L’arranjament dels diversos trams de la carretera d’Espot estan valorats en més de 850.000 euros que han servit per arreglar un parell de talussos per garantir l’estabilitat global de la carretera en aquests punts, fer un mur d’escullera amb pedra concentrat al peu de la carretera i s’ha revegetat amb 30 cm de terra vegetal, hidrosembra i plantacions.

En els punts on l’erosió era més pronunciada s’ha realitzat també un sanejat dels blocs de pedra que es trobaven per la superfície del talús, i s’ha col·locat una malla d’acer galvanitzat.

AGUSTÍ PEIROT

Alcalde d’Espot

L’empresa UTE ROMERO POLO-GINESTA s’ha encarregat d’executar l’obra, que Gilabert considera una aposta clara pel territori i pels llocs emblemàtics de la zona com el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i les estacions d’esquí. A més de facilitar la mobilitat als veïns del territori.

Cal recordar que aquest tram de carretera ha sofert força despreniments en els darrers anys i erosió dels terraplens per l’acumulació d’aigua.

Amb l’objectiu de difondre el món dels formatges artesans catalans, la revista Cuina ha editat un número extra aquest octubre dedicat a aquest producte. De l’especial se n’han publicat 30.000 exemplars, que es distribueixen conjuntament amb la revista Cuina. Durant la Fira de Sant Ermengol, que aquest cap de setmana se celebra a la Seu, es repartiran números gratuïtament.

La revista dedicada al formatge artesà català s’ha presentat aquest divendres a la Seu d’Urgell.

TALL JOSEP SUCARRATS, DIRECTOR DE LA REVISTA ‘CUINA’

La Fira del Formatge Artesà del Pirineu és un dels principals aparadors del producte. Per això, s’aposta per la venda directa i de proximitat.

TALL JOAN GENÉ, DCTR. GRL. D’ALIMENTACIÓ DEL DAR

TALL JOSEP CUIXART, PRESIDENT D’ACREFA

Durant la Fira de Sant Ermengol, l’estand institucional del departament d’Agricultura promocionarà els productes amb distintiu de qualitat DOP Formatge i Mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya, l’IGP Vedella dels Pirineus i l’Escola de Capacitació Agrària del Pirineu.

ELENA CEBRIÁN

Directora adjunta de l’Organisme Autònom de Parcs Nacionals

L’edifici de tres mil cent metres útils, comptarà amb 4 plantes: soterrani, semisoterrani, planta baixa i un mirador. Hi haurà jardins tan exteriors com interiors i una coberta plana no transitable. De cara al públic hi haurà diverses sales i una biblioteca pública i a la zona privada els despatxos del parc i altres zones de treball.

El centre pretén dotar al Parc Nacional d’un servei d’atenció als visitants que arribin a Espot i divulgar els valors ecològics i geològics de la zona del parc; a més d’informar sobre accessos, visites i rutes i contribuir en una tasca d’educació ambiental per conservar la natura.

NÚRIA BUENAVENTURA

Directora general de Medi Natural

Núria Buenaventura també ha comentat que aquest centre d’interpretació serà un primer pas construir-ne un segon a la seu que el Parc Nacional té a Boí.

El projecte guanyador pel centre d’Espot pertany a l’Estudio de Arquitectura Álvaro Planchuelo i va ser adjudicat al juny de l’any passat. Però la proposta de creació del centre es va aprovar l’any 2006 en la desena sessió del Consell de la Xarxa de Parcs i l’obra ha estat declarada d’interès general de l’Estat.

Actualment el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, amb 275.000 visitants l’any 2009, està considerat l’únic d’aquesta categoria a Catalunya. Té una superfície protegida de més de 14.000 hectàrees i 27.000 de zona perifèrica, però el Patronat del Parc Nacional i el departament de Medi Ambient de la Generalitat n’estan negociant l’ampliació amb els ajuntaments involucrats.

