Els integrants de l’ajuntament d’Alp, encapçalats per l’alcalde, Cosme Ruaix, han aprofitat el funeral d’avui per retre-li l’últim homenatge. Dimecres ja van decretar dos dies de dol al municipi i van anular els actes públics previstos per aquest dijous. Salvador Rigola va néixer a Alp el 6 de juliol de 1947, i en va ser alcalde la passada lesgislatura, sota les sigles d’Independents pel Canvi. En l’actual legislatura era regidor, en aquest cas per Convergència i Unió.

La construcció d’aquests blocs ha suposat la rehabilitació d’una zona bastant malmesa del poble, al mateix temps que es dóna cobertura a una necessitat bàsica dels ciutadans, l’habitatge.

JOAQUIM GASCÓ

Director general de Promoció de l’Habitatge de la Generalitat

L’obra ha comptat amb un pressupost de prop de 2 milions d’euros i ha estat basada en el projecte de l’arquitecte Elisabet Claró. Hi ha un pis d’un dormitori i un de quatre, mentre que la resta són de dues habitacions. El lloguer dels pisos oscil·la entre els 195 euros i els 280, segons les dimensions, amb l’excepció del pis de 4 habitacions que costa 400 euros mensuals. També hi ha dos pisos adaptats per a persones amb mobilitat reduïda.

Als edificis hi ha un total de 14 habitatges, però només se n’han tret 9 a lloguer perquè dos dels quals han passat a mans de l’ajuntament a través d’un conveni per atendre emergències del municipi i tres més són per a permutes.

AGUSTÍ LÓPEZ

Alcalde de Sort

El sorteig per accedir a aquestes vivendes de lloguer en règim de protecció oficial es va fer fa dos mesos, i s’hi van presentar 20 sol·licituds, de les quals, quatre no van ser admeses per no reunir els requisits.

El personal de l’hospital ha repetit el tall entre 2/4 de 6 i les 6 de la tarda.

El president del comitè d’empresa de l’hospital urgellenc, Toni Rueda, ha explicat que els treballadors s’han afegit a la convocatòria de vaga per demanar l’aturada de la reforma laboral.

TONI RUEDA, PRESIDENT COMITÈ EMPRESA HOSPITAL

A l’hospital de la Seu avui s’han decretat els serveis mínims. La vaga ha obligat a anul·lar algunes visites i operacions programades.

Rueda ha insistit que tots els treballadors haurien d’adherir-se a la convocatòria de vaga ja que a la reforma laboral s’hi afegeix la de les pensions.

TONI RUEDA, PRESIDENT COMITÈ EMPRESA HOSPITAL

Al sector educatiu la vaga quasi no ha tingut incidència en els centres d’educació primària. En canvi, a l’Institut Joan Brudieu s’han sumat a la vaga 16 dels 92 treballadors del centre i els alumnes de més de 14 anys han decidit no anar a classe.

XAVIER FALCÓ, DIRECTOR IES JOAN BRUDIEU

A l’ajuntament de la Seu també hi ha un seguiment escàs de la vaga i la majoria de serveis municipals, com obres i neteja, funcionen amb normalitat.

On sí s’ha notat és amb el transport públic. El servei diari d’autobusos entre la Seu i Andorra, que surt cada hora en punt, s’ha vist afectat amb la reducció de vehicles. Només han circulat sis vehicles, tant de pujada com de baixada.

L’empresa Alsa ha ofert els serveis mínims i només han sortit autobusos a primera hora del matí i a mitja hora de la tarda en direcció a Barcelona i Lleida. L’oficina ha obert una estona per donar informació als usuaris. Alguns passatgers que no coneixien els serveis mínims s’han trobat amb l’estació quasi deserta, com la Dolors, que havia d’anar al Pla de Sant Tirs amb l’autobús de la una, un servei que s’havia anul·lat, i no sabia a quina hora podria tornar a casa.

Els dos regidors han entrat just abans de començar el ple un document comunicant el fet i demanant per escrit poder accedir al registre, ja que fins ara ho havien fet verbalment.

JOSEP ARDANUY

Regidor d’ERC a l’ajuntament de Tremp

L’equip de govern va denegar la petició d’Equerra feta a finals d’agost i la setmana passada al·legant que aquests documents es trobaven en mans dels tècnics redactors del POUM per estudiar-los.

VÍCTOR ORRIT

Alcalde de Tremp

Esquerra manifesta que és una decisió arbitrària de l’alcalde de la localitat i que les al·legacions van ser entrades a l’ajuntament, de manera que formen part del registre oficial i que tots els regidors hi poden tenir accés.

Per la seva banda, Víctor Orrit, alcalde de Tremp, ha defensat la seva posició dient que es tracta d’un tema merament tècnic i que no vol polititzar-lo, per aquest motiu ha deixat la decisió sobre les al·legacions del Pla Urbanístic en mans dels tècnics que, ha dit, són els experts.

El grup d’Esquerra ha anunciat que si no es rectifica aquesta posició demanarà al secretari que emeti un informe sobre la legalitat de la decisió que ha pres l’equip de govern de l’ajuntament de Tremp.

La planta tira endavant gràcies a l’acord de tres institucions: el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, que ha aconseguit engrescar tots els municipis de la comarca; l’empresa basca Enerpellet, que construirà i gestionarà la planta, i l’Obra Social de CatalunyaCaixa, que té en propietat 5.000 hectàrees de la muntanya d’Alinyà.

El projecte de la planta s’ha presentat aquest dilluns a la sala d’actes de La Pedrera, a Barcelona, amb la presència de la consellera de Treball, Mar Serna; el president de Catalunya Caixa, Narcís Serra; el conseller delegat d’Enerpellet, Martín Ascacibar, i el president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Jesús Fierro.

Fierro va explicar que la planta de biomassa pot donar sortida a la fusta d’una comarca on hi ha més de 144.000 hectàrees de superfície forestal.

TALL JESÚS FIERRO, PRESIDENT CONSELL COMARCAL ALT URGELL

Fa uns mesos, els alcaldes de l’Alt Urgell van visitar la planta d’Enerpellet a Guernika i van conèixer instal·lacions que funcionen amb biomassa. El conseller delegat d’Enerpellet va afirmar a la Pedrera que la planta neix amb vocació internacional, ja que ha iniciat contactes per vendre la producció a Andorra i des de la planta de l’Alt Urgell té intenció de distribuir a Itàlia.

Enerpellet espera obtenir tots els permisos en breu per començar a construir la planta i que ja funcioni la tardor de l’any que ve. El lloc exacte on es construirà encara no s’ha decidit, però la ubicació està entre quatre punts possibles dels municipis de Montferrer i Castellbò i Ribera d’Urgellet.

TALL MARTÍN ASCACÍBAR, CONSELLER DELEGAT ENERPELLET

La planta de tractament de biomassa serà un revulsiu per a la comarca, no tan sols per a la gestió medi ambiental, sinó també socialment, ja que generarà més de 100 llocs de treball. Moltes de les feines seran per a persones amb discapacitats.

La consellera de Treball va garantir que des del seu departament s’impartiria formació gratuïta a persones aturades perquè puguin treballar a la planta de l’Alt Urgell.

Des de l’Obra Social de Catalunya Caixa, la planta també es veu com una oportunitat per a una comarca poc poblada i amb poques oportunitats laborals.

TALL MARTA LACAMBRA, DCTRA. OBRA SOCIAL CATALUNYA CAIXA

La planta de tractament de biomassa i generació tèrmica i elèctrica a l’Alt Urgell serà la primera planta multiproducte a Catalunya, és a dir, que a més de generar electricitat també produirà floc, pèl·let i estella.

La planta explotarà unes 60.000 hectàrees forestals de propietat pública i privada de la comarca. L’ús final de la biomassa serà proveir de combustible una planta de generació energètica i la producció de pèl·lets de qualitat certificada, estella i floc. L’eficiència energètica de la planta serà màxima donat que la calor generada en el procés de producció elèctrica s’utilitzarà alhora per assecar la biomassa per fer pèl·let i floc. Anualment s’extrauran unes 60.000 tones de biomassa.

CatalunyaCaixa i Enerpellet aportaran cadascun un 42,5% del capital social per posar en marxa el projecte i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell el 15% restant. El projecte també comptarà amb finançament extern. La inversió total prevista és de 13 milions d’euros.

Tots els detalls sobre l’aprofitament dels boscos de l’Alt Urgell els podran descobrir tot seguit en el reportatge que Pirineus TV va produir per al Consell Comarcal de l’Alt Urgell i que es va projectar en la presentació a Barcelona.

L’obertura de la infraestructura suposa una millora per a la seguretat dels veïns del barri i la seva integració a la ciutat. L’obra, realitzada per Foment, serà cedida a l’ajuntament urgellenc per a que formi part de la xarxa viària municipal.

El pont té accés per a vianants i una via per a cada sentit per als vehicles. El pont té una longitud de 275 metres i la calçada mesura 7 metres d’ample. El pressupost d’execució de l’obra ha estat de prop de 300.000 euros.

L’enginyer en cap de carreteres de l’Estat a Lleida, Juan Antonio Romero, ha visitat l’obra, acompanyat per l’alcalde urgellenc, Albert Batalla. Batalla ha insistit que des de l’ajuntament s’ha vetllat per a que el pont s’obrís amb tots els detalls resolts.

TALL ALBERT BATALLA, ALCALDE DE LA SEU

Que el pont del Serrat de la Capella s’obriria al trànsit abans que acabés el mes de setembre ho va anunciar la setmana passada el portaveu del grup socialista de l’ajuntament urgellenc, Òscar Ordeig. Ordeig ha insistit que el pont feia un any que estava acabat i, per això, des del seu grup van pressionar Foment perquè obrissin el nou vial.

TALL ÒSCAR ORDEIG, PORTAVEU DE PSC-PROGRÉS

Tot i el nou accés al barri del Serrat de la Capella, des de l’avinguda Valls d’Andorra de la Seu d’Urgell, també s’ha demanat a Foment que mantingui obert l’accés per la N145. El nou pont té un fort pendent, del 17%, i a l’hivern, el gel i la neu el poden fer impracticable. Foment estudiarà la manera de permetre reobrir l’accés a la N145 en casos extraordinaris i per motius d’emergència.

Aquest projecte fa 98 anys que es troba encallat, concretament des de poc després de la construcció de la presa de Sant Antoni a principis de segle. Les obres d’adequació del reg, han estat una reivindicació dels regants de la comarca des de llavors, segons ha comentat Josep Durany, president de la Comunitat de Regants de la Conca de Tremp.

Joaquim Llena, conseller d’Agricultura, ha anunciat l’inici imminent de les obres en una reunió que ha mantingut amb els regants de la conca de Tremp a l’Espai d’Atenció Turística del Pallars Jussà, on s’ha fet la presentació de l’estat actual del projecte.

JOAQUIM LLENA

Conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural

En la reunió informativa també han assistit Jordi Bertran, director general de Desenvolupament Rural, Josep Escales, director de Serveis Territorials del DAR a l’Alt Pirineu i Aran, i Víctor Orrit, delegat del Govern de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran. A més dels alcaldes dels municipis afectats i uns 200 regants.

Els municipis afectats pel projecte són Castell de Mur, Gavet de la Conca, Llimiana, Talarn, Tremp i Isona-Conca Dellà. En total abraça més de 4.600 hectàrees de territori.

JOAQUIM LLENA

Conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural

Només les obres de la primera fase suposaran una inversió de 10 milions d’euros i es preveu que pugui entrar en funcionament durant la campanya 2013-2014. La inversió total prevista del reg puja uns 103 milions d’euros.

Un cop estiguin les obres adjudicades, començaran els treballs en breu, ja que els tràmits ambientals de la concentració parcel·lària i del regadiu estan acabats. Durant el mes d’octubre es publicarà al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l’acord de concentració parcel·lària, el cost del qual serà íntegrament assumit per la Generalitat.

La modernització de la zona de regadiu de la Conca de Tremp amb la construcció d’un sistema de reg a pressió pretén ampliar les hectàrees de regadiu per donar més capacitat i facilitats de treballs als 1.100 regants. Per obtenir un millor rendiment de l’aigua, es contempla una distribució de reg localitzat o per aspersió amb telecontrol.

Aquesta actuació servirà per potenciar el sector primari al Pallars Jussà.

Les obres de la primera fase començaran a principis del 2011 però la finalització de la totalitat del projecte es preveu per d’aquí un sis anys.

LAURA URIBE, presidenta AMPA Ger

Els pares s’han mostrat força indignats per aquest fet. És per això que han iniciat una doble campanya: una ha consistit en donar a conèixer el seu cas als mitjans de comunicació, i l’altra anirà dirigida directament als responsables d’Ensenyament

Els pares han recordat que el mateix departament d’Ensenyament ha donat suport a l’ampliació del centre, que s’ha fet aquest estiu, i ha obert una nova línia de transport escolar que porta els nens de Meranges, Gírul i Gréixer a l’escola de Ger. És per això que ara no entenen la negativa a incorporar un nou professor per fer front a aquest increment d’alumnes.

JOAN PLANELLA, alcalde de Puigcerdà

Planella ha afegit que es tracta d’una actitud partidista i sectària de Victorià Peralta, el responsable de Salut a l’Alt Pirineu, que creu que ja està nerviós perquè s’apropen les eleccions. L’alcalde de Puigcerdà ha afegit que les administracions han menyspreat constantment l’ajuntament en tot el procés de construcció de l’hospital transfronterer.

Per la seva banda, el gerent de la regió sanitària de l’Alt Pirineu i l’Aran, Victorià Peralta, ha respost que des de Salut han convidat recentment a tots els ajuntaments de Cerdanya a fer visites guiades a les obres. Ha assegurat que, de moment, els únics que els ho han sol·licitat han estat Alp i Bolvir, però no Puigcerdà.

VICTORIÀ PERALTA, gerent regió sanitària Pirineu

Peralta ha afegit que les visites que han demanat Alp i Bolvir són per portar-hi veïns del poble, i no responsables polítics de cap partit. En aquest sentit ha negat que hi hagi cap actitud partidista darrere de tota aquesta qüestió.

XAVIER RIBERA

Alcalde de Baix Pallars

La millora de la via ha durat uns vuit mesos i la fase està pressupostada en 890.000 euros del total. Els treballs realitzats als 9 kilòmetres i mig de carretera s’han fet amb una tècnica innovadora al territori: l’estabilització amb sòl ciment realitzat in-situ. Aquesta tècnica aprofita els recursos del propi sòl per no haver de portar el material de fora.

La constructora Cervós s’ha encarregat de fer els treballs, que li han estat adjudicats a través de Regsa.

L’obra ha estat subvencionada pel departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya dins de les actuacions de millora d’infraestructures rurals viàries.

Aquesta inversió suposa una millora de la comunicació, la transitivitat i la seguretat dels usuaris dels municipis.

JOAQUIM LLENA

Conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural

JOAN PLANELLA, alcalde de Puigcerdà

Tot i aquesta modificació dels plans inicials pel que fa a urgències, Planella ha volgut deixar clar que el ritme que segueix l’obra en general és bo. També ha assegurat que les retallades anunciades pel govern espanyol no fan perillar l’hospital.

JOAN PLANELLA, alcalde de Puigcerdà

Està previst que tot l’equipament es pugui inaugurar al llarg del 2011 o principis del 2012. El nou hospital tindrà una superfície de 8.550 metres quadrats, i comptarà amb sis quiròfans, disset boxs a l’àrea d’urgències i doblarà la capacitat actual d’atenció a les sales de part. El projecte, a més, integrarà en una única xarxa i coordinarà els centres assistencials de Puigcerdà, Er, La Guinguueta d’Ix, Font Romeu, Els Angles i Oceja.

Però després d’una reforma aquest és el nou aspecte del cementiri urgellenc. Molt més ordenat, net i obert. Les obres de remodelació de la part més antiga del cementiri municipal han consistit en l’arranjament i l’enjardinament dels quatre parterres.

Per fer-ho, l’ajuntament va crear un registre per identificar els titulars de les creus i tombes dels enterraments a terra del cementiri municipal. Un 30% de les creus i tombes han estat identificades i, per tant, s’han tornat a col·locar en l’espai arranjat. Les creus no identificades es guardaran durant un any per si algú les reclama.

TALL MIQUEL CAMINAL, REGIDOR DE CEMENTIRIS

La reforma del cementiri també ha consistit en canviar part de la teulada que es trobava més deteriorada.

També s’ha aprofitat per restaurar els nínxols més antics i per recol·locar les restes dels nínxols que hi ha a tocar d’una sequoia centenària, ja que les arrels de l’arbre començaven a esquerdar-los.

En aquesta primera fase de remodelació d’aquesta zona del cementiri ja s’han recol·locat les restes de 30 nínxols, i en una segona fase, se’n recol·locaran 70 més.

El projecte de construcció del nou cementiri, a la carretera de Cerc, està aturat mentre duri el procés d’expropiació dels terrenys. Mentre, no hi ha problema d’espai al cementiri municipal ja que l’ampliació hi ha uns 340 nínxols i més de 50 columbaris buits.

JOAN PLANELLA, alcalde de Puigcerdà

En aquest sentit, Planella ha assegurat que el que volen és evitar que la prostitució s’exerceixi de forma clandestina, tal com estava passant fins ara. El grup de Convergència, a l’oposició, però, ho ha criticat, perquè considera que és massa flexible i tem que a Puigcerdà es reprodueixi el fenomen de la Jonquera, amb la proliferació de nous prostíbuls. També ha acusat l’equip de govern de modificar l’ordenança per afavorir els interessos d’uns quants particulars.

ALBERT PIÑEIRA, portaveu oposició Puigcerdà

L’alcalde Planella ha criticat força aquestes acusacions, i ha demanat a l’oposició que doni noms i aclareixi a qui creuen que volen afavorir amb aquesta nova ordenança.

MIREIA ALBA, REGIDORA D’EDUCACIÓ

A mitjan juny passat, l’Associació de Mares i Pares dels Alumnes del CEIP Castellciutat van tallar la nacional 260 al seu pas per la població per reclamar una remodelació urgent del centre escolar. Els progenitors van explicar que l’edifici està en molt mal estat i temen per la integritat dels seus fills. L’escola, que forma part de la ZER Urgellet, té uns 30 alumnes.

Fa quatre anys es va iniciar un projecte de remodelació i ampliació del CEIP Castellciutat. El departament d’Educació va presentar el projecte als pares la tardor de 2008. L’obra s’havia de tramitar immediatament i l’estiu de 2009 s’havia d’executar la primera fase. Com que els treballs no han començat, els pares van decidir organitzar aquesta contundent acció.

Finalment, Educació va treure a concurs les obres i les ha licitat. El grup de PSC-Progrés de l’ajuntament de la Seu ha recordat que després de l’acció dels pares va posar-se en contacte amb Educació per insistir en la urgència de la reforma. Precisament, ha estat el grup socialista qui ha volgut fer pública l’adjudicació provisional de les obres del CEIP Castellciutat.

ÒSCAR ORDEIG, PORTAVEU DE PSC-PROGRÉS

La constructora de Solsona que ha guanyat el concurs ha presentat una proposta per realitzar les obres sense molestar els infants. Les obres consistiran en la millora de l’accés al centre, la construcció d’una sala polivalent i l’ampliació.

MIREIA ALBA, REGIDORA D’EDUCACIÓ

Els treballs tindran una durada de sis mesos i si tot va en el termini previst, el curs 2011-2012, els alumnes de Castellciutat ja estudiaran a l’escola reformada.

Les pluges anuncien la imminent presència de bolets i, per tant, de boletaires als boscos que corren alguns riscos. Per evitar que els boletaires prenguin mal o es perdin, els bombers de la Generalitat han volgut recordar els consells bàsics per anar al bosc a buscar bolets.

TALL JOAN NOLLA, CAP BOMBERS UNITAT TERRITORIAL LA SEU

Més consells són portar el telèfon mòbil amb bateria; no anar sol o avisar d’on es va; anar ben equipat i portar roba vistosa; fixar punts de referència i trucar al 112 en cas de perdre’s.

Entre l’1 de gener i el 15 de setembre d’enguany a tot Catalunya, els bombers han realitat 14 serveis relacionats amb boletaires perduts. D’aquests, només hi ha hagut dos casos al Pirineu: un a la Cerdanya i l’altre a la Val d’Aran.

L’any passat, en total es van fer 41 recerques. La comarca amb més boletaires perduts va ser l’Alt Urgell, amb 9. Al Pallars Jussà n’hi va haver 4; 2 a la Cerdanya i 2 a l’Alta Ribagorça i un al Pallars Sobirà.

La pèrdua d’un boletaire per negligència també està inclosa dins dels motius pels quals el departament d’Interior pot cobrar un rescat de muntanya a les víctimes.

TALL ÀNGEL JOVAL, SCTR. SS. TT INTERIOR ALT PIRINEU I ARAN

El proper 1 d’octubre farà un any que ha entrat en vigor la taxa, però encara no s’ha cobrat en cap cas ja que la mesura és més per conscienciar dels riscos de la muntanya.

Una hora d’helicòpter val 2.200 euros; per cada efectiu i hora, 30 euros; i per cada vehicle i hora, 39 euros. Per tant, el cost d’un rescat pot superar fàcilment els 6.000 euros.

Un equip de nou persones està treballant a l’Arxiu Històric Comarcal de l’Alt Urgell per digitalitzar tota la documentació i dotar de continguts l’equipament, de molt recent creació.

Cada consell comarcal també té dret a dos plans d’ocupació. El de l’Alt Urgell, com ha explicat el president, Jesús Fierro, va decidir que les dues persones beneficiàries del pla d’ocupació treballarien en la digitalització de documents de l’arxiu.

TALL JESÚS FIERRO, PRESIDENT DEL CCAU

Els cinc ajuntaments que van delegar cinc plans d’ocupació al Consell Comarcal de l’Alt Urgell per a les tasques de l’arxiu històric han estat els d’Alàs i Cerc; Cava; Tuixén; Fígols i Alinyà i Montferrer-Castellbó.

A més, els ajuntaments de la Seu d’Urgell i d’Oliana també han cedit cadascun un pla d’ocupació per a la feina de l’arxiu.

L’equip de nou treballadors es dedica a indexar i digitalitzar la documentació de la comarca per a la seva conservació i fàcil localització.

TALL SUSANA BALASTEGUI, BENEFICIÀRIA PLA OCUPACIÓ

El pla d’ocupació és de 6 mesos, fins a mitjan gener del 2011. Durant aquest mig any, l’equip haurà introduït a la base de dades i haurà arxivat centenars de documents de la comarca.

LAURENT LEYGUE, president IEC Alta Cerdanya

La Diada d’enguany ha tingut un cost d’una mica més de 6.000 euros, i ha estat sufragada majoritàriament per l’ajuntament d’Estavar. Al dinar de diumenge hi ha assistit l’eurodiputada francesa Maria Teresa Sanchez-Schmitz, el diputat provincial per Girona, Albert Piñeira i una vintena d’alcaldes tant de l’Alta com de la Baixa Cerdanya. Pel que fa al tradicional traspàs del testimoni de la Diada, aquest no s’ha pogut fer de la manera habitual. El municipi que s’ha compromès a organitzar la Diada de l’any que ve, ha estat Ger. Tot i això, no és del tot definitiu, ja que cal que l’ajuntament ho aprovi en el proper ple municipal.

LLORENÇ SANCHEZ

Alcalde de Vall de Cardós

El nou edifici fa prop de 165m2 distribuït bàsicament en dues zones: garatge i serveis. La part del garatge ocupa l’alçada les tres plantes. L’àrea de serveis es distribueix en tres pisos on a la planta baixa hi ha la cuina-menjador, un magatzem i la sala de control. A les dues plantes de dalt hi ha el gimnàs, vestuaris, oficines, una habitació amb vuit llits i una sala d’actes. Les obres han costat poc més de 328.000 euros i han durat un any.

JOAN SAURA

Conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació

Els Bombers Voluntaris de Ribera de Cardós van néixer fa 23 anys, l’any següent es va crear el parc i ja tenia una dotació de 25 bombers. Les primeres instal·lacions van anar quedant obsoletes i fa 9 anys es va iniciar un projecte per remodelar els equipaments. Aquest projecte ha finalitzat amb la inauguració del parc que també disposa d’una dotació de dos vehicles.

En la seva estada a l’Alt Pirineu, Saura també ha visitat la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Vielha i el Centre de Coordinació Policial i Duaner de Melles.

Els qui acullen nens sahrauís, a més, tenen l’oportunitat de viatjar als campaments on viuen. En Pep Farràs ja ha viatjat sis vegades al campament on viuen l’Adila i la Handa, a prop de la ciutat algeriana de Tinduf.

D’aquest viatges se n’ha endut 2.500 fotografies. Una acurada selecció de 25 imatges, escollides pel fotògraf andorrà Àlex Tena, es mostren a la Seu d’Urgell, en una exposició comissariada per Ermengol Puig.

TALL PEP FARRÀS, AUTOR DE L’EXPOSICIÓ ‘TINDUF’

El Sàhara Occidental és un territori ric en pesca, petroli i fosfats colonitzat per Espanya. L’estat espanyol se’l va vendre al Marroc i a Mauritània i milers de sahrauís van haver de fugir de casa seva. Des de fa 30 anys, viuen en camps de refugiats i molts ja han perdut l’esperança de tornar algun dia a casa. Un altre mur de la vergonya, de 3000 km, separa el Marroc del Sàhara Occidental.

Les condicions de vida als campaments de refugiats sahrauís són molt dures.

TALL PEP FARRÀS, AUTOR DE L’EXPOSICIÓ ‘TINDUF’

L’exposició sobre Tinduf es pot visitar a la sala la Cuina del Centre Cultural les Monges fins al 30 de setembre. Al novembre, les fotografies es mostraran a Andorra. Les imatges i els textos que les acompanyen també es poden veure i llegur al web que Pep Farràs ha creat sobre l’exposició.

www.pepfarras-tinduf.com

JOAN PLANELLA, alcalde de Puigcerdà

L’obra ha tingut un cost de 340.00 euros. D’aquests, 60.000 els ha aportat la Generalitat, 120.00 la Diputació de Girona i els 160.000 restants, l’ajuntament de Puigcerdà. La Consellera Capdevila ha felicitat el consistori per la iniciativa, i ha recordat que la seva conselleria ha fet enguany una aportació de 600.000 euros a la comarca per a programes socials. Capdevila també ha destacat la feina feta aquest any en matèria social a Cerdanya, amb l’obertura de la primera llar/residència per a persones discapacitades. A més, ha parlat dels projectes de futur.

CARME CAPDEVILA, consellera Acció Social i Ciutadania

Capdevila també ha destacat els 120.00 euros que han transferit a la comarca per a polítiques de joventut.

CARME CAPDEVILA, consellera Acció Social i Ciutadania

La consellera també s’ha referit a la possibilitat que la delegació de la seva conselleria a l’Alt Pirineu s’instal·li a Puigcerdà, i ha assegurat que, de moment, no està previst.