alçada de Bellver, fins a la C-16, a Baltarga.

Es tracta d’un tram d’uns dos quilòmetres de l’antiga carretera que anava de Bellver a Alp i que va quedar seccionada amb la construcció del ramal de la C-16 entre el Túnel del Cadí i la N-260.

Les obres també inclouen la millora de diferents accessos a camins que porten a les urbanitzacions que hi ha al voltant de la carretera. Amb l’obra es construirà una rotonda que millorarà l’accessibilitat i la connexió a la carretera municipal que porta a Pedra, Bor i Riu de Cerdanya.

També es preveu reconstruir un camí per a vianants i una via per a ciclistes paral·lela i separada de la carretera, en una zona de domini públic. La carretera passarà dels sis metres actuals a vuit.

Aquesta via és una de les carreteres de titularitat de la Diputació de Lleida més transitades del Pirineu. L’índex d’ús és d’uns 1.300 vehicles al dia.

Després de la reunió a la Cerdanya, Gilabert ha fet una visita institucional al municipi de Montferrer i Castellbó, a l’Alt Urgell. Gilabert ha estat rebut a les noves dependències municipals per l’alcalde Ramon Fierro. Després de diversos mesos d’obres, l’edifici consistorial de Montferrer ha estat condicionat i modernitzat.

Gilabert ha visitat a Montferrer les obres de l’ajuntament, la Farinera i l’església. A Castellbó , el president de la Diputació de Lleida ha visitat les obres de la Col·legiata i de l’antic Castell de Castellbó, propietat de la Diputació de Lleida. Gilabert també ha visitat el Golf d’Aravell.

Per acabar la visita, Gilabert ha participat a la Festa de la Vedella de Vilamitjana de Castellbó.