JOAQUIM LLACH

President del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Si s’aconseguís l’acord entre tots els agents implicats, es podria aprovar l’ampliació del Parc sense passar pel Parlament de Catalunya.

Després de la presentació del projecte del nou Centre de Visitants del Parc Nacional, ha començat la sisena edició del Simposi d’Espais Naturals Protegits de Muntanya i Qualitat que se celebra des de l’any 1999. El tema central és l’estudi i anàlisi d’experiències sobre desenvolupament sostenible de parcs de muntanya i els sistemes de gestió dels espais naturals protegits per combinar l’oci i conservar la biodiversitat de la zona.

JOSEP CALVET

Memorial Democràtic

El pilot Charles Yeaguer tenia 22 anys quan va conduir el primer Cassa que va bombardejar territori nazi a Berlín. L’endemà, el 5 de març del 44, el seu avió era abatut a França, d’on es va salvar tirant-se en paracaigudes. Un cop a terra, va ser rescatat pels maquis, que el van ajudar a arribar a la frontera dels Pirineus.

El 28 de març arriba a Bossost, Vall d’Aran, després de caminar dos dies seguits, on és detingut per la Guàrdia Civil i portat a Sort. Al 1944, el règim franquista ja tenia acord amb l’ambaixada americana per dispensar un tracte preferent a tots els soldats americans, cosa que va fer no dormís a la presó sinó a l’hotel Pessets. Després va ser traslladat a Lleida i posteriorment a l’Aragó i Madrid. Finalment va arribar a Gibraltar des d’on passà a Anglaterra el 21 de maig. Un cop allà, el general Eisenhower, li va donar permís per tornar a pilotar durant la guerra; en aquesta segona volta es convertí en llegenda de la Segona Guerra Mundial.

Durant els actes de retorn del General Yeager a Sort després de 66 anys, i coincidint amb 63 aniversari del vol on superà la velocitat del so, s’ha inaugurat una placa commemorativa a la Preso-Museu “Camí de la Llibertat” i s’ha fet una visita on es va allotjar.

CHARLES YEAGER

General americà excombatent de la Segona Guerra Mundial

L’homenatge a finalitzat al cinema teatre “Els Til·lers” on ha rebut un diploma de pilot honorari de l’exèrcit de l’aire.

Amb aquest acte, que forma part del calendari del Memorial Democràtic, també s’ha volgut retre homenatge a tots els aviadors aliats evadits durant la Segona Guerra Mundial.

Jaume Vidal, propietari del restaurant Juquim que va obrir les seves portes fa 30 anys, i creu que en els darrers anys el turisme jueu ha augmentat tan que s’ha convertit en el tercer país d’origen estranger que visita el parc.

JAUME VIDAL

Propietari Restaurant Juquim

El restaurant fa cinc anys que va incorporar la traducció en jueu de la carta, que a més, té detallats els ingredients que porta cada plat, ja que hi ha molts jueus vegetarians i els ultraortodoxos no mengen porc. Posar aquestes facilitats els ha suposat un augment considerable de la clientela.

JAUME VIDAL

Propietari Restaurant Juquim

En la carta escrita en jueu, també s’hi pot trobar dos vins i un cava de la Kosher Federation, que són els vins i caves segellats pel rabí.

Aquesta afluència al parc durant els darrers quinze dies de setembre es deu a la festivitat del Sukkot a Israel, que rememora el recorregut del poble jueu pel desert, però també al gran interès que tenen els israelians en un parc nacional que està molt poc manipulat i els ofereix un paisatge molt diferent.

És un turisme bàsicament familiar, tot i que també arriben grups organitzats per agències, i solen pernoctar uns quants dies a la zona del parc. Valoren molt els productes autòctons del territori com l’escudella, els bolets i fins i tot la carn de poltre.

Ossera és conegut com el poble dels artesans ja que des de fa molts anys hi ha productors artesans formatgers, de melmelades i confitures, un herbolari, un escultor i un pintor.

