TALL IRENE MARTÍ

Encarregada del Casal dels Voltors

Els usuaris més habituals del Casal són escoles, centres excursionistes que venen a fer la xarxa de senders de la Terreta i naturalistes interessats en aquest tipus d’aus. Però des del centre també es fan visites guiades i explicacions sobre les espècies rapinyaires.

El Casal dels Voltors ja fa uns nou anys que es va obrir, amb la intenció d’aprofitar la riquesa de la fauna i la flora de la Terreta com a incentiu turístic. Una forma de recuperar l’activitat econòmica d’un indret bàsicament agrari i artesà. En la Ruta de la vall dels Voltors trobem comptabilitzades un l’últim cens de fa un parell d’anys unes 102 parelles reproductores, que són les que donen estabilitat a l’espècie.

El trencalòs, en canvi, és una espècie que està molt més amenaçada i des del Casal dels Voltors s’intenta recuperar-ne la població.

TALL IRENE MARTÍ

Encarregada del Casal dels Voltors

A part de les càmeres per poder observar els rapinyaires en el seu hàbitat natural de ben a prop, l’edifici del Casal dels Voltors també disposa d’una terrassa amb vistes a la vall des d’on amb prismàtics es pot veure volar les diferents aus de La Terreta.

JOAN GUINOT, regidor Obres i Serveis Puigcerdà

Està previst que les obres d’enjardinament comencin a finals de setembre. Joan Guinot confia poder acabar les obres a finals d’any, per poder-les inaugurar conjuntament amb el nou ascensor i la remodelació de la plaça Cabrinetty.

Algunes famílies de Meranges s’hi han acollit, però aquestes dues, amb fills d’edats compreses entre els 4 i els 13 anys, diuen que no poden, perquè tenen bestiar i no s’ho poden combinar per portar els nens a l’escola de Ger o de Puigcerdà.

ALBERT PONS, pare

Pons considera que aquest és un servei bàsic i que no pot ser que un nen que viu a Meranges no tingui els mateixos drets que els que té un nen que viu al centre de Barcelona. És per això que, juntament amb l’altra família, han decidit que si no els posen transport, no duran els fills a l’escola.

ALBERT PONS, pare

El Consell Comarcal els ha dit que no hi pot fer res, i de moment, estan negociant amb els serveis d’Educació a Girona. Els han assegurat que els trobaran una solució, però a poc més d’una setmana per començar el curs, no els han dit quina pot ser.

El nou edifici tindrà tres plantes. L’exposició d’insectes es trobarà a la planta baixa juntament amb la recepció del museu. En les altres dues plantes hi haurà una sala d’audiovisuals, equipada per fer conferències i tallers per conèixer les papallones, i una sala de recerca científica.

TALL ALFONS DOLSA

Responsable del Museu de les Papallones de Catalunya

L’obra té un pressupost aproximat d’un milió d’euros que es finança a través del Ministeri de Cultura i l’Unió Europea.

El museu de les papallones de Catalunya es va inaugurar fa 8 anys a partir d’un acord entre l’ajuntament de Sort i Maria Teresa Albarran, Alfons Dolsa i Alfons Garcia, responsables del museu i creadors del fons científic.

TALL ALFONS DOLSA

Responsable del Museu de les Papallones de Catalunya

Els estudis del museu van més enllà de la mostra de les papallones com a patrimoni natural de Catalunya, expliquen la seva importància per la biodiversitat del territori i la relació amb els altres insectes. S’intenta parlar d’ecologia a través del món de les papallones.

TALL ALFONS DOLSA

Responsable del Museu de les Papallones de Catalunya

Al museu actualment s’hi pot trobar uns 4.000 exemplars de papallones, la majoria dels quals s’ubiquen en diferents indrets de Catalunya, però també hi ha mostres d’altres insectes i uns 12 exemplars estrangers.

També s’hi pot trobar informació sobre la contaminació lumínica, ja que els responsables del museu, que fa 39 anys que es dediquen a l’investigació, van produir-ne l’any 1975 el primer document al món. Al llarg de l’any s’organitzen diverses activitats com ara visites guiades, tallers de síntesi, projeccions de vídeos de natura a la fresca, concursos fotogràfics i observació d’estrelles.

