FRANCESC BORRELL

Alcalde de Salàs de Pallars

En la reunió s’ha acordat signar un conveni el gener del 2011 amb un pressupost de 25.000 euros destinat a promocionar la marca pròpia de Pobles amb Encant i difondre l’entitat tan a dins com a fora del país.

ÀNGEL VIDAL

Director del Patronat de Turisme

Ja són 26 els pobles de Lleida que formen part del projecte Pobles amb Encant que impulsa el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida. Set pertanyen a la plana i dinou són del Pirineu. Les darreres incorporacions, en la segona ronda d’adhesions a la xarxa, són Alòs de Balaguer, Tiurana i Ribelles, de la Noguera; Esterri d’Àneu, Àreu i Tavascan, del Pallars Sobirà, i Florejacs, de la Segarra.

L’objectiu de l’entitat és ser una plataforma de cooperació entre nuclis petits per promoure el seu desenvolupament econòmic, social i turístic. Per això és necessària una tasca de sensibilització de la població.

ESTHER ISUS

Presidenta Xarxa de Pobles amb Encant

Les presentacions s’aniran realitzant als diferents pobles que formen part de la Xarxa de Pobles amb Encant. El proper en acollir una presentació serà Peramola. Aquestes visites, a part de donar a conèixer la finalitat de la xarxa, també els serveix per anar definint els requisits dels pobles que en formen part.

Les iniciatives legislatives populars a Andorra necessiten un mínim de signatures del 10% del cens electoral per poder entrar a Sindicatura. La xifra s’ha assolit, fins i tot amb escreix.

La proposició de llei estableix que no es podrà fumar en centres sanitaris, d’ensenyament i d’atenció social; espais de l’Administració pública; als vehicles de transport públic; a les instal·lacions esportives tancades; espais de lectura i d’exposició; cinemes, teatres i sales d’espectacle; zones d’accés públic en hotels, pubs, discoteques i sales de festes; locals on es venguin o consumeixin aliments; oficines d’atenció al públic, comerços i centres comercials; locals on s’elaborin, transformin, manipulin o preparin aliments; sales d’ús públic en general; ascensors i elevadors; cabines telefòniques i caixers automàtics tancats; i espais laborals tancats, que no siguin d’accés públic, on hi treballi més d’una persona.

En alguns casos, el text preveu que es puguin habilitar zones per a fumadors sempre i quan estiguin ben senyalitzades.

El text de la llei també preveu un règim sancionador i insta el Govern andorrà a establir els mecanismes de control pertinents per fer complir la llei.

NOEMÍ RODRÍGUEZ, IMPULSORA CAMPANYA

El procés parlamentari ara haurà d’agafar embranzida davant de possibilitat d’unes eleccions anticipades. Si el Consell General es dissol abans de debatre la proposició, s’hauria de repetir tot el procés.

NOEMÍ RODRÍGUEZ, IMPULSORA CAMPANYA

Noemí Rodríguez ha entregat les signatures aquest dilluns a la tarda als síndics Josep Dallerès i el subsíndic Esteve López. La periodista ha estat acompanyada per la direcció de Cadena Pirenaica de Ràdio i Televisió.

Cada any, l’Institut d’Estudis Ceretans organitza actes per commemorar la data que va fracturar la Cerdanya i Catalunya. Per rememorar la data, l’entitat ha organitzat tres conferències per repassar tres moments clau en les relacions entre Catalunya, Espanya i França.

Dijous va ser el torn de les Relacions Catalunya-Espanya a finals del segle XX i principis del segle XXI; divendres es va projectar un audiovisual ja que la conferència sobre les relacions entre Catalunya i la Monarquia Hispànica al segle XVII es va haver d’ajornar però es farà la setmana que ve; i dissabte, va ser el torn de les relacions entre Catalunya del Nord i França després del Tractat dels Pirineus.

TALL TOMÀS TORRENT, PRESIDENT DE L’IEC

Des de l’any passat, l’Institut d’Estudis Ceretans comptat amb el suport de la Universitat Catalana d’Estiu per organitzar les jornades per commemorar el Tractat dels Pirineus.

A més, el Tractat dels Pirineus és el tema central del Centre d’Acollida Turística de Puigcerdà, al qual se celebrarà una jornada de portes obertes aquest dijous al matí.

