TALL MOSSÈN BENIGNE MARQUÈS, COORDINADOR DEL LLIBRE

Alhora, s’hi explica els fonts documentals i hagiogràfiques medievals de la vida i miracles del sant, s’hi fa una descripció de la seva urna d’argent, a més d’un repàs del funcionament de la seva confraria i la situació de la capella al Prat del Segre, a la Seu d’Urgell. L’obra també parla abastament del culte al sant i les rogatives per obtenir pluja. Per últim, ofereix un repàs literari sobre allò que s’ha escrit i fet parlant d’ell i de la seva figura, inclòs el conegut Retaule de Sant Ermengol, d’Esteve Albert i Corp.

El llibre de Sant Ermengol, conte unes tres-centes pàgines, el seu preu és de 20 euros i es pot adquirir al Bisbat d’Urgell.

VÍCTOR ORRIT

Vicepersident segon de l’IDAPA

Durant la reunió s’ha repassat i valorat les diverses feines que es duen a terme des de l’organisme.

AGUSTÍ LÓPEZ

Vicepresident primer de l’IDAPA

En l’àmbit cultural també es promouen itineraris literaris.

D’altra banda, Agustí López creu convenient fer un canvi qualitatiu pel que fa a la gestió, ja que la feina de l’Institut abraça també el terreny supracomarcal. Un dels temes que s’han portat a debat ha estat la problemàtica dels taxis del Pirineu que no poden recollir clients a l’estació de l’AVE de Lleida.

De totes maneres, els membres del Consell han destacat que l’Institut marxa a bon ritme i amb possibilitats de creixement.

La Xarxa de Centres Rurals de Teletreball pretén generar ocupació a zones amb un alt grau de despoblació aprofitant l’extensió de les telecomunicacions i la societat de la informació. D’aquesta manera el departament de Governació i Administracions Públiques va gestionar l’establiment de centres als nuclis d’Isona, Salàs de Pallars, Guàrdia de Tremp i la Pobleta de Bellveí.

JOSEP ARDANUY

Coordinador territorial de Governació a l’Alt Pirineu i Aran

El projecte és una iniciativa de la Fundació Etnodiversitat vinculada a l’empresa Indra i es tracta de digitalitzar documentació pública.

Oriol Pons, responsable dels centres del Pallars Jussà, ha explicat que aquestes delegacions s’encarreguen de la gravació dels documents. Actualment hi ha setze persones treballant i han de fer sis hores al dia però tenen un horari flexible que poden combinar amb altres dedicacions.

JUDITH SANMARTÍ, regidora d’ERC a Alp

Judith Sanmartí ha assegurat que el POUM que es volia aprovar permetria legalitzar algunes irregularitats comeses en el passat a la zona de La Molina. Així doncs, ha afegit que la seva intenció és que si un hotel es va construir ocupant terreny no urbanitzable, ara ho compensi. Segons Sanmartí, l’actual POUM pretén passar pàgina i no demanar compensacions per les irregularitats comeses en el passat.

Per la seva banda, l’alcalde d’Alp, considera que el POUM es pot aprovar, ja que la majoria d’al·legacions presentades no són tant greus com per paralitzar-lo. És per això que ara han deixat el pla sobre la taula i treballaran fins el final per arribar a un acord amb la resta de grups del consistori. Ruaix ha destacat la importància d’aprovar-lo.

COSME RUAIX, alcalde d’Alp

Per la seva banda, la plataforma ciutadana Salvem La Molina, s’ha mostrat satisfeta per aquesta paralització. Han celebrat que el fet de presentar 12 alegacions i vuit denuncies contra el pla hagi fet recapacitar alguns membres del consistori.

