La via fluvial servia de conducte per fer arribar la fusta fins als centres de transformació, en una època en què encara no existien altres vies de comunicació. Als anys 30, el transport per carretera i la construcció de preses i embassaments va acabar amb l’ofici.

L’Associació de Raiers de la Ribera del Segre de Coll de Nargó ha recuperat la memòria popular de l’antic ofici. L’any 1982, dos rais van tornar a baixar pel Segre, en un tram de dos quilòmetres comprès entre els Clops de Fígols i el Pont d’Espia.

El descens dels raiers de Coll de Nargó se celebra habitualment el tercer cap de setmana d’agost. Aquest any, la 21ena baixada s’ha fet el dissabte 14 d’agost. El bon temps ha acompanyat els raiers.

Els dies abans de l’esdeveniment, que atreu molt de públic, els veïns de Coll de Nargó construeixen els rais a la plaça de l’ajuntament. Raiers de totes les edats col·laboren en el muntatge de les embarcacions. Habitualment es construeixen dos rais, de tres trams de 10 bigues cadascun.

La construcció dels rais i la baixada dels raiers que s’organitza des de fa 21 anys és un homenatge a l’antic ofici dels homes de Nargó. En el seu moment, el 90% dels homes de Nargó eren raiers. La seva habilitat era molt apreciada i els raiers nargonins eren llogats per portar els troncs a les serradores.

Els orígens dels raiers es remunta a segles enrere. Als boscos d’Alinyà hi ha una llosa amb una inscripció que deixa constància que els arbres alturgellencs van servir per construir la flota de l’Armada Invencible, de Felip II, al segle XVI. I la fusta es va haver de baixar pel riu Segre.

Les activitats de la baixada dels raiers no s’acaben amb el descens dels rais. Després de la baixada es fa el tradicional homenatge floral a la dona del raier, que havia de viure durant molts mesos sense el marit.

Els raiers de Coll de Nargó han inspirat música i poesia: el poeta alturgellenc Joan Graell els hi ha dedicat un poema; el poeta, lingüista i pedagog Marcel Fité ha publicat El cançoner del rai, un recull de poemes que podien haver estat cançons dels raiers, ja perdudes, i el cantautor Quim Sabaté ha compost la cançó de Lo Raier de Coll de Nargó.

TALL JOSEP CASTELLS

Alcalde de Castell de Mur

El projecte ja fa uns deu anys que es vol dur a terme, però Red Eléctrica sempre ha topat amb l’oposició dels ajuntaments i de la Plataforma Unitària contra l’Autopista elèctrica Montsó-Isona que defensa que són infraestructures innecessàries i que no aporten cap mena de progrés a la comarca.

A més, tan els ajuntaments com la plataforma critiquen l’ambigüitat de l’informació rebuda, ja que Red Eléctrica, en una primera carta nega que les estaques siguin seves, cosa que després desmenteix.

TALL JOSEP FERIA

Portaveu Plataforma Unitària contra l’autopista elèctrica Montsó-Isona

El Delegat del Govern a l’Alt Pirineu i Aran i alcalde de Tremp, Víctor Orrit, que ha declinat fer declaracions a Pirineus Televisió, ha enviat un comunicat conjunt amb el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, on neguen tenir coneixement dels treballs preliminars de la línia elèctrica i demanen a Red Eléctrica que no es facin “noves accions sinó hi ha màxima transparència i respecte a la legalitat”.

El dia 24 d’agost, la Plataforma Unitària contra l’Autopista Elèctrica Montsó-Isona farà una reunió informativa oberta a tots els veïns de la comarca del Pallars Jussà per exposar les actuacions previstes en contra de la línia de molt alta tensió.

TALL JOSEP FERIA

Portaveu Plataforma Unitària contra l’autopista elèctrica Montsó-Isona

Hi ha veïns que han arrencat les estaques situades a les seves propietats com a rebuig al pas de l’autopista elèctrica i fins i tot algunes famílies s’han plantejat anar a viure a altres indrets per por als efectes nocius per la salut que creuen que podria provocar una línia d’aquestes característiques al costat de casa.

La línia de molt alta tensió Montsó-Isona, tal com està senyalitzada travessa indrets de gran interès turístic i zones naturals protegides. Actualment s’està duent a terme a diversos pobles de la zona el soterrament de les línies elèctriques existents per evitar el gran impacte visual que provoquen, cosa que suposaria treballs envà si s’acaben instal·lant les grans torres que comporta una línia de 400.000 volts.