Visitants d’arreu arriben a Pujalt per veure el museu, però també s’hi pot accedir a través d’internet, ja que va ser el primer museu virtual del món.

www.papallones.net

Els nous serveis circularan de dilluns a divendres amb sortida de Puigcerdà a les 06.20 del matí i arribada a Plaça de Catalunya a les 08.49, mentre que en sentit contrari sortirà de Plaça Catalunya a les 18:32 de la tarda i arribarà a Puigcerdà a les 20.56 del vespre. En el seu recorregut tindran parada a Ripoll i Vic.

Aquest nou servei facilitarà els desplaçaments que es realitzen per dur tasques a Barcelona arribant abans de les 09.00 del matí al centre de la ciutat i tornant amb aquest nou servei a última hora de la tarda.

L’entrada en funcionament del tren semidirecte es farà uns dies abans del previst inicialment. I és que en una visita feta el mes de juny a Alp, Nadal va anunciar que si no hi havia cap contratemps, el tren entraria en funcionament al voltant del 12 de setembre. Al final, ho farà 6 dies abans.

LLUIS ALMESTOY, organitzador

Les votacions es duran a terme a l’antic centre esportiu de Llívia, ubicat als baixos de l’ajuntament, tot i que fora de les dependències municipals. Els organitzadors també han tingut en compte els veïns dels nuclis de Cereja i Gorguja, així com altres veïns empadronats a Llívia, que no es podran desplaçar el dia 11 a votar

NÚRIA VIDAL, organitzadora

La plataforma organitzadora, Llívia Decideix, està composada per representants de bona part de la societat civil del municipi. Així doncs, hi ha 2 ex-alcaldes, membres de l’equip de govern i de l’oposició, a títol personal, així com empresaris o membres de l’associació de joves, entre d’altres.

JUAN FERNÁNDEZ, Tècnic de patrimoni natural del Parc Natural de l’Alt Pirineu

Des de la troballa, s’ha realitzat un estudi específic del salze, i fins al moment s’han pogut localitzar unes 500 plantes en una zona de 700 metres al llarg del riu Marimanya. En alguns indrets, la densitat d’individus és elevada, però el Departament de Medi Ambient i Habitatge s’està plantejant incloure la Salix hastata al catàleg de flora amenaçada de Catalunya.

És un salze de mida petita que no acostuma a sobrepassar el metre d’alçada i té unes característiques morfològiques molt variables en funció del terreny on es troba.

JUAN FERNÁNDEZ, Tècnic de patrimoni natural del Parc Natural de l’Alt Pirineu

Des de fa uns quants anys que es va trobar la Sabina Turífera, no s’havia tornat a trobar cap espècie nova per Catalunya dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

L’any 2003, durant la celebració dels 40 anys del tradicional ball de bastons, es va decidir constituir l’Associació de Bastoners i Grups de Danses de Peramola.

Aquest estiu, la Colla de Bastoners de Peramola ha tornat a ballar durant la celebració de la Festa Major de la vila. A més dels balls de bastons, també hi ha la cercavila, amb el ball dels gegants i el ball de les bèsties.

Peramola és l’únic lloc de l’Alt Urgell on es manté viva la tradició del ball de bastons. La colla també és única al Pirineu i una de les poques de la demarcació de Lleida. A més, una característica que la fa única és que utilitzen bastons fetes amb fusta de boix, més petits i amb una sonoritat peculiar.

TALL JOSEP FERIA, Portaveu de la Plataforma Unitària contra l’Autopista Elèctrica

Josep Feria, portaveu de la Plataforma, ha començat l’assemblea amb un parlament on s’ha explicat què pretén Red Eléctrica i les queixes de la plataforma; que són: la falta d’informació als afectats, la construcció d’una línia destinada merament a l’especulació en la generació i transport d’energia, les afectacions mediambientals i l’impacte que pot tenir per a la salut. També alguns veïns amb negocis enfocats al turisme de natura, veuen perillar les seves empreses.