VÍCTOR GARCIA, president Salvem La Molina

Una d’aquestes denúncies s’ha tirat endavant per la via penal. Salvem La Molina ha denunciat que el POUM preveu requalificar una zona forestal en zona d’equipaments per fer-hi un camp de futbol, i també en zona urbanitzable per fer-hi vivendes. L’equip de govern sempre ha defensat que no volen ampliar la zona urbanitzable de La Molina, sinó concentrar-la al voltant de carrers i carreteres. Ara, però, el POUM quedarà bloquejat fins que no es resolguin les al·legacions i la denúncia presentada. L’equip de govern tem que calgui tornar a començar de nou si el 28 de novembre, la Generalitat canvia de mans.

TALL ÒSCAR ORDEIG, PORTAVEU DEL PSC-PROGRÉS

Ordeig s’ha mostrat convençut que l’equip de govern hi donarà suport i ha afegit que el que cal ara es trobar les aliances per redactar aquest projecte i poder-lo presentar amb garanties, ja que la declaració pot ser beneficiosa per la ciutat. A més ha apuntat que la declaració podria ser un fet d’aquí 5 o 6 anys

Des de l’any 1972, la UNESCO, a través de la “Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural”, promou un Pla de Protecció dels Béns Culturals i Naturals del món. El Comitè del Patrimoni Mundial de la UNESCO és qui decideix la inserció de béns naturals o culturals a la Llista del Patrimoni Mundial i exigeix complir una sèrie de requisits per a que un bé sigui considerat de valor universal excepcional.

El grup municipal del PSC-Progrés, proposarà al proper ple de l’Ajuntament de la Seu que s’inicin els tràmits perquè la catedral de Santa Maria Sigui declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO.

MAITE MARTÍ, directora comercial

L’estació també té previst ampliar el nombre de pistes del sector de la Pia i fer-hi un remuntador més. Tot i això, les obres no començaran fins a finals d’aquesta temporada, i podrien estar a punt de cara a la temporada que ve. Tot plegat, permetrà descongestionar encara més el sector de Pla de Masella, ja que el públic tindrà encara més al·licients per accedir a l’estació a través d’aquest nou sector. D’altra banda, Masella també ha millorat la senyalització de les pistes i s’ha centrat en el públic familiar.

També de cara a aquesta temporada, l’estació ha remodelat l’Snowpark de la Pleta, amb la construcció del nou telecorda Freestyle, que facilitarà l’accés als mòduls i salts de la part baixa d’aquest sector. A més, aquest telecorda també permetrà un accés directe al telecadira Jumbo Tosa des de la Pleta.

MARTA VIVER, portaveu La Molina

Pel que fa a les obres del telecabina, aquestes també es troben en la primera fase. Un cop acabades, accedir a la Tossa d’Alp serà molt més fàcil, i això també pot ser un revulsiu turístic a l’estiu.

Tot i que aquestes són les obres més destacades a llarg termini, La Molina presenta algunes novetats de cara a aquesta mateixa temporada. Així doncs, l’estació ha millorat el sistema de producció de neu artificial, ha ampliat el llac de Pretagra, ha renovat alguns canons de neu i ha instal·lat nous paravents a les pistes, a banda d’implantar el forfait electrònic.

El responsable de la gossera, Ernest Belchi, ha explicat que el volum d’adopcions és d’una dotzena de mitjana mensual i que encara hauria de ser superior. Actualment, en cada gàbia hi conviu més d’un gos, fet que segons Belchi és bo perquè l’animal aprengui a ser social amb els altres.

La crisi, tot i que involuntàriament ha portat alguns gossos al Refugi Supracomarcal, ja que moltes famílies han hagut de deixar la seva vivenda i no s’han pogut emportar l’animal. Tot i això l’actual gossera està patint una aplicació per poder acollir més animals.

TALL ENREST BELCI, RESPONSABLE DEL REFUGI SUPRACORMACAL

L’ampliació però encara trigarà un temps a acabar-se, ja que de moment s’han fet els treballs d’aplanament del terreny i s’han començat a construir les gàbies. El que passa és que mancarà un altre treballador més dels quatre que actualment hi treballen.

Per altra banda, ara que s’acosten les festes de Nadal des de la gossera s’ha fet una crida perquè abans de comprar un cadell, la gent pensi en adoptar un gos, a més de tenir present tot el que comporta tenir un animal de companyia.