Cercamón és l’obra de teatre basada en la novel·la homònima de Lluís Racionero. Fa 14 anys, es va interpretar la primera versió teatral, fidel al text original, a Costoja, al terme municipal de Montferrer-Castellbò i on van passar de veritat fets que es narren en l’obra. L’any 2003 l’obra es va traslladar a la plaça de Vilamitjana.

Cercamón és dirigida des de la primera edició per Jordi Llop. Anys després de l’estrena, el director va apostar per oferir cada any una versió diferent. Aquest any, la proposta de cabaret literari ha entusiasmat. Dissabte a la nit, a Vilamitjana, el públic va posar-se de peu.

L’obra ha combinat l’humor, amb moments hilarants com la conversa de Bernat de Ventadorn amb els Domingos de Guzmán, amb escenes de poesia visual, com l’extermini dels càtars.

Cercamón ha tornat a sorprendre. La història de l’aprenent de trobador Cercamón i la fi del catarisme per la intolerància de l’Església i els regnes d’Espanya i de França ha captivat de nou el públic que ja espera la versió de l’estiu que ve…

Amb aquesta frase, Lluís Barba resumeix la intenció de la seva obra, que és una relectura de l’art universal amb la incorporació d’elements contemporanis.

En un principi els seus esforços se centraren en la fotografia, vessant artística que ha recuperat actualment, després d’anys de treballar la pintura. La temàtica plasmada en les seves composicions és de caire social. Viatgers en el temps, és una exposició d’imatge plàstica, on convergeixen personatges del passat amb estrelles del glamour i nens que passen gana.

TALL LLUIS BARBA

Artista

En les darreres exposicions ha rebaixat el grau d’agressivitat de les composicions, però sense lliurar-les de la crítica constant a la societat en què ens movem.

TALL LLUIS BARBA

Artista

La intervenció fotogràfica li permet introduir molt més el seu discurs, tot i que prefereix no donar una explicació de les seves obres perquè l’espectador se’n pugui crear la pròpia imatge. Tot i així, dóna algunes pistes per entendre el perquè de la utilització de tècniques que apareixen reiterativament en la seva obra. El codi de barres que porten els personatges representa la falta d’identitat de la societat i els fons blancs i negres signifiquen el passat en contraposició al color que és el present.

Lluís Barba és un artista reconegut internacionalment i la seva obra s’exposa majoritàriament a l’estranger. Lamenta el poc interès per l’art en el nostra país i li agradaria passejar algun dia per Barcelona i veure les galeries d’art plenes de gent.

Salàs de Pallars, en motiu de la vintena Fira d’Art, acull l’única mostra de l’artista a Catalunya aquest any, a part de l’exposició a la galeria Sicart.

Aquesta fira que se celebra des de fa 20 anys a les eres del poble, rememora la tradicional fira de bestiar de peu rodó que va acollir Salàs durant 600 anys. De manera que l’empremta urbanística de les eres recupera durant un cap de setmana la seva funció, substituint el firandà per l’artista i la mula per l’art.

Més de tres mil persones han visitat les exposicions dels diferents artistes que ha acollit la mostra d’art. També s’han donat a conèixer els guanyadors dels premis de la mostra on Enzo Marroccoli ha estat guardonat amb el primer premi per l’aquarel·la Toro i Àngel Benítez ha quedat en segon lloc amb l’acrílic sobre tela Expulsió del paradís.

L’ajuntament de les Valls d’Aguilar ha aconseguit una subvenció del departament de Governació i Administracions Públiques de gairebé 30.000 euros per arranjar el carrer que uneix els dos carrers principals del poble.

L’alcaldessa de les Valls d’Aguilar i l’alcalde pedani de Taús han agraït a Governació la sensibilitat amb el poble i el finançament de l’obra.

TALL DOLORS VIDAL, ALCALDESSA DE LES VALLS D’AGUILAR

TALL SALVADOR BIGORDÀ, ALCALDE DE L’EMD DE TAÚS

Fa uns dies, el coordinador territorial del Departament de Governació a l’Alt Pirineu i Aran, Josep Ardanuy, va inaugurar la urbanització i pavimentació del carrer de Pites de Taús.

L’alcalde pedani va aprofitar per recordar que encara hi ha moltes coses per fer al poble.

