Una petita delegació de la comissió organitzativa de la candidatura dels Jocs d’Hivern Barcelona-Pirineu 2022, ha visitat l’estació Gran Pallars Espot durant la celebració de la segona Copa del Món de Telemark que acull l’estació.
La comissió ha comentat que tot i que en principi la modalitat Telemark no és olímpica serveix per veure la capacitat organitzativa de les estacions. Des de l’oficina tècnica dels Jocs d’Hivern s’està visitant les diferents estacions pirinenques per conèixer el seu funcionament i poder preparar a consciència la candidatura.
RAMON CARRERA President Federació Catalana dels Jocs d’Hivern
A l’octubre es va aprovar el pla director de la candidatura i ara s’ha de preparar el projecte tècnic per ser valorat al setembre per la Comissió directiva.
OSCAR GRAU Director gerent de l’oficina tècnica dels Jocs d’Hivern
Des de la comissió organitzativa s’ha volgut destacar el suport i la capacitat de les estacions pirinenques en la preparació de la candidatura Barcelona-Pirineus 2022.
-LA RETALLADA ARRIBA A L’HOSPITAL TRANSFRONTERER
El nou govern de la Generalitat està estudiant com afectaran les retallades al futur l’Hospital Transfronterer de Cerdanya. El delegat a l’Alt Pirineu, Albert Alins, diu que intentaran que siguin mínimes.
El nou govern de la Generalitat està estudiant com afectaran les retallades al futur Hospital Transfronterer de Cerdanya. Fa unes setmanes, el govern va anunciar que la Sanitat, entre d’altres sectors, patiria retallades, degut a la mala situació financera de la Generalitat. El delegat del govern a l’Alt Pirineu i l’Aran, Albert Alins, ha assegurat a Pirineus Televisió que l’Hospital Transfronterer patirà algunes retallades, però que el govern intentarà que siguin mínimes.
ALBERT ALINS, delegat Govern a l’A.P.A.
Alins ha assegurat que encara estan planificant com afectarà aquesta retallada, però ha afegit que es tracta d’un projecte importantíssim per Cerdanya, i per tant hi dedicaran molts esforços perquè no es vegi massa afectat.
Les obres a l’exterior de l’hospital transfronterer estan molt avançades i els operaris han de començar ja a treballar amb els interiors. Està previst que l’hospital s’inauguri la primavera de l’any que ve.
El Govern d´Andorra ha acordat crear dos nous mòduls de Televisió Digital Terrestre, el que suposarà l´arribada al Principat de vuit nous canals de televisió.
La posada en marxa de les cadenes es farà en dues fases, per motius tècnics. Pirineus TV serà un dels primers 4 canals que es podran sintonitzar a partir del proper 17 de febrer.
La sintonització de Pirineus TV a través de la TDT a Andorra respòn a una demanda de molts televidents andorrans que han mostrat especial interès per les nostres emissions des de fa anys. Per raons de proximitat i de vincles , Andorra sempre ha interactuat amb el pirineu català , i , ara amb Pirineus TV al Principat el públic andorrà té al seu abast una nova finestra oberta a la realitat més propera més enllà de la frontera.
El Govern d´Andorra amplia l´oferta televisiva incrementant la presència de la llengua catalana.
-TANCA L’ÚNICA DELEGACIÓ DEL GOVERN A CERDANYA
Aquest dijous ha tancat l’única delegació que el govern de la Generalitat tenia a Cerdanya. El nou govern ha suprimit els Serveis Territorials que tenia l’antiga conselleria d’Innovavió, Universitats i Empresa i n’ha cessat el seu director, Moisès Gonzàlez.
Aquest dijous ha tancat oficialment l’única delegació que el govern de la Generalitat tenia a Cerdanya. El nou govern ha decidit suprimir els Serveis Territorials a l’Alt Pirineu i l’Aran que tenia l’antiga conselleria d’Innovavió, Universitats i Empresa, que actualment rep el nom d’Empresa i Ocupació. Això ha provocat el cessament del seu director, Moisès Gonzàlez. Abans de marxar, Gonzàlez ha fet un bon balanç de l’any que ha passat al capdavant de la delegació, però ha lamentat que la decisió de tancar-la representa un pas enrere pel territori.