De gossos n’hi ha de totes les races i estan esperant una família per donar-los-hi els seu efecte.

TALL CLÀUDIA, VEÏNA

L’avís del foc s’ha rebut quan passaven tres minuts d’un quart de vuit del matí. Malgrat que la façana posterior de l’edifici, que dóna al Passatge dels Verns, ha quedat fumada, no s’han hagut de lamentar danys estructurals a l’edifici.

La xifra l’han confirmat el tinent coronel de la Comandància de la Guàrdia Civil, Pedro Rodríguez, i el subdelegat del govern a Lleida, José Ángel Flores, en l’acte de presentació dels 63 nous guàrdies civils que s’incorporen a la Companyia de la Seu d’Urgell.

TALL PEDRO RODRÍGUEZ, TINENT CORONEL DE LA COMANDÀNCIA GUÀRIDA CIVIL

TALL JOSÉ ÁNGEL FLORES, SUBDELEGAT DEL GOVERN A LLEIDA

També en el que portem d’any, els agents han comissat 240.000 paquets de tabac de contraban, valorats en 815.000 euros, s’han detingut 15 persones i s’han detectat 162 infractors. El contraban de tabac continua amb el degoteig constant i la xifra és similar a la de l’any passat.

La vigilància fiscal és la principal tasca dels agents destinats a la companyia de la Seu. Els 63 nous agents s’incorporen a la comandància urgellenca per cobrir les vacants. Prèviament han fet un any de pràctiques en altres Comandàncies del territori nacional. La majoria dels agents s’incorporen als serveis de fiscal del recinte duaner de La Farga i a la caserna de La Seu d’Urgell.

La Companyia de La Seu d’Urgell la integren la duana de la Farga de Moles, i les casernes de La Seu d’Urgell, Vielha, Sort, Tremp, Solsona, Bòssost i Pobla de Segur.

Però l’acte central ha estat el lliurament de medalles i diplomes a aquelles persones de la comarca que aquest any celebren el vuitanta-cinquè aniversari. Hi ha hagut un total de trenta guardonats.

La festa s’organitza des del departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat però amb la col·laboració l’Associació de Gent Gran de l’Alta Ribagorça.

JOSEFINA RIBÉ

Presidenta de l’Associació de Gent Gran de l’Alta Ribagorça

La presidenta l’Associació de la Gent Gran de l’Alta Ribagorça ha aprofitat l’ocasió per demanar una seu pel Casal, ja que estaven ubicats a la Residència de Gent Gran però després de les obres de reforma de la residència s’han quedat sense seu i, de moment, utilitzen les instal·lacions del Club Sant Jordi de Caixa Catalunya per realitzar les seves activitats.

Un cop finalitzada l’entrega de guardons, tots els assistents han estat convidats a un berenar.

Cada any també celebren un dinar de germanor en una localitat diferent de la comarca.

JORDI AUSÀS, conseller de Governació

COSME RUAIX, alcalde d’Alp

La construcció d’aquestes dues torres s’emmarca dins el pla Catalunya connecta, impulsat per Governació, que preveu el desplegament de la banda ampla, la telefonia mòbil i la TDT a tot el territori català.

En aquest cas concret, la instal·lació de les dues torres i de quatre nous equips de telefonia mòbil i banda ampla era necessària per donar cobertura a les nombroses zones fosques que hi havia, tant a les pistes de la Molina com al municipi d’Alp i a alguna de les seves carreteres.

ESTEVE RIBERA, responsable Planificació Catalunya Connecta

El conseller Ausàs ha aprofitat aquesta visita per recordar que només a Cerdanya, Governació hi ha dut a terme 31 actuacions, amb un cost total de 2 milions i mig d’euros, per tal millorar-ne la cobertura.

La Mancomunitat sud admet que deu moltes factures. El president de l’ens, Antoni Vilaginès, ha afirmat que no han pagat la taxa perquè la consideren abusiva. A més, Vilaginès ha explicat que els ajuntaments estan buscant com pagar el deute pendent.