TALL BARTOMEU BAQUÉ, alcalde de Bolvir

En els últims anys han mort tres persones en aquest punt. La gota que va fer vessar el got va ser l’accident que hi va haver el març del 2009, on van morir el rector de Bolvir i la seva acompanyant. El dia després del sinistre, l’alcalde de Bolvir es va reunir amb la delegació de Carreteres a Girona per exigir millores a la cruïlla. L’últim accident greu es va produir l’estiu passat, tot i que no es va haver de lamentar cap víctima mortal.

Aquest any l’aposta és convertir la història dels càtars i els trobadors en un cabaret literari. La versió d’enguany donarà molt de protagonisme a tots els actors, hi haurà música en directe i serà, sobretot, molt visual.

TALL JORDI LLOP, DIRECTOR DEL CERCAMÓN

Cercamón es representarà aquest divendres i dissabte a les 10 de la nit a la plaça de Vilamitjana. Per pujar-hi, el Consell Comarcal de l’Alt Urgell posa a disposició del públic el Bus de la Cultura per a les dues sessions. L’autobús és de 30 places i cal reservar amb antel·lació.

A més de les dues representacions del Cercamón, també s’han preparat activitats prèvies, com un concert de Quim Sabaté i una caminada fins a les ruïnes de Costoja.

TALL ISIDRE DOMENJÓ, TÈCNIC DE CULTURA DEL CCAU

Cercamón es va començar a representar l’any 1997 a Costoja, al terme de Vilamitjana, on encara hi ha restes del passat càtar. L’any 2003 l’obra es va començar a representar a Vilamitjana. Els primers anys l’obra va adaptar fidelment el text de Racionero. Des de fa uns anys, però, per innovar i sorprendre l’espectador fidel, la direcció prepara cada estiu una suggerent proposta. Aquest any, el Cercamón es converteix en un cabaret literari.

Actualment, per aparcar al carrer Doctor Andreu cal pagar un abonament mensual i ser resident a Puigcerdà o a la comarca. Tot i això, no hi ha cap mena de control i a la pràctica hi acaba aparcant molta gent que no paga. Aquesta situació canviarà a mitjans de setembre, quan es començarà a controlar molt més qui paga realment l’abonament.

Des d’aleshores, amb alguns períodes d’interrupció, el Retaule, basat en la vida i mort del bisbe sant, es representa cada estiu al claustre de la Catedral de la Seu d’Urgell. Hi participen un centenar d’actors i actrius aficionats. Aquest any es representa fins al 15 d’agost.

Ermengol, fill dels vescomtes de Conflent, va ser consagrat bisbe d’Urgell el 18 de novembre de l’any 1010 a la Catedral de Santa Maria. Aquest any es compleixen mil anys de la consagració del bisbe Ermengol i la representació del Retaule pren un significat molt especial.

En aquesta edició del Retaule s’hi han incorporat algunes novetats. El Cor de Cambra Caterva actua en dues de les representacions, amb la interpretació del Cant de la Sibil·la i amb l’acompanyament a l’escena de la consagració. El Cor Caterva ha actuat aquest dimarts i repetirà divendres.

El sistema d’il·luminació i els efectes de color s’han millorat per guanyar més qualitat de l’espectacle. La llum i el color són, en realitat, un personatge més de l’obra. També s’han incorporat nous voluntaris al centenar d’urgellencs que participen al Retaule de forma entusiasta i altruista.

El Retaule del mil·lenari, dirigit per Lluís Obiols, incorpora quadres inèdits, escrits per Esteve Albert fa cinquanta anys. L’escena reforça la vessant política i militar del bisbe Ermengol, qui va ser clau en el procés de formació de Catalunya. Dividida en dues parts, la nova escena presenta l’episodi històric de l’expedició dels comtes catalans a Còrdova l’any 1010, on va morir el comte Ermengol I d’Urgell.

El Retaule narra la tasca del bisbe Ermengol com a home d’església i com a personatge clau en el procés d’expansió dels comtats pirinencs i de formació de l’actual Catalunya. Contemporani de l’abat Oliba, va influir en el procés d’expansió dels comtats pirinencs cap a les terres musulmanes del sud, i va arribar a reconquerir la vila de Guissona.

El bisbe Ermengol va reformar la institució de la canònica i va establir la vida en comú dels canonges de la Seu. Va impulsar l’edificació d’esglésies romàniques i va treballar per la millora de les comunicacions, amb l’obertura de camins i la construcció de ponts, molts dels quals encara es mantenen.