MOISÈS GONZÀLEZ, ex-director d’I.U.E. a l’Alt Pirineu
Gonzàlez ha enviat una carta de comiat als alcaldes de Cerdanya, on els ha transmès la tristor pel tancament de la delegació, i els ha encoratjat a seguir treballant pel territori.
De moment, totes les competències que tenia aquesta oficina seran assumides pel Delegat del Govern a l’Alt Pirineu i l’Aran, Albert Alins.
Fontanals ha estat l’últim municipi cerdà que ha delegat al Consell la potestat per retirar els vehicles abandonats. D’aquesta manera, les multes per abandonar el cotxe al carrer seran molt més altes, i tindran un efecte dissuasori més gran.
Els ajuntaments de Cerdanya continuen delegant al Consell Comarcal la gestió de retirar els vehicles abandonats al carrer. L’últim a fer-ho ha estat Fontanals, que s’afegeix als 12 que ja han delegat. Un dels motius és que el Consell Comarcal ha trobat la manera d’endurir el càstig a aquells conductors que abandonen el seu vehicle a la via pública. Ja feia temps que l’ens comarcal oferia als ajuntaments la possibilitat de delegar-los la retirada d’aquests vehicles, però havia observat que en comptes d’anar a menys, el nombre de vehicles abandonats seguia augmentant. És per això que han decidit canviar l’estratègia i catalogar els cotxes com a residus quan ja fa un cert temps que estan abandonats.
RAMÓN MOLINER, gerent Consell Comarcal Cerdanya
La intenció és que aquesta mesura tingui un efecte dissuasori. Fins ara, algunes ordenances municipals preveien sancions de tant sòls 30 euros per abandonar un vehicle al carrer. Ara, considerant els vehicles abandonats com a residus, la multa podria arribar a ser de fins a 6.000 euros.
Encara hi ha 4 ajuntaments de la comarca que no han delegat aquesta competència al Consell Comarcal, entre ells Puigcerdà. Tot i això, està previst que en els propers plens municipals també ho facin.
-TRES INFORMES JUSTIFIQUEN LA LLEI DE CERDANYA
Albert Alins, actual alcalde del Pont de Suert i delegat del Govern a l’Alt Pirineu i Aran, ha estat reelegit alcaldable per Convergència i Unió al Pont de Suert, on exerceix d’edil des de fa 12 anys.
ALBERT ALINS Alcaldable del Pont de Suert per CIU
Si el seu partit torna a guanyar en les eleccions del proper 22 de maig, ha comentat que compaginarà la dedicació a la delegació del govern amb l’alcaldia.
De fet, l’anterior delegat del govern ja va compaginar els dos càrrecs durant els darrers 4 anys.
-PESCADORS D´OLIANA EN ALERTA AMB EL BERNAT PESCAIRE
La societat de pescadors d´Oliana alerta que les espècies autòctones de peixos corren perill per la presència continuada d´aus com el cormorá i el bernat pescaire , que , davant la dificultat de caçar al riu per les baixes temperatures de l´hivern , s´acosten fins les basses del centre d´alevinatge de la pròpia societat
Aquests atacs ja han estat denunciats als agents rurals de l´Alt urgell. La normativa europea protegeix aquestes dues espècies d´aus. En concret el Bernat Pescaire pot arribar a unes dimensions de 90 centímetres d´alt i 150 amb les ales obertes. Els responsables de la piscifactoria han hagut de protegit ambb xarxes metàl.liques la instal.lació , malgrat tot , els bernats travessen la xarxa i aconsegueixen caçar els alevins de truita.
MIQUEL SALA , PRESIDENT SOCIETAT PESCADORS OLIANA
En els vuit anys de gestió d´aquest centre d´alevinatge mai havien tingut aquest problema amb la presència d´aquestes aus. Denuncien l´excés d´excrements dels Bernats i els cormorans i demanen ajudes per poder afrontar les despeses que suposa el condicionament de la piscifactoria per protegir els peixos.
El president de la Societat de Pescadors d´Oliana reclama un reconeixement pel paper que desenvolupen en l´actualitat aquest tipus d´entitats , les que , al seu parer , són les que tiren del sector de la pesca.