JOSEP CASTELLS

Alcalde de Castell de Mur

El nombre de persones als boscos ha augmentat força en els darrers temps i es pot trobar boletaires tots els dies de la setmana. De manera que el bosc està en més males condicions.

JORDI VILLAFANYÉ

Boletaire

Els alcaldes han remarcat que estan encantats de que la gent vingui a passejar-se pels boscos dels seu municipi però exigeixen que siguin respectuosos amb la natura i que pensin que molta altra gent vindrà darrere seu a gaudir-ne.

Ara, amb aquest reconeixement, els particulars podran reclamar a les seves asseguradores pels danys ocasionats pels aiguats i les allaus de fang que hi va haver l’11 de juliol.

Tot i això, els ajuntaments no podran reclamar pels danys registrats a la xarxa viària. Un dels municipis més afectats va ser Estavar, i els danys econòmics s’han xifrat en 700.000 euros.

MARIA TERESA PALAU, tinent d’alcalde Estavar

Entre altres destrosses, els aiguats van malmetre el pont que comunica Estavar amb Llívia, i a dia d’avui, encara no s’ha acabat de reparar.

MARIA TERESA PALAU, tinent d’alcalde Estavar

A Font Romeu, mentrestant, hi va haver allaus de fang i a Èguet es va enfonsar una carretera i va deixar aïllada una urbanització.

A banda d’aquestes tres poblacions afectades, els altres municipis on també s’ha reconegut l’estat de catàstrofe natural són Angostrina-Vilanova de les Escaldes, Bolquera, Llo, Sallagosa i Targasona. Els municipis de Dorres, Oceja i Porta també ho havien demanat, però l’Estat francès no els ho ha concedit.

L’acte ha estat presidit pel conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, l’alcalde del municipi, Lluís Bellera, i la presidenta del Consell de Govern del Casal, Ester Berniola, entre altres autoritats del territori.

LLUÍS BELLERA

Alcalde de La Pobla de Segur

La Coral Flor de Ginesta ha inaugurat l’acte amb la seva actuació, que ha estat seguida pels parlaments de les autoritats i pel lliurament d’obsequis als tretze usuaris que durant aquest any celebren el norantè aniversari. Els guardonats, que han estat acompanyats per familiars i amics, han gaudit d’una presentació personalitzada que han dut a terme els alumnes de l’escola Els Raiers de La Pobla de Segur i, seguidament, s’ha convidat a berenar a tots els assistents.

El Casal de La Pobla forma part de la Xarxa d’equipaments cívics de Catalunya i es gestiona a través de la Secretaria d’Acció Ciutadana.

JORDI AUSÀS

Conseller de Governació i Administracions Públiques

A banda de les activitats que es promouen des de la Generalitat, com informàtica i manualitats, des del propi Casal, també s’imparteixen classes de ioga i tai-txi, cant coral, ball i sortides culturals.

El pont d’Arfa és a punt de ser reobert al trànsit i a les persones. Després de gairebé 10 mesos d’obres, els treballs de reforç, ampliació i reurbanització dels voltants de la infraestructura acabaran en un parell de setmanes.

L’obra es fa en tres fases. La primera i la segona consisteix en l’ampliació i el reforç de l’estructura, i el condicionament dels voltants. El trànsit rodat es permetrà en un parell de setmanes, tot i que a la primavera s’haurà de tornar a tancar el pont per la pavimentació.

TALL ANTONI CAPDEVILA, ALCALDE DE RIBERA D’URGELLET

L’obra ha costat gairebé un milió d’euros, finançada pels departaments de Política Territorial i Obres Públiques i Governació i Administracions Públiques. El conseller Jordi Ausàs ha visitat aquest dijous el pont, en un dels darrers actes públics al Pirineu abans de l’inici de campanya electoral.

Ausàs ha subratllat que el departament que ha encapçalat en els darrers anys ha donat suport, sobretot, als ajuntaments petits perquè sinó no haurien pogut fer realitat projectes de gran envergadura, com ha estat la rehabilitació del pont d’Arfa.

TALL JORDI AUSÀS, CONSELLER DE GOVERNACIÓ

Les obres del pont d’Arfa van començar a mitjan març i tot i que havien de durar cinc mesos, diversos imprevistos han allargat l’obra. Els treballs eren molt necessaris ja que el pont és l’únic accés a Arfa des de la carretera principal. Durant aquests mesos els veïns han hagut de circular per una via secundària.