Des de l’ajuntament de la Vansa i Fórnols, amb la col·laboració del Centre de Desenvolupament Rural de Catalunya, el Cedricat, es va dissenyar aquest projecte per presentar-lo al programa Viure al Poble.

L’Espai Artesà d’Ossera es construirà a l’entrada del poble, al solar municipal on fins fa un any hi havia l’edifici de l’antiga escola, i s’aprofitarà per condicionar un aparcament.

TALL PEP CAMPS, ALCALDE DE LA VANSA I FÓRNOLS

L’Espai Artesà d’Ossera inclou un programa d’activitats de descoberta de l’artesania amb tallers pràctics; un itinerari pels obradors artesanals d’Ossera; una ruta botànica i un punt d’exposició artesanal.

El projecte costa un milió d’euros i el programa Viure al Poble en finança la meitat. L’ajuntament ja sap d’on traurà el mig milió d’euros restant. El centre estarà construït en tres anys.

TALL PEP CAMPS, ALCALDE DE LA VANSA I FÓRNOLS

El programa Viure al Poble 2010 finança 28 projectes, tres dels quals són del Pirineu. A més del d’Ossera, també subvencionarà el projecte Arsèguel: terra de bandolers i i la millora de l’accessibilitat i els equipaments al poble de Martinet.

NÚRIA BONETA

Lo Camp

En la visita al centre “Lo Camp”, els representants dels Casals han estat acompanyat per Josep Ardanuy, coordinador territorial del departament de Governació a l’Alt Pirineu i Aran, ja que aquest departament s’encarrega de gestionar els Casals de Gent Gran de la Generalitat.

JOSEP ARDANUY

Coordinador territorial de Governació a l’Alt Pirineu i Aran

Durant l’exhibició, els assistents van poder veure els beneficis que aporten tan a nivell físic com emocional i perceptiu-motriu. De moment, sembla que les juntes dels casals veuen amb bons ulls l’incorporació de l’equinoteràpia al programa d’activitats que realitzen al llarg de l’any, que compta amb més de 20 propostes i prop de 2000 usuaris entre els tres casals.

DECLA ROSALIA IVARS

Presidenta del Casal de la Gent Gran de Sort

VICENÇ DÍEZ

President del Casal de la Gent Gran de Tremp

El centre d’equitació Lo Camp es va obrir l’any 2008 i des de llavors que es dedica a la teràpia amb cavalls, sobretot amb nens i persones a partir dels 60 anys; es creu que el tracte amb els cavalls ajuda a millorar l’autoestima, la confiança en un mateix i la concentració.

TALL JULIO QUÍLEZ, DCTR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT URGELL

La documentació arriba al moll de càrrega i es trasllada a la sala de recepció, on s’organitza, es comprova el seu estat i si pateix una greu infecció es porta a la sala de desinfecció. En aquest espai hermètic s’injecten gasos que desinfecten la documentació i la deixen a punt per ser classificada i arxivada.

A l’àrea de classificació hi ha dos espais: les taules per identificar, organitzar, classificar i encapsar; i la zona de digitalització i informatització. La tasca no és senzilla ja que molta de la documentació de més de 30 anys està escrita a mà.

A la sala climatitzada de dipòsit, els documents s’emmagatzemen amb una temperatura d’entre 18 i 25 graus. El material de la sala és ignífug, és a dir, que evita la propagació del foc en cas d’incendi i protegeix la documentació.

En tot l’arxiu, hi ha sis sales de dipòsit: dues a baix, ja preparades per guardar els papers; i quatre a dalt preparades per equipar-les quan faci falta. En total, hi ha capacitat per a 9 km lineals de documentació!

A la primera planta de l’arxiu també hi ha sales per guardar documents en tot tipus de suports i formats: la sala de suports especials, per a fotografies, documents digitals; i la de grans formats, com els pergamins, que no caben en capses.

L’Arxiu Comarcal està dissenyat per protegir tota la documentació: ventilació; climatització; baixa intensitat lumínica…

Tot el procés d’un document a l’interior de l’arxiu el resumeix l’arxiver municipal de la Seu d’Urgell, Lluís Obiols.