Miquel Sala també denuncia la presència de pescadors furtius en aquesta zona de pesca sense mort.
Aquesta activitat , amb la deguda regulació i control , gaudeix d´acceptació entre turistes i aficionats que aprofiten el temps de lleure per practicar aquesta activitat a la vora del Segre.
-TRES INFORMES JUSTIFIQUEN LA LLEI DE CERDANYA
El Consell Comarcal de Cerdanya ha aprovat en el ple celebrat aquest dilluns a la nit enviar tots els informes necessaris per tal que la llei de Cerdanya pugui entrar al Parlament.
Fa una setmana, el ple comarcal ja havia aprovat el fet de tornar a presentar la llei, però encara havia d’aprovar els tres informes que han d’acompanyar tota iniciativa legislativa parlamentària. Es tracta d’un estudi jurídic, un d’econòmic i un de sociològic, que justifiquen la necessitat de la llei. El ple ho ha aprovat per unanimitat.
RAMÓN MOLINER, gerent Consell Comarcal
D’altra banda, el delegat del govern a l’Alt Pirineu i l’Aran, Albert Alins, ha assegurat en declaracions a Pirineus TV que Convergència i Unió mantindrà el mateix criteri que fa un any i mig, quan la proposició de llei es va presentar per primer cop i la formació nacionalista va votar a favor de que s’admetés a tràmit.
ALBERT ALINS, delegat del Govern a l’A.P.A.
Alins, però, ha afegit que encara és massa d’hora per adquirir un compromís ferm de donar suport a la llei. Tot i això, ha insistit que el Govern estarà al costat del territori. En cas que la llei s’admetés a tràmit, la llei seria discutida al Parlament i les posicions dels partits podrien tornar a canviar.
L’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha estat novament el punt de reunió d´alcaldes i tècnics per preparar la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern Barcelona-Pirineus 2022.
L’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha estat novament el punt de reunió d´alcaldes i tècnics per preparar la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern Barcelona-Pirineus 2022. En aquest cas, la trobada se centrava en les comarques de l’Alt Urgell i el Solsonès, després de l’acte del mes passat, en què hi van intervenir totes les institucions del Pirineu. Novament s´han sotmès a examen el territori , l´estat de les instal.lacions esportives , les comunicacions i les places hoteleres.
L’Alt Urgell centrarà la seva aposta en l’esquí nòrdic a la candidatura. El desenvolupament de la innivació artificial és un dels objectius de les estacions de la comarca. L’alcalde de la Seu i president de la Mancomunitat d’Esquí Nòrdic, Albert Batalla, ha parlat de la necessitat de millorar aquest recurs , sobretot en temporades com l´actual.
ALBERT BATALLA , ALCALDE DE LA SEU D´URGELL
La reunió ha estat encapçalada pel comissionat i coordinador de la candidatura, Enric Truñó. Sobre la decisió final de les subseus, Truñó subratlla que el més important no és quins municipis siguin escollits o bé descartats, sinó el benefici que en pot treure tot el Pirineu.
A la sessió també hi ha assistit l’alcalde de Solsona, David Rodríguez. La comarca del Solsonès té com a actius el patrimoni natural i cultural i també l´estació del Port del Compte , la més propera a l´àrea metropolitana de Barcelona.
DAVID RODRÍGUEZ , ALCALDE DE SOLSONA
Els responsables de Barcelona-Pirineus 2022 ja han fet d’altres reunions comarcals a Aran, l’Alta Ribagorça i els Pallars. Els propers dies se n’ha de fer a la Cerdanya, el Berguedà i el Ripollès. El mes de juliol, just després de les eleccions municipals, es donaran a conèixer les conclussions sobre aquestes reunions , els informes tècnics i la configuració de subseus de la candidatura olímpica dels jocs d´hivern.
-LES OBRES A CORCS, ATURADES PEL FRED
Els operaris que treballen a la cruïlla de Corcs fa unes setmanes que han hagut d’aturar les obres degut al fred. El gel dificulta la compactació de la terra, i fins d’aquí 15 dies no es podran reprendre les obres.
