JORDI PALAU

Director Parc Natural Alt Pirineu

La majoria dels vehicles que es troben porten matrícula estrangera, fet que en dificulta la localització del propietari, qui s’hauria de fer càrrec de la retirada de l’automòbil. Quan no es troba, l’ajuntament ha de ser qui retiri el residu, però al no tenir recursos per fer-ho, autoritza a la brigada del parc a treure’l, que també s’encarrega de fer altres tasques de neteja.

Alguns vehicles es troben en indrets tan inaccessibles que s’han de tallar a trossos i també és necessària la intervenció d’un helicòpter per al trasllat de la ferralla. Un cop recollits, aquests automòbils es fan arribar al centre de desballestament de Sort o de la Seu d’Urgell.

JOAN VILARRUBLA, director en l’elaboració de l’Escudella

L’alcalde de la Seu, Albert Batalla, i el president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Jesús Fierro, han presidit, juntament amb els membres de la confraria, els diversos actes de celebració que es porten a terme en aquesta festa dels pagesos, carnissers i cansaladers en plena ‘Setmana dels Barbuts’. Batalla s’ha felicitat pel seguiment d’una de les tradicions més importants de l’any per la Seu.

ALBERT BATALLA, Alcalde de la Seu d’Urgell

Abans però de la benedicció i el repartiment de la tradicional escudella als ciutadans de la Seu, s’ha celebrat la missa solemne a la catedral de Santa Maria d’Urgell, on s’ha oficiat la tradicional benedicció i repartiment del ‘Panet de Sant Antoni’.

A la sortida d’ofici, s’ha beneit els animals davant la Catedral i seguidament s’ha iniciat la passejada pels carrers del centre històric de La Seu fins arribar al passeig Joan Brudieu. Allà s’han fet els tradicionals ‘Tres Tombs’, encapçalats pels tres ‘banderers’: Ramon Aril Rogé, el nou banderer el qual porta el pendó de la Confraria de Sant Antoni Abat. Precisament Aril s’ha mostrat orgullós d’assumir aquest paper en una de les festes més representatives de la ciutat.

RAMÓN ARIL, Banderer de la confraria

Alhora, també al cap del passeig s’ha fet la popular ‘Pujada al Pal’ que consisteix en què els participants arribin fins a dalt de tot del pal on hi ha sis galls, cadascun dins d’una gàbia. Els joves que aconsegueixen arribar-hi obtenen com a premi el gall en qüestió.

EROLA SIMON, directora Arxiu Comarcal Cerdanya

A les pàgines de la revista s’hi poden trobar notícies i reportatges sobre la vida social de la comarca, amb les festes majors i les bodes i festes de personatges rellevants. Tot i això, també hi apareixen aquelles notícies més destacades de l’època que van marcar, en bona part, el futur de Cerdanya.

La revista “Cerdanya, información general comarcal” ja es pot consultar a internet, a través del web de l’Arxiu Comarcal de Cerdanya (cairon: http://cultura.gencat.cat/arxius/acce) i s’afegeix a la mitja dotzena de revistes antigues de temàtica cerdana digitalitzades anteriorment.

Per demostrar que es viu i es treballa a la zona, caldrà acreditar un contracte de treball, o bé un certificat del CAP de referència en el cas dels autònoms, jubilats i fronterers. A més, caldrà aportar la següent documentació a la seu del Consell Comarcal:

Certificat d’empadronament

Certificat de l’Ajuntament on es té la residència habitual i document que confirmi que s’està al corrent del pagament dels impostos municipals.

Certificat de l’entitat bancària emissora del mitjà de pagament, que acrediti la seva validesa pel pagament de la tarifa a les autopistes de peatge.

Carnet de conduir vigent

A més d’aquesta documentació els jubilats també hauran d’aportar una mostra de la vida laboral o bé certificat de jubilació.

Els estudiants hauran de presentar un document que demostri que està escolaritzat en algun centre educatiu ubicat a les comarques de l’Alt Urgell, la Cerdanya o el Berguedà. Finalment, els treballadors transfronterers hauran de presentar un document emès pel Servei Català de la Salut pel qual s’assigna el Centre d’Atenció Primària que correspon al lloc de residència.