TALL LLUÍS OBIOLS, ARXIVER MUNICIPAL DE LA SEU D’URGELL

La documentació de l’arxiu de la Seu és molt extensa: hi ha més de 6.000 capses. Hi ha actes municipals des del 1433 fins a l’actualitat. També hi ha d’altres tipus de documents i el més antic, el testament del bisbe Ermengol, que data de 1035. El paper antic, com el de pergamí o el de drap, es conserva molt millor.

L’arxiu municipal de la Seu s’ha traslladat a l’Arxiu Comarcal perquè l’equipament ha estat possible gràcies a tres institucions: el departament de Cultura de la Generalitat; el Consell Comarcal de l’Alt Urgell i l’ajuntament de la Seu d’Urgell.

Els fons de l’arxiu s’ampliaran amb els dels ajuntaments de la comarca que hi traslladaran la seva documentació. De moment, el consistori de Cava ja hi ha portat tot el seu arxiu.

A més, qualsevol particular pot portar documentació d’interès que tingui a casa i que vulgui conservar en unes condicions òptimes. El lliurament del material no implica la seva pèrdua, ja que se signa un conveni mitjançant el qual s’estableix que els documents es poden recuperar.

La direcció de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell vol que l’equipament sigui obert a tothom i que les instal·lacions s’usin per a celebrar-hi jornades, conferències o d’altres activitats. L’Arxiu és obert a la consulta ciutadana.

Des de la instal·lació cultural es demanen col·laboradors que, voluntàriament, participin en els tasques de l’Arxiu Comarcal.

TALL JULIO QUÍLEZ, DCTR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT URGELL

JOSEP POUS, alcalde de Llívia

Entre les candidatures que opten a desenvolupar el procés de museïtzació hi ha importants companyies audiovisuals d’àmbit estatal. Segons ha explicat l’alcalde de Llívia, tots els projectes que s’han presentat són de gran qualitat.

JOSEP POUS, alcalde de Llívia

El museu disposa d’elements de l’antiga farmàcia, datats del segle XVI, i porta tancat quatre anys. L’espai del museu, a més, es reubicarà i s’instal·larà als baixos de l’ajuntament.

Aquest primers treballs són els més urgents i afectaran primer el carrer de Sant Joan Baptista de La Salle; segon, el carrer Mare Janer amb l’avinguda del Salòria; una tercera actuació serà al carrer Bisbe Guitart entre el carrer de Lluís de Sabater; la adrrera actuació abastarà la plaça de Catalunya i el Passeig de Joan Brudieu, a l’interior de Segla del Molí i Joaquim Viola.

La segona fase de millores a la xarxa clavegueram superarà els 400.000 euros i tenen un termini d’execució de 10 mesos. L’actuació comprendrà el carrer de Perafita, la xarxa general del barri de Sant Pere, el Camí de Sant Isidre, l’avinguda de Pau Claris, el carrer Josep de Zulueta i el carrer Mare Janer.

TALL JESÚS FIERRO, CONSELLER DELEGAT D’HIULS

Les actuacions les marca el Pla director de la xarxa de clavegueram de la Seu d’Urgell, redactat l’any 2007, que inclou les millores a realitzar a la xarxa de clavegueram.

HiULS també ha adjudicat les obres d’arranjament del camí de la captació de l’aigua potable del riu de Bescaran per a la xarxa municipal de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell.

L’ajuntament de Tremp ha aprovat per unanimitat aquest dijous, en ple extraordinari, el Pla Local d’Equipaments Culturals.

El gruix central del Pla està basat en l’espai escènic polivalent que s’està construint a Tremp i que substituirà l’antic teatre de La Lira. Aquesta obra està inclosa dins del Pla d’equipaments culturals de Catalunya. Actualment es troba en la segona fase d’execució, però la regidora de Cultura, Sílvia Romero, ha anunciat l’imminent inici de la tercera i darrera fase de les obres. El cost total de l’equipament és d’uns cinc milions d’euros però l’edifici inclourà l’Escola Municipal de Música, el cinema, el teatre i servirà de revulsiu d’altres entitats d’arts escèniques.