Els operaris que treballen a la cruïlla de Corcs fa unes setmanes que han hagut d’aturar les obres degut al fred. Els treballs per tal de substituir l’actual encreuament en per una rotonda de grans dimensions van començar a mitjans de novembre de l’any passat. Abans que arribés el fred més rigorós de l’hivern, els operaris van poder col·locar bona part de la terra dels carrils de la futura rotonda. Ara, però, han hagut de parar ja que el gel i el posterior desgel els podria fer malbé part de l’obra.
XAVIER PORTA, alcalde de Bellver
Porta confia que en 15 dies, les obres puguin tornar a començar. Un cop compactada la terra, els treballs ja podran seguir fins que s’acabi del tot la rotonda. Tot plegat, però, no comportarà restriccions de trànsit.
La cruïlla de Corcs, on hi conflueixen la carretera d’accés al túnel del Cadí i l’Eix Pirinenc, és un dels principals punts negres de la xarxa viària de Cerdanya, juntament amb la semirotonda del Remei de Bolvir. La construcció d’aquesta rotonda ha estat llargament reivindicada pels veïns del municipi i de la comarca.
Els alcaldes i la plataforma ciutadana en contra de l’Autopista Elèctrica Montsó-Isona han demostrat, per primera vegada, seguir un camí comú en l’oposició a les intencions de Red Eléctrica de fer passar el corredor de 400.000 volts pel Pallars Jussà.
Tant l’administració com la Plataforma han explicat, en l’assemblea on han participat una vuitantena de persones, que els seus respectius gabinets jurídics ja estan treballant per poder respondre quan REESA presenti el projecte. Per la seva banda, Xavier Pont, president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, ha comentat que fa unes dos setmanes van demanar a l’empresa elèctrica poder tenir una còpia de l’avantprojecte perquè consideren que un mes és insuficient per preparar les al·legacions. Encara no han obtingut resposta.
XAVIER PONT
President del Consell Comarcal del Pallars Jussà
La Plataforma Contra l’Autopista Elèctrica ha instat a fer front comú amb els veïns aragonesos per tenir més força. Els seus assessors jurídics tenen previst fer arribar una denúncia a la Unió Europea perquè Red Elétrica vol aprofitar infraestructures d’un traçat que ja va ser anul·lat al seu moment pel Tribunal Suprem. També es vol donar a conèixer el problema arreu de Catalunya.
ARMAND SIMÓN Portaveu de la Plataforma contra la MAT
Durant la reunió s’ha destacat que el Pallars Jussà està saturat de línies elèctriques, ja que suporta 135 kilòmetres de corredors d’alta tensió. A més, l’Hospital del Pallars està realitzant un estudi per les moltes incidències cancerígenes que hi ha a la comarca.
Els membres de la plataforma també han previst una trobada a mitjan de febrer per concretar les accions de difusió de la problemàtica que duran a terme.
-BELLVER RETIRARÀ PART DE LA TORRE DE TELEFÒNICA
L’ajuntament de Bellver ha arribat a un acord per tal de reduir bona part de l’estructura de la torre de Telefònica que hi ha al nucli antic. Es retiraran les pantalles de formigó, que provoquen un gran impacte visual.
Després de molts anys de negociacions, l’ajuntament de Bellver ha aconseguit arribar a un acord amb Telefònica i amb la Centre de Telecomunicacions de la Generalitat per tal de reduir bona part de l’estructura de la torre de telecomunicacions que hi ha al nucli antic. Això farà canviar radicalment l’estampa de Bellver, ja que actualment aquesta torre comporta un gran impacte visual amb la seva ubicació a la part alta del poble i al costat del campanar.
XAVIER PORTA, alcalde de Bellver
Així doncs, es mantindrà un petit edifici i una antena, però tot plegat no provocarà l’impacte de l’actual construcció a base de formigó. La torre es va instal·lar els últims anys del franquisme, tot i l’oposició de bona part del poble. Fa un any i mig, ja es van retirar dues grans pantalles, que encara provocaven més impacte. La retirada definitiva ha estat llargament reivindicada tant per aquest equip de govern com per l’anterior, liderat per Joan Pous. Ara, l’únic que falta és firmar el conveni amb Telefònica i començar les obres.
