FRANCESC ARMENGOL, president de l’Aucer

ANNA RIFÀ, gerent Universitat Ramon Lllull

La jornada professional mèdica que es fa conjuntament amb el col·legi de meteges ha estat una de les que ha tingut més èxit. S’ha discutit sobre l’impacte que tenen les tecnologies en la relació metge-pacient, i des del mateix col·legi destaquen que activitats com aquestes donaran els seus fruits en el futur.

RAMON PUJOL, responsable formació Col. Metges Barcelona

En aquest mateix sopar, l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, ha elogiat el reconeixement a la cultura de l’esforç que representen la Universitat d’Estiu i el Premi AUCer-Vila de Puigcerdà, ja que ajuden a trencar els tòpics sobre els joves que ni estudien ni treballen.

Piñeira també s’ha compromès a seguir recolzant econòmicament la Universitat d’Estiu, i ha assegurat que en aspectes com aquests no es pot retallar. Aquesta tretzena edició ha acabat aquest divendres amb la conferència de clausura, a càrrec de l’escriptor Quim Monzó i el periodista Jordi Basté.

L’esplai d’estiu de La Casa del Sol Naixent aquest any s’ha adherit al projecte El Camí i l’utilitza com a eix vertebrador de les diferents activitats que desenvolupa amb els nens i les nenes.

VIRGINIA CARRETERO

Presidenta de La Casa del Sol Naixent

La primera setmana d’esplai, els nens i nenes van participar en una excursió a la part de camí que havien apadrinat per senyalitzar-lo i coneixer-lo, però durant tot l’estiu es desenvolupen activitats que volen donar a conèixer les característiques socials dels territoris de parla catalana.

LLUÍS

Alumne esplai

ADRIÀ

Alumne esplai

També a través d’aquest projecte, La Casa del Sol Naixent vol treballar l’educació emocional dels infants.

Aquest esplai d’estiu acostuma a tenir entre vint i trenta usuaris per setmana entre els 3 i els 12 anys d’edat.

JOAN POUS

Pous es mostra content, en assegurar que durant el seu mandat s’han resolt problemes que feia temps que existien, com ara la construcció d’un abocador comarcal o d’una deixalleria, així com la millora dels serveis socials, del transport escolar o dels menjadors. A banda, assegura que com a persona que estima tant Cerdanya, haver pogut presidir el màxim òrgan polític de la comarca ha estat tot un orgull.

Tot i haver-se retirat de la política, Pous encara manté una vessant pública tot i que és molt menor, ja que continua sent president del Parc Natural del Cadí Moixeró. Assegura que mentres estigui al capdevant de l’entitat, intentarà que el territori tingui més presència als òrgans de decisió del parc. Així doncs, treballarà perquè els 17 municipis que hi tenen terreny, formin part de la Junta Rectora. També vol que hi siguin representants altres sectors, com ara el turisme la caça o la ramaderia.

Les poblacions d’Esterri d’Àneu i de Llívia, acullen el Festcat, les escoles de cultura popular de Catalunya. A més, aquest any és el vintè aniversari del Dansàneu, i s’incorporen classe de música a Esterri.

JORDI BERTRAN

Coordinador de les escoles d’estiu Festcat

Pel que fa als cursos de dansa trobem una gran varietat de coreografies, fins i tot, se n’ha inventat una d’especial per celebrar els vint anys de Dansàneu. I en els cursos de música es pot aprendre des de polifonies a instruments com la dolçaina, el violí, l’acordió o la gralla. El professorat que imparteix les classes arriba des de tots els punts dels països catalans i del sud de França, a la zona d’occitània.

El conjunt de les dos escoles oferta un total de 60 cursos i tallers i 36 activitats participatives que han despertat l’interès d’uns 225 alumnes, un centenar dels quals pel Dansàneu.

Una altra novetat que inclou aquest any el Festcat, és el Festival Vall a Vall, actuacions que es fan a les dos poblacions i que ajuden a fer més partícips a la gent que viu a Llívia i a Esterri del Festcat al mateix temps que es divulga la cultura popular catalana.

Es tracta d’una reproducció del recorregut que molts pallaresos van fer direcció les amèriques en busca d’un futur millor.