SÍLVIA ROMERO

Regidora de Cultura de Tremp

El Pla d’Equipaments Culturals de Tremp ha comptat amb la participació ciutadana, ja que s’han realitzat enquestes als usuaris de les diferents infraestructures culturals per conèixer la vida i oferta cultural del poble. A partir d’aquí s’ha fet un anàlisi de la gestió, on ha aparegut com a punt feble el teixit associatiu.

L’estudi s’ha realitzat durant tot l’any 2009 i al febrer del 2010 es va presentar al departament de Cultura de la Generalitat, on ha estat aprovat. Finalment, aquest dijous, el Pla ha rebut el vist-i-plau de tots els regidors de l’ajuntament, però s’ha recordat que no és un projecte tancat sinó un punt de partida des d’on començar a treballar.

SÍLVIA ROMERO

Regidora de Cultura de Tremp

Tot i haver estat aprovat per unanimitat, els regidors d’Esquerra Republicana, han volgut fer algunes esmenes al projecte, ja que han trobat a faltar alguns punts que creuen de vital importància.

MARIA PILAR CASES

Regidora d’ERC a Tremp

També s’ha demanat incloure un inventari de tot el què hi ha en aquest moment als equipaments, ja sigui material o el personal que hi treballa.

L’alcade, Víctor Orrit, ha pres nota de les esmenes i ha comentat que el projecte és una guia de treball, una primera aproximació per dissenyar què es vol, de manera que a mesura que es comenci a treballar s’incorporaran tots els punts que els regidors creguin que s’han d’incloure.

La iniciativa d’aconseguir una còpia és del Centre d’Estudis Sant Sadurní de Tavèrnoles-Anserall. L’entitat es va constituir fa poc menys d’un any amb l’objectiu d’estudiar i defensar el que queda de Sant Serni. El centre d’estudis té el permís del Bisbat i del MNAC per aconseguir la còpia del baldaquí i també del frontal de l’altar, d’autor anònim de la segona meitat del segle XII. El que falta ara és trobar el finançament.

TALL JOSEP-MARIA NOGUÉS, PRES. CENTRE D’ESTUDIS SANT SADURNÍ DE TAVÈRNOLES-ANSERALL

Sant Serni o Sant Sadurní de Tavèrnoles és una abadia benedictina els orígens de la qual es remunten al segle VIII. Va ser clausurada el 1592. En el seu moment de màxim esplendor, al segle XI, les possessions del monestir s’estenien des del Berguedà fins a Andorra, passant pel Pallars Jussà i la Cerdanya, i fins i tot, tenia possessions a Castella i a Aragó.

L’any 1040 es va consagrar l’església en honor a la Verge i dels sants Miquel i Sadurní. L’esplendor de Sant Serni va durar fins al segle XIII. El seu últim abat, Onofre Ferrer, va morir el 1584.

Tot i que el monestir va seguir en actiu sense abat, amb dos monjos, finalment va ser secularitzat i tancat per l’ordre del papa Climent VIII el 1592.

De la primera època del monestir només queda la gran capçalera de l’església amb l’absis orientat cap a l’oest. Se sap que constava de tres naus. Del claustre, del qual no en queda cap vestigi, es deia que era el bessó del de la Catedral de la Seu.

Alguns capitells són als Estats Units ja que van ser venuts a un col·leccionista privat. Al Museu Nacional d’Art de Catalunya s’hi conserven capitells, el baldaquí i un frontal de l’altar del segle XII.

Del monestir se’n va fer una restauració parcial l’any 1971. El centre d’estudis lamenta l’estat de conservació de la joia romànica.

