COSME RUAIX, alcalde d’Alp

Els mundials d’Snowboard se celebraran del 15 al 23 de gener. La cerimònia d’inauguració es durà a terme a Barcelona i constarà d’una espectacular prova de salts. Després, la resta d’activitats es realitzaran exclusivament a les instal·lacions de La Molina. Per a aquesta cita s’ha millorat la producció de neu a la zona dels Alabaus, on hi ha el Superpipe i el principal Snowpark de l’estació, i on es farà també l’Snowboard cros. D’altra banda, des de l’estació han remarcat que en la darrera dècada s’ha invertit també en l’àrea de Cap de Comella, on s’hi ha instal·lat el nou telecadira de sis places, i que acollirà les proves de paral·lel.

El treball s’ha presentat aquest dijous en una jornada específica celebrada a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell.

TALL MONTSERRAT CARBONELL, TÈCNICA DE DESENVOLUPAMENT RURAL DE CEDRICAT

Ara, amb la diagnosi a la mà, és el sector qui s’ha d’interessar per promoure i millorar les fires i els mercats pirinencs. Una de les conclusions és que fa falta l’organització d’un intercanvi d’experiències, la creació d’un grup de treball mixt i una xarxa de fires, entre d’altres propostes.

La direcció de l’Idapa està disposat a treballar-hi si el sector ho vol.

TALL ARCADI CASTILLÓ, DIRECTOR DE L’IDAPA

La diagnosi ha constatat que, actualment, al Pirineu, hi ha 63 fires i 26 mercats i que s’han comptabilitzat 26 fires desaparegudes.

Per comarques, al Pallars Sobirà s’hi concentren la meitat de les fires artesanes; al Pallars Jussà la meitat de les fires són monogràfiques, amb temàtiques com els bolets, el codony o l’art; a la Val d’Aran destaquen les fires multisectorials; i les tres úniques fires exclusivament ramaderes són les de Primavera, a la Seu d’Urgell i a Puigcerdà, i la de la Pobleta de Bellvei.

Les fires de més llarga tradició, que s’organitzen des de fa més de 25 anys, es concentrem al Pallars Jussà i a la Cerdanya.

Pel que fa als mercats, la majoria són de dimensions reduïdes amb una mitjana de 20 parades. En la diagnosi també s’ha constatat que cada vegada s’hi ofereixen menys productes de la terra, és a dir, dels pagesos que venen els seus excedents.

TALL MONTSERRAT CARBONELL, TÈCNICA DE DESENVOLUPAMENT RURAL DE CEDRICAT

Pel que fa a les fires perdudes recentment, destaquen la ramadera de Llívia; la d’Art de Bellver de Cerdanya; la d’Artesania Alimentària de Vielha; la de l’Arbre i el Pessebre de Salàs de Pallars i la Firapam de Tremp.

En canvi, les fires recuperades en els darrers anys han estat la de Barruera; la de Pont de Suert; la de Bestiar de Peu Rodó de Salàs de Pallars; la de Bestiar de Les i la de Primaversa i l’Ovella aranesa de Les.

Els integrants de l’ajuntament d’Alp, encapçalats per l’alcalde, Cosme Ruaix, han aprofitat el funeral d’avui per retre-li l’últim homenatge. Dimecres ja van decretar dos dies de dol al municipi i van anular els actes públics previstos per aquest dijous. Salvador Rigola va néixer a Alp el 6 de juliol de 1947, i en va ser alcalde la passada lesgislatura, sota les sigles d’Independents pel Canvi. En l’actual legislatura era regidor, en aquest cas per Convergència i Unió.

La construcció d’aquests blocs ha suposat la rehabilitació d’una zona bastant malmesa del poble, al mateix temps que es dóna cobertura a una necessitat bàsica dels ciutadans, l’habitatge.

JOAQUIM GASCÓ

Director general de Promoció de l’Habitatge de la Generalitat

L’obra ha comptat amb un pressupost de prop de 2 milions d’euros i ha estat basada en el projecte de l’arquitecte Elisabet Claró. Hi ha un pis d’un dormitori i un de quatre, mentre que la resta són de dues habitacions. El lloguer dels pisos oscil·la entre els 195 euros i els 280, segons les dimensions, amb l’excepció del pis de 4 habitacions que costa 400 euros mensuals. També hi ha dos pisos adaptats per a persones amb mobilitat reduïda.

Als edificis hi ha un total de 14 habitatges, però només se n’han tret 9 a lloguer perquè dos dels quals han passat a mans de l’ajuntament a través d’un conveni per atendre emergències del municipi i tres més són per a permutes.

AGUSTÍ LÓPEZ

Alcalde de Sort

El sorteig per accedir a aquestes vivendes de lloguer en règim de protecció oficial es va fer fa dos mesos, i s’hi van presentar 20 sol·licituds, de les quals, quatre no van ser admeses per no reunir els requisits.

TALL COSME RUAIX, alcalde d’Alp

De moment, s’han començat els treballs a l’interior del campanar, i durant el mes d’agost les obres s’han aturat per no entorpir el pas de vehicles durant la temporada de màxima afluència turística. Al setembre, les obres es reprendran i l’ajuntament calcula que podrien estar acabades el mes de novembre. Un altre dels aspectes que s’ha tingut en compte per dur a terme l’obra ha estat la seguretat de l’edifici i també dels veïns.

TALL COSME RUAIX, alcalde d’Alp

Pel que fa al finançament de l’obra, el 50% va a càrrec de l’Àrea de Patrimoni de la Generalitat. Gairebé tota l’altra meitat la financia l’ajuntament d’Alp, i una petita part l’aporta el Bisbat d’Urgell. El cost total ascendeix a 200.000 euros.

A partir de llavors l’Associació de veïns d’Olp va emprendre diferents iniciatives per captar diners amb la finalitat de recuperar el campanar de la localitat. Olp és un poble de 50 habitants i està situat a 1.100 metres d’alçada, al mig del Batlliu de Sort.

Finalment l’actuació s’ha dut a terme amb un pressupost de més de 240.000 euros que ha finançat el Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici, el departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Lleida, a més de l’Associació de veïns d’Olp i l’ajuntament de Sort.

Amb la restauració del campanar i la coberta de l’església també s’ha retornat al seu enclavament original l’antiga campana i s’hi ha instal·lat una rèplica de la imatge de la Mare de Déu de la Purificació.

TALL COSME RUAIX, alcalde d’Alp

L’ajuntament ha tirat endavant aquesta nova ordenança després de rebre algunes demandes de propietaris de locals, que estaven preocupats perquè podien ser multats molt fàcilment, simplement per tenir música d’ambient al seu establiment.

En aquest sentit, Alp no ha estat l’únic municipi de Cerdanya que ha redactat ordenances d’aquest tipus, per mirar de no perjudicar tant els seus locals. L’ordenança ja ha estat a exposició pública i no s’ha presentat cap reclamació, així que entrarà en funcionament d’aquí aproximadament un mes.

Pere Borrell del Caso va néixer a Puigcerdà l’any 1835 i va morir a Barcelona el 1910. Va pintar el seu primer quadre sense haver rebut cap classe de pintura, i uns anys després va poder estudiar a l’Escola d’arts i oficis de Barcelona.

La seva obra més coneguda a nivell mundial és Fugint de la crítica, pintada l’any 1874, que actualment està donant la volta al mon en exposicions sobre pintures de trompe l’oeil. De moment ha estat vista a Washington, Estocolm, Tokio, Nagoya, Florència i Hamburg i s’espera que properament pugui venir a Barcelona.