El cost de retirar les dues pantalles de formigó i reduir l’estructura de la torre l’haurà d’assumir l’ajuntament de Bellver.
Tot apunta que el fred i la humitat hagin estat les causes ahir de la caiguda de part del campanar de l’església de Sant Miquel de Peramola.
Els fets es van produir a les ahir a dos quarts de dues del migdia quan les pedres de la torre van cedir i es van precipitar sobre dos vehicles estacionats just a sota , a la cèntrica plaça Josep Roca. Els turismes van resultar danyats tot i que no hi va haver ferits.
JOAN CODINA , PROPIETARI D´UN COTXE AFECTAT
DOLORS ESPLUGA , TINENT ALCALDE DE PERAMOLA
L’ajuntament va alertar els bombers , i una dotació del parc d´Oliana va sanejar la part de la cornisa que presentava més perill. Posteriorment els Mossos d´Esquadra han precintat la zona afectada com a mesura de seguretat.
Tot i que l´estructura de l´esglèsia es troba en bon estat , a la part alta del campanar s´havia detectat una esquerda que finalment va provocar la caiguda de part de l´estructura amb el canvi de temperatures.
De fet, just al davant hi ha l’edifici de l’escola on fins al curs passat s’impartien les classes , ara aquesta s´ubica en una sala de l´ajuntament a pocs metres de l´esglèsia. En el moment del despreniment, els alumnes eren al menjador.
L´ajuntament de Peramola mantindrà una reunió amb un arquitecte de la Generalitat per tal d´analitzar els desperfectes i procedir a la reparació del campanar. Les obres es duran a terme amb fons de l´ajuntament i esperen també ajudes del Bisbat d´Urgell.
La intenció del consistori és començar els treballs de recuperació del campanar el més aviat possible.
-EXPOSEN UN TREBALL DE RECERCA SOBRE PIRINEUS TV
Un any més els alumnes de segòn de Batrxillerat de l´institut Joan Brudieu de La Seu d´Urgell han donat a conèixer els treballs de recerca , on els alumnes desenvolupen les seves capacitats en l´investigació sobre qualsevol camp fora de les aules.
Aquest treball de recerca sempre compta amb la supervisió i el suport pedagògic del tutor.
Els alumnes Albert Rogé i Arnau Morgó han fet el seu treball de recerca sobre Pirineus TV i han volgut compartir amb nosaltres la seva experiència.
ALBERT ROGÉ , ALUMNE IES JOAN BRUDIEU
Han dut a terme un treball previ de documentació i també han sortit al carrer a fer enquestes.
ARNAU MORGÓ , ALUMNE IES JOAN BRUDIEU
Albert Rogé i Arnau Morgó han introduït el treball amb una investigació sobre el món de la televisió , la seva història , la introducció dels canals privats , les televisions públiques i la introducció de la TDT. Han contrastat aquestes dades més generals amb el cas concret de Pirineus TV , interessant-se pels seus inicis , el seu funcionament i el que pensa l´audiència. Pirineus TV treballa per ser un referent de proximitat a l´Alt Urgell i al Pirineu , la feina d´aquest canal a peu de carrer i la implicació d´aquests anys amb el teixit social de ciutats com La Seu ha motivat als alumnes en l´elecció del treball. La professora-tutuora Carmen Xan-Mar els ha donat el suport necessari.
CARMEN XAN-MAR , TUTORA
La temàtica dels treballs de recerca és molt variada , els alumnes treballen en funció dels interessos i també dels recursos i fonts d´informació disponibles. Ciència , tecnologia , patrimoni cultural , mitjans de comunicació o psicologia són algunes de les temàtiques escollides pels alumnes de l´institut Joan Brudieu .
L’ajuntament de Baix Pallars ha rebut la notificació que se’ls concedeix una pròrroga dels fons Feder amb termini a 31 de desembre d’aquest any 2011 per aconseguir els diners i començar els treballs de recuperació de les salines de Gerri de la Sal.