Ermengol va morir el 3 de novembre de l’any 1035, mentre visitava les obres de Pont de Bar. El seu cos va baixar Segre avall i quan va arribar a la Seu les campanes de la Catedral van repicar soles.

El bisbe Ermengol va ser venerat com a sant i fins al segle XIX el seu cos era tret en processó pels carrers de la Seu quan les temporades de sequera feien estralls a les collites. Una de les escenes més lloades del Retaule és el miracle de la pluja quan el bisbe, ja mort, fa ploure des del seu sepulcre.

D’altres escenes del Retaule són l’estada del bisbe al poblet andorrà de Llumeneres, poc abans de la seva mort, el miracle del pagès cec, a qui Ermengol torna la vista però Déu li torna a prendre per no complir la seva promesa, i el quadre final, amb la posada en escena de totes les figures del Retaule.

Deu segles després de la seva consagració, Ermengol continua sent un personatge rellevant de la història de la Seu, del bisbat d’Urgell i de Catalunya.

La rellevància del bisbe ha perdurat fins als nostres dies i la commemoració del mil·lenari, amb les representacions del Retaule com a acte central, ho testimonien.

TALL JOAN GUINOT regidor d’Obres i Serveis de Puigcerdà

En un principi, el projecte preveia la construcció d’un sòl ascensor, però l’empresa adjudicatària es va comprometre a col·locar-ne dos pel mateix preu. D’aquesta manera, els aparells podran absorbir millor la demanda d’usuaris que estacionen el seu vehicle a l’aparcament del Convent i volen accedir a peu al centre de la Vila.

L’ajuntament es mostra convençut que aquests ascensors milloraran la comunicació entre els barris de l’aduana i l’Incasòl, així com de l’aparcament del convent, amb el centre de la Vila. A més, seran un bon mirador de l’Alta Cerdanya, ja que per arribar-hi caldrà caminar per una passarel·la elevada de 40 metres. D’altra banda, Joan Guinot ha destacat que les obres de l’ascensor ja es fan preveient la possibilitat que en un futur el pàrquing del Convent s’ampliï i es faci cobert.

El Pla d’Implementació dels Recursos Turístics Intangibles de Catalunya identifica més de 2.000 recursos arreu del territori català. D’aquests n’hi ha 170, que corresponen a un centenar de municipis, que són els més destacats. Turisme els destaca com a prioritaris en un catàleg de recursos intangibles que serà una eina fonamental per a la promoció turística.

TALL JOSEP HUGUET, CONSELLER D’INNOVACIÓ, UNIVERSITATS I EMPRESA

El conveni signat amb el municipi del Baix Pallars promourà les salines i la Casa de la Sal. Des de l’Edat Mitjana i fins al darrer terç del segle XX, l’activitat salinera va ser una base econòmica molt important per a Gerri de la Sal.

TALL XAVIER RIBERA, ALCALDE DE BAIX PALLARS

Al municipi d’Alt Àneu el recurs intangible que es promocionarà és la serradora d’Àlos d’Isil. La serradora hidràulica és una mostra de la forma de vida als Pallars a finals del XIX i fins a la primera meitat del segle XX.

TALL JOSEP MARIA COSTANSA, ALCALDE D’ALT ÀNEU

El Departament de Turisme i el municipi d’Alins col·laboraran en la posada en valor dels “Boscos de Ferro”, que recupera els testimonis de l’activitat minero-metal·lúrgica a la Vall Ferrera i l’Alt Pirineu.

TALL JOSEP POCH, ALCALDE D’ALINS

El Catàleg de Recursos Intangibles identifica i situa al municipi d’Esterri d’Àneu l’Ecomuseu de Les Valls d’Àneu, que es contextualitza en el període de la història de Catalunya corresponent a la Febre de l’Or i dels Orígens del Catalanisme i Anarquisme, a finals del segle XIX i principis del segle XX.

TALL RAMON VILLUENDAS, ALCALDE D’ESTERRI D’ÀNEU

A més dels convenis amb els quatre municipis del Pallars Sobirà, la Direcció General de Turisme ja ha firmat acords amb Pont de Suert, Vilabertran, Vilajuïga, Calella, Estartit, Tarragona, l’Espluga de Francolí i Montblanc.