TALL CARME TOLSÀ, Propietària d’una casa rural a Fígols de Tremp

El gruix de la reunió ha estat el debat generat a partir de les experiències dels particulars afectats, d’on han sortit propostes d’actuacions per aturar la línia de molt alta tensió.

S’ha decidit fer un escrit als alcaldes dels municipis afectats per informar-los de les intensions de la plataforma, així com també està previst tornar a fer una crida als partits polítics per demanar recolzament.

TALL JOSEP FERIA, Portaveu de la Plataforma Unitària contra l’Autopista Elèctrica

Una de les reivindicacions més escoltades ha estat l’actuació de Red Eléctrica de sota mà, ja que clavar les estaques i esperar la reacció dels veïns és una forma de veure l’oposició que tindran, i amb la poca densitat de població de la comarca, tota oposició serà menys que en qualsevol altre indret més poblat.

El Pallars Jussà ja ha estat molt solidari pel que fa a l’electricitat, els embassaments i les línies elèctriques que acull, distribueixen energia a diferents indrets de Catalunya.

De manera que aquesta reunió ha estat el punt de sortida d’un seguit d’actes informatius i reivindicacions per evitar el pas de la línia de 400.000 volts pel Pallars Jussà.

Al viver de l’Alt Urgell hi ha quatre empreses. La més veterana és Aubèrria Natura i Patrimoni, una empresa de serveis ambientals dedicada a la recerca, l’estudi, la gestió i la promoció del medi natural en l’àmbit de l’Alt Pirineu i l’Aran. L’empresa va endegar el 2008 i poc després es va instal·lar al despatx del viver.

TALL JORDI DALMAU, AUBÈRRIA NATURA I PATRIMONI

Fa sis mesos hi va arribar una empresa de disseny gràfic i comunicació, Creativa Disseny i Comunicació. Al viver d’empreses, les emprenedores troben les eines necessàries per tirar endavant els projectes.

TALL MONTSE COLELL, CREATIVA DISSENY I COMUNICACIÓ

TALL ANNA SOLANS, CREATIVA DISSENY I COMUNICACIÓ

Aquest estiu també s’ha instal·lat al viver d’empreses Urgell Navarro Arquitectura Interior, que ofereix els serveis de reforma de cases, locals o qualsevol espai, i assessora en colors, mobiliari i distribució. Sense el viver, el negoci no hauria tingut massa opcions de començar.

TALL URGELL NAVARRO, URGELL NAVARRO ARQUITECTURA INTERIOR

La darrera incorporació ha estat la de Més Temps Neteja i Serveis. Les germanes Mar i Vanessa Portos ofereixen els serveis de neteja a particulars i empreses, planxa i encàrrecs. També ofereixen la possibilitat d’utilitzar productes ecològics. L’empresa acaba de començar i el viver els dóna l’impuls per créixer.

TALL MAR PORTOS, MÉS TEMPS NETEJA I SERVEIS

TALL COSME RUAIX, alcalde d’Alp

De moment, s’han començat els treballs a l’interior del campanar, i durant el mes d’agost les obres s’han aturat per no entorpir el pas de vehicles durant la temporada de màxima afluència turística. Al setembre, les obres es reprendran i l’ajuntament calcula que podrien estar acabades el mes de novembre. Un altre dels aspectes que s’ha tingut en compte per dur a terme l’obra ha estat la seguretat de l’edifici i també dels veïns.

TALL COSME RUAIX, alcalde d’Alp

Pel que fa al finançament de l’obra, el 50% va a càrrec de l’Àrea de Patrimoni de la Generalitat. Gairebé tota l’altra meitat la financia l’ajuntament d’Alp, i una petita part l’aporta el Bisbat d’Urgell. El cost total ascendeix a 200.000 euros.

A partir de llavors l’Associació de veïns d’Olp va emprendre diferents iniciatives per captar diners amb la finalitat de recuperar el campanar de la localitat. Olp és un poble de 50 habitants i està situat a 1.100 metres d’alçada, al mig del Batlliu de Sort.

Finalment l’actuació s’ha dut a terme amb un pressupost de més de 240.000 euros que ha finançat el Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici, el departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Lleida, a més de l’Associació de veïns d’Olp i l’ajuntament de Sort.