TALL ANTONI VILAGINÈS, PRESID. MANCOMUNITAT RESIDUS ALT URGELL MERIDIONAL

Els municipis del sud han demanat una assemblea extraordinària de la societat AUGEMA, Alt Urgell Gestió del Medi Ambient, perquè assumeixi la gestió conjunta dels residus de la comarca. També han buscat assessorament legal per saber si se’ls pot impedir l’entrada a l’abocador comarcal.

Fa quatre anys, les dues mancomunitats de residus, el Consell Comarcal de l’Alt Urgell i l’Agència de Residus de Catalunya van signar un conveni que estableix que AUGEMA assumirà la gestió conjunta dels residus.

No obstant, per a que es faci efectiva la unió, hi ha un període de transició, tal com estableix el conveni que va del 2006 al 2015. Primer, cal que totes les infraestructures relacionades amb el tractament de residus estiguin acabades, com la planta de la fracció resta, i això encara no es compleix.

Segon, que l’índex de recollida selectiva de les dues mancomunitats, és a dir, de reciclatge, estigui equilibrat. L’Alt Urgell Sud separa tots els residus, fracció orgànica inclosa, des del 2010, i el balanç no es podrà fer fins al 2011, segons ha explicat el president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell i del Consorci Augema.

TALL JESÚS FIERRO, PRESIDENT CCAU I CONSORCI AUGEMA

Fierro ha reiterat que es compleix amb rigor el conveni acordat l’any 2006 i ha lamentat que la Mancomunitat Sud hagi expressat el seu malestar a través dels mitjans de comunicació. Fierro vol una reunió amb els alcaldes del sud de la comarca per tractar la qüestió.

Sobre el pagament de la taxa, la Mancomunitat d’Escombraries de l’Urgellet ha recordat que la Mancomunitat Meridional porta les escombraries a l’abocador de Montferrer i Castellbò però que no paga les factures tot i que se li han obert diversos expedients. En total, deu uns 195.000 euros.

La Mancomunitat de l’Urgellet ha explicat que el preu de la taxa d’entrada a l’abocador es va acordar en el conveni del 2006 i que s’ha revisat anualment.

TALL JORDI CALVET, PRESID. MANCOMUNITAT D’ESCOMBRARIES DE L’URGELLET

El darrer expedient que la Mancomunitat de l’Urgellet ha obert a la de l’Alt Urgell Sud l’informa que la taxa d’entrada d’escombraries a l’abocador s’haurà de pagar per endavant. L’expedient ara està aturat perquè hi ha un termini de 10 dies per respondre. El termini s’acaba a mitjans de la setmana que ve.

Aquestes obres formen part de l’actuació que fa el DAR per millorar les infraestructures viàries rurals i facilitar l’accés dels veïns a les explotacions agràries.

JOAQUIM LLENA

Conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural

Al municipi de Torre de Capdella s’han fet obres a tres camins que donen accés als pobles d’Estavill, Castell-Estaó i Antist. En total s’han reformat uns 8 kilòmetres i mig de carretera, que són els trams que quedaven per asfaltar al municipi.

JOSEP DALMAU

Alcalde de Torre de Capdella

L’empresa pública Regsa ha estat l’encarregada de les obres d’aquesta segona fase, dutes a terme per Miquel Rius Construccions. En una primera fase es van pavimentar els camins que arriben a Astell, Oveix i Aguiró.

El projecte forma part del Programa de Desenvolupament Rural, que pretén revitalitzar i cohesionar el territori en les zones de muntanya per dimanitzar-ne l’economia i evitar una despoblació.

MARINA GELI, consellera de Salut

D’altra banda, Geli també s’ha referit al malestar expressat per l’alcalde de Puigcerdà, Joan Planella, que fa uns dies va assegurar que Salut havia menystingut reiteradament l’ajuntament de la Vila, en tot el procés de construcció de l’hospital.