L’alcalde d’Arfa ha agraït la paciència dels veïns.

TALL JESÚS DÒRIA, ALCALDE D’ARFA

Les obres de condicionament del pont han consistit en la urbanització de les vies d’accés, que han necessitat d’una actuació complexa donada d’orografia del terreny, a més d’apuntalar el pont i reforçar la seva estructura amb formigó.

També es pavimenta de nou tot el pont, amb nova calçada, voreres, baranes i elements de protecció dels vianants, a més d’instal·lar-hi una nova il·luminació.

El pont d’Arfa és, a més, una obra arquitectònica de gran valor històric ja que es tracta d’una infraestructura d’origen medieval.

ALBERT ALINS

Alcalde del Pont de Suert

L’obra de la piscina climatitzada té un pressupost de 3.400.000 euros que han estat finançats a través de la Secretaria General d’Esports, del departament de Governació de la Generalitat, de l’ajuntament del Pont de Suert i de la Ribagorça Romànica.

El manteniment de l’equipament va a càrrec de l’ajuntament, que el sufragarà a partir dels convenis amb entitats públiques i privades de la zona i amb abonaments familiars i individuals.

Les instal·lacions acolliran dos piscines climatitzades, una de 25×12 metres i una de més petita adequada a les necessitats de gimnàstica i recuperació mèdica.

Però d’edifici també tindrà una sala polivalent on les entitats culturals de la població podran realitzar les diferents activitats lúdico-esportives, un gimnàs en conveni amb una entitat del municipi i els complements diversos per a les activitats d’aigua.

NÚRIA RAMON

Representant a Lleida de la Secretaria General de l’Esport

Des de la Secretaria General de l’Esport es considera necessari dotar l’àmbit del Pirineu d’infraestructures com aquesta que incentivin la pràctica de l’esport en la vida quotidiana.

MIQUEL PUEYO

Vicepresident primer del Consorci del Montsec

L’arquitecte, Salvador Giné, ha explicat que l’actuació consistirà en la reforma i adequació de l’antic moll de càrrega i l’hangar que acolliran el Centre d’Interpretació del Ferrocarril, però que a més, dins de la mateixa construcció es farà un edifici nou, que constarà d’una planta baixa i una terrassa, on s’ubicarà un centre d’interpretació del Montsec i un espai de serveis amb agrobotiga i orientació turística.

Hi haurà prop de 490 m2 de superfície construïda, dels quals 133 m2 seran obra nova.

El Centre d’Interpretació del Ferrocarril tindrà dos plantes que es destinaran a la part museística amb documentació fotogràfica, audiovisual i recollida de testimonis que van viure l’arribada del tren a l’estació l’any 49.

Dins del projecte també es preveu l’arranjament dels voltants de l’edifici i fer arribar la xarxa d’aigua potable per captació des de l’embassament de Cellers, de la qual se’n beneficiarà els veïns de l’entorn de l’estació.

El centre està promogut des del Consorci del Montsec i compta amb un pressupost de 600.000 euros, finançats pel propi Consorci i els departaments de Governació i Política Territorial.

Es preveu que les obres comencin l’any vinent i que en vuit mesos estigui construïda l’estructura per poder començar la part museística, que s’espera que incrementi el turisme de la zona.

JOSEP CASTELLS

Alcalde de Castell de Mur

L’espai serà un complement amb els altres atractius turístics de la zona, ja que tots junts engloben els actius naturals, històrics i artístics del territori.

A més, s’hi han col·locat els senyals d’obres i de velocitat limitada. Els primers treballs van començar dilluns, amb la feina dels topògrafs, tal com havia previst el ministeri de Foment. L’ajuntament de Bellver ha celebrat que, per fi, hagin començat els treballs.

XAVIER PORTA, alcalde de Bellver

Porta ha recordat que aquesta sempre ha estat una cruïlla problemàtica on hi ha hagut molts accidents. Tot i això, el detonant que va fer mobilitzar gairebé tot el poble de Bellver va ser l’accident mortal que va patir un veí de la comarca, fa prop de dos anys.

En un primer moment, s’havia plantejat la possibilitat de fer-hi un pont elevat per evitar l’encreuament dels cotxes, però finalment s’ha optat per una rotonda.

XAVIER PORTA, alcalde de Bellver

Si les obres avancen segons el previst, i la meteorologia ho permet, la rotonda hauria d’estar acabada abans de l’estiu que ve.

El Club Social s’ubicarà en un espai que cedirà el Consorci de Serveis Socials de l’Alt Urgell. Pel que fa als pisos tutelats, ja hi ha sis o set usuaris que es beneficiaran del servei.

A tot això, s’hi sumen les 15 places a la llar residència Caser, a Oliana. També hi ha pendent la creació d’una altra llar residència per a 15 o 20 persones més amb malalties mentals a la Seu d’Urgell, però depenen de quan es construeixi la residència geriàtrica, on s’habilitaria l’espai.

TALL CARLES VEGA, DCTR. SS. TT. ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA LLEIDA

El Club Social, els pisos tutelats i les places en llar residència són el resultat d’un estudi encarregat per l’Associació de Familiars de Malalts Mentals de l’Alt Urgell, i que ha finançat Acció Social i Ciutadania.

L’autora de l’estudi, Marta Palllarès, ha constatat que les principals demandes de pacients i familiars són la sociabilització, la inserció social, els pisos tutelats i l’atenció hospitalària d’urgència.

TALL MARTA PALLARÈS, AUTORA ESTUDI SALUT MENTAL ALT URGELL

L’any 2007, es va crear l’Associació de Familiars de Malalts Mentals de l’Alt Urgell que treballa per fer visible les malalties mentals, treure’ls l’estigma i aconseguir serveis i equipaments.

TALL ROSA CASTELLVÍ, PRES. ASSOC. FAMÍLIA I SALUT MENTAL

L’autora de l’estudi ha comptabilitzat 843 pacients entre els anys 2007 i 2008 del servei de salut mental a l’Alt Urgell.

El DPTOP va encarregar a la Universitat Politècnica de Catalunya la redacció d’una primera proposta per a un futur pla especial. El projecte de millora paisatgística del Parc territorial d’aigües del riu Segre s’ha presentat aquest dissabte a Oliana.

El projecte és la base per a la futura redacció del pla especial, que permetrà convertir el pantà d’Oliana en un element singular del vessant sud del Pirineu i donarà suport al desenvolupament turístic de l’àrea.

A la presentació del projecte, a més dels alcaldes d’Oliana i de Peramola, Antoni Vilaginès i Joan Pallarès, respectivament, hi va assistir el director general d’Arquitectura i Paisatge, Joan Ganyet, impulsor del projecte; Carles Llop, l’aruqitecte que ha dissenyat el Parc d’Aigües, i el conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena.

TALL JOAQUIM LLENA, CONSELLER D’AGRICULTURA

La proposta, titulada “Parc territorial d’aigües”, s’ha dissenyat amb la intenció de reforçar la cohesió territorial, de potenciar el turisme cultural al voltant del patrimoni cultural, i de dinamitzar les economies locals amb criteris de sostenibilitat.

TALL JOAN PALLARÈS, ALCALDE DE PERAMOLA

TALL JOAN GANYET, DIRECTOR ARQUITECTURA I PAISATGE

El projecte preveu la formalització d’una làmina d’aigua estable; el manteniment i millora dels sistemes naturals; la potenciació dels elements del patrimoni cultural i paisatgístic; i el condicionament de l’entorn fluvial com a àrea natural i de lleure per a activitats d’oci, d’esport, i turístiques.

La proposta d’ordenació, que s’ha promogut de forma concertada amb la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), serà la base per a la redacció del futur pla especial d’adequació de la zona.

Tot i això, alguns ramaders han lamentat que cada any ho tenen més complicat, degut a les traves burocràtiques. A més, asseguren que cada cop es veuen obligats a vendre el bestiar a un preu més baix.

Des de l’ajuntament de Puigcerdà, han insistit que seguiran ajudant el sector, per evitar que la fira mori. En aquest sentit, els estudis universitaris que es volen implantar a la Vila podrien ser una bona ajuda.

JOAN PLANELLA, alcalde de Puigcerdà

Enguany, l’ajuntament ha incorporat noves mesures de seguretat, per tal de millorar el benestar dels animals. Ho ha fet després que en edicions anteriors una protectora d’animals es queixés que el tracte que rebien els cavalls no era el més adequat.

En aquesta edició s’han suavitzat els pendents de les rampes amb que els cavalls pugen i baixen dels remolcs, i s’ha millorat aspectes de l’aigua i el fang dels corrals, entre d’altres coses.

Des de l’ajuntament, però, han deixat clar que hi ha aspectes que no es poden modificar, com ara el fet que els cavalls estiguin a l’aire lliure. La protectora havia demanat que els animals s’exposessin sota una carpa, però des del consistori han recordat que es tracta d’animals salvatges que viuen tot l’any a la muntanya, i que no tindria cap sentit exposar-los en un cobert. Des de la regidoria de Ramaderia, però, es mostren esperançats que les millores fetes aquest any convencin la protectora d’animals.

La consellera de Salut, Marina Geli, ha visitat els terrenys on s’ubicarà el nou consultori local d’Organyà i ha assistit a la presentació del projecte als veïns de la vila.

El nou consultori disposarà d’uns espais adequats i moderns per tal d’atendre la població amb unes òptimes condicions d’accessibilitat, confidencialitat i confort. El CAP també comptarà amb una zona de descans per als professionals que duguin a terme l’atenció continuada. El nou consultori atendrà la població dels municipis d’Organyà i Cabó.

La consellera Geli i l’alcalde d’Organyà, Antoni Fiol, han destacat la rellevància del projecte per al municipi.

TALL MARINA GELI, CONSELLERA DE SALUT

TALL ANTONI FIOL, ALCALDE D’ORGANYÀ

El CAP constarà d’una planta baixa de 260 m2, amb recepció; sala d’espera amb àrea infantil; una consulta de medicina general; dues consultes d’infermeria i una consulta de pediatria, a més de l’àrea administrativa i d’arxius, dos dormitoris i una sala de reunions.

El projecte del nou consultori mèdic costa un milió d’euros, finançat a parts iguals per la conselleria de Salut i l’àrea de Salut de la Diputació de Lleida.

TALL NÚRIA SERENA, TÈCNICA DEL CEDRICAT

Durant el procés participatiu els tècnics del Cedricat s’han entrevistat amb 140 persones de la comarca i de diversos sectors, des d’agricultors a institucions. En les entrevistes s’ha parlat del turisme, de la gestió de l’aigua, dels residus, de l’economia i de l’urbanisme de la comarca, entre moltes d’altres qüestions.

Un tema que ha sorgit freqüentment ha estat la preocupació per l’ús de la massa forestal de l’Alt Urgell. El Cedricat ha sabut que la comarca disposarà d’una planta de biomassa durant el 2011, impulsada pel Consell Comarcal, la companyia basca Enerpellet i CatalunyaCaixa.

TALL JESÚS FIERRO, PRESIDENT DEL CCAU

L’últim procés abans de redactar l’Agenda 21 definitiva serà el taller de propostes obert a la ciutadania que el Cedricat organitzarà el proper dimecres al vespre a la seu del Consell Comarcal de l’Alt Urgell.

www.ccau.cat

JOAN SAURA, conseller d’Interior, RR.II i Participació

JOSEP CASTELLS, alcalde de Montellà i Martinet

El consorci creat avui al Pirineu és similar als que ja existeixen a les Terres de l’Ebre per recuperar els espais de la Batalla de l’Ebre, i a Girona, per promoure les rutes de l’exili. Saura ha aprofitat la seva visita a Martinet per visitar el Parc dels Búnquers. Posteriorment, s’ha dirigit a Puigcerdà, on ha visitat la comissaria dels Mossos d’Esquadra de la Vila.

La regidora Anna Maria Tomàs ha comentat que no hi ha cap entitat bancària que els faciliti un crèdit per poder tenir els diners, de manera que encara s’ha de fer tot el procés d’adjudicació de l’obra, així que és molt provable que la setmana que ve surtin fora de termini.

Per la seva banda, el departament de Governació, des d’on s’ha aprovat el projecte, és més optimista i considera que s’ha d’esperar fins a la data límit.

JOSEP ARDANUY

Coordinador territorial de Governació a l’Alt Pirineu i Aran

Des de l’Edat Mitjana i fins al darrer terç del segle XX, l’activitat salinera va ser una base econòmica molt important per a Gerri de la Sal; que compta amb un total de trenta salines, de les quals una la dediquen a l’explotació turística; però amb la subvenció es pretén recuperar la resta, fet que aportaria un gran incentiu a la població.

LLUÍS BELLERA

Alcalde de La Pobla de Segur

A la visita amb el conseller han assistit l’alcalde de La Pobla, Lluís Bellera, el delegat del Govern a l’Alt Pirineu i Aran, Víctor Orrit, i el director de serveis territorials d’Educació a Lleida, Antonio López; també han assistit a la visita una petita representació dels pares i mares dels alumnes del centre.

MARÇAL VINARDELL

President de l’AMPI de la llar d’infants Els Bolets

La llar d’infants Els Bolets acull alumnes dels pobles veïns com Salàs de Pallars, Torallola i Serradell. Consta de diverses aules a planta baixa, un menjador amb espai per fer migdiada, una cuina, accés al pati des de totes les classes, una sala polivalent al centre de l’edifici que comunica totes les habitacions. A més, té servei per nens de 0 anys que ja compta amb quatre usuaris.

ERNEST MARAGALL

Conseller d’Educació

En la seva visita a l’Alt Pirineu i Aran, Maragall també ha visitat la nova escola d’infantil i primària de la Vall de Boí que ja compta amb 53 alumnes matriculats i nou docents; i l’institut Aran de Vielha que celebra aquest curs el 25è aniversari on s’imparteixen classes d’ESO, batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior.

El mes de novembre és quan l’ajuntament urgellenc actualitza les ordenances municipals, aplicant l’IPC català d’octubre a octubre. L’IPC se situa en el 2,4% però l’equip de govern ha decidit no aplicar aquest augment per ajudar la ciutadania a superar la crisi.

L’alcalde explica que amb aquesta decisió l’ajuntament deixarà d’ingressar 150.000 euros.

TALL ALBERT BATALLA, ALCALDE DE LA SEU

La congelació dels impostos del 2011 no estava inclosa en l’ordre del dia del plenari municipal celebrat aquest dimarts al vespre. No obstant això, el grup de PSC-Progrés va fer una interpel·lació per parlar d’aquesta qüestió.

Fa un parell de setmanes, el grup socialista va anunciar que presentaria una moció per demanar la congelació dels impostos del 2011 i algunes mesures fiscals beneficioses per als ciutadans. Ara considera que l’equip de govern ha acceptat la seva proposta.

L’alcalde ha respost que la decisió de congelar els impostos només la pot prendre l’equip de govern però que la resta de grups poden fer propostes.

El principal grup de l’oposició ha lamentat que l’ajuntament hagi anunciat la mesura amb una carta a les llars i ha criticat el que considera un ús partidista i electoralista dels recursos públics.

TALL ÒSCAR ORDEIG, PORTAVEU DE PSC-PROGRÉS

Els portaveus dels dos partits membres de l’equip de govern han recordat que l’ajuntament urgellenc ja feia setmanes que treballava amb l’opció de congelar els impostos i que la carta explica com repercutirà les finances municipals.

TALL MIQUEL CAMINAL, PORTAVEU D’ERC

TALL JESÚS FIERRO, PORTAVEU DE CIU

Les obres al passeig han consistit en la renovació dels serveis de subministrament d’aigua, llum i clavegueram, reubicació dels contenidors de residus, instal·lació d’una zona de jocs infantils i col·locació de nou paviment.

BONIFACI COLOMINA

Regidor d’obres

La font lluminosa Princesa Sofia va ser inaugurada l’any 1975 i al 1997 els reis d’Espanya van venir a visitar-la. L’any 2001 però, va quedar inutilitzada perquè els sistema d’aigües i el sistema lumínic estaven malmesos, i no ha estat fins nou anys després que els trempolins han pogut recuperar la font, un dels espais més emblemàtics del poble.

VÍCTOR ORRIT

Alcalde de Tremp

Per la seva banda, el grup municipal d’Esquerra Republicana critica que el projecte hagi costat el doble del previst inicialment, a més creu que té força mancances.

El passeig del Vall conserva la forma que tenia l’excavació al voltant de Tremp quan estava fortificat i, segons la llegenda, és on es va trobar enterrada la imatge de la patrona de Tremp: Valldeflors.