| -S’INAUGURA L’11è REFUGI DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU | ||||
|
El Parc Natural de l’Alt Pirineu ha inaugurat el refugi de muntanya de l’Estany de la Gola a la vall d’Unarre, que s’ha construït aprofitant les antigues instal·lacions de la presa i els barracons de la Central Hidroelèctrica d’Unarre que es va començar als anys 60, i on es deixà per acabar la presa de l’Estany de la Gola. |
|||
| Durant l’acte també s’ha signat el conveni perquè el refugi, que era d’Endesa, passi a mans de la Guingueta d’Àneu.
TALL JOSEP CERVÓS. ALCALDE DE LA GUINGUETA D’ÀNEU La iniciativa de transformar-ho en refugi sorgeix de l’ajuntament de la Guingueta d’Àneu, municipi on pertany la vall, en el moment que Endesa proposa la demolició de les construccions per restaurar el paisatge i el medi ambient de l’entorn de l’Estany. L’obra es va dur a terme l’any passat i va durar un mes. El més costós va ser el transport de material, ja que l’estany es troba a 2.095 metres d’alçada en un indret on només es pot accedir a peu. TALL ELISABET BUSCALLÀ, TÈCNICA D’ENDESA S’ha aprofitat la demolició d’un dels edificis per usar el material per a la restauració de l’edifici que s’ha convertit en refugi. A més, les arquetes de formigó, que no han estat enderrocades a petició de la població local que les considera un símbol històric lligat a l’estany, s’han revestit de pedra. L’obra ha estat finançada per la Fundació Endesa amb una aportació de 123.500 €, pel departament de Medi Ambient amb 25.500 € i l’ajuntament de la Guingueta que ha aportat 4.500 € a les obres del refugi que té capacitat per deu persones. La directora general de Medi Ambient, Núria Buenaventura, ha inaugurat les obres dutes a terme al refugi i ha volgut destacar la riquesa paisatgística del territori. TALL NÚRIA BUENAVENTURA, DIRECTORA GENERAL DE MEDI AMBIENT Aquest és el sisè refugi lliure del Parc i l’onzè en total, ja que n’hi ha cinc que disposen de guarda permanent. Núria Buenaventura també ha destacat que s’ha pogut comprovar en els darrers anys que el turisme sostenible va en augment i que ja hi ha dos parcs catalans amb la Carta del Turisme Sostenible Europeu, la zona volcànica de la Garrotxa i el Delta de l’Ebre. |
||||
| -VISITA A L’INTERIOR DE LES TORRES DE LA CATEDRAL | ||||
|
La Catedral de Santa Maria d’Urgell reposa sobre les restes de la catedral visigòtica de Sant Just, del segle VI, sobre les d’una catedral preromànica del segle IX, i la catedral promoguda pel bisbe Ermengol, consagrada l’any 1040. | |||
| L’any 1100, però, la catedral estava tant deteriorada i ruïnosa que el bisbe Ot va enviar una carta als fidels demanant-los diners per restaurar-la. Els col·laboradors rebrien indulgències. El bisbe Ot va morir l’any 1122, a l’inici de les obres de restauració i no va veure la restauració de la catedral acabada.
Aquest és el punt de partida de la visita a l’interior de la catedral de la Seu d’Urgell que s’organitza durant els mesos de juliol, agost i setembre. El 2010 es commemora el mil·lenari de la consagració del bisbe Ermengol i per celebrar-ho, la catedral mostra les seves interioritats. TALL PABLO BECERRA, GUIA TORRES CATEDRAL La visita comença a la torre de Sant Just, la que dóna al sud. Hi ha quatre campanes: la del Senyor, del 1507; la de Sant Just, Sant Marc i Santa Bàrbara, del 1754; la de Sant Ermengol, de 1946, i de Santa Maria, de 1992. Al sostre de la torre hi ha unes plaques de ferro que s’obren, només durant l’estiu, amb el toc de les campanes de les 12 del migdia. El repic ressona per tota la Seu per recordar la mort del bisbe Ermengol. La llegenda diu que quan el bisbe va caure d’un pont en construcció a Pont de Bar, el seu cos va baixar Segre avall i en arribar a la Seu les campanes de la catedral van repicar soles. El recorregut segueix per les galeries de la catedral, des d’on es veu la nau de la catedral. A la galeria, el guia mostra els detalls de les columnes, els arcs i els finestrals. En aquesta galeria hi ha una Matraca, que servia per avisar els fidels el Divendres Sant, dia on no podien sonar les campanes. La visita segueix per la galeria nord, que es va construir amb peces de l’ornamentació exterior de la catedral. Entre els capitells, hi ha el del mico, que representa la luxúria. També hi ha un capitell amb el mico al claustre de la catedral. D’aquesta galeria s’accedeix a la torre de Sant Salvador, on hi ha les finestres des d’on es podia disparar. Al segle XVI hi havia molta inseguretat a la Seu, amb el bandolerisme i els hugonots, i la catedral de la Seu es va fortificar. A la tercera torre, la de Sant Ot, hi ha un fortí, on hi havia un pou d’aigua i un forn de pa, fet que permetia als combatents resistir molts dies a la torre. Aquest i molts més detalls són els que s’expliquen a la visita. El grup que aquest dimecres al migdia ha recorregut les torres estava format per 10 persones, algunes de la Seu i d’altres visitants de Catalunya i d’Espanya. L’explicació els ha entusiasmat, com a dues germanes gironines. TALL MARIA I MARGARITA, VISITANTS La visita a les torres de la catedral es continuarà oferint tot el que queda d’agost i al setembre, cada dimarts, dimecres i dissabte a la una i a les set de la tarda. El preu és de tres euros, amb un descompte del 50% per als veïns de la Seu. Per pujar a les torres s’han de pujar i baixar moltes escales, amb graons molt elevats. Per tant, es recomana no tenir dificultats de mobilitat. L’esforç, però, val la pena. El mil·lenari de la consagració del bisbe Ermengol ha permès obrir a tothom les entranyes de la Catedral de Santa Maria d’Urgell, una joia del romànic. |
||||
Tags: La Seu d'Urgell, Turisme