Planella assegurava que la gota que havia fet vessar el got havia estat l’arbitrarietat amb què es concedien visites d’obra i les dificultats que tenia l’ajuntament de Puigcerdà per poder-ne fer. Geli ha insistit que mai s’ha volgut marginar cap ajuntament, sinó tot el contrari.

MARINA GELI, consellera de Salut

Planella, per cert, no ha assistit a la visita d’obres, ja que, segons han explicat des de l’ajuntament de Puigcerdà, es trobava a Girona per feina. Així doncs, el representant de l’ajuntament de la Vila ha estat Ramon Serra, regidor de Governació.

D’altra banda, Geli també s’ha referit al debat sobre si cal mantenir el Centre d’Atenció Primària al centre de Puigcerdà o bé traslladar-lo també al nou hospital, com s’havia previst inicialment.

L’oposició a l’ajuntament de Puigcerdà, així com molts veïns havien expressat la voluntat que el CAP es mantingués al centre, i sembla que finalment podria ser així.

MARINA GELI, consellera de Salut

Geli també ha explicat que ja ha quedat definit com es finançarà l’hospital. Dels 40 milions totals, 18 seran pagats per la Unió Europea a través d’un Fons FEDER, mentre que 14 aniran a càrrec de la Generalitat i 9 a càrrec del govern francès. El nou hospital contarà amb 19.000 metres quadrats amb una capacitat de 71 llits, dels quals 56 seran d’hospitalització convencional, 10 d’hospitalització de dia i cirurgia major ambulatòria i 5 d’observació. A més hi haurà quatre quiròfans, dotze boxs a urgències i una amplia sala d’atenció per parts.

Hi ha quatre models de cubell per escollir, amb tres compartiments cadascun, on cada llar decideix quin tipus de deixalles hi diposita: rebuig; orgànic; paper; envasos o vidre.

La Mancomunitat ha aconseguit una subvenció del 90% del preu de cada cubell i les famílies només han d’abonar el 10%, que va dels 3 als 12 euros, segons el model. Només pertoca un cubell per cada casa.

TALL JORDI VILARÓ, GERENT MANCOMUNITAT ESCOMBRARIES DE L’URGELLET

Els diferents models s’adapten a totes les cuines: hi ha un cubell amb pedal; un cubell alt, amb dos calaixos i un compartiment inferior amb pedal; i dos models que es col·loquen a sota de l’aigüera. La instal·lació va inclosa al preu.

TALL JORDI VILARÓ, GERENT MANCOMUNITAT ESCOMBRARIES DE L’URGELLET

La campanya dels cubells va començar l’any 2004 i ja se n’han instal·lat o venut més de 500. Amb aquesta nova promoció, la Mancomunitat d’Escombraries de l’Urgellet espera col·locar-ne 400 més.

SUSANA LIZARRAGA

Directora de Pueblo Inglés a Catalunya

Són estades de vuit dies, de divendres a divendres, i, de moment, a l’hotel els Avets hi ha dues edicions anuals, al maig i a l’octubre. Normalment hi ha 15 angloparlants i 15 persones del territori, i es considera que, durant la setmana d’immersió lingüística, es parla una mitjana de 100 hores en anglès, a través de diverses activitats. Aquestes activitats estan guiades per dos coordinadors.

GRAEME

Mestre de Cerimònies

“La meva feina principal és assegurar-me que els parlants espanyols s’ho passen bé, es diverteixen. Per això fem moltes activitats diferents: activitats de grup, sessions per configurar equips de treball, conferències a través de trucades, presentacions, teatre i cançons”.

JASON

Director del programa

“Després, al vespre, abans de sopar, tenim una hora d’entreteniment normalment dirigida pel mestre de cerimònies per fer els activitats de presentació, teatre, cant i ball, tant els estudiants com els professors. És el moment del dia que tothom es relaxa, deixa de pensar. Només relax, gaudir del vespre i estar tots junts”.