El projecte de recuperació ascendeix a 600.000 euros, la meitat dels quals finança la Generalitat i l’altra part els Fons Europeus de Desenvolupament Regional. Però els diners s’abonen un cop finalitzades les obres, mentrestant el consistori els ha d’avançar. A Baix Pallars cap entitat financera li va concedir un crèdit durant l’any passat, per aquest motiu van demanar una pròrroga d’execució del projecte.
Aquest començament d’any se’ls ha informat que han rebut la pròrroga, de manera que de moment no perdran el projecte de recuperació de les salines del Roser que consideren essencial per al desenvolupament turístic del municipi i la comarca.
-ALBERT ALINS ES REUNEIX AMB ELS ALCALDES DE L´ALT URGELL
El delegat del govern de la Generalitat al Pirineu , Albert Alins , ha participat en la reunió del Consell d´alcaldes de l´Alt Urgell aquest migdia a l´ajuntament de Montferrer i Castellbò.
Els regidors de la comarca han traslladat al delegat del govern les principals demandes de les administracions locals. Albert Alins ha garantit una presència forta del govern al Pirineu i ha reconegut que els problemes dels municipis de l´Alt Urgell són comuns a la resta del territori pirinenc i per aquesta raó cal tractar-los de forma específica.
ALBERT ALINS , DELEGAT DEL GOVERN AL PIRINEU
La gossera de Benavarre , les carreteres de titularitat local i les dificultats econòmiques han centrat bona part de la reunió.
Per la seva banda el president del Consell Comarcal de l´Alt Urgell , Jesús Fierro ha posat especial èmfasi en les limitacions que tenen els ajuntaments per fer front a problemàtiques a les quals també haurien de respondre Generalitat i Diputació.
JESUS FIERRO , PRESIDENT C.C. ALT URGELL
En aquesta reunió s´ha posat sobre la taula la necessitat d´abordar una estructura de govern de la Generalitat més austera sense deixar de banda les necessitats del Pirineu , i també s´ha proposat examinar el model actual de gestió de la Diputació.
No disposem del text corresponent a l’àudio d’aquest vídeo.
-MONTELLÀ CANVIA LES CADIRES PER PILOTES
L’escola de Montellà ha posat en marxa un projecte pioner per millorar la postura dels seus alumnes durant les classes. Els fa seure en pilotes de goma, per ajudar-los a mantenir l’equilibri i l’esquena recta.
L’escola Ridolaina de Montellà ha posat en marxa un projecte pioner per millorar la postura dels seus alumnes durant les classes. Els fa seure en pilotes de goma, de manera que els ajuda a equilibrar-se i els obliga a mantenir l’esquena recta durant les 6 hores de classe. La idea la va tenir la professora de l’escola i directora de la Zona d’Escoles Rurals Baridà-Batllia, Núria Burgada, en veure que el seu fill, el reconegut esportista Kílian Jornet, feia servir una d’aquestes pilotes per a seure. La mesura va entrar en funcionament fa dues setmanes, i la valoració que en fan els professors i els alumnes és molt bona.
EDUARD ISERN, professor Educació Física
De moment, només seuen en pilotes els 5 alumnes de 5è i 6è, ja que són els més grans i els que poden arribar millor a la taula. Per tal de conèixer quina era la millor postura sobre la pilota, van consultar una fisioterapeuta veïna de Montellà, que els va recomanar una corbatura de 90 graus i tenir les cames separades. Tot plegat, ha comportat certs canvis estructurals a l’escola, ja que les taules s’han fet una mica més amples per a que siguin més còmodes pels nens i s’han fet uns petits faristols pels ordinadors de forma que els nens no hagin de forçar la postura al utilitzar-los. Pel que fa als pares, la resposta també ha estat molt bona, i en tot moment han col·laborat amb l’escola per tirar endavant la iniciativa.
Abans d’aplicar aquesta mesura, l’escola Ridolaina va consultar-ho amb el Departament d’Educació, que no hi va posar cap inconvenient. Els responsables del centre creuen que són el primer centre del país que tira endavant aquesta iniciativa, tot i que desconeixen si hi ha alguna altra escola que ho faci.
De cara al futur, no descarten ampliar la mesura als alumnes més petits, amb pilotes de dimensions més reduïdes.