TALL JOSEP-MARIA NOGUÉS, PRES. CENTRE D’ESTUDIS SANT SADURNÍ DE TAVÈRNOLES-ANSERALL

Una altra de les tasques pendents del Centre d’Estudis Sant Sadurní de Tavèrnoles-Anserall és l’edició del llibre Els benedictins a Tavèrnoles-Anserall, però per publicar-lo també falta finançament.

TALL JOSEP-MARIA NOGUÉS, PRES. CENTRE D’ESTUDIS SANT SADURNÍ DE TAVÈRNOLES-ANSERALL

Els veïns i amants d’Anserall estan engrescats amb el projecte del Centre d’Estudis del monestir. Una de les fites que volen aconseguir, entre moltes d’altres, és fixar el 17 de gener com la Diada del Monestir.

COSME RUAIX, alcalde d’Alp

Els mundials d’Snowboard se celebraran del 15 al 23 de gener. La cerimònia d’inauguració es durà a terme a Barcelona i constarà d’una espectacular prova de salts. Després, la resta d’activitats es realitzaran exclusivament a les instal·lacions de La Molina. Per a aquesta cita s’ha millorat la producció de neu a la zona dels Alabaus, on hi ha el Superpipe i el principal Snowpark de l’estació, i on es farà també l’Snowboard cros. D’altra banda, des de l’estació han remarcat que en la darrera dècada s’ha invertit també en l’àrea de Cap de Comella, on s’hi ha instal·lat el nou telecadira de sis places, i que acollirà les proves de paral·lel.

El treball s’ha presentat aquest dijous en una jornada específica celebrada a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell.

TALL MONTSERRAT CARBONELL, TÈCNICA DE DESENVOLUPAMENT RURAL DE CEDRICAT

Ara, amb la diagnosi a la mà, és el sector qui s’ha d’interessar per promoure i millorar les fires i els mercats pirinencs. Una de les conclusions és que fa falta l’organització d’un intercanvi d’experiències, la creació d’un grup de treball mixt i una xarxa de fires, entre d’altres propostes.

La direcció de l’Idapa està disposat a treballar-hi si el sector ho vol.

TALL ARCADI CASTILLÓ, DIRECTOR DE L’IDAPA

La diagnosi ha constatat que, actualment, al Pirineu, hi ha 63 fires i 26 mercats i que s’han comptabilitzat 26 fires desaparegudes.

Per comarques, al Pallars Sobirà s’hi concentren la meitat de les fires artesanes; al Pallars Jussà la meitat de les fires són monogràfiques, amb temàtiques com els bolets, el codony o l’art; a la Val d’Aran destaquen les fires multisectorials; i les tres úniques fires exclusivament ramaderes són les de Primavera, a la Seu d’Urgell i a Puigcerdà, i la de la Pobleta de Bellvei.

Les fires de més llarga tradició, que s’organitzen des de fa més de 25 anys, es concentrem al Pallars Jussà i a la Cerdanya.

Pel que fa als mercats, la majoria són de dimensions reduïdes amb una mitjana de 20 parades. En la diagnosi també s’ha constatat que cada vegada s’hi ofereixen menys productes de la terra, és a dir, dels pagesos que venen els seus excedents.

TALL MONTSERRAT CARBONELL, TÈCNICA DE DESENVOLUPAMENT RURAL DE CEDRICAT

Pel que fa a les fires perdudes recentment, destaquen la ramadera de Llívia; la d’Art de Bellver de Cerdanya; la d’Artesania Alimentària de Vielha; la de l’Arbre i el Pessebre de Salàs de Pallars i la Firapam de Tremp.

En canvi, les fires recuperades en els darrers anys han estat la de Barruera; la de Pont de Suert; la de Bestiar de Peu Rodó de Salàs de Pallars; la de Bestiar de Les i la de Primaversa i l’Ovella aranesa de Les.