FRANCESC FARRÀS

Historiador

L’exposició es divideix en sis àmbits temàtics, els sis passos que seguiren aquestes persones en el seu viatge. Comença amb la situació de crisi global al Pirineu, que obliga a expulsar un terç de la població com a solució i segueix amb la marxa cap al port de Barcelona, l’embarcació en vaixells direcció Argentina, l’arribada a la Pampa i conclou amb el retorn o l’oblit.

Aquesta és la cinquena exposició de llarga durada que organitza el Centre d’Interpretació de l’Antic Comerç des de la seva obertura l’agost del 2007, i ja s’ha posicionat com a referent turístic.

FRANCESC BORRELL

Alcalde de Salàs de Pallars

Del Pirineu a la Pampa s’emmarca dins dels actes programats per commemorar els 100 anys de l’arribada de les hidroelèctriques al Pallars i es podrà visitar fins a finals de 2012.

La Generalitat no sap quan podrà construïr la nova escola de Llívia. D’aquí dos cursos hi instal·larà barracons, per evitar que els nens facin classe a les Casernes, però assegura que no té diners per fer l’edifici nou.

SÍLVIA ORRIOLS, alcaldessa de Llívia

Així doncs, és una incògnita quan es podrà començar la nova escola, tot i que sembla complicat que es pugui fer al llarg d’aquesta legislatura.

Aquest mateix estiu, representants de l’ajuntament es reuniran amb els serveis tècnics d’Ensenyament, per acordar quines són les millores més urgents que cal fer als actuals edificis de l’escola i la caserna, per poder començar el curs en les millors condicions possibles.

Per arribar a aquesta graduació, els alumnes han de cursar dos anys de formació que també els dóna el títol de Tècnic Superior. En aquesta promoció hi havia 600 places en total, 480 de promoció interna i 120 d’accés directe, de les quals n’han sortit 530 sergents, entre Cos General de les Armes i Cos d’Espacialistes.

Chacón ha estat l’encarregada de fer entrega del títol a Raúl Gil, número 1 de la promoció i a qui Felip Puig, en nom del president de la Generalitat, ha entregat una rèplica de l’espasa de Jaume I.

RAÚL GIL

Número 1 de la promoció

Pel que fa a novetats acadèmiques, a partir del curs 2012-2013, els alumnes només realitzaran a l’acadèmia de Talarn la primera fase, de setembre a desembre. Però la resta del curs quedarà compensat amb la realització del Curs de Capacitació per ascens a Brigada de ET i el curs de capacitació per ascens a Cap Major.

Aquesta també ha estat la primera edició d’entrega de reals despatxos en la que no ha assistit cap membre de la Casa Real Espanyola. Aquest fet es deu a que alternaran l’assistència als actes entre les diverses acadèmies dels tres exèrcits.

L’ajuntament de Puigcerdà s’ha vist obligat a retallar un terç el pressupost de la festa major del Roser, que començarà dijous. Hi haurà una major presència de grups i formacions locals, i es potenciaran les activitats infantils.

ALBERT PIÑEIRA, alcalde de Puigcerdà

La festa major començarà aquest dijous amb una representació teatral, i s’allargarà fins dilluns que ve.

D’altra banda, l’ajuntament ha fet un bon balanç de la Setmana Cultural del Roser, que es va acabar diumenge passat. Asseguren que tot i la contenció econòmica, l’afluència de públic ha estat força bona.

MARIA CARME RAMON, tècncia de cultura

Pel que fa al premi del Roser de Puigcerdà, el guardó que cada any distingeix la trajectòria cultural d’un veí de Puigcerdà, enguany s’ha donat al llibreter Josep Viladesau. Pel que fa a la setzena edició del Premi Litarari, la guanyadora va ser Nora Nadal, mentre que el primer premi de la Dotzena edició del Concurs d’Imatges de Puigcerdà, va recaure sobre Albert Mayol.

EROLA SIMON, directora Arxiu Comarcal Cerdanya

El fet d’excloure Puigcerdà, feia que aquest sindicat fos un contrapoder a la gran influència que tenia la Vila sobre la resta de la comarca. Els membres del Sindicat s’escollien entre les persones proposades pel quatre quarters en què es dividia la comarca: el Quarter de Llívia o de muntanya, el quarter de la solana o de Querol, el quarter d’obaga o d’Alp i el quarter de la rebaga o d’Osseja. El Sindicat tenia competències en arranjament de camins i ponts, en la defensa del territori dels atacs enemics i, sobretot, en el control i la gestió del producte agrari generat pels pobles de Cerdanya. La importància d’aquest llibre recau en el fet que es tracta de l’únic testimoni que queda d’aquesta institució.

