| -10 ANYS DE PATRIMONI MUNDIAL DE LA VALL DE BOÍ | ||
| La Vall de Boí ha celebrat el desè aniversari de la proclamació del seu conjunt Romànic Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. | ||
| Per commemorar els deu anys, l’ajuntament de la Vall de Boí, juntament amb el Patronat i el Centre Romànic de la Vall, han fet un seguit d’actes: una tocada de les campanes de totes les esglésies de la Vall, una penjada de pancartes, xocolatada popular, missa a Santa Maria de Taüll i una visita i taller a l’exposició “La Vall de Boí, 10 anys de Patrimoni de la Humanitat”. També s’ha fet un dinar popular a la carpa instal·lada a Barruera, però altres actes previstos han hagut de ser anul·lats a causa del temporal de neu.
El trenta de novembre de l’any 2000, tota la Vall estava pendent del nomenament de les noves incorporacions al catàleg de la UNESCO, i quan pensaven que les seves esglésies no hi tenien cabuda, una trucada passades les set del matí els va anunciar la proclamació. JOAN PERELADA Alcalde de la Vall de Boí Perelada ha destacat que el nomenament de Patrimoni Mundial va ser clau per l’autoestima de la gent de la vall i per poder restaurar tot el conjunt eclesiàstic. A més ha anunciat la restauració imminent de Santa Maria de Coll, la darrera que queda per arreglar. I amb un pressupost de prop d’un milió i mig d’euros es farà les reformes que falten en els nuclis, com ara soterrament de línies elèctriques. En total s’ha invertit prop de 12 milions d’euros amb arranjament d’esglésies i entorns. Ser patrimoni mundial també ha portat la vall a augmentar el turisme que rep, ha passat d’uns trenta mil visitants anuals al 99 a més de 130.000 actualment. CRISTINA CASTELLAR Responsable del Centre Romànic de la Vall de Boí Les esglésies de la Vall de Boí estan obertes tots els dies de l’any amb un horari molt ample i s’ofereix visites guiades tan pel conjunt eclesiàstic com pel Centre d’Interpretació del Romànic. |
||
| -UNS 600 ALUMNES ES QUEDEN SENSE CLASSE PER LA NEU | ||
| Uns 600 escolars del Pirineu no han anat aquest dimarts a classe a causa de la neu. La forta nevada caiguda en les darreres hores ha obligat a suspendre algunes línies de transport escolar. | ||
| A l’Alt Urgell i a l’Alta Ribagorça s’ha suspès la totalitat del servei de transport escolar. A l’Alt Urgell, la mesura ha afectat 437 alumnes de primària i secundària de les 16 línies de transport escolar. Els autobusos havien de sortir des de diversos punts de la comarca i dur els alumnes als centres d’ensenyament de la Seu d’Urgell, Oliana, Organyà i Tuixent. Segons l’evolució de la nevada i l’estat de la xarxa viària, el Consell Comarcal decidirà si dimecres reprèn o torna a suspendre el servei.
A la Seu d’Urgell, on els gruixos de neu han arribat fins a 9 cm, l’ajuntament ha activat el Pla Municipal de Neu per garantir la mobilitat dins de la ciutat. Una trentena de persones de les diferents brigades municipals han retirat manualment la neu de voreres i d’accessos a equipaments públics com els centres educatius, l’hospital, el centre d’atenció primària, els jutjats, i d’altres edificis d’ús públic. 7 màquines i 2 camions han treballat per retirar la neu de la calçada de les principals vies i de l’accés a Castellciutat. També hi ha col·laborat un vehicle municipal que porta incorporada una pala. L’ajuntament urgellenc ha recordat als ciutadans que han de col·laborar amb la retirada de la neu del tram de la vorera que els hi correspongui. La potassa servirà per evitar que la neu es glaci i formi plaques de neu perilloses per als vianants i per als vehicles. A l’Alt Urgell, les carreteres més afectades, i on durant hores han fet falta equipaments especials, han estat la C14, entre Coll de Nargó i Adrall, i la xarxa de carreteres secundàries. Durant les primeres hores del dia, a la N145, que va de la Seu a Andorra, també han fet falta equipaments especials. L’associació de treballadors fronterers s’ha queixat que la via no estava neta a primera hora. A l’Alta Ribagorça tampoc han pogut anar a l’escola uns 130 alumnes ja que s’ha anul·lat tot el transport escolar. La nevada que ha caigut en aquest comarca ha estat molt destacada i ha dificultat molt la circulació, que al matí només ha estat possible amb cadenes. Els gruixos, d’entre 7 i 10 centímetres, han obligat a modificar els actes de celebració dels 10 anys de la declaració de patrimoni de la humanitat de la Vall de Boí i una trobada convocada per Interior per presentar el Pla Neucat i Allaucat als alcaldes pirinencs. Als Pallars l’afectació ha estat menor: al Jussà s’han suspès 5 línies d’autobús escolar que uneixen municipis com Cèrvoles o Collmorter amb la Pobla de Segur o Tremp i 37 alumnes no han pogut anar a classe; al Sobirà, s’han suspès algunes línies però la majoria de pares han optat per portar els nens a l’escola. A la Cerdanya, el transport escolar s’ha realitzat amb normalitat. La comarca cerdana ha estat la menys afectada, de moment, per la nevada, amb gruixos variables, des d’1 cm a Puigcerdà a 9 cm a Das. Per la N260 s’ha transitat amb normalitat, tot i que els pobles més elevats s’han trobat algunes dificultats fins que les llevaneus no han netejat la xarxa viària. No obstant això, a la Collada de Toses i d’Alp a la Pobla de Lillet l’ús de cadenes ha estat obligatori. Al Coll de Pimorent, que comunica la l’Alta Cerdanya amb Andorra, també ha estat afectat pels gruixos de neu. El Servei Meteorològic de Catalunya preveu que el temporal continuï fins dimecres, quan les nevades s’alternaran amb l’obertura de clarianes. Les estacions d’esquí seran les més beneficiades per la nevada i afrontaran l’obertura del pont amb unes condicions òptimes. |
||
Arxius de novembre, 2010
» 10 ANYS DE PATRIMONI MUNDIAL DE LA VALL DE BOÍ |» UNS 600 ALUMNES ES QUEDEN SENSE CLASSE PER LA NEU
dimarts , novembre 30th, 2010» CIU GUANYA A TOTES LES COMARQUES DEL PIRINEU |» TREMP AVANÇA A BON RITME EN EL PLA DE BARRIS
dilluns, novembre 29th, 2010| -CIU GUANYA A TOTES LES COMARQUES DEL PIRINEU | ||
| Els ciutadans del Pirineu, com la resta de Catalunya, han escollit majoritàriament CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades aquest diumenge. | ||
| La candidatura encapçalada per l’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, ha guanyat a la demarcació de Lleida i a totes les comarques de l’Alt Pirineu i Aran. A la Cerdanya i a l’Alt Urgell, la candidatura de CiU ha obtingut més del 50% dels vots. A més, a la Cerdanya, on hi concorrien les llistes de Lleida i de Girona, és la comarca de Catalunya on CiU ha estat el partit més votat. Com a curiositat, CiU ha guanyat a tots els municipis pirinencs excepte a Arsèguel, on ha guanyat ERC.
Després dels resultats, Batalla tornarà a ser diputat al Parlament de Catalunya. CiU ha obtingut 9 diputats per Lleida pel que també tornarà al Parlament l’alcalde de Sort, Agustí López, que és el número 6 de la candidatura. Per tant, Batalla i López, alcaldes de la Seu i de Sort, respectivament, tornaran a ser part de la representació pirinenca al Parlament de Catalunya durant els propers quatre anys. L’altre representant pirinenc és el cap de llista de PSC a la circumscripció electoral de Lleida, Joaquim Llena, ara conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural en funcions. La candidatura socialista ha perdut suport a tot el Pirineu, excepte a l’Alt Urgell, on s’ha mantingut en nombre de vots. Els 15 escons del Parlament que li pertanyen a la demarcació de Lleida han quedat repartits de la següent manera: 9 CiU, que n’ha guanyat dos respecte els comicis del 2006; 3 PSC, que s’ha quedat igual; 2 PPC, que n’ha perdut un, i 1 ERC, que també n’ha perdut un. ICV ha perdut l’escó que va guanyar fa quatre anys. Els resultats electorals han deixat fora del Parlament alguns candidats pirinencs que confiaven en entrar. És el cas de Josep Maria Ardanuy, número 3 de la llista d’ERC i delegat de Governació al Pirineu. En general, la caiguda de vots d’ERC ha estat estrepitosa, tant al Pirineu com a Catalunya. Tampoc ha obtingut escó per PSC la tinent d’alcalde de l’ajuntament de Tremp, Teresa Montanuy, que anava de número 5. Menció a part mereixen les candidatures dels dos nous partits independentistes que s’han presenta als comicis: Reagrupament Indepentista, de Joan Carretero, i Solidaritat per la Independència, de Joan Laporta. La llista de Laporta ha obtingut 4 escons, cap dels quals per Lleida. No obstant això, la candidatura ha obtingut sobre el 3% dels vots en les comarques pirinenques, excepte l’Aran. Reagrupament s’ha quedat sense representació al Parlament, tot i el suport obtingut a Cerdanya, on ha estat la tercera força més votada i la segona a Puigcerdà, on Carretero exerceix de metge i va ser alcalde per ERC. L’exconseller de Governació, fill de Tremp, també ha aconseguit suport al Pallars Jussà, on Reagrupament ha estat la cinquena força. La mitjana de participació ha Catalunya ha fregat el 60%. Al Pallars Sobirà la participació ha estat del 66%. Per ordre de vots, les forces polítiques amb més paperetes han estat CiU, PSC, ERC, ICV-EuiA, PPC, SI i RI-Cat. Al Pallars Jussà la participació ha rondat el 63%. Per ordre de vots, les forces polítiques amb més suport han estat CiU, PSC, ERc, PPC, RI-Cat, Si i PxC. A la Cerdanya, la participació ha estat de pràcticament el 62%. Per vots, els partits més destacats han estat CiU, PSC, RI-Cat, ERc, PPC, ICV, Si i C’s. A l’Alt Urgell, la participació ha estat del 59,5%, i l’odre dels més votats ha estat CiU, PSC, ERC, PPC, ICV, SI i RI-Cat. A l’Alta Ribagorça, amb quasi un 58% de participació, l’ordre dels més votats ha estat CiU, PSC, ERC, PPC, ICV, SI, C’s i RI-Cat. A l’Aran la participació ha estat la més baixa, amb un 56,4%, i on la presència dels independentistes i de Ciutadans ha estat quasi testimonial. Una de les novetats d’aquests comicis ha estat l’aplicació del sistema de gestió electrònica a les meses de les eleccions al Parlament. El sistema s’ha provat amb èxit, per primera vegada, a set ciutats catalanes, una de les quals ha estat la Seu d’Urgell. Cada mesa electoral ha disposat d’un ordinador portàtil amb connexió a Internet, un cens electoral en format digital i una impressora. El vot, però, s’ha fet amb la papereta tradicional. L’experiència ha funcionat bé a 14 de les 15 meses electorals urgellenques. Els resultats del Pirineu reflexen el que ha passat a Catalunya, on CiU s’ha acostat a la majoria absoluta, amb 62 escons, més del doble que el PSC, amb 28. PPC ha obtingut 18 diputats, ICV i ERC, 10 cadascun, SI, 4 i C’S, 3. Abans que acabi l’any, es constituirà el nou Parlament i el Govern de Catalunya per als propers quatre anys. |
||
| -TREMP AVANÇA A BON RITME EN EL PLA DE BARRIS | ||
| En la segona reunió del Comitè de Seguiment i Avaluació del Pla de Barris de Tremp, s’ha passat llista de les diferents actuacions que s’han executat durant aquest any i s’ha comprovat que es compleix el 70% del què preveia el Pla. | ||
| Aquest percentatge del 2010, més les anteriors actuacions, justifica el 25% dels fons previstos en el projecte d’intervenció integral del nucli antic i eixample de Tremp que té una durada de cinc anys.
VÍCTOR ORRIT Alcalde de Tremp A part, també hi ha obres que tot i ja estar en marxa aquest any, encara no han estat finalitzades, com la substitució dels contenidors de la brossa actuals pels soterrats en cinc punts del casc antic. I s’ha aprofitat el 2010 per fer obres de petita envergadura però que l’ajuntament qualifica de molt necessàries. VÍCTOR ORRIT Alcalde de Tremp D’altra banda, s’ha signat un conveni amb l’Associació d’Artesans del Pirineu per implantar un espai permanent al casc antic de Tremp on poder exposar i vendre els seus productes. De cara als exercicis posteriors queden dos grans actuacions: la substitució del clavegueram de la Rambla Dr. Pearson, que ja hi ha el projecte redactat i està en fase d’avaluació, i al 2011 es preveu fer el projecte de la remodelació de la plaça Catalunya. L’obra que ha quedat pendent en aquesta fase del Pla però que està prevista per executar en breu és la instal·lació d’uns ascensors en els blocs de protecció oficial de la plaça Domènech Cardenyes i els carrers Sant Jordi, Verge de Montserrat i avinguda Espanya. També s’han donar ajudes per remodelacions de façanes, teulades i ascensors a nou edificis particulars. |
||
» ARRE, RECUPERACIÓ I REHABILITACIÓ D’EQUINS |» LA VALL DE TOST RECORDA
divendres, novembre 26th, 2010| -ARRE, RECUPERACIÓ I REHABILITACIÓ D’EQUINS | ||
| Arre és una associació sense ànim de lucre que va néixer fa poc més d’un any i es dedica a la recuperació i rehabilitació d’equins. | ||
| Es troba als Masos de Llimiana i és la única associació d’aquest tipus a tota la província de Lleida i la segona de Catalunya.
El Sergi i L’Eva acumulen molts anys d’experiència en tenir cura d’aquests animals i van decidir muntar la protectora per intentar pal·liar la problemàtica de l’abandó de cavalls, sobretot en època de crisi, ja que els seus propietaris no els poden mantenir però tampoc en troben un comprador. SERGI PUIG Responsable de Arre i La Xàquima Els animals normalment arriben de particulars, sobretot cavalls que dedicaven a la competició i que per diversos motius ara ja no els serveixen. Actualment tenen 15 cavalls a càrrec de la protectora. Un cop el cavall està totalment recuperat, la protectora fa plans d’apadrinament i d’adopció. SERGI PUIG Responsable de Arre i La Xàquima Però la protectora mai es desvincula de l’equí, sinó que sempre en fa un seguiment i si no està en les condicions correctes, se’l torna a emportar. Per finançar el projecte tenen una hípica, La Xàquima, on fan rutes a cavall i cursos de muntatge, però sempre divulgant mètodes d’ensinistrament respectuosos pels animals. Aquesta hípica ha estat la solució que han trobat en veure que no reben cap mena d’ajuda de l’administració. EVA FARRAN Responsable de Arre i La Xàquima Des de l’associació es vol fer conèixer la inexistència de legislació envers la protecció dels cavalls, ja que al ser considerat un animal domèstic de granja, no hi ha cap llei que el protegeixi i els propietaris el poden fer sacrificar quan vulguin. D’altra banda, també hi ha persones que l’abandonen, el deixen en llibertat, fet que provoca accidents, a més el cavall se sent desubicat. Això comporta a Arre un costós treball de recuperació emocional de l’animal. |
||
| -LA VALL DE TOST RECORDA | ||
| L’associació Lo Riu Roig organitza l’exposició i el cicle de conferències La Vall de Tost recorda. La mostra reivindica la importància de la vall al llarg de la història i demostra que el territori té identitat pròpia i uns trets únics, tant geològics, com històrics i patrimonials. | ||
| La Vall de Tost forma part, des del 1968, del municipi de Ribera d’Urgellet. En formen part els nuclis de Montant, els Hostalets, la Bastida i els Masos de Tost, Castellar, Torà, Sauvanyà i Tost. Ara només hi viuen una trentena de persones, però són moltes les que volen preservar-la i fa un any van crear Lo Riu Roig.
IGNASI PUBILL, PRESIDENT LO RIU ROIG Per conèixer amb detall la història i els secrets de la vall, l’entitat ha previst diverses conferències i activitats. Aquest dissabte, l’arquitecte i alcalde d’Organyà, Antoni Fiol, parlarà de La reconstrucció de l’església de Sant Martí de Tost. La xerrada serà a 2/4 de 9 del vespre a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell. Les conferències es reprendran el 3 de desembre amb la conferència La importància del patrimoni paleontològic de Catalunya: els jaciments paleontològics de vertebrats de l’Alt Urgell, i l’endemà, la xerrada La Terra abans dels dinosaures. Finalment, el 8 de desembre, es presentarà el llibre Arnau Mir de Tost. Un senyor de frontera al segle XI, sobre el personatge més reconegut de la vall. A part de les conferències, l’associació ha organitzat una completa exposició sobre la vall de Tost amb material recopilat dels veïns de la vall i descendents. Els visitants poden conèixer detalls del patrimoni geològic i paleontològic de la zona; veure fotografies que repassen la història dels habitants de la vall; observar la riquesa natural i cultural de la vall amb imatges en gran format; conèixer l’orografia del terreny amb dues maquetes, i descobrir documents datats entre el 1790 i el 1960, entre els quals hi ha llistats de contribucions, censos, dots, llistes electorals i cartes de pagaments. Tot el que fa peculiar la vall de Tost. ISABEL VILA, SECRETÀRIA LO RIU ROIG L’exposició es pot visitar a la sala la Cuina, del Centre Cultural les Monges, fins al 9 de desembre. |
||
» NO A LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES |» PUIGCERDÀ INAUGURA L’OFICINA LOCAL D’HABITATGE
dijous, novembre 25th, 2010| -NO A LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES | ||
| Una de cada tres dones al món ha estat víctima de maltractaments, abusos o violacions. | ||
| En el que portem d’any, 10 dones han estat assassinades víctimes de la violència de gènere a Catalunya, una d’elles amb els seus dos fills.
El 25 de novembre és el Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència envers les Dones i la Seu d’Urgell s’ha afegit als actes contra aquesta xacra de la societat. A la capital alturgellenca, les institucions locals han fet un minut de silenci a la plaça Soldevila. Tot seguit, s’ha llegit un manifest contra la violència. El text, comú a totes les lectures que aquest dijous s’han fet per tot Catalunya, insisteix en què cal un canvi cultural, que rebutgi la violència i el model patriarcal. La regidora d’igualtat de l’ajuntament de la Seu, Mireia Pellicer, ha llegit el manifest i ha recordat les polítiques d’igualtat que es duen a terme a la ciutat. TALL MIREIA PELLICER, REGIDORA D’IGUALTAT DE LA SEU Les Nacions Unides van declara l’any 1999, el 25 de novembre com el Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència envers les Dones. La data recorda el brutal assassinat, l’any 1960, de les tres germanes Mirabal, activistes polítiques opositores del règim de Trujillo a la República Dominicana. |
||
| -PUIGCERDÀ INAUGURA L’OFICINA LOCAL D’HABITATGE | ||
| L’ajuntament de Puigcerdà ha inaugurat aquest dijous al migdia el nou espai de l’Oficina Local d’Habitatge, situada a l’edifici del Centre Cívic. El consistori vol ampliar els serveis que oferia fins ara en matèria d’Habitatge. | ||
| L’ajuntament de Puigcerdà ha inaugurat aquest dijous al migdia el nou espai de l’Oficina Local d’Habitatge, situada a l’edifici del Centre Cívic. Aquesta oficina, fins ara ubicada a l’edifici de l’ajuntament, gestiona els ajuts al lloguer, la Renda Bàsica d’Emancipació o la Borsa de Mediació per al Lloguer Social. Tot i això, des del consistori volen anar una mica més enllà i oferir més serveis dels que oferien fins ara en matèria d’habitatge.
JOAN PLANELLA, alcalde de Puigcerdà Planella també ha agraït el suport rebut per part del Consell Comarcal de Cerdanya per tirar endavant el projecte. D’altra banda, ha assegurat que l’oficina ha de mantenir un contacte permanent amb el sector immobiliari. La inauguració d’avui ha comptat amb la participació de Cristina Andreu, directora de la Delegació d’Adigsa a les comarques gironines. Andreu ha celebrat les polítiques d’habitatge que ha mantingut fins a dia d’avui l’ajuntament de Puigcerdà, i ha parlat dels reptes de futur. Ara creu que cal apostar per la rehabilitació d’habitatges. CRISTINA ANDREU, directora Adigsa Girona Andreu ha afegit que el model de construcció especulatiu que s’ha dut a terme fins ara ha deixat a molta gent sense accés a l’habitatge, i que per tant cal buscar una alternativa. En aquest sentit, la rehabilitació d’habitatges creu que és una bona sortida, ja que a més pot contribuir a crear nous llocs de feina dins el sector de la construcció, i a recolocar aquells treballadors que s’han quedat sense feina per culpa de la crisi al sector. |
||
» L’ELECTRICITAT ARRIBARÀ A LA VALL DE SALLENT |» L’ESCOLA VEDRUNA INFORMATITZA DUES AULES
dimecres, novembre 24th, 2010| -L’ELECTRICITAT ARRIBARÀ A LA VALL DE SALLENT | ||
| La Vall de Sallent, al municipi de Coll de Nargó, és l’últim nucli amb residència permanent on encara no hi arriba l’electricitat. | ||
| Des de fa anys, l’ajuntament del municipi i els veïns de la vall reclamen l’arribada de la llum. En els propers dos anys s’hi invertirà l’1,3 milions d’euros necessari per a l’electrificació de la vall.
L’any 2007, amb la constitució dels nous governs municipals, l’ajuntament de Coll de Nargó tenia constància de 35 persones peticions de llum elèctrica per a cases o explotacions de la zona. Sis d’aquestes demandes corresponien a famílies que viuen permanentment a la vall de Sallent. La resta són segones residències o explotacions ramaderes o gent que hi té un hort o animals, i que utilitzen generadors, grups electrògens o plaques solars per aconseguir produir electricitat. El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, va visitar el passat diumenge Coll de Nargó i va explicar als veïns que les inversions per a l’electrificació de la vall de Sallent ja estan aprovades. Ausàs ha recordat el procés de negociació, durant el qual el departament que lidera va pressionar el departament d’Economia perquè electrifiqués d’una vegada el nucli nargoní, ja que la competència depèn de la Direcció General d’Energia. TALL JORDI AUSÀS, CONSELLER DE GOVERNACIÓ La meitat de la inversió prové del departament d’Economia i Finances, a través del Pla d’Electrificació Rural de Catalunya. En total, 650.000 euros, la meitat dels quals s’atorgaran el 2011 i l’altra meitat, el 2012. Aquesta xifra és la més gran mai atorgada pel PERC. Per contribuir a l’electrificació, Governació també hi participa a través del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya, amb uns 500.000 euros repartits en dos anys. Els 200.000 euros restants els aportaran l’ajuntament de Coll de Nargó i els veïns de la vall de Sallent. |
||
| -L’ESCOLA VEDRUNA INFORMATITZA DUES AULES | ||
| L’escola Vedruna de Puigcerdà ha estat el primer centre de Cerdanya que s’ha incorporat al Projecte eduCAT1X1. S’han informatitzat dues aules i els alumnes de primer i segon d’ESO realitzen tres matèries amb ordinadors portàtils. | ||
| L’escola Vedruna de Puigcerdà ha estat el primer centre de Cerdanya que s’ha incorporat al Projecte eduCAT1X1. Es tracta d’un programa que preveu integrar les tecnologies de la informació i de la comunicació als centres educatius. Així doncs, des de principis de setembre, l’Escola Vedruna ha informatitzat dues aules, amb una pissarra digital interactiva i connexió a Internet. A més, el professor i cada un dels alumnes, diposen d’un ordinador portàtil, per anar seguint els continguts pedagògics informatitzats.
LLORENÇ ESTEVE, coordinador projecte Escola Vedruna De moment, aquest projecte s’ha implantat a primer i segon d’ESO, i els seus alumnes imparteixen amb aquest sistema les matèries d’Anglès, Ciències Naturals i Tecnologia. Qui ha notat més el canvi, però, han estat els professors. L’Escola Vedruna ha invertit 12.000 euros en informatitzar les dues aules, i no ha rebut cap ajuda pública, ja que es tracta d’un centre concertat. D’altra banda, els portàtils dels alumnes han estat finançats a mitges. El 50% l’ha pagat la família i l’altre 50% el Departament d’Educació. |
||
» EL CADASTRE DE LES HIDROELÈCTRIQUES S’HA D’ACTUALITZAR |» L’ALUMNAT DE LA SALLE ESMORZA FRUITA
dimarts , novembre 23rd, 2010| -EL CADASTRE DE LES HIDROELÈCTRIQUES S’HA D’ACTUALITZAR | ||
| En la darrera assemblea ordinària de la Federació de Municipis amb Centrals Elèctriques de Lleida es va donar a conèixer la sentència del Tribunal Suprem on UNESA, patronal de les centrals Elèctriques, va portar a la Federació. | ||
| Aquesta sentència, favorable a la Federació de Municipis amb centrals, reconeix els criteris de l’impost de béns immobles en aquest tipus d’edificacions singulars.
VÍCTOR ORRIT Vicepresident de la Federació de Municipis amb Centrals Elèctriques També se’n beneficiaran els indrets que tinguin indústries derivades del consum de gas i centrals nuclears, entre altres. Però el Pallars Jussà és una de les comarques on més beneficia aquesta sentència, ja que repercuteix directament a ajuntaments petits, el pressupost dels quals es basa majoritàriament en les subvencions que reben per tenir instal·lacions hidroelèctriques al seu territori. La sentència contempla, a part de les edificacions, tots els elements que se’n deriven com pantans i canals, i actualitza les tarifes d’acord amb la producció actual. Aquestes tarifes depenen del territori del municipi afectat, ja que n’hi ha que es concentren en un de sol, però n’hi ha que afecten a diferents municipis, com és el cas de l’embassament de Sant Antoni que aplega La Pobla de Segur, Conca de Dalt, Isona, Salàs de Pallars i Talarn. De manera que a partir d’ara, les instal·lacions hidroelèctriques tindran el mateix tractament que qualsevol altra indústria, cosa que els obliga a revisar i actualitzar cada cert temps el valor cadastral. |
||
| -L’ALUMNAT DE LA SALLE ESMORZA FRUITA | ||
| Pomes, plàtans, mandarines, raïm… Aquest és l’esmorzar que aquest curs menjaran els alumnes del Col·legi la Salle de la Seu d’Urgell. | ||
| El centre educatiu s’ha sumat al Pla de consum de fruita a les escoles, promogut per la Unió Europea i la Generalitat.
Al llarg del curs, un cop al mes es distribueix la fruita seleccionada segons l’estació de l’any entre als alumnes de primària, de primer a sisè, és a dir, en total, uns 300 estudiants. Els més petits es mengen la peça de fruita a classe i, en molts casos, ja la porten pelada i tallada de casa. Els més grans la recullen i se la mengen a l’hora del pati. L’Oriol i el Roger prefereixen el raïm; l’Àïda, la pera i el Gerard la poma. Però tots tenen clar perquè l’escola ha pres aquesta iniciativa i estan contents de participar-hi. TALL ORIOL I AÏDA, ALUMNES COL·LEGI LA SALLE TALL ROGER I GERARD, ALUMNES COL·LEGI LA SALLE La fruita que es reparteix entre els escolars l’envia la Generalitat a través del pla de consum de fruita de la Unió Europea. El projecte consisteix la distribució de fruita fresca als alumnes de cicle inicial i mitjà de primària, de 6 a 11 anys. El Col·legi la Salle s’ha sumat aquest any a la iniciativa, que porta per lema: ‘A la nostra escola mengem fruita’. TALL MARTA ROCA, SUBDIRECTORA COL·LEGI LA SALLE Per a una dieta saludable és recomanable consumir cinc peces de fruita i de verdura al dia i portar un estil de vida actiu. El projecte, a més, descobreix als més joves la varietat de fruites i les seves virtuts. |
||
» LES OBRES DE DINOSFERA, MOLT AVANÇADES |» L’ALTA RIBAGORÇA SUPRIMEIX BARRERES ARQUITECTÒNIQUES
dilluns, novembre 22nd, 2010| -LES OBRES DE DINOSFERA, MOLT AVANÇADES | ||
| La construcció del Centre Paleoambiental Dinosfera, a Coll de Nargó, avança a bon ritme. L’edifici ja està aixecat i en pocs mesos, s’obrirà el nou espai cultural. | ||
| La futura sala museística exposarà les troballes paleontològiques de la zona i explicarà, sobretot, el període del Cretaci, fa 65 milions d’anys.
Dinosfera substituirà la sala Límit K-7, oberta des del 2005. La previsió d’obertura del centre és el gener del 2011. La museïtzació vindrà després, tot i que estarà acabada durant la primavera vinent. El departament de Governació i Administracions Públiques finança la construcció i museïtzació de Dinosfera amb mig milió d’euros del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya i uns 400.000 euros del fons europeu Feder. Governació dóna suport a la recerca, la conservació i la difusió del patrimoni paleontològic de Coll de Nargó per dinamitzar el territori. Per això, el titular del departament, el conseller Jordi Ausàs, ha visitat aquest diumenge les obres. Ausàs ha protagonitzat un acte públic a l’ajuntament de Nargó on ha explicat als veïns la importància i la singularitat del futur espai Dinosfera. TALL JORDI AUSÀS, CONSELLER DE GOVERNACIÓ El centre d’interpretació dels dinosaures custodiarà i exposarà el patrimoni Paleontològic de Coll de Nargó. El model de Parc estarà format per un Centre de Visitants, una ruta per diversos jaciments on es puguin veure clarament les restes de nius i ous de dinosaures in situ, i un servei de visites guiades amb transport inclòs. A Dinosfera s’hi exposaran les troballes del jaciment de Pinyes, a la vall de Salent, a pocs quilòmetres de Coll de Nargó, on hi ha petjades i nius de dinosaures, entre ells el més gran d’Europa. El centre Dinosfera complementarà la resta de centres existents al Prepirineu, al Pallars Jussà i al Berguedà, formant un paquet turístic d’interès nacional i internacional. |
||
| -L’ALTA RIBAGORÇA SUPRIMEIX BARRERES ARQUITECTÒNIQUES | ||
| El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, ha signat diferents convenis amb els municipis de l’Alta Ribagorça i el Consell Comarcal per millorar l’accessibilitat i eliminar les barreres arquitectòniques de prop de 400 habitatges. | ||
| En l’acte de signatura dels convenis, acompanyant al conseller i els diferents alcaldes, també han assistit el director dels serveis territorials de Medi Ambient i Habitatge a l’Alt Pirineu i Aran, Òscar Augé, i els representants d’Adigsa, que s’ocupa de la tramitació dels ajuts i de fer el seguiment del procés d’obres.
Està previst fer obres de rehabilitació i instal·lació d’ascensors amb subvenció de la Generalitat a 179 pisos del Pont de Suert, 101 de Vilaller i 28 de la Vall de Boí. La Generalitat finançarà el 60% del cost total de cada obra i el 100% en el cas que es tracti d’unitats de convivència amb ingressos inferiors a 1,87 vegades l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya. FRANCESC BALTASAR Conseller de Medi Ambient i Habitatge Al Pont de Suert i a Vilaller s’hauran d’instal·lar ascensors exteriors, mentre que a la Vall de Boí es podran col·locar en els espais comunitaris. El conseller també ha presidit la signatura del conveni entre Frederic Linares, conseller delegat d’Adigsa, i Joan Perelada, president del Consell Comarcal, on l’Alta Ribagorça s’adhereix al Registre de Sol·licitants d’Habitatge Protegit. JOAN PERELADA President del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça D’altra banda, al Pont de Suert s’ha signat un tercer acord per rehabilitar 60 edificis d’ús residencial i d’habitatges dels barris Antic i d’Aragó, que complementa els ajuts de la Llei de Barris del departament de Política Territorial previstos per als pròxims 4 anys. |
||
»EL PONT DE SUERT MILLORA EL NUCLI HISTÒRIC |» EL CAMPANAR D’ALP JA TÉ TEULADA
divendres, novembre 19th, 2010| -EL PONT DE SUERT MILLORA EL NUCLI HISTÒRIC | ||
| El Pont de Suert ha posat en marxa un Pla de Barris per millorar les condicions del nucli antic de la població i poder arreglar-ne els edificis que es troben en estat de degradació. | ||
| Per poder dur a terme l’actuació s’ha signat un conveni entre l’ajuntament del Pont de Suert, que aporta un 25% del cost, i el departament de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya, que aporta el 75% restant. Està previst que el projecte tingui una durada de cinc anys i hi ha un pressupost destinat d’un milió dos-cents mil euros.
ALBERT ALINS Alcalde del Pont de Suert El nucli antic del Pont de Suert es va constituir al segle XIII, de manera que té un gran interès històric i es pretén rehabilitar-lo per conservar-lo com a patrimoni i com a incentiu turístic de la població. De moment s’està fent actuacions a tretze projectes particulars que consisteixen en la reforma d’habitatges del casc antic i en la part pública, l’ajuntament ha començat a millorar la senyalització. Els particulars interessats han de presentar un projecte assessorats pels tècnics municipals a l’oficina del Pla de Barris de l’ajuntament i normalment es dóna una subvenció que cobreix al voltant del 30% del pressupost. |
||
| -EL CAMPANAR D’ALP JA TÉ TEULADA | ||
| Aquest divendres al matí s’ha dut a terme el procés de col·locació de la nova coberta del campanar d’Alp. Se n’ha renovat el llosat i la cornisa, que es trobaven en força mal estat. | ||
| El campanar d’Alp ja torna a tenir teulat. Aquest divendres al matí s’ha dut a terme el procés de col·locació de la nova coberta, amb l’ajuda d’una grua de grans dimensions. Aquesta operació ha despertat força interès entre els veïns del poble. L’antiga teulada es trobava en força mal estat, i la cornisa havia provocat alguns ensurts. Per tot plegat, es va decidir desmuntar-la.
COSME RUAIX, alcalde d’Alp L’estructura de la nova teulada s’ha muntat a terra i s’ha pujat gairebé sencera. Tot i això, encara falta col·locar-hi uns faldons laterals, que acabaran de cobrir tota la part superior del campanar. L’ajuntament feia temps que volia fer-hi aquesta actuació. A banda de renovar el llosat, s’ha col·locat un nou parallamps, que garantirà la seguretat de la mateixa torre del campanar. El procés de millora de la teulada encara s’allargarà una setmana o quinze dies més. |
||
»EL CAT DE PUIGCERDÀ, GAIREBÉ A PUNT |» MEDALLA CENTENÀRIA A ELISA CIUTAT QUELLA
dijous, novembre 18th, 2010| -EL CAT DE PUIGCERDÀ, GAIREBÉ A PUNT
|
||
| Huguet ha visitat el Centre d’Acollida Turística de Puigcerdà, que avui ha celebrat una jornada de portes obretes. S’inaugurarà en breu, i estarà dedicat al Tractat dels Pirineus. | ||
| El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha assistit avui a la jornada de portes obertes del CAT, el Centre d’Acollida Turística de Puigcerdà. L’equipament està dedicat al Tractat dels Pirineus i s’inaugurarà en breu. El CAT de Puigcerdà forma part d’una xarxa integrada per 10 centres de promoció turística repartits per diferents punts de Catalunya. Amb l’obertura d’aquest centre es vol rememorar el Tractat dels Pirineus, que l’any 1659 va dividir la Cerdanya entre dos estats. L’edifici s’ha ubicat a pocs metres de la frontera amb França, i Huguet n’ha destacat el simbolisme.
JOSEP HUGUET, conseller Innovació, Univ. i Empresa El CAT de Puigcerdà es divideix en tres parts. En una s’hi explica el Tractat dels Pirineus i el que això va suposar, ea través de diferents panells i audiovisuals. En una altra s’hi poden adquirir tot tipus de productes típics de la comarca, i a l’altra s’hi podrà degustar la cuina de Cerdanya. JOAN PLANELLA, alcalde de Puigcerdà L’edifici del CAT està acabat, i únicament falta polir alguns detalls, com la rampa d’accés per a persones amb mobilitat reduïda. Un dels aspectes que l’ajuntament voldria millorar és l’accés dels vehicles al centre. Aquest es troba al costat de la carretera que condueix a la frontera francesa, però no hi té un accés directe. Com que la via està catalogada de carretera internacional, l’ajuntament no hi pot actuar, i per tant, per accedir al CAT cal fer més volta. Això es podria solucionar en el futur, si es construeix el nou tram de l’E-9 que connectarà Puigcerdà i la Tor de Querol per Sant Martí d’Aravó, i l’actual carretera entre Puigcerdà i La Guingueta d’Ix deixa de ser considerada via interacional. |
||
| -MEDALLA CENTENÀRIA A ELISA CIUTAT QUELLA | ||
| Aquest dimecres l’Elisa Ciutat, que actualment viu a la residència Verge de Ribera de La Pobla de Segur, ha celebrat els cent anys, juntament amb la família, companys de la residència i autoritats locals que han volgut retre-li homenatge. | ||
| L’Elisa Ciutat Quella va néixer als Avalats, a França, el 17 de novembre de 1910, on els seus pares havien anat a fer la verema. Quan es va casar va anar a viure a La Pobla, però fins llavors havia estat a la Ribagorça aragonesa.
ELISA CIUTAT Homenatjada amb la Medalla Centenària L’Elisa té dos filles i un fill, quatre néts i tres besnétes, i també viuen a La Pobla. Fins fa poc, encara vivia sola a casa, però va ser ella mateixa qui va decidir entrar a la residència. ELISA CIUTAT Homenatjada amb la Medalla Centenària El departament de Governació de l’Alt Pirineu i Aran li ha lliurat la medalla centenària que és el reconeixement que Acció Social i Ciutadania fa a les persones que compleixen el segle de vida. A més, l’alcalde de La Pobla ha entregat a l’Elisa un ram de flors i un llibre de la història del comerç de la població, i els seus companys i amics de la residència li han fet nombrosos reconeixements com ara una poesia dedicada al seu centenari i un pastís. |
||
»EMOTIU COMIAT A MARIA MAESTRE PAL |» GELI NO TANCA LA PORTA A ANDORRA
dimecres, novembre 17th, 2010| -EMOTIU COMIAT A MARIA MAESTRE PAL | ||
| Centenars de persones han acomiadat Maria Dolors Maestre Pal, que ha mort a l’edat de 81 anys. Maestre Pal ha estat una persona molt apreciada i estimada per la societat andorrana i urgellenca per la multitud d’obres de beneficència que va fer al llarg de la seva vida. | ||
| La catedral de la Seu d’Urgell s’ha omplert de familiars, amics i persones que han dit l’últim adéu a la Maria de Cal Molines. Durant el funeral, mossèn Manel Pal ha dedicat uns versos a la difunta, amb les paraules estimar i perdonar, com ella li havia demanat, i ha sonat una missa per a difunts, interpretada pels Petits Cantors d’Andorra, que ella també havia sol·licitat per al dia del seu comiat.
Maria Maestre Pal era andorrana, però va viure pràcticament tota la vida a la Seu d’Urgell, a Cal Molines, la casa familiar que els dos darrers dies s’ha omplert de flors. També va estudiar en un prestigiós centre religiós conduït per unes monges a Barcelona. Maestre Pal era molt religiosa i, fins i tot, va conviure unes setmanes amb Teresa de Calcuta. Durant la seva vida va endegar amb els seus recursos molts projectes socials. A la Seu d’Urgell, per exemple, va crear l’escola bressol gratuïta Francesc Xavier, va cedir els terrenys per construir l’Escola Taller Claror i va finançar una de les campanes de la Catedral. Per aquestes i moltes altres tasques, l’ajuntament de la Seu li va concedir la Medalla de la Ciutat l’any 2006. Els representants municipals del consistori urgellenc l’han recordada en el funeral. TALL TERESA CASASSAS, TINENT D’ALCALDE LA SEU TALL ÒSCAR ORDEIG, REGIDOR PSC LA SEU A Andorra també ha contribuït a tirar endavant molts projectes socials amb la cessió dels terrenys per construir l’Escola Meritxell i els pisos Jovial de lloguer reduït per a joves. El cap de govern andorrà, Jaume Bartumeu, ha assistit al funeral. TALL JAUME BARTUMEU, CAP DE GOVERN D’ANDORRA Divendres al vespre, Pirineus TV emetrà l’entrevista que Fèlix Canet va realitzar a Maria Maestre l’any 2006 en el programa L’altra cara de la lluna, i on Maestre repassa la seva trajectòria vital. |
||
| -GELI NO TANCA LA PORTA A ANDORRA | ||
| La Consellera de Salut de la Generalitat, Marina Geli, i la Ministra de Salut d’Andorra, Sílvia Bonet, s’han reunit aquest dimecres a la tarda a Puigcerdà, per parlar de la cooperació en l’àmbit sanitari que mantenen Catalunya i el Principat. | ||
| Fa uns mesos, la Generalitat i el Govern d’Andorra van signar un conveni de col·laboració per tal de treballar junts en diferents aspectes sanitaris.
Aquesta col·laboració es veu reflectida en 4 punts: l’intercanvi de coneixements entre els professionals catalans i andorrans, la cooperació entre el banc de sang català i els donants andorrans, així com amb el banc de cèl·lules de cordó umbilical, la prestació de serveis que ofereix el sistema sanitari andorrà a pacients catalans, i la col·laboració en les emergències mèdiques. MARINA GELI, consellera Salut Generalitat SÍLVIA BONET, ministra Salut Andorra D’altra banda, Geli ha aprofitat la visita a Puigcerdà per reunir-se amb representants del govern francès per abordar diferents qüestions relacionades amb l’Hospital Transfrontere. En aquest sentit, la Consellera no ha tancat la porta a la possibilitat que Andorra es pugui beneficiar en el futur d’aquest centre hospitalari. MARINA GELI, consellera Salut Generalitat Per tal d’anar treballant conjuntament amb tots aquests aspectes sanitaris, els governs català i andorrà han constituït una comissió mixta de seguiment, que s’nirà reunint periòdicament. La primera trobada serà a principis de desembre. |
||