JOAN SALA

Director general de Gran Pallars

Espot Esquí fa tres anys que es gestiona des de Gran Pallars, juntament amb Port-Ainé, i la col·locació d’aquest remuntador que substituirà els teleesquís Bosc I i Bosc 2, ha suposat una inversió de 4 milions d’euros.

Aquesta inversió forma part del pla de modernització de l’estació d’esquí d’Espot, on també s’han dut a terme altres actuacions com el soterrament de les línies elèctriques com a adequació ambiental i s’ha refet la zona de serveis.

Tant en l’estació d’Espot com en la de Port Ainé s’ha ampliat la xarxa de neu artificial fins a cobrir el 80% de les pistes, de manera que amb 40 hores de fred ja es podran obrir les estacions amb una mitjana de 37 cm de neu. En total, aquest any, s’han destinat uns 9 milions d’euros a millorar les infraestructures d’Espot i Port Ainé.

El Govern de la Generalitat ha invertit en l’adequació d’aquestes dues estacions 21 milions d’euros en els darrers sis anys, des de l’aprovació del pla d’estacions de muntanya, per incentivar l’economia de la zona.

VÍCTOR ORRIT

Delegat del Govern de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran

Diversos accionistes de Gran Pallars han supervisat els treballs de muntatge del nou remuntador que permetrà arribar a la cota més alta de l’estació a totes les categories d’esquiadors i representarà un salt qualitatiu per l’estació i la comarca.

JOSEP CERVÓS

President de Gran Pallars

L’estació d’esquí d’Espot ha estat elegida per acollir al 2013 la copa del món de Telemarc. Modalitat amb possibilitat de ser olímpica de cara als propers Jocs.

Els treballs els executarà la UTE Construccions Orgèl·lia i Transports i Excavacions Meya. El termini d’execució previst és de sis mesos. El pressupost és d’uns 400.000 euros.

L’espai a urbanitzar té una superfície de més de 5.000 m2, dels quals uns 3.000 m2 tenen un ús públic. L’ajuntament ha fet un nou replantejament del projecte per urbanitzar el nou espai públic i zona verda ja que en el primer concurs públic convocat l’any 2007 per licitar les obres va quedar desert.

TALL JESÚS FIERRO, REGIDOR D’URBANISME DE LA SEU

El projecte d’urbanització del Camp del Codina unificarà la plaça a través del porxo d’un dels edificis que dóna al carrer de l’Orri i al carrer Mare Janer, o bé per la part central a través del mateix edifici.

També es construirà un vial per al trànsit rodat en direcció nord-sud, el disseny del qual respectarà la continuïtat del carrer Comtat d’Urgell. A més, s’hi podrà circular a peu.

A la zona central de l’espai públic, en paral·lel al vial i separat per zones verdes, hi haurà un passeig per a vianants que travessarà la plaça de nord a sud, amb una amplada de prop de 9 metres i una llargada de 90 metres. El passeig es dividirà en dues parts: una nord amb accés des del carrer de l’Orri i una zona sud amb accés des del carrer Mare Janer.

RAINER BRUSIS, director tècnic marca Pirineus

Tot i que les accions concretes que s’hauran de dur a terme en el futur encara s’han de consensuar, un dels punts més importants serà involucrar tot el territori. Així doncs, la nova secretaria tècnica treballarà per fer comprendre als empresaris de tot el Pirineu que han de treballar plegats per un objectiu comú: atreure més visitants.

La trobada que s’ha fet avui al Consell Comarcal de Cerdanya és la quarta que realitza la nova secretaria tècnica per diferents indrets dels Pirineus. A banda de presentar-se davant els empresaris de la zona, els nous promotors també han volgut escoltar les seves propostes. A més, els han fet emplenar una enquesta, per conèixer quins sectors turístics creuen que caldria potenciar als Pirineus.

Les vacunes també estan pensades per a les persones menors de 60 anys que pateixen malalties cròniques com la diabetis, problemes cardiovasculars, malalties pulmonars cròniques i obesitat mòrbida. També hi ha alguns col·lectius de risc a qui se’ls recomana la vacunació.