El llibre original es troba a l’Arxiu de Cerdanya en perfecte estat de conservació. Tot i això, a partir d’ara serà molt més fàcil de consultar gràcies a aquesta digitalització. S’hi pot accedir a través del web de l’Arxiu Comarcal de Cerdanya (cairon: http://cultura.gencat.cat/arxius/acce), i la seva lectura és força fàcil i entenedora.

Les comarques del Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Alta Ribagorça comencen la setmana amb nou equip de govern als respectius consells comarcals, tots ells presidits per Convergència i Unió.

Pel que fa a l’Alta Ribagorça, Josep Antoni Troguet, ocupa el lloc de president, però es pot dir que va ser una incògnita fins al moment de la presa de possessió, ja que no hi va haver pacte fins la nit abans. L’acord s’ha fet entre CIU que té 9 consellers, socialistes que en té 8 i Bloc per la Vall que disposa d’un conseller. Aquest consell canvia de president després de 12 anys amb Joan Perelada, alcalde de la Vall de Boí, al capdavant.

Al Pallars Sobirà, també hi ha canvi de color, després de que Convergència aconseguís 10 consellers. Llàtzer Sibís, alcalde de Sort, ha estat elegit pels vots del seu partit i dels d’Esquerra Republicana de Catalunya, tot i que no hi ha pacte. Sibís ja ha mencionat algunes actuacions que creu vitals per la comarca.

LLÀTZER SIBÍS

President Consell Comarcal Pallars Sobirà

Finalment, al Pallars Jussà, Joan Ubach ha estat investit president del Consell Comarcal, a la vegada que Josep Ardanuy ja ha estat nomenat gerent. De manera que CIU i Esquerra conserven el govern del consell. Pel que fa a les vicepresidències del Pallars Jussà, ja es va acordar que n’hi hauria 4 i segurament la primera l’ocuparà Lluís Bellera, actual alcalde de La Pobla de Segur per Esquerra.

RAMON MOLINER, president Consell Comarcal Cerdanya

Fa prop d’un any, el govern andorrà ja va fer la mateixa proposta a la Comunitat de Comunes Pirineus Cerdanya. Tot i això, l’ens que agrupa 13 municipis de l’Alta Cerdanya la va rebutjar. Actualment, els residus de l’Alta Cerdanya i el Capcir es cremen en una planta prop de Perpinyà. La Comunitat de Comunes va preferir no fer el canvi, ja que haguessin hagut de pagar una indemnització a la planta de Perpinyà i tenien por que si a Andorra hi havia un canvi de govern es trenqués el contracte. Tot i això, admeten que no els surt a compte portar-ho a Perpinyà, i no descarten tornar a plantejar la qüestió més endavant.

Aquest cap de setmana se celebra la segona edició de la Fira del Ferro a Alins que s’emmarca dins del projecte Boscos de Ferro, a més el Festival de Forja Viva internacionalitza la Vall Ferrera.

JORDI PALAU

Director del Parc Natural de l’Alt Pirineu

Boscos de Ferro és un projecte que pretén contribuir en el desenvolupament econòmic i social de la zona aprofitant la tradició siderúrgica de la vall.

De manera que durant aquests tres dies el territori acull el Festival Forja Viva que agrupa artesans del ferro d’arreu del món que faran demostracions de les diverses tècniques del treball de la forja, fet que ajuda a internacionalitzar aquesta vall tan peculiar.

GUILLERMINA MORALES

Secretària de l’Associació de forjadors de Catalunya

Els mestres forjadors convidats faran un total de set escultures de ferro que s’exposaran cada una en un dels set pobles que hi ha la vall.

A més, durant tot el cap de setmana es fan diverses xerrades relacionades amb el treball artesanal de la forja i la repercussió que ha tingut a la vall, un curs de ganiveteria, itineraris tan pels boscos com per serradores i ferreries antigues i exposicions d’artesania feta amb forja.

RAMON MOLINER, president Consell Comarcal Cerdanya

Moliner no ha volgut avançar gaires detalls sobre la distribució del nou equip de govern. Simplement ha assegurat que comptarà amb dos vicepresidents. Moliner confia que podrà comptar amb el suport de tots els consellers comarcals, tant els de Convergència com els d’altres formacions. En aquest sentit el líder dels socialistes, Esteve Maurell, ha assegurat que la seva funció no serà la de fer oposició, sinó que se situaran al costat del govern. Tot i això, aquest dijous no s’ha aclarit si hi haurà altres formacions a banda de Convergència, que entrin al govern. Així doncs, el principal partit de l’oposició al Consell serà Endavant Cerdanya. El seu líder, Bartomeu Baqué, ha assegurat que faran una oposició constructiva però exigent.

BARTOMEU BAQUÉ, portaveu Endavant Cerdanya

En aquest nou ple comarcal, hi ha representants de 14 dels 17 municipis de la Baixa Cerdanya. No hi son representats Riu, Prats i Sansor ni Lles. Tot i això, a mitja legislatura hi pot haver canvis, de manera que podria entrar algun representant d’aquests municipis. D’altra banda, al ple del Consell hi segueix dominant el sexe masculí. De moment, hi ha 15 homes i 4 dones.

Aquesta setmana s’ha iniciat una nova campanya d’excavacions al jaciment paleontològic de Basturs Poble, situat al municipi d’Isona i Conca Dellà. És el desè any consecutiu que s’estudia les seves restes.

I aquesta nova campanya es converteix en el desè any consecutiu que l’Isntitut català de Paleontologia i el Museu de la Conca Dellà estudien les restes de dinosaures que hi ha a la zona.

ALBA VICENTE

Directora excavació

Aquest jaciment va començar a estudiar-se al 2001, quan el geòleg Marc Boada el va trobar mentre realitzava un mapa geològic entre les poblacions de Basturs i Sant Romà d’Abella.

Es considera un dels jaciments més importants d’Europa per la gran acumulació de restes òssies de dinosaure. De moment, al llarg de les diferents campanyes han extret unes 900 peces d’animals de fa uns 67 milions d’anys, que aporten informació fonamental sobre la crisi biòtica.

Un cop extretes, les peces es porten a restauració però tornen per exposar-se al Museu de la Conca Dellà.

Durant aquest estiu també s’està excavant un jaciment a Molí del Baró, situat a la vora de Sant Romà d’Abella.

L’estudi compta amb el suport econòmic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, l’Ajuntament d’Isona i Conca Dellà i del Ministerio de Ciencia e Innovación.

ALBERT ALINS

Delegat del govern a l’Alt Pirineu i Aran

També s’ha comentat que es posarà a la disposició dels ajuntaments tots els recursos econòmics i tècnics possibles per facilitar l’elaboració dels plans INUNCAT i INFOCAT, ja que només la meitat dels que estan obligats a tenir-los els tenen redactat.

Per la seva banda, des de la Regió d’Emergències de Lleida s’ha volgut destacar que tot i les altes temperatures d’aquesta primavera i un hivern sec, les pluges de les darreres setmanes deixen l’Alt Pirineu sense una situació preocupant de risc d’incendis.

JORDI SOLÀ

Cap de la Regió d’Emergències de Lleida

Pel que fa a les novetats d’aquest any trobem que al Pla INFOCAT s’ha modificat l’estructura per evitar duplicats i clirificar-la, mentre que al Pla INUNCAT s’aposta per la detecció i actualització dels punts d’actuació prioritària i s’avança la campanya per les tempestes d’estiu.

Els veïns de Guils ja tenen un desfibril·lador al seu abast, a l’entrada del l’ajuntament. El consistori s’ha adherit a la campanya iniciada per la Diputació de Girona, per tal de dotar d’aquesta eina els municipis més petits de la província.

JOSEP MENDO, alcalde de Guils

A banda, està previst que aquest estiu pugin els tècnics del Departament de Salut de la Diputació de Girona a explicar el funcionament de l’aparell als veïns. Aquests desfibril·ladors a l’abast de la població poden evitar moltes morts, ja que permeten actuar de forma ràpida i no haver d’esperar a arribar a l’hospital. De fet a l’Alta Cerdanya i a tota la Catalunya Nord, cada els municipi disposa d’un desfibril·lador a l’abast de la població.

JOSEP PUIGMARTÍ, artista i amic de Dalí

L’altra exposició, titulada Des Heritiers de Dalí, està formada per un conjunt de quadres d’estil surrealista. Els han pintat un col·lectiu d’artistes que es fan dir els hereus de Dalí i que pinten seguint el seu estil. Totes dues exposicions es poden veure a la planta superior de l’espai Puigmartí, i des de l’ajuntament de la Guingueta d’Ix confien que seran un important pol d’atracció durant l’estiu.

JEAN JACQUES FORTUNY, alcalde de la Guingueta d’Ix

Totes dues exposicions s’han inaugurat aquest dilluns, i es podran visitar fins el 31 d’agost. A més, es complementaran amb una exposició nova del mateix Josep Puigmartí, que s’instal·larà al llarg d’aquesta setmana a la planta baixa. Amb aquestes exposicions i amb les activitats del festival de música d’Ix, que tindrà lloc a mitjans d’agost, la Guingueta vol convertir-se en el referent cultural de l’Alta Cerdanya.

Amb l’inici de la nova temporada d’estiu, la piscina de Talarn estrena alguns equipaments com dutxes amb energia solar, mobiliari de terrassa nou, enrajolat al voltant de la piscina i zona d’ombreig.

LLUÍS OLIVA

Alcalde de Talarn

Una de les novetats que han incorporat és l’energia solar per al funcionament de les tres dutxes que hi ha al recinte i que de cara a l’any que ve es preveu fer la instal·lació d’aquest tipus d’energia als vestidors. També s’ha millorat el sanejament del vas de l’aigua i s’ha enrajolat el perímetre de la piscina. Està previst en breu acabar una zona d’ombreig i s’ha canviat el mobiliari del bar.

A més, per a la propera temporada hi ha prevista una inversió d’uns 100.000 per fer una piscina per als més petits i un estacionament més gran.

D’altra banda, la piscina municipal està gestionada entre l’ajuntament i Grimpada, entitat que ha programat un seguit d’activitats per dinamitzar l’espai.

JOAN PERICON

Grimpada

El cap de setmana del 9 i 10 de juliol aquesta piscina acollirà una festa solidària per recollir fons per la fundació El Petit da Vinci, juntament amb el Mulla’t.

MIQUEL GORDÓ

President Associació Raiers Noguera Pallaresa

La festa, que fou declarada festa tradicional d’interès nacional, va començar el divendres amb una girellada popular i ha seguit tot el cap de setmana amb diverses activitats relacionades amb la cultura popular del territori, fins a finalitzar el diumenge al migdia amb la tradicional baixada de rais pel Noguera Pallaresa.

Els rais són les embarcacions que utilitzaven per al transport de la fusta i que encara es construeixen a la manera tradicional.

EDUARD BASTÚS

Cap de rai

Un total de 23 raiers distribuïts en quatre rais han descendit des de la presa de Llania fins al Pont de Claverol. Però s’espera que el proper any ho facin molts més, ja que La Pobla acollirà la Trobada internacional de Raiers, on es preveu que hi hagi associacions raieres d’arreu del món amb uns set-cents participants.

Pel que fa al premi de la Ganxa d’Or, que cada any atorga l’associació a aquella persona o entitat que ha ajudat a promoure la cultura raiera, en aquesta edició ha quedat desert.

L’activitat, organitzada per l’ajuntament i l’Associació de Comerciants va aportar un bon grapat de visitants a la Vila. Des de l’associació de comerciants calculen que al llarg del cap de setamana, s’han apropat a Puigcerdà unes 1.500 persones, i s’han mostrat força satisfets. Asseguren que fires com aquestes són un bon reclam per fer que Puigcerdà s’ompli de visitants en èpoques tradicionalment fluixes, i confien que al llarg de l’any se segurian organitzant esdeveniments com aquests, en dates en què no hi ha gaires visitants a la Vila.

Les activitat de la Setmana Cultural del Roser continuaran aquest dilluns a la nit, amb un concert de Música de Cambra al Museu Cerdà. Dimarts hi haurà una Trobada de Corals, dimecres se celebrarà la Nit Bruixa i dijous arribarà el plat fort: l’espectacle Penélope, de la Pallassa Pepa Planas. Les activitats acabaran diumenge a la tarda, amb la catorzena Trobada de Poesia Catalana.