Per a Ordeig el més important és potenciar el diàleg entre les dues bandes de la frontera, i creu que es poden facilitar les relacions comercials i econòmiques, per exemple, eliminant alguns dels tràmits duaners que hi ha actualment, reduint el nombre de controls a una banda i altra de la frontera, i facilitant la implantació d’empreses i d’indústria al futur nou polígon industrial de La Seu.

Tall d’àudio:Òscar Ordeig, portaveu del PSC-Progrés

Un altre dels temes tractats han estat els treballs que s’estan fent a la N-145 que uneix la capital de l’Alt Urgell i el Principat d’Andorra. El portaveu del PSC-Progrés ha explicat que a finals de mes el Ministeri de Foment hauria de concretar quines obres pateixen la retallada pressupostària, i ha manifestat el seu desig que no afectin els treballs d’aquesta via de comunicació.

Finalment, també s’han posat sobre la taula les mesures que permetin als treballadors fronterers poder rebre un subsidi d’atur en un futur. En aquest sentit, Jaume Bartumeu ha explicat a Òscar Ordeig que, després d’una reunió mantinguda a Madrid entre el cap de Govern i el ministre espanyol de Treball, Celestino Corbacho, s’ha posat en marxa una taula de treball entre els governs d’Espanya i d’Andorra per tal d’analitzar la situació i buscar possibles solucions.

Aquesta inversió servirà per urbanitzar els carrers més immediats a l’hospital, aquells que hi donen accés. Joan Planella s’ha mostrat esperançat que, un cop desencallat aquesta part es pugui avançar en alguna altra zona del Pla de Rigolisa on l’urbanització també ha d’anar a càrrec dels propietaris dels terrenys. Pel que fa a la possibilitat que l’hospital transfronterer s’abasteixi amb electricitat francesa, l’ajuntament s’ha trobat amb un nou problema.

Planella ha recordat que l’oferta feta per la companyia elèctrica francesa és 6 milions més barata que la que ha fet la companyia espanyola.

L’Acadèmia General Bàsica de sotsoficials de Talarn a finalitzat el curs amb l’entrega dels reials despatxos de sergent als components de la trenta-cinquena promoció.

Durant el curs de sotsoficials, l’acadèmia ha rebut alumnes de totes les comunitats autònomes exceptuant Navarra. Andalusia ha estat la comunitat autònoma més nombrosa amb 129 aspirants i seguida de Madrid amb 98. De procedència catalana hi ha hagut 18 mililtars que aspiraven a real despatx. També s’ha comptabilitzat que l’edat mitja dels graduats ronda els 25 anys.

L’acte a estat presidit pels prínceps d’Astúries, juntament amb tot un seguit d’autoritats locals, encarregades de fer l’entrega de despatxos als graduats de la promoció, que s’han estat preparant durant dos anys per aconseguir el títol.

Tall d’àudio: JORDI ESCOFET Sergent de la 35a promoció

El príncep d’Astúries ha entregat el títol a Rubén Sanz Gil, primer de la promoció i Sergent del Cos General de l’Exèrcit de Terra. Ell mateix també ha rebut l’espasa de “Jaume I el Conqueridor”, condecoració que el president de la Generalitat de Catalunya atorga al número 1 de la promoció i que ha estat lliurada en nom seu per Joaquim Llena, Conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.

Tot seguit ha tingut lloc el parlament del Coronel Director de l’Acadèmia General Bàsica de Sotsoficials i l’homenatge als que van donar la vida per Espanya. Després de cantar l’himne de l’acadèmia i de fer la desfilada de Sergents i alumnes, el príncep d’Astúries ha estat l’encarregat de donar l’ordre de trencar files per finalitzar l’acte.

Tall d’àudio: ÒSCAR ORDEIG, PORTAVEU DE PSC-PROGRÉS

L’equip de govern ha estat contundent en la resposta. La coalició CiU+ERC ha insistit que treballa des de fa temps per la contenció en la despesa pública, fins i tot abans del Pacte d’Austeritat. A més, l’equip de govern ha assegurat que s’acabarà l’any amb un estalvi molt superior als 250.000 euros pactats.

Tall d’àudio: JESÚS FIERRO, PORTAVEU DE CIU

Tall d’àudio: MIQUEL CAMINAL, PORTAVEU D’ERC

El grup verd confia en el Pacte d’Austeritat i creu que es complirà. Per això vol donar el vot de confiança a l’equip de govern abans que acabi l’any.

Tall d’àudio: JOSEP MARIA CARLES, PORTAVEU D’ICV

Segons el Pacte d’Austeritat acordat, el 50% de la disminució de la despesa de l’ajuntament afectarà el capítol de personal, a través de la reducció de les hores extraordinàries i de la reestructuració de la plantilla municipal.

Perquè no hi ha res més que l’ara estricte,

i el tornaveu repeteix les preguntes

que ens anem fent,

deixa que el vell prodigi

de viure es realitzi cada dia

tan plenament en tu

que et sentis sempre

generosament nou, dignament lliure

El camí és un passeig de dos quilòmetres que recorre el pont romànic de la vila i ressegueix el torrent de Peramola, enmig del bosc. En un dels punts del camí s’ha volgut fer un homenatge al poeta, mort l’any 2003, i que era un assidu al poble.

Tall d’àudio: JOAN PALLARÈS, ALCALDE DE PERAMOLