» XXI BAIXADA DELS RAIERS DE COLL DE NARGÓ |» ELS MUNICIPIS AFECTATS PER LA MAT CRITIQUEN LA MANCA D’INFORMACIÓ

-XXI BAIXADA DELS RAIERS DE COLL DE NARGÓ
Veure el vídeo de la noticia »
Entre bosc i lo riu hi passava la vida. La frase la va popularitzar en Ton del Segal, raier insigne de Coll de Nargó, i sintetitza la filosofia dels antics raiers.
A finals del segle XIX i fins als anys 30 del segle XX, el riu era la via de transport per fer baixar la fusta fins a l’Ebre. Els homes lligaven les bigues de fusta i construïen rais, és a dir, embarcacions. Sobre la plataforma de fusta, feta amb les mans, els raiers baixaven Segre avall.

La via fluvial servia de conducte per fer arribar la fusta fins als centres de transformació, en una època en què encara no existien altres vies de comunicació. Als anys 30, el transport per carretera i la construcció de preses i embassaments va acabar amb l’ofici.

L’Associació de Raiers de la Ribera del Segre de Coll de Nargó ha recuperat la memòria popular de l’antic ofici. L’any 1982, dos rais van tornar a baixar pel Segre, en un tram de dos quilòmetres comprès entre els Clops de Fígols i el Pont d’Espia.

El descens dels raiers de Coll de Nargó se celebra habitualment el tercer cap de setmana d’agost. Aquest any, la 21ena baixada s’ha fet el dissabte 14 d’agost. El bon temps ha acompanyat els raiers.

Els dies abans de l’esdeveniment, que atreu molt de públic, els veïns de Coll de Nargó construeixen els rais a la plaça de l’ajuntament. Raiers de totes les edats col·laboren en el muntatge de les embarcacions. Habitualment es construeixen dos rais, de tres trams de 10 bigues cadascun.

La construcció dels rais i la baixada dels raiers que s’organitza des de fa 21 anys és un homenatge a l’antic ofici dels homes de Nargó. En el seu moment, el 90% dels homes de Nargó eren raiers. La seva habilitat era molt apreciada i els raiers nargonins eren llogats per portar els troncs a les serradores.

Els orígens dels raiers es remunta a segles enrere. Als boscos d’Alinyà hi ha una llosa amb una inscripció que deixa constància que els arbres alturgellencs van servir per construir la flota de l’Armada Invencible, de Felip II, al segle XVI. I la fusta es va haver de baixar pel riu Segre.

Les activitats de la baixada dels raiers no s’acaben amb el descens dels rais. Després de la baixada es fa el tradicional homenatge floral a la dona del raier, que havia de viure durant molts mesos sense el marit.

Els raiers de Coll de Nargó han inspirat música i poesia: el poeta alturgellenc Joan Graell els hi ha dedicat un poema; el poeta, lingüista i pedagog Marcel Fité ha publicat El cançoner del rai, un recull de poemes que podien haver estat cançons dels raiers, ja perdudes, i el cantautor Quim Sabaté ha compost la cançó de Lo Raier de Coll de Nargó.

-ELS MUNICIPIS AFECTATS PER LA MAT CRITIQUEN LA MANCA D’INFORMACIÓ
Veure el vídeo de la noticia »
Estaques com aquesta van aparèixer en diversos indrets de la comarca del Pallars Jussà durant la primera setmana d’agost, marcant una de les possibles alternatives que s’havien plantejat des de la companyia Red Eléctrica per passar la línia de molt alta tensió Montsó-Isona.
La senyalització del tram va agafar per sorpresa els ajuntaments de Tremp, Castell de Mur, Llimiana, Gavet de la Conca i Isona i Conca Dellà que no van ser informats de la decisió, i són els municipis afectats pel pas de la línia elèctrica de 400.000 volts.

TALL JOSEP CASTELLS

Alcalde de Castell de Mur

El projecte ja fa uns deu anys que es vol dur a terme, però Red Eléctrica sempre ha topat amb l’oposició dels ajuntaments i de la Plataforma Unitària contra l’Autopista elèctrica Montsó-Isona que defensa que són infraestructures innecessàries i que no aporten cap mena de progrés a la comarca.

A més, tan els ajuntaments com la plataforma critiquen l’ambigüitat de l’informació rebuda, ja que Red Eléctrica, en una primera carta nega que les estaques siguin seves, cosa que després desmenteix.

TALL JOSEP FERIA

Portaveu Plataforma Unitària contra l’autopista elèctrica Montsó-Isona

El Delegat del Govern a l’Alt Pirineu i Aran i alcalde de Tremp, Víctor Orrit, que ha declinat fer declaracions a Pirineus Televisió, ha enviat un comunicat conjunt amb el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, on neguen tenir coneixement dels treballs preliminars de la línia elèctrica i demanen a Red Eléctrica que no es facin “noves accions sinó hi ha màxima transparència i respecte a la legalitat”.

El dia 24 d’agost, la Plataforma Unitària contra l’Autopista Elèctrica Montsó-Isona farà una reunió informativa oberta a tots els veïns de la comarca del Pallars Jussà per exposar les actuacions previstes en contra de la línia de molt alta tensió.

TALL JOSEP FERIA

Portaveu Plataforma Unitària contra l’autopista elèctrica Montsó-Isona

Hi ha veïns que han arrencat les estaques situades a les seves propietats com a rebuig al pas de l’autopista elèctrica i fins i tot algunes famílies s’han plantejat anar a viure a altres indrets per por als efectes nocius per la salut que creuen que podria provocar una línia d’aquestes característiques al costat de casa.

La línia de molt alta tensió Montsó-Isona, tal com està senyalitzada travessa indrets de gran interès turístic i zones naturals protegides. Actualment s’està duent a terme a diversos pobles de la zona el soterrament de les línies elèctriques existents per evitar el gran impacte visual que provoquen, cosa que suposaria treballs envà si s’acaben instal·lant les grans torres que comporta una línia de 400.000 volts.

Localitat: ,

Leave a Reply

You must be logged in to post a comment.