| De les dotze milions d’hectàrees que ocupen les comarques lleidatanes una bona part són arbrades, sobretot pel que fa a superfície boscosa, sent els cultius minoritaris. El Pirineu, el prePirineu i les elevacions boscoses de les comarques més meridionals de Lleida són reservoris d’aquesta biodiversitat. I pel que fa a l’acció humana sobre la mateixa, en pocs altres indrets poden presumir d’haver estat tant respectuosos gràcies a l’acció de generacions de pagesos lleidatans.
A l’Alt Urgell, des de principis dels anys 60 fins a finals dels 80, el medi va esdevenir la principal font de riquesa de la població. Actualment es treballa per millorar i promocionar la gran biodiversitat existent a la comarca. La tendència és caminar cap al turisme rural familiar i de qualitat. La demanda d’aquest tipus de turisme ha crescut en els últims anys.
FREDI GARCIA, tècnic de mediambient del C.Comarcal Alt Urgell
Que el sector ecoturístic està esdevenint importantíssim per la comarca ho diu el fet que els establiments de turisme rural suposin ara el 90% de l’oferta turística de l’Alt Urgell. Tot gràcies als impressionants paisatges i a la diversitat mediambiental que ens ofereix. L’últim gran treball que s’està realitzant per potenciar turísticament l’entorn l’ha dut a terme l’empresa Aubèrria, que ha fet un inventari dels recursos ecoturístics de l’Alt Pirineu i Aran. Un cop fet aquest treball, s’ha fet un rànquing dels que es troben en millors condicions per conèixer més dades sobre els diferents punts d’ interès. En total, s’han localitzat 110 equipaments, tots ells aprofitables. D’aquests, 34 s’han trobat a la comarca de l’Alt Urgell. La voluntat de l’Institut pel Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran, que va ser l’ens que va encarregar l’inventari, és fer del sector ecoturístic una font de riquesa.
JORDI DALMAU, Aubèrria Natura i Patrimoni
Dels equipaments inventariats en el conjunt de les sis comarques,
un dels més destacats ha estat el Mirador de Rapinyaires de Turó Galliner, que forma part del Parc Natural del Cadí Moixedó i és propietat d’Alàs i Cerc. Aquest Mirador permet, per la situació en què es troba, observar la gran diversitat d’aus Rapinyaires que emigren per la Vall del Segre i del Cadí.
A partir d’aquí, un cop fet l’inventari i el rànquig, la intenció de l’IDAPA és tirar endavant una publicació d’abast nacional que inclogui aquests equipaments i que, per tant, faci promoció dels punts d’interès ecoturístic més destacats de l’Alt Pirineu i Aran.
Forestalment, l’Alt Urgell és la comarca més arbrada de Catalunya.
Això fa que, més enllà de potenciar el turisme rural, es pensi en la necessitat de tirar endavant una planta de biomassa, projecte que si tot va bé es començarà a iniciar el juliol de l’any que ve a Montferrer. L’objectiu és aconseguir produïr a la comarca combustible renovable, i la intenció és que a partir del 2013 es pugui distribuir pellet autòcton de la zona. Actualment aquest arriba a l’Alt Urgell procedent del País Vasc.
La construcció d’aquesta planta no hauria de significar, segons asseguren els experts cap afectació negativa al medi, sinó tot just al contrari. I és que l’única fusta que s’hauria de considerar seria la que està entre els 12 i els 20 cm de diàmetre, i fins i tot la seva tala afavoriria el correcte desenvolupament de la biodiversitat dels boscos.
FREDI GARCIA, tècnic de mediambient del Consell Comarcal
Es preveu que la planta de biomassa de Montferrer pugui rebre aproximadament 55 mil tones provinents de l’explotació forestal.
Amb la biomassa, trobem un altre fórmula que permet beneficiar-se directament del medi amb el qual tenim la sort de comptar.
Tot aquest entorn mereix una vigilància acurada d’experts en la matèria. Els agents rurals vetllen perquè tot estigui en ordre. A nivell de vigilància, la seva funció es desenvolupa en diverses àrees: la caça, la pesca, la circulació motoritzada, els aprofitaments forestals la prevenció d’incendis o el seguiment de les línies elèctriques, són alguns dels treballs que sel’s encomana. A més, també s’ocupen de fer un seguiment exhaustiu dels censos de la flora i la fauna de la zona.
JAUME REI, Cap d’Àrea bàsica dels Agents Rurals de l’Alt Urgell
L’Alt Pirineu i Aran compta amb la presència de cinc reserves de caça (Bou Mort, Alt Urgell – Cerdanya, Cadí Moixeró, i Pallars – Alt Aran). En total, 30 mil hectàrees de reserva nacional i una cinquantena d’àrees privades de caça.
Destaquen dos Parcs naturals, el del Cadí Moixeró i el de Pirineu Aran.
Sens dubte, un autèntic paradís que per la seva situació té les seves pròpies epecificitats.
Dins aquesta gran riquesa de biodiversitat, una de les especificitats de l’Alt Urgell és que és una de les comarques de referència per les aus alhora d’emigrar. L’explicació la trobem en què les aus utilitzen quan volen els rius com a punt de referència. En aquest sentit, el riu Segre serveix a les aus per orientar-se. Moltes d’aquestes espècies, a més, necessiten zones d’aiguamolls per alimentar-se o per aturar-se a reposar a la vegetació. L’altre grup d’ocells que emigra per la nostra comarca són els planadors, com els (rapinyaires i cigonyes) també utilitzen la serra del Cadí fins el massís del Canigó com a zona rocosa per remuntar i orientar-se en la seva migració.
En definitiva, cal valorar la biodiversitat de la comarca de l’Alt Urgell, i per extensió del Pirineu i Prepirineu com el que és, un dels paisatges naturals més impressionants de Catalunya.
|