Els voluntaris angloparlants provenen d’indrets força diversos, cosa que facilita que es coneguin diferents accents d’anglès. Hi ha persones d’Estats Units, de Canadà, d’Anglaterra, d’Escòcia i fins i tot d’Austràlia. I n’hi ha que són repetidors d’edicions anteriors.

LOUISE

Voluntària canadenca

Des de fa 16 anys, la Fira de Sant Ermengol es complementa amb la dels Formatges Artesans del Pirineu. 120 varietats de formatge han participat al concurs, guiat pel gastrònom Pep Palau i, una edició més, els formatges del Pirineu català han tornat a ser premiats.

El Serrat Gros d’Ossera ha tornat a ser distingit, com a formatge de tupí, de cabra quallada àcida i com a formatge singular; els de Castell-llebre, en els categories de tupí, de fresc o mató i de cabra quallada enzimàtica; els formatges de la Vall de Meranges han obtingut diplomes pel tupí i com a singular; i el formatge blau del Mas d’Eroles s’ha endut la medalla d’or al formatge singular.

La Fira 2010 ha estat inaugurada pel conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs. El conseller ha visitat els estands del certamen acompanyat per l’alcalde urgellenc, Albert Batalla, el president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Jesús Fierro, i la ministra de Salut del Govern d’Andorra, Sílvia Bonet.

Uns minuts abans, a l’ajuntament urgellenc, Ausàs ha dirigit unes paraules als membres del consistori, i a d’altres alcaldes i regidors de la comarca.

El conseller i l’alcalde han lloat la cita formatgera i han recordat que l’any que ve la Seu disposarà de l’Espai Ermengol, un centre d’interpretació museística que dedicarà una part a la llet i al formatge pirinenc.

TALL JORDI AUSÀS, CONSELLER DE GOVERNACIÓ

TALL ALBERT BATALLA, ALCALDE DE LA SEU

La Fira de la Seu és més que formatge. Estands institucionals, el boulevard dels comerços, les parades dels artesans del Pirineu, una petita mostra de bestiar per rememorar els orígens de la Fira de Sant Ermengol, productes alimentaris artesanals, i roba, molta roba. 350 marxants de roba, calçat i complements han omplert el passeig i l’eixample de la Seu.

Al carrer Canonges s’ha tornat a muntar el mercat de brocanters, col·leccionisme i ocasió, i a l’avinguda Pau Claris no hi ha faltat la mostra de vehicles d’ocasió, nous i agrícoles.

Una edició més, la Fira de Sant Ermengol, la més antiga documentada a la Península, ha tornat ser la gran cita multisectorial que anuncia l’arribada imminent de l’hivern.

Aquest diumenge, 17 d’octubre, el conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha inaugurat la passarel·la i ha descobert la placa commemorativa que en deixarà constància.

El nou pont de vianants sobre el riu Segre comunica el nucli de Martinet, al marge dret del riu, amb la zona d’equipaments que hi ha al marge esquerre, on hi ha la piscina municipal, la zona esportiva i la Casa del riu, entre d’altres.

TALL JORDI AUSÀS, CONSELLER DE GOVERNACIÓ

TALL JOSEP CASTELLS, ALCALDE DE MONTELLÀ I MARTINET

La passarel·la fa 37 metres de llargada, té una amplada d’entre 2,50 i 3,50 metres i pesa 106 tones. L’alçada de l’arc, l’element que fa més singular la passarel·la, mesura 6 metres. Per accedir al pont hi ha escales i rampes. El disseny del projecte ha estat encarregat als enginyers del despatx Urbeg, de la Seu d’Urgell.

El pressupost de la construcció del pont ha estat d’uns 340.000 euros, la majoria finançats a parts iguals pel departament Governació, a través del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya i pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques. La Diputació de Lleida ha pagat el projecte i la direcció de l’obra. L’execució dels treballs ha durat uns tres mesos.

A l’acte inaugural, el conseller i l’alcalde han estat acompanyats pels veïns de Martinet i per una nombrosa representació política, amb alcaldes de la Cerdanya lleidatana i també de l’Alt Urgell.