JESUS FIERRO, president Consell Comarcal de l’Alt Urgell

Tots els ciutadans que tinguin la bonificació vigent fins ara tenen temps fins el 31 de març per fer la sol·licitud. Si aquesta es fa de l’1 al 20 de qualsevol mes fins el març, la bonificació entraria en vigor el dia 1 del mes següent.

Els treballs arqueològics que estan tenint lloc des de ja fa temps a l’Església de Santa Maria d’Organyà estan aportant noves estructures i noves dades documentals que ens remunten a una etapa històrica fins i tot anterior al SXI, que era la hipòtesi que imperava entre els experts ara fa uns mesos.

Recentment, en base sobretot als treballs arqueològics dirigits per l’arqueòleg Joan Ramon Renyé durant l’any 2010, aquestes previsions inicials han quedat en entredit. Les principals novetats que recull l’estudi apunten a l’existència d’una capçalera anterior a la romànica, sobre la qual es recolza la posterior obre del SXI i confirma que els claustres de la col·legiata no es trobaven al sud del temple sinó al nord, sota l’actual carretera que va d’Organyà a la Seu.
Això ens parla de l’existència d’un temple preromànic anterior al SX, i també del fet que les estructures localitzades a la plaça de l’església en unes excavacions anteriors no correspondrien als claustres, sinó a un conjunt edificat vinculat a l’església, de caràcter residencial, però on a la vegada s’hi impartia justícia.

ANTONI FIOL, Alcalde d’Organyà

A partir d’aquí, un equip de professionals que inclou arqueòlegs I historiadors resten a l’espera de rebre una resposta del programa LEADER per rebre una subvenció que rondaria els 400 mil euros, i que permetria confirmar amb exactitud l’antiguitat de les troballes.

JOAN RAMÓN REÑÉ, Arqueòleg

FRANCESC TUSET, Arqueòleg

Tot plegat fa pensar als experts que l’Església de Sta Maria podria representar un temple antic, que va tenir unes repercussions molt importants en la gestió i l’ordenament del territori, que podrien vincular-se amb els discursos historiogràfics sobre la romanització de l’actual comarca de l’Alt Urgell.

CARLES GASCÓN, Historiador i tècnic de Cultura del C.Comarcal Alt Urgell

Tot plegat contradiu i descarta la versió creada fa uns anys que col·locava els origens del Bisbat d’Urgell a Guissona, i no pas a l’Alt Urgell, degut a la manca d’ evidències arqueològiques al Pirineus català que feien que no s’acabés de lligar el territori amb una presència romànica i bisigòtica. Aquestes troballes, doncs, refermen la importancia que va tenir el Pirineu no només en època medieval, sinó molt abans.

Una de minairons és el títol del darrer conte que ha editat l’Associació Cambuleta.

Aquestes petites bestioletes que viuen dins d’un vell canut d’agulles i que han omplert la imaginació de molts nens i nenes com a protagonistes de diverses llegendes del Pirineu, tornen a reaparèixer en aquesta història ambientada al Pallars Sobirà i escrita en pallarès.

JOSEP COLOM. Escriptor

Josep Colom ja ha publicat diversos relats, sempre en pallarès, una forma de preservar la cultura del territori. La seva professió de taxista la portat a conèixer moltes històries que ha anat plasmant sobre paper.
L’Associació Cultural Cambuleta naix de la voluntat d’un grup de joves que no vol deixar perdre el pallarès, i que vol que continuï sent una parla d’ús quotidià.

EVA TARRAGONA)
Associació Cultural Cambuleta

El conte, que té una tirada de 1000 exemplars, ha estat il·lustrat per Cristina Castellà i compta amb un disc on es pot escoltar la narració feta per persones de parla pallaresa, a més d’un glossari i una guia de lectura.
L’Associació també està preparant una exposició dedicada a un públic familiar on, a través del joc, els més menuts coneguin la parla pallaresa i s’hi familiaritzin.

Els guardonats són un estudi de disseny i confecció de roba, un despatx d’arquitectura i una empresa de muntatge i reparació d’equipament per a hotels i comerços.
RAQUEL CABRERA. Grup MCA
PATRICIA PALACÍN. ATRIAP Arquitectura
D’altra banda, també s’ha atorgat la quarta edició de la Beca Ribagorça Romànica a un projecte sobre la reintroducció de conills de bosc al territori a part de l’estudi d’altres animals.
JORDI SORO. Beca Ribagorça Romànica
El premiat té un any per desenvolupar el projecte i un cop extretes les conclusions es podrà veure com es pot augmentar la caça.