Amb la restauració del campanar i la coberta de l’església també s’ha retornat al seu enclavament original l’antiga campana i s’hi ha instal·lat una rèplica de la imatge de la Mare de Déu de la Purificació.

Una veïna de Puigcerdà engega una campanya per demanar ajuda davant el possible desnonament del pis on viu. Fa dos anys i mig, la seva filla hi va morir i ella va patir un infart per culpa d’una fuita de gas. Des d’aleshores, està de baixa i la pensió que cobra no li permet fer front al lloguer.

TALL ROSA SEOANE

L’ordre de desnonament és per al dia 15 de setembre, dia en que Rosa Seoane haurà d’abandonar el pis si no arriba a un acord amb els propietaris. Com a alternativa, s’ha dirigit a l’ajuntament per demanar ajuda, però la resposta que li han donat no l’ha convençut.

Des de l’ajuntament han assegurat que estan treballant per trobar-li un pis que ella pugui pagar, ja sigui de cessió o de protecció oficial.

TALL LOURDES PORTA, regidora Habitatge

Tot i això, Rosa Seoane ha declinat instal·lar-se en aquest pis, ja que argumenta que es troba allunyat del centre urbà de la Vila i que no disposa de vehicle per desplaçar-s’hi. Tot i això, des de l’ajuntament han destacat que el seu cas és prioritari i tant bon punt trobin un pis on pugui instal·lar-s’hi, serà la primera a qui avisaran. D’altra banda, Rosa Seoane ha convocat una manifestació pel proper divendres 27 d’agost al vespre, per demanar que s’aturi el procés de desnonament.

LA FESTA DE L’ESTANY TORNA A OMPLIR PUIGCERDÀ

TALL JOAN PLANELLA, alcalde de Puigcerdà

Un altre dels actes destacats de la Festa ha estat la tradicional travessa de l’Estany. Hi han participat més de 80 nedadors en la categoria federada, i al voltant de 50 en la popular. Enguany, tant la temperatura de l’aigua com les condicions meteorològiques han estat bones, a diferència d’altres edicions en què els participants han hagut de nedar amb baixes temperatures i sota la pluja. El guanyador de la categoria absoluta ha estat Àlex Vera.

TALL ALEX VERA, guanyador absolut travessa 2010

En categoria femenina, mentrestant, la guanyadora ha estat Cristina Nogueroles. D’altra banda, un any més, un dels actes més emblemàtics ha estat la representació de la llegenda de la Vella de l’Estany.

Aquesta festa marca la recta final de la temporada d’estiu a Puigcerdà. Com cada any, la vila s’ha omplert de gom a gom i ha estat el dia que ha registrat més visitants, fins a 30.000, segons xifres facilitades per l’Oficina de Turisme de la Vila.

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, en la visita al municipi de Castell de Mur, ha manifestat el seu suport als alcaldes afectats per la línia de molt alta tensió que Red Eléctrica vol fer passar pel Pallars Jussà. I ha criticat la forma d’actuar de l’empresa, ja que considera que s’havia d’haver parlat amb els municipis afectats.

JORDI AUSÀS, Conseller de Governació i Administracions Públiques

Ausàs s’ha compromès a fer arribar la preocupació dels diferents ajuntaments de la comarca al Govern de la Generalitat de Catalunya. Aquesta petició, feta per l’alcalde de Castell de Mur, Josep Castells, coincideix amb el dia que Red Eléctrica Espanyola anuncia que a finals d’any presentarà l’avantprojecte als ajuntaments, sense encara haver-s’hi reunit.

El conseller de Governació defensa que el corredor elèctric és nociu pels interessos del territori i que l’aposta del Govern de Catalunya continuarà sent un desenvolupament del país molt respectuós amb l’entorn natural.

JORDI AUSÀS, Conseller de Governació i Administracions Públiques

La comarca del Pallars Jussà té un dels seus puntals turístics forts en el patrimoni, com ara el conjunt monumental de Mur; un dels indrets per on està previst el traçat del corredor elèctric de 400.000 volts.

