Es tracta d’un instrument d’observació de gran qualitat, tan mecànica com òptica, ja que ha estat totalment remodelat i equipat per treballar de forma robòtica. Qualsevol científic d’arreu del món s’hi pot connectar per rebre’n dades.

FERNANDO BELIZÓN

Director del Real Institut i Observatori de l’Armada

El telescopi Fabra–ROA va ser dissenyat als anys 60 per investigadors de la NASA per fer seguiment dels satèl·lits artificials llençats a l’espai. El Real Institut i Observatori de l’Armada el tenia a la seva seu central ubicada a Galícia, fundada al 1753, quan va firmar un acord de col·laboració amb la Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona per instal·lar l’aparell a l’Observatori del Montsec.

Huguet ha anunciat que està en període de proves però que en breu entrarà en funcionament. Ja hi ha previstes tres línies de treball.

JOSEP HUGUET

Conseller d’Innovació, universitats i empresa

També ha volgut destacar que és un gran complement per al turisme que s’està desenvolupant a la zona.

Amb la instal·lació d’aquest nou aparell, l’Observatori Fabra de Barcelona, a qui pertany l’iniciativa del projecte, amplia el seu camp de treball fora de la ciutat i complementa la seva tasca d’observació i estudi de l’univers iniciada l’any 1904.

RAFAEL FOGUET

President de la Real Acadèmia de Ciències i Arts de BArcelona

Foguet ha recalcat la gran importància de la creació de l’Observatori del Montsec com a incentiu per a les recerques astronòmiques a Catalunya, ja que des de feia cinquanta anys, l’Observatori Fabra era l’únic que s’hi dedicava. La instal·lació del telescopi forma part del projecte d’instal·lació d’aparells observadors en punts estratègics.

El telescopi Fabra-ROA, desenvoluparà la funció per la qual va ser creat però amb millores tecnològiques que permetran molta més precisió, a més és un complement que amplia la perspectiva de visió del telescopi de l’Observatori també inaugurat recentment, Joan Oró.

Aprofitant l’acte, Miquel Pueyo, vicepresident primer del Consorci del Montsec, ha anunciat que al 2011, l’Observatori del Montsec acollirà el Quart Simposi de Cel Fosc avalat per la UNESCO.

Les excavacions fetes fins ara donaven a entendre que un grup de caçadors-recolectors hi havien estat en més d’una ocasió fa 19.000 anys. Ara els arqueòlegs han pogut determinar que no només hi van estar de pas, sinó que s’hi van establir de forma continuada. L’elecció del turó de Montlleó no és casual, i es que es tracta d’un dels millors indrets de guaita de la vall.

XAVIER MANGADO, arqueòleg Universitat Barcelona

Una altra de les conclusions a què ha arribat aquest equip d’arqueòlegs és que el Pirineu no era una frontera. Així doncs, si actualment les divisions administratives fan que concebem la serralada pirinenca com una zona de divisió entre els estats espanyol i francès, en l’època dels primers pobladors estables a la Cerdanya, això no era així.

XAVIER MANGADO, arqueòleg Universitat Barcelona

En aquesta nova campanya, que s’ha fet durant el mes de setembre, els arqueòlegs han fet una excavació en profunditat. Això ha permès treure a la llum restes dels animals que caçaven, com ara cavalls i cérvols salvatges, així com objectes i eines diverses.

Les campanyes d’excavacions al turó de Montlleó es venen fent des de l’any 2000 i tenen una durada de 3 setmanes cada any. En aquesta ocasió, la quinzena d’arqueòlegs i estudiants d’arqueologia que hi estan treballant procedeixen de les universitats de Barcelona i de Tolosa.

ROSA SEOANE

Seoane es va posar en contacte amb l’ajuntament de Puigcerdà per demanar ajuda. El consistori li va oferir un pis de protecció oficial a la Colònia Simón, però Seoane el va rebutjar perquè es troba allunyat del nucli urbà i no hi pot accedir perquè no disposa de vehicle.

ROSA SEOANE

Des de l’ajuntament, han destacat que a banda de buscar-li un pis de protecció oficial que ella pugui pagar, no poden fer-hi res més. Tot i això, han deixat clar que el seu cas és prioritari i serà la primera persona que es tindrà en compte quan aparegui un habitatge que s’adapti a les seves possibilitats.

Els alcaldes han celebrat la notícia, ja que creuen que la sortida de la crisi econòmica és el progrés que no es pot tirar endavant sense inversions prèvies, a més és una forma de premiar la bona gestió que han portat aquests municipis.

VÍCTOR ORRIT

Alcalde de Tremp

ALBERT ALINS

Alcalde de Pont de Suert

La mesura dóna un gir al decret de contenció de la despesa aprovat al mes de maig, en el qual es prohibia l’endeutament a tots els municipis. Tot i que facilitarà l’elaboració de pressupostos municipals i en conseqüència la reactivació de l’economia local, Albert Alins, alcalde de Pont de Suert, critica els canvis d’opinió del govern central com a forma de treball per superar el període de recessió.

ALBERT ALINS

Alcalde de Pont de Suert

Mentre que Víctor Orrit, alcalde de Tremp, lamenta que la situació financera precària dels ajuntaments és un tema pendent des de fa molts anys.

VÍCTOR ORRIT

Alcalde de Tremp

Els ens locals reclamaven el canvi de la mesura que creien discriminatòria, a més que les inversions municipals signifiquen generació de llocs de treball. El límit d’endeutament amb crèdits a llarg termini d’aquests ajuntaments també estarà al 75%. L’ajuntament de Sort ha quedat al límit d’aquesta mesura i el de La Seu d’Urgell n’ha quedat totalment exclòs, però en el moment que sanegin les seves arques, podran acollir-s’hi.

Tan l’ajuntament de Pont de Suert com el de Tremp tenen projectes entre mans i tot i que sí que aprofitaran a contractar crèdits, els alcaldes remarquen que tindran molt en compte la càrrega financera d’interessos que suposen.

A Pont de Suert hi ha previsió de fer el nou local de la Confraria de Sant Sebastià, el nou Centre d’Assitència Primària i l’arxiu comarcal, a més, està en marxa la construcció de la nova llar d’infants, projecte que l’ajuntament de Tremp també té previst per al proper any, entre altres actuacions importants com ara una delegació del Centre de Geologia i un viver d’empreses.

Albert Alins, tot i tenir marge fins al 75%, no creu que l’ajuntament de Pont de Suert necessiti arribar al límit, a més diu que el perill no és l’endeutament en sí, sinó la capacitat de retorn de cada ajuntament.

El fi de contracte serà efectiu a finals d’any, i a partir del 2011 serà la pròpia Generalitat de Catalunya qui es farà càrrec de la gestió de l’hospital. De manera que el centre assistencial passarà a mans d’una empresa totalment pública. El departament de Salut està en tractes amb l’empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris, el 100% de la qual pertany a la Generalitat. Actualment aquesta empresa gestiona l’hospital Santa Maria de Lleida i ja col·labora al Pirineu en determinats sectors.

VICTORIÀ PERALTA

Gerent de la Regió Sanitària de l’Alt Pirineu i Aran

La decisió del Servei Català de la Salut es va comunicar a finals d’agost a l’empresa Hospital del Pallars SL, ja que es creu que una gestió centrada a Barcelona no aporta el necessari a les comarques del Pirineu.

VÍCTOR ORRIT

Delegat del govern a l’Alt Pirineu i Aran

També s’ha anunciat que durant el període de traspàs de la gestió, es crearà un Comitè de Seguiment, per vetllar per la correcta prestació dels serveis a la població i el respecte dels drets dels treballadors.

VICTORIÀ PERALTA

Gerent de la Regió Sanitària de l’Alt Pirineu i Aran

Aquesta decisió de la conselleria de salut pretén buscar proximitat, solucions immediates i sensibilitat a la peculiaritat del territori dels Pallars.

Meranges ha passat el primer estiu sense restriccions d’aigua.

ESTEVE AVELLANET, ALCALDE DE MERANGES

Les obres s’han dut a terme en dues fases. Pel que fa al resultat, l’ajuntament considera que ha estat molt bo, ja que aquest estiu no hi ha hagut cap mena de restricció d’aigua.

ESTEVE AVELLANET, ALCALDE DE MERANGES

L’obra ha tingut un cost global de 550.000 euros. Una part l’ha finançada l’ajuntament de Meranges, i la resta ha estat costejada gràcies a subvencions de l’Agència Catalana de l’Aigua, la Diputació de Girona i el Departament d’Agricultura de la Generalitat.

TALL JAUME BARTUMEU

Cap de govern d’Andorra

El cap de govern, ha fet esment a la situació difícil que travessa Andorra en aquests moments a causa de la crisi econòmica, però creu que és una oportunitat per a redefinir el teixit empresarial del país amb la voluntat d’apropar-se cada vegada més a Europa i fugir de les teories neoconservadores incrementant els serveis públics.

A més també ha volgut recordar que la crisi econòmica és una oportunitat per reaccionar i innovar des del Pirineu. La clau, segons ha dit Bartomeu, és la promoció conjunta entre l’Alt Pirineu, França i Andorra de la marca del Pirineu.

TALL JAUME BARTUMEU

Cap de govern d’Andorra

Orrit, per la seva banda, ha explicat que la presència de Bartomeu a Tremp rememora els anys que Andorra va acollir molts pallaresos que anaven a l’exili.

Un centenar de persones han participat en l’acte de commemoració de la Diada Nacional de Catalunya, a més dels regidors de l’ajuntament i representants de les delegacions de govern a l’Alt Pirineu.

L’acte ha finalitzat amb la cantada de l’himne de Catalunya, Els Segadors, com a peça final de l’interpretació feta pels alumnes de l’Escola Municipal de Música de Tremp, que també han tocat Rossinyol i El cant dels ocells.

LLUIS ALMESTOY, portaveu Llívia Decideix

Tot i això, des de l’organització han destacat que esperaven arribar al 20% de participació. En aquest sentit, han lamentat que el cens oficial no s’acaba d’ajustar a la realitat del poble, ja que hi figuren més veïns dels que realment té Llívia. Un altre element que creuen que ha distorsionat lleugerament el resultat han estat els segons residents empadronats al municipi.

LLUIS ALMESTOY, portaveu Llívia Decideix

La plataforma Montferrer-Castellbó Decideix sí està satisfeta del resultat de la consulta popular. Sobre un cens d’un miler de persones, han votat 198 veïns del municipi. La participació ha estat d’un 20,27%, una xifra elevada si es compara amb la mitjana de participació amb d’altres consultes populars.

El sí a la independència ha guanyat per majoria: 182 vots. Al recompte de paperetes també s’han comptat 10 vots en blanc; un nul i un a favor de No.

La celebració de la consulta popular es va desenvolupar sense problemes i l’organització ha destacat el civisme, tant en els actes previs com en el dia de la consulta.

La plataforma opina que la votació del 12 de setembre, tot i que no és vinculant, ha servit per assajar per al dia que se celebri un referèndum decisiu.

TALL JOSEP ULLÉS, PORTAVEU MONTFERRER- CASTELLBÓ DECIDEIX

Les votacions de Llívia i de Montferrer-Castellbò s’han celebrat quan tot juts es compleix un any de la primera consulta popular, la d’Arenys de Munt. Des d’aleshores ja han celebrat la consulta 519 municipis.

Solanell, un poble fundat l’any 839, va ser un dels més grans de la vall de Castellbò. Fa uns 70 anys hi vivien unes 200 persones. Els habitants, farts d’esperar l’electrificació del poble, van anar abandonant Solanell. L’any 1972, quan va arribar l’electricitat, només hi quedaven alguns pagesos i masovers. L’any 1976 el poble va quedar despoblat del tot.

Fa cinc anys, un jove arquitecte de Tarragona el van engrescar per participar en un projecte de rehabilitació d’un petit poble deshabitat del Pirineu. L’arquitecte, Saül Garreta, s’hi va apuntar. Però la iniciativa es va desinflar i es va quedar sol. No obstant això, Garreta no va desistir i ja és el propietari del 70% de les cases. La compra no va ser fàcil ja que va haver de negociar amb els hereus de les cases, entre els quals hi havia set cosins germans.

Ara ha començat a arreglar el camí d’accés al poble perquè està impracticable. Solanell és tan sols a 6km de Castellbò però només s’hi pot arribar amb un tot terreny. Per tant, el principal és l’accés rodat a peu de poble i l’electrificació.

Amb l’abandonament del poble, els pals de llum han caigut. Per tornar-ho a posar a punt, Fecsa demana 120.000 euros. El noi de Tarragona, com se’l coneix a la vall, ha demanat una subvenció a la Generalitat i un Pla d’Electrificació Rural.

La feina de rehabilitació serà llarga i feixuga. Però Garreta no desisteix i té molts projectes per recuperar Solanell. L’arquitecte ha creat un bloc a internet on explica l’evolució del projecte i ha penjat una demostració virtual de com s’imagina el poble.

TALL SAÜL GARRETA, ARQUITECTE

Accés rodat, llum i aigua. És el bàsic per recuperar el poble. D’aigua n’hi ha. I molta. A l’entrada hi ha una font natural que mai s’ha assecat. I Garreta ha fet pujar un especialista a Solanell que ha certificat que hi ha molta aigua subterrània. Per tant, l’aigua es podria extreure de pous.

Garreta té molta feina a Solanell. Les cases estan en ruïnes, molt més que fa cinc anys, quan va conèixer el poble per primera vegada. L’església, cèlebre pels fets que es narren al Gall Negre, sobreviu a la degradació total.

Però la il·lusió i les ganes de tornar a donar vida a un poble del Pirineu no faran desistit el noi de Tarragona.

www.solanell.blogspot.com

El grup parlamentari de CiU va presentar una esmena a la llei de la reforma laboral perquè s’afegís aquesta millora per als transfronterers, com explica l’alcalde de la Seu i diputat de CiU al Parlament.

TALL ALBERT BATALLA, ALCALDE DE LA SEU

Per fer front a la crisi, el govern d’Andorra ofereix una prestació d’atur als residents i als nacionals, però els transfronterers en queden fora. Ara, els transfronterers que perdin la feinapodran rebre una ajuda des d’Espanya. Els tràmits s’han de fer des de l’Oficina de Treball de la Generalitat.

I a partir de l’1 d’octubre, els fronterers també podran accedir a la sanitat catalana i obtenir la targeta sanitària del sistema de salut català. Fins ara només ho podien fer pagant.

Durant aquest setembre es començaran a tramitar les targetes sanitàries per a tots els transfronterers.

TALL ALBERT BATALLA, ALCALDE DE LA SEU

L’ajuntament de la Seu, amb la unanimitat de tots els grups representats, des de fa anys treballa per aconseguir la millora de la situació dels treballadors transfronterers, ja que la majoria són veïns de la Seu o de la comarca.

Al Castell de Guàrdia es poden trobar uns panells informatius dels tipus d’aus més comuns a la zona, a més dels rapinyaires, perquè els visitants els puguin identificar.

TALL JORDI CASTILLÓ

Tècnic de l’Estació Biològica del Pallars Jussà

El mirador coincideix amb la cua de l’embassament de Terradets, una zona molt important de pas d’ocells, sobretot a la primavera i a la tardor, de manera que és un punt que facilita l’observació de diferents estols d’ocells en migració, que poden anar des dels grans planejadors com les cigonyes a ocells passeriformes, que es poden veure si es passeja una mica per la vora del riu.

Des de la seva posada en funcionament, molts visitants que arriben a Castell de Mur, fan parada al Castell de Guàrdia perquè al mateix temps que visiten la fortificació i les restes de l’església de Sant Feliu, gaudeixen de les vistes del paisatge.

Aquest mirador i observatori d’aus va ser subvencionat per l’Obra Social de la Caixa i suposa un complement de turisme de natura al conjunt arquitectònic de Castell de Mur.

EDUARD CORREA, responsable Oficina Turisme

Correa assegura que el gran creixement de consultes experimentades l’estiu passat està estretament lligat amb la crisi econòmica. I és que bona part dels usuaris de l’oficina de turisme van ser segons residents que van aprofitar molt més la casa que tenien a la Cerdanya, ja que no es podien permetre fer un viatge a l’estranger. D’aquesta manera, s’estaven molts més dies de l’habitual a la comarca, i acabaven acudint a l’Oficina de Turisme per conèixer quines activitats s’hi podien fer.

Pel que fa a la procedència de la resta de visitants, els que no disposen de segona residència a la comarca, la majoria venen del País Valencià, Madrid, el País Basc, Andalusia, les Balears i les Canàries. Pel que fa al tipus de consultes, les més freqüents són de caràcter general, seguides de les consultes específiques sobre excursions, allotjaments i activitats turístiques com ara el Tren Groc.

En la primera fase s’han fet estudis per verificar el tipus de materials originals i les patologies que poden tenir. S’han recollit mostres per analitzar i s’ha fet un reportatge fotogràfic per elaborar el mapatge de les patologies. Aquesta primera fase és essencial per poder començar a fer les proves de restauració que consisteixen en treballs de neteja, eliminació del ciment i consolidació i reintegració dels materials.

TALL RUDI RANESI

Restaurador de Consorzie Artigiano Arcovaleno

Aquesta tècnica de l’ús del làser evitar malmetre la pedra que hi ha sota la brutícia, ja que és pedra sorrenca i en alguns indrets es troba força desgastada.

L’actuació que s’està duent a terme al claustre de l’església de Castell de Mur, forma part del programa Romànic Obert, des del qual es restauren diferents monuments romànics a tot Catalunya entre els anys 2008 i 2013. La Caixa i la Generalitat de Catalunya subvencionen íntegrament les restauracions.

TALL PERE ROVIRA

Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya

El pressupost que s’hi ha destinat és de 105.000 euros i es preveu que l’actuació al claustre acabi en un període de dos mesos. Aquesta però, no és la primera intervenció del Romànic Obert a la comarca, ja s’ha fet altres actuacions com ara la restauració de les pintures del Castell d’Orcau.

TALL JOSEP CASTELLS

Alcalde de Castell de Mur

En aquesta iniciativa han treballat plegats, la Caixa, el bisbat d’Urgell, la Generalitat i l’ajuntament de Castell de Mur per subratllar el valor d’un claustre romànic que el pas del temps havia degradat.

L’Assamblea General de Cerdanya ha de servir per coordinar qüestions que afecten tota la comarca, tant de la part que es troba sota administració espanyola com la que es troba integrada a França.

En aquesta primera reunió, es posaran sobre la taula alguns temes de debat, com ara la possibilitat que de cara al futur tots els municipis de la comarca contribueixin a pagar la Diada de Cerdanya, i aquesta no corri a càrrec només del municipi que l’organitza. També s’hi debatran altres temes de fàcil consens i de poc enfrontament polític.

TALL TOMÀS TORRENT, president Institut Estudis Ceretans

La idea és que l’Assemblea General es reuneixi almenys un cop l’any, coincidint amb la Diada de Cerdanya. Tot i això, els seus promotors voldrien anar una mica més enllà.

Durant la reunió d’aquest proper 18 de setembre a Estavar també s’han d’aprovar els Estatuts que regiran la pròpia assemblea. De moment, els alcaldes ja n’han rebut un esborrany per si hi volen presentar-hi alguna esmena.

D’altra banda, una escola que ha vist ampliada la seva plantilla ha estat el CEIP Llums del Nord de Puigcerdà. El centre es va crear fa tres anys, oferint únicament classes de P3. Cada any ha anat oferint un nou curs, i aquest és el primer que s’hi impartirà Primer de Primària.

BLANCA ANDRÉS, directora CEIP Llums del Nord

Andrés creu que el centre, ubicat temporalment en mòduls prefabricats, haurà de continuar així almenys dos cursos més, i espera que les obres de construcció del nou edifici de l’escola comencin aviat.

Mentrestant, les escoles de primària dels Pallars i de la Ribagorça s’han omplert de pares i alumnes amb llibres nous, mentre que en alguns cursos dels instituts, els estudiants han arribat amb les mans a les butxaques a l’espera de trobar-se els ordinadors que substituiran el clàssic llibre de text.

Aquest curs, amb la incorporació dels ordinadors a les aules, aquestes s’han hagut d’adaptar amb canons, ordinadors centrals, connexions a internet i pissarres digitals.

TALL SÍLVIA ROMERO, REGIDORA EDUCACIÓ TREMP

En la majoria dels centres educatius de les tres comarques s’ha registrat un augment d’alumnes tant en educació infantil, com a primària, secundària, batxillerat i cicles formatius.

Les aules dels col·legis i instituts de Tremp acullen un miler d’alumnes, la xifra més nombrosa de la zona. Mentre que als centres educatius de Sort i Pont de Suert hi ha matriculats poc més de 600 escolars a cada població.