La formalització dels convenis s’ha realitzat aquest dilluns a l’Ecomsueu de les Valls d’Àneu, a Esterri d’Àneu. Huguet ha estat acompanyat pel director dels serveis territorials del Departament a l’Alt Pirineu i Aran, Moisès Gonzalez.

TALL ALFONS CASAMAJÓ, alcalde de Ger

Fins aquest curs, l’espai destinat a cuina i menjador també s’utilitzava com a aula, ja que no hi havia espai per acollir tots els alumnes. Pel que fa al finançament de les obres, l’ajuntament s’ha fet càrrec de la redacció del projecte i la direcció de les obres, que ha tingut un cost de 6.000 euros. Mentrestant, l’obra en sí, pressupostada en 58.000 euros, està sent costejada pel departament d’educació.

TALL LLORENÇ VERGÉS, Vicepresident G.A.M.

D’altra banda, també s’ha dut a terme una conferència, on Rosa Campà, directora de l’escola durant 15 anys avui ja jubilada, ha fet un repàs a la seva trajectòria personal al capdavant de l’escola. Campà ha recordat la lluita que va encapçalar, quan als anys 80 i 90 l’ajuntament de Montellà i Martinet va intentar, sense èxit, tancar l’escola de Montellà, argumentant que amb la de Martinet ja n’hi havia prou. Ha recordat que tot el poble es va bolcar en defensar l’escola, i ha recolzat la tesi que quan una escola rural tanca, el poble acaba morint. Campà també ha parlat de l’important paper que va tenir a l’hora de tirar endavant les ZER, les Zones d’Escoles Rurals.

TALL BARTOMEU BAQUÉ, alcalde de Bolvir

El centre d’interpretació es construirà al costat del jaciment, tot i que a un nivell més baix, prop de la carretera de Talltorta, i consistirà en una sala d’exposicions, un amfiteatre i una botiga. L’alcalde Baqué ha destacat que és un projecte molt important per tota la comarca.

Malgrat tot, l’alcalde Baqué ha destacat que, encara que no arribin les subvencions, l’ajuntament tirarà endavant les obres del centre d’interpretació com sigui. Ha destacat que un cop estigui tot el jaciment excavat, s’haurà de posar a disposició del públic, perquè sinó no tindrà cap sentit haver fet tot aquest procés.

En concret s’han adoptat 25 propostes realitzades.

TALL MIREIA PELLICER, REGIDORA DE FESTES

La Festa Major d’aquest 2010 l’iniciarà la lectura del pregó infantil, seguida de la cercavila i la lectura del pregó oficial, del qual encara no s’ha donat a conèixer el pregoner. Com cada any també es celebrarà el Ball Cerdà.

Entre les novetats que presenta la Festa Major de la Seu 2010 hi haurà una exposició de programes de festes majors anteriors. En concret, la regidoria ha contactat amb una família de la ciutat que té una col·lecció de cartells, dels quals el més antic data del 1935.

Pel que fa al correaigua, organitzat pels Diables de l’Alt Urgell es passa a l’horari de tarda. També hi haurà un sopar popular organitzat pel Club de Caça i Pesca, es celebrarà el divendres 27 i tindrà un preu de 8 euros. Els tiquets per aquest àpat es podran adquirir a l’oficina de turisme a un preu de 8 euros.

També es realitzaran unes visites guiades pel municipi i un taller de danses tradicionals a càrrec de Pep Lisandra.

D’altra banda, aquest any també s’ha volgut potenciar el programa d’activitats infantils en la franja d’edat a partir dels 10 anys.

Pel que fa a les actuacions musicals, el concert estrella serà a càrrec de la Pegatina, tot i que també hi hauran actuacions de diferents grups al Seu Rock. Un altre dels grups convidats és Tribut a Sau, en què diferents cantants interpretaran les cançons del grup que va liderar Carles Sabater.

També hi haurà les actuacions de diferents cobles sardanistes i les orquestres La Principal de la Bisbal, la Dama i Rosaleda, entre altres.

TALL ALFONS CASAMAJÓ, alcalde de Ger

Les obres d’aquesta primera fase haurien d’estar acabades el febrer. Pel que fa a la segona fase, aquesta consistirà en fer una pista coberta polivalent de 1000 metres quadrats, enfocada bàsicament a la pràctica de l’esport, però que també podrà acollir altres activitats. Tot i això, l’ajuntament de Ger s’ha trobat amb un problema, i és que en un extrem del terreny que s’ha de destinar a aquesta pista hi ha una caseta de Telefònica que caldrà desmantellar. L’ajuntament fa mesos que intenta arribar a un acord amb la companyia i finalment ha acabat expropiant la caseta.