BARTOMEU BAQUÉ, alcalde de Bolvir

I és que amb aquest concurs d’idees entre arquitectes, l’ajuntament ha volgut deixar la decisió de com ha de créixer el poble en mans d’experts.

El guanyador disposarà de 85.000 euros per tirar el seu projecte endavant, i els 4 finalistes seran gratificats amb 3.000 euros. L’urbanització d’aquesta zona, que s’ha de fer al llarg dels propers anys però sense un calendari marcat, permetrà unir el centre amb el barri del Raval del Castell. En total, són 67.431 metres quadrats que s’urbanitzaran i que l’ajuntament vol que donin una nova imatge al poble.

Dels nous temples que formen el conjunt del romànic de la vall, només quedarà obert durant aquesta setmana Sant Climent de Taüll, a l’espera de la reunió de divendres amb el conseller de cultura i del nou quadrant d’horaris dels treballadors que queden al Centre.

JOAN PERELADA

Alcalde de la Vall de Boí

La idea és que en les èpoques de més afluència de visites es pugui tenir el màxim de temples oberts al públic i ampliar els horaris del dia a dia si es confirma més aportacions econòmiques al centre. Actualment hi ha confirmats 64.000€ del departament de cultura de la Generalitat.

Els dotze treballadors del centre han acceptat estar 180 dies a l’atur cadascú durant el 2012 a l’espera que millori la situació i també s’ha apujat el preu de les entrades a les esglésies.

Joan Perelada veu el 2012 com un any d’impàs i d’aprenentatge per planificar el futur del conjunt romànic de la Vall de Boí.

L’alcalde de la ciutat, Albert Batalla, ha destacat que malgrat la crisi, encara hi ha emprenadors amb expectatives i ambició.

ALBERT BATALLA, Alcalde de la Seu d’Urgell

Batalla ha assegurat que en un moment fluix de l’economia, és important ressaltar les bones notícies que es puguin donar, com és el cas de les demandes d’obertura de negoci que va rebre l’Ajuntament el passat any.

Les sol·licituds acordades abasten tota menade sectors de l’economia. (comerços d’alimentació, botigues de roba, agències de viatges, oficines bancàries, perruqueries, entre d’altres,…). La gran majoria s’han ubicat al cenre urbà de la Seu d’Urgell. Val a dir, que de les 47 llicències, una desena corresponien a canvis de titularitat.

JOSEP LLUÍS FARRERO

President Federació cases turisme rural Lleida

La manca de neu ha fet que alguns propietaris busquessin alternatives d’oci com ho han estat les rutes a cavall, les passejades per la natura o la recerca d’itineraris culturals i gastronòmics per atraure els clients.

En referència a les dades de l’ocupació d’anys anteriors, no s’han observat gaires variacions pel que fa a xifres de clients, però sí que s’ha notat que les estades són més curtes.

Tot i que les dades són més bones del què s’esperava, la manca de neu a les pistes i que la majoria de festius han caigut en cap de setmana ha estat un obstacle a l’hora d’emplenar els establiments durant tots els dies de vacances.

Un dia després, i en plena preparació de la nit de Cap d’Any, 660 persones van participar a la tercera edició de la cursa de Sant Silvestre – Memorial Marc Peña Turet. Tot un èxit, tenint en compte que el nombre d’inscrits va doblar els de l’any passat, i que la cursa va comptar amb una quarantena de patrocinadors i col·laboradors.

Després d’una nit de cap d’any plagada d’opcions i activitats, el dia 5 de gener, i ja en ple 2012 es va celebrar la ja tradicional i molt esperada cavalcada dels Reis Macs. El Parc Olímpic del Segre, com de costum, va tornar a ser el lloc on es van rebre Melcior, Gaspar i Baltasar pels volts de les 6 de la tarda, fent les delicies d’un munt d’infants que van entregar les seves cartes amb els regals que demanaven per la nit més màgica de l’any.

Amb la tornada a la normalitat, doncs, quedaran en el record aquests dies familiars, màgics i de felicitat pels ciutadans de la Seu d’ Urgell, en especial pels més petits.