Red Eléctrica va començar els seus treballs sobre el terreny a principis d’agost sense haver-ne informat abans als municipis afectats, que són Tremp, Castell de Mur, Llimiana, Gavet de la Conca i Isona i Conca Dellà, ni als propietaris dels terrenys on s’han clavat les estaques per on suposadament passa el traçat de la línia Montsó-Isona.

En la seva arribada a Guàrdia de Noguera s’ha reunit amb l’alcalde del municipi, Josep Castells, i altres representants de l’ajuntament.

El conseller ha visitat les instal·lacions de la portada d’aigua que abastirà a sis nuclis del municipi de Castell de Mur: Guàrdia de Noguera, Santa Llúcia, Collmorter, Mur, Vilamolat i Puigmaçana.

JORDI AUSÀS, Conseller de Governació i Administracions Públiques

A més, se li ha mostrat les obres de millora a les piscines municipals, que han consistit a fer uns lavabos adaptats i a adequar el recinte, on s’ha destapat la placa commemorativa.

El conseller Jordi Ausàs també ha inaugurat el nou local social ubicat a les antigues escoles de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Vilamitjana, juntament amb el president de l’entitat, Josep Miret, i l’alcalde de Tremp, Víctor Orrit.

El nou local social disposa d’una sola planta amb una zona comuna, diferents aules i un pati. I a part d’agrupar les activitats veïnals del nucli, també se cedeix espai per ubicar l’Estació Biològica del Pallars Jussà. Durant l’estada a Vilamitjana, el conseller ha aprofitat l’ocasió per signar el llibre d’honor i visitar les dependències de l’ajuntament, l’edifici Doctor Pascual i el Centre d’Atenció Primària.

JORDI AUSÀS, Conseller de Governació i Administracions Públiques

El departament de Governació de la Generalitat de Catalunya, a través del Pla Únic d’Obres i Serveis, ha invertit uns 286.000 euros en les obres del municipi de Castell de Mur i ha finançat en un 90% les obres del local social de Vilamitjana.

El Parc Natural de l’Alt Pirineu ha inaugurat el refugi de muntanya de l’Estany de la Gola a la vall d’Unarre, que s’ha construït aprofitant les antigues instal·lacions de la presa i els barracons de la Central Hidroelèctrica d’Unarre que es va començar als anys 60, i on es deixà per acabar la presa de l’Estany de la Gola.

TALL JOSEP CERVÓS. ALCALDE DE LA GUINGUETA D’ÀNEU

La iniciativa de transformar-ho en refugi sorgeix de l’ajuntament de la Guingueta d’Àneu, municipi on pertany la vall, en el moment que Endesa proposa la demolició de les construccions per restaurar el paisatge i el medi ambient de l’entorn de l’Estany. L’obra es va dur a terme l’any passat i va durar un mes. El més costós va ser el transport de material, ja que l’estany es troba a 2.095 metres d’alçada en un indret on només es pot accedir a peu.

TALL ELISABET BUSCALLÀ, TÈCNICA D’ENDESA

S’ha aprofitat la demolició d’un dels edificis per usar el material per a la restauració de l’edifici que s’ha convertit en refugi. A més, les arquetes de formigó, que no han estat enderrocades a petició de la població local que les considera un símbol històric lligat a l’estany, s’han revestit de pedra.

L’obra ha estat finançada per la Fundació Endesa amb una aportació de 123.500 €, pel departament de Medi Ambient amb 25.500 € i l’ajuntament de la Guingueta que ha aportat 4.500 € a les obres del refugi que té capacitat per deu persones.

La directora general de Medi Ambient, Núria Buenaventura, ha inaugurat les obres dutes a terme al refugi i ha volgut destacar la riquesa paisatgística del territori.

TALL NÚRIA BUENAVENTURA, DIRECTORA GENERAL DE MEDI AMBIENT

Aquest és el sisè refugi lliure del Parc i l’onzè en total, ja que n’hi ha cinc que disposen de guarda permanent.

Núria Buenaventura també ha destacat que s’ha pogut comprovar en els darrers anys que el turisme sostenible va en augment i que ja hi ha dos parcs catalans amb la Carta del Turisme Sostenible Europeu, la zona volcànica de la Garrotxa i el Delta de l’Ebre.

Aquest és el punt de partida de la visita a l’interior de la catedral de la Seu d’Urgell que s’organitza durant els mesos de juliol, agost i setembre. El 2010 es commemora el mil·lenari de la consagració del bisbe Ermengol i per celebrar-ho, la catedral mostra les seves interioritats.

TALL PABLO BECERRA, GUIA TORRES CATEDRAL

La visita comença a la torre de Sant Just, la que dóna al sud. Hi ha quatre campanes: la del Senyor, del 1507; la de Sant Just, Sant Marc i Santa Bàrbara, del 1754; la de Sant Ermengol, de 1946, i de Santa Maria, de 1992.

Al sostre de la torre hi ha unes plaques de ferro que s’obren, només durant l’estiu, amb el toc de les campanes de les 12 del migdia. El repic ressona per tota la Seu per recordar la mort del bisbe Ermengol. La llegenda diu que quan el bisbe va caure d’un pont en construcció a Pont de Bar, el seu cos va baixar Segre avall i en arribar a la Seu les campanes de la catedral van repicar soles.

El recorregut segueix per les galeries de la catedral, des d’on es veu la nau de la catedral. A la galeria, el guia mostra els detalls de les columnes, els arcs i els finestrals. En aquesta galeria hi ha una Matraca, que servia per avisar els fidels el Divendres Sant, dia on no podien sonar les campanes.

La visita segueix per la galeria nord, que es va construir amb peces de l’ornamentació exterior de la catedral. Entre els capitells, hi ha el del mico, que representa la luxúria. També hi ha un capitell amb el mico al claustre de la catedral.

D’aquesta galeria s’accedeix a la torre de Sant Salvador, on hi ha les finestres des d’on es podia disparar. Al segle XVI hi havia molta inseguretat a la Seu, amb el bandolerisme i els hugonots, i la catedral de la Seu es va fortificar.

A la tercera torre, la de Sant Ot, hi ha un fortí, on hi havia un pou d’aigua i un forn de pa, fet que permetia als combatents resistir molts dies a la torre.

Aquest i molts més detalls són els que s’expliquen a la visita.

El grup que aquest dimecres al migdia ha recorregut les torres estava format per 10 persones, algunes de la Seu i d’altres visitants de Catalunya i d’Espanya. L’explicació els ha entusiasmat, com a dues germanes gironines.

TALL MARIA I MARGARITA, VISITANTS

La visita a les torres de la catedral es continuarà oferint tot el que queda d’agost i al setembre, cada dimarts, dimecres i dissabte a la una i a les set de la tarda. El preu és de tres euros, amb un descompte del 50% per als veïns de la Seu.

Per pujar a les torres s’han de pujar i baixar moltes escales, amb graons molt elevats. Per tant, es recomana no tenir dificultats de mobilitat. L’esforç, però, val la pena. El mil·lenari de la consagració del bisbe Ermengol ha permès obrir a tothom les entranyes de la Catedral de Santa Maria d’Urgell, una joia del romànic.

TALL COSME RUAIX, alcalde d’Alp

L’ajuntament ha tirat endavant aquesta nova ordenança després de rebre algunes demandes de propietaris de locals, que estaven preocupats perquè podien ser multats molt fàcilment, simplement per tenir música d’ambient al seu establiment.

En aquest sentit, Alp no ha estat l’únic municipi de Cerdanya que ha redactat ordenances d’aquest tipus, per mirar de no perjudicar tant els seus locals. L’ordenança ja ha estat a exposició pública i no s’ha presentat cap reclamació, així que entrarà en funcionament d’aquí aproximadament un mes.

Pere Borrell del Caso va néixer a Puigcerdà l’any 1835 i va morir a Barcelona el 1910. Va pintar el seu primer quadre sense haver rebut cap classe de pintura, i uns anys després va poder estudiar a l’Escola d’arts i oficis de Barcelona.

La seva obra més coneguda a nivell mundial és Fugint de la crítica, pintada l’any 1874, que actualment està donant la volta al mon en exposicions sobre pintures de trompe l’oeil. De moment ha estat vista a Washington, Estocolm, Tokio, Nagoya, Florència i Hamburg i s’espera que properament pugui venir a Barcelona.