En aquest sentit, Casamajó s’ha mostrat convençut que Telefònica acabarà fent el trasllat del material que té a la caseta, tal com li demanen. Un cop ho hagi fet, l’ajuntament podrà licitar aquesta segona fase. El pressupost total de les obres és d’un milió d’euros.

Si mirem els cabals, el Segre al seu pas per la Seu d’Urgell és de 7,90 metres cúbics per segon, una xifra que és més del doble que la que registrava aquest riu fa un any, que era de només 3 metres per segon.

D’altra banda, el cabal del Valira pel seu pas per la Seu és de 5,21 metres cúbics per segon, mentre que l’any passat per les mateixes dates era de només d’1.05. Actualment tota la conca de l’Ebre té 5.879 hectòmetres cúbics d’aigua emmagatzemada, que representa un 78.3% de la capacitat total de la conca. En la mateixa setmana del 2009, la situació era de 5.028 hectòmetres cúbics i la mitja dels cinc últims anys és de 4.563.

TALL ANTONI VILAGINÉS, ALCALDE D’OLIANA

Aquest nou vehicle s’ha convertit en el cinquè que Governació entrega a l’Alt Pirineu i Aran.

Governació n’ha finançat el 80% del cost total d’aquest vehicle AUSA model M300H a través del programa de vehicles polivalents. Aquest programa té per objectiu cobrir les necessitats dels municipis petits perquè puguin garantir el compliment dels serveis bàsics municipals i realitzar tasques com la neteja viària, el transport de materials, la neteja de neu, el manteniment en general, o el servei de grua, entre d’altres.

TALL JOSEP ARDANUY, COORDINADOR TERRITORIAL DEL DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ

Ardanuy ha avançat que a finals d’agost es realitzarà una altra entrega de vehicles polivalents.

Després de la presentació del vehicle el coordinador territorial i l’alcalde han visitat l’àrea esportiva d’Oliana, que es remodelarà properament. Aquesta actuació està finançada per Governació amb 349.000 euros del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya, d’una inversió total de 452.000 euros.

A la nit es realitzarà la nit màgica pirinenca amb una conferència sobre la biografia de Fassman a càrrec de la filla del professor, Maria Mir.

Des del Consell Comarcal de l’Alt Urgell s’ha destacat la importància que està agafant la fira any rere any, després que enguany s’inclogui al catàleg de Fires del Llibre de Catalunya.

TALL ISIDRE DOMENJÓ, TÈCNIC DE CULTURA DEL CCAU

Pel que fa a dissabte, a les 10 del matí es realitzarà l’obertura de la Fira del Llibre en què comptarà amb un esmorzar literari amb l’escriptora Empar Moliné, que serà l’encarregada de realitzar la lectura de l’Homilia Laica, mentre que Climent Forner, sacerdot i poeta, llegirà l’Homilia d’aquest 2010. Com cada any s’aporfitarà per presentar les darreres publicacions dels autors del Pirineu, en concret enguany es faran una vintena de presentacions d’autors d’Andorra, de l’Alt Urgell i de la resta de comarques pirinenques.

Per altra banda, també es comptarà amb visites guiades al centre històric del municipi. A més a més, la Setmana Cultural d’Organyà es farà coincidir, en part, amb les activitats.

PERE OLIU, excap de l’oposició i promotor de la moció

El nou alcalde, Agustí Carcassona, ha assegurat que el primer que faran és encarregar una auditoria, per conèixer l’estat de les finances municipals. En aquest sentit, ha destacat que les actuacions de l’ajuntament estaran molt lligades a la situació en què es trobin les arques.

AGUSTÍ CARCASSONA, alcalde entrant d’Isòvol

Per la seva banda, l’alcalde deposat, Esteve Maurell, s’ha mostrat molt tranquil amb els comptes que deixa, i ha acusat els regidors d’Esquerra que ara han aprovat la moció de censura, de deixar les finances de l’ajuntament en una situació molt delicada l’època en que van governar.

Pel que fa als motius de la moció de censura, Maurell creu que està relacionat amb el Pla d’Ordenació Urbanística.

Maurell també ha assegurat que aquest afer no afectarà el pacte que mantenen a nivell comarcal Convergència i el PSC, ni la seva figura com a president del Consell Comarcal de Cerdanya.