TALL JOSÉ MARÍA PALACÍN, DIRECTOR CAP DE LA SEU

Durant la campanya es calcula que es vacunaran unes 3.500 persones. Hi ha dos tipus de vacunes: per als majors i per als menors de 65 anys.

El servei també organitza desplaçaments a domicili per vacunar aquelles persones que no poden sortir de casa.

TALL MERCÈ TORRES, ADJUNTA INFERMERIA CAP DE LA SEU

A més de la vacunació al CAP de la Seu, els serveis d’infermeria també es desplaçaran pels municipis de l’Alt Urgell perquè la campanya de vacunació arribi arreu. El primer desplaçament és aquest dijous a Castellciutat.

Fins al 4 de novembre, la vacunació contra al grip se subministrarà a tots aquells qui ho demanin.

El regidor d’urbanisme i el conseller delegat de la Societat Habitatge i Urbanisme, Jesús Fierro, ha remarcat que els pisos de preu concertat estan dirigits a les persones que tenen dificultats per accedir al mercat immobiliari lliure però que superen els llindars per optar als habitatges en règim de protecció oficial general.

TALL JESÚS FIERRO, CONSELLER DELEGAT D’HIULS

Tot i que aquest dilluns ha estat l’acte formal de col·locació de la primera pedra del bloc, les màquines ja fa 10 dies que remouen la terra. El termini d’execució previst de l’obra és de 21 mesos. Els 45 habitatges són d’entre 60 i 90 metres quadrats, de dues, tres i quatre habitacions i n’hi ha dos d’adaptats a la planta baixa. El preu dels pisos va entre els 117.000 i els 167.000 euros.

El conseller delegat de la societat promotora de la construcció, Promoció i Habitatge Valira, Víctor Pintos, ha subratllat que els pisos seran de qualitat.

TALL VÍCTOR PINTOS, CONSELLER DELEGAT PROMOCIÓ I HABITATGE VALIRA

L’alcalde urgellenc, Albert Batalla, ha destacat que en aquesta legislatura l’ajuntament ha fet una gran aposta per l’habitatge públic. La parcel·la amb els pisos de preu concertat és la primera que es construirà a l’Horta del Valira, però l’Incasòl també hi construirà 122 habitatges públics de lloguer i de compra.

TALL ALBERT BATALLA, ALCALDE DE LA SEU

El portaveu del grup socialista a l’ajuntament urgellenc, Òscar Ordeig, s’ha felicitat per la col·locació de la primera pedra d’aquest pisos. No obstant això, ha lamentat que l’equip de govern no hagi acceptat assumir la direcció de l’obra per controlar tot el procés.

TALL ÒSCAR ORDEIG, PORTAVEU DE PSC-PROGRÉS

L’edifici a l’Horta del Valira s’emmarca dins del Pla Estatal d’Habitatge i Rehabilitació 2009-2012. Fa un any, l’alcalde de la Seu, la ministra d’Habitatge, Beatriz Corredor, i el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, van signar un acord per urbanitzar el sector.

XAVIER PORTA, alcalde de Bellver

La reforma de la cruïlla de Corcs, on hi conflueixen l’Eix Pirinenc i la carretera d’accés al Túnel del Cadí, preveu la construcció d’una rotonda a peu pla. En un primer moment, el Ministeri volia construir-hi un viaducte elevat, però l’ajuntament s’hi oposava, degut al fort impacte visual que hagués suposat. Finalment, el consistori ha aconseguit el seu objectiu i ara només espera que comencin les obres.

La reforma de la cruïlla de Corcs ha estat llargament reivindicada, tant pels veïns de Bellver com pels de tot Cerdanya, degut als nombrosos accidents, algun d’ells mortals, que s’hi han produït els últims anys. El detonant es va produir la Setmana Santa passada, quan hi va morir un veí de Bellver i 800 persones es van manifestar per reclamar la supressió de l’actual encreuament i la construcció d’una rotonda.