A l’institut de Sort cal destacar l’increment de matriculats en els cicles formatius de grau superior que comptaran amb 61 persones. L’institut de Pont de Suert també ha registrat un lleuger augment d’alumnat al cicle iniciat el curs passat d’activitats fisicoesportives especialitzat en neu.

Pel que fa a l’Alt Urgell, a la Seu d’Urgell, 2.761 alumnes han iniciat el curs, xifra que suposa un lleuger augment d’escolars respecte de l’any passat. Els alumnes de mòduls formatius, que estudien a l’institut Joan Brudieu i la Salle, començaran el curs el dia 14.

El curs ha començat amb normalitat gràcies a les  obres de pintat i manteniment que l’ajuntament ha realitzat a tots els centres educatius durant l’estiu. El Departament d’Educació també ha executat algunes actuacions, de les quals en destaca una: la substitució parcial de la teulada del CEIP Albert Vives.

La teulada de l’escola estava molt deteriorada i necessitava una intervenció urgent. Al centre, però, li cal una reforma integral.

Educació també ha d’iniciar dues obres: la de millora i condicionament del CEIP Castellciutat i l’inici de la construcció del CEIP La Valira.

TALL MIREIA ALBA, REGIDORA EDUCACIÓ LA SEU

El curs 2010-2011 ha començat marcat per l’inici de les classes una setmana abans de l’habitual, fet que comportarà alhora l’establiment d’una nova setmana de vacances a l’hivern.

El curs s’acabarà el 22 de juny del 2011. Les vacances dels alumnes seran del 23 de desembre al 6 de gener; del 28 de febrer al 4 de març; i del 18 al 25 d’abril.

La inauguració institucional del curs que ha començat aquest dimarts, 7 de setembre, al Pirineu, s’ha fet al poble de Montferrer.

El Departament d’Educació ha invertit 1,3 milions d’euros en el nou centre escolar, que substitueix el vell perquè era impossible ampliar-lo. L’escola comença amb 47 alumnes i 5 mestres, però té capacitat per a 125 estudiants. L’ajuntament del municipi vol que els nens es quedin a estudiar al poble i no marxin a la Seu.

TALL RAMON FIERRO, ALCALDE DE MONTFERRER-CASTELLBÒ

El projecte del CEIP Els Agols va començar amb la instal·lació d’uns mòduls prefabricats. Per a l’adjunta al director territorial d’Educació per l’Alt Pirineu i Aran, Marisa Feixa, els barracons no han de fer por ja que són el senyal inequívoc que allà hi ha el projecte d’un nou centre educatiu.

TALL MARISA FEIXA, ADJUNTA DCTR. TERRITORIAL EDUCACIÓ PIRINEU

A la visita al CEIP els Agols també hi ha assistit el delegat del Govern al Pirineu, Víctor Orrit, que ha subratllat que l’educació és una prioritat de l’acció de govern.

TALL VÍCTOR ORRIT, DELEGAT DEL GOVERN AL PIRINEU

Una altra de les novetats del curs és que per primera vegada el Pirineu disposa del Pla de Qualificació Professional Inicial, amb la modalitat de Pla de Transició de Treball. L’institut Joan Brudieu de la Seu impartirà el curs d’auxiliar de muntatge i manteniment d’equipaments informàtics i l’Institut d’Aran el d’auxiliar de vendes, oficina i atenció al públic.

MARIA ROSA ORRIOLS, passatgera

ROBERT CROS, passatger

Per la seva banda, l’alcalde de Puigcerdà, Joan Planella, s’ha mostrat satisfet per la posada en marxa del semidirecte, però ha destacat que l’objectiu és reduir encara més el temps de trajecte i deixar-lo en dues hores, perquè sigui competitiu amb el cotxe.

JOAN PLANELLA, Alcalde de Puigcerdà

D’altra banda, el Secretari General de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, ha assegurat que el següent pas és posar seients més còmodes als vagons de la línia de Puigcerdà i la Tor de Querol, ja que actualment són els mateixos que els dels trens de Rodalia. Nadal també ha dit que depenent de l’acceptació que tingui aquest nou tren semidirecte, estudiaran la possibilitat d’estendre’n el servei als caps de setmana, ja que de moment només circula els dies laborables.

Avui es fan els últims retocs als diferents escenaris que a partir de demà i durant cinc dies acolliran les totes les activitats que des de fa mesos la Comissió de Festes organitza conjuntament amb l’ajuntament.

