Els treballs arqueològics que estan tenint lloc des de ja fa temps a l’Església de Santa Maria d’Organyà estan aportant noves estructures i noves dades documentals que ens remunten a una etapa històrica fins i tot anterior al SXI, que era la hipòtesi que imperava entre els experts ara fa uns mesos.

Recentment, en base sobretot als treballs arqueològics dirigits per l’arqueòleg Joan Ramon Renyé durant l’any 2010, aquestes previsions inicials han quedat en entredit. Les principals novetats que recull l’estudi apunten a l’existència d’una capçalera anterior a la romànica, sobre la qual es recolza la posterior obre del SXI i confirma que els claustres de la col·legiata no es trobaven al sud del temple sinó al nord, sota l’actual carretera que va d’Organyà a la Seu.
Això ens parla de l’existència d’un temple preromànic anterior al SX, i també del fet que les estructures localitzades a la plaça de l’església en unes excavacions anteriors no correspondrien als claustres, sinó a un conjunt edificat vinculat a l’església, de caràcter residencial, però on a la vegada s’hi impartia justícia.

ANTONI FIOL, Alcalde d’Organyà

A partir d’aquí, un equip de professionals que inclou arqueòlegs I historiadors resten a l’espera de rebre una resposta del programa LEADER per rebre una subvenció que rondaria els 400 mil euros, i que permetria confirmar amb exactitud l’antiguitat de les troballes.

JOAN RAMÓN REÑÉ, Arqueòleg

FRANCESC TUSET, Arqueòleg

Tot plegat fa pensar als experts que l’Església de Sta Maria podria representar un temple antic, que va tenir unes repercussions molt importants en la gestió i l’ordenament del territori, que podrien vincular-se amb els discursos historiogràfics sobre la romanització de l’actual comarca de l’Alt Urgell.

CARLES GASCÓN, Historiador i tècnic de Cultura del C.Comarcal Alt Urgell

Tot plegat contradiu i descarta la versió creada fa uns anys que col·locava els origens del Bisbat d’Urgell a Guissona, i no pas a l’Alt Urgell, degut a la manca d’ evidències arqueològiques al Pirineus català que feien que no s’acabés de lligar el territori amb una presència romànica i bisigòtica. Aquestes troballes, doncs, refermen la importancia que va tenir el Pirineu no només en època medieval, sinó molt abans.

Una de minairons és el títol del darrer conte que ha editat l’Associació Cambuleta.

Aquestes petites bestioletes que viuen dins d’un vell canut d’agulles i que han omplert la imaginació de molts nens i nenes com a protagonistes de diverses llegendes del Pirineu, tornen a reaparèixer en aquesta història ambientada al Pallars Sobirà i escrita en pallarès.

JOSEP COLOM. Escriptor

Josep Colom ja ha publicat diversos relats, sempre en pallarès, una forma de preservar la cultura del territori. La seva professió de taxista la portat a conèixer moltes històries que ha anat plasmant sobre paper.
L’Associació Cultural Cambuleta naix de la voluntat d’un grup de joves que no vol deixar perdre el pallarès, i que vol que continuï sent una parla d’ús quotidià.

EVA TARRAGONA)
Associació Cultural Cambuleta

El conte, que té una tirada de 1000 exemplars, ha estat il·lustrat per Cristina Castellà i compta amb un disc on es pot escoltar la narració feta per persones de parla pallaresa, a més d’un glossari i una guia de lectura.
L’Associació també està preparant una exposició dedicada a un públic familiar on, a través del joc, els més menuts coneguin la parla pallaresa i s’hi familiaritzin.