TALL MIQUEL FARRÉ

Regidor de festes

Coincidint amb el retorn dels nens i nenes a les classes del nou curs escolar, Tremp inaugura la festa major amb la tradicional visita a la Comissaria dels Mossos d’Esquadra seguida del pregó a càrrec de les actrius trempolines Annabel Castan i Mònica Rocafort i l’encesa de la traca.

Si el temps acompanya, està previst dur a terme totes les activitats a l’aire lliure exceptuant el teatre musical de La trinca del S-XXI, alguns campionats esportius i el concurs de dj’s.

Tot i que aquest any hi ha hagut una retallada del 10% en el pressupost de la festa major, s’ha procurat fer una festa molt similar a la dels altres anys i s’ha procurat donar una temàtica diversa a cada dia: el dia de l’esport, el de la festa entrepins, un dia dedicat a la Verge de Valldeflors i un altre a la Diada Nacional de Catalunya. Fins i tot s’han introduït novetats.

TALL MIQUEL FARRÉ

Regidor de festes

Entre les activitats destacades trobem la segona cursa popular Antoni Camarasa, la vint-i-dosena milla urbana, el concert de Segismundo Toxicómano i el ral·li fotogràfic de la festa major.

Però també es gaudirà de les tradicionals ballades de sardanes, les firetes per als més menuts, la trobada de músics pallaresos i els balls de tarda.

Cada nit també hi haurà gresca fins ben entrada la matinada als escenaris de la plaça Catalunya amb ball, concerts i grups de versions.

Des de l’ajuntament s’ha volgut tenir en compte l’inici del curs escolar i per això, els dies 9 i 10, la majoria d’activitats han estat desplaçades a la tarda.

TALL LAURENT LEYGUE, regidor Estavar

Així doncs, intentaran que durant la Diada tots els pobles de la comarca pengin la bandera cerdana, com a símbol de la unitat de la vall. Durant la Diada també s’entragarà el premi del Primer concurs de fotografia transfronterer, al qual s’hi han presentat 90 fotos, i s’inaugurarà la plaça de la Diada de Cerdanya, a Estavar. Pel que fa al finançament, la Diada serà costejada sobretot per l’ajuntament d’Estavar. Tot i això, les destrosses provocades pels aiguats que va patir el poble a mitjans de juliol, han afectat el pressupost.

L’ajuntament, però, ha demanat subvencions a altres administracions, i per primer any ha aconsguit que la regió Llenguadoc Rosselló doni diners per a la Diada. També han destacat que, per primera vegada, l’Estat francès donarà suport a l’acte i en reconeixerà la seva importància, tot i que no està clar si acabarà donant-hi diners.

TALL MIQUEL PUEYO

Vicepresident del Consorci del Montsec

L’actuació de l’arranjament de la teulada costarà uns 32.000 €, que finança el departament de política territorial i obres públiques, i és una obra prèvia i necessària a la construcció del centre.

Durant la visita on se li ha mostrat les diferents actuacions que es duran a terme, ha estat acompanyat per l’alcalde de Castell de Mur, Josep Castells, i el gerent del Consorci del Montsec, Joan Camats.

TALL JOSEP CASTELLS

Alcalde de Castell de Mur

El centre d’Interpretació del Ferrocarril és un projecte del Consorci del Montsec que pretén donar a conèixer el patrimoni històric a través del turisme i aprofitant una infraestructura com és el tren, que enllaça la ciutat de Lleida amb La Pobla de Segur.

TALL MIQUEL PUEYO

Vicepresident del Consorci del Montsec

L’estació Llimiana-Cellers és l’entrada a la cara nord del Montsec i reuneix grans atractius, l’arquitectura ferroviària que marca una època combinada amb l’ubicació en un entorn plenament natural amb el llac com a paisatge.

El projecte preveu convertir l’hangar en un espai museístic del ferrocarril.

L’obra se subvencionarà a través del Pla Únic d’Obres i Serveis que ha assignat uns 437.000 € a l’adequació de les infraestructures. Obra que s’espera tenir acabada a mitjans del 2012.

Pueyo ha volgut destacar la importància turística del Pallars Jussà i el lligam amb la Noguera a través de la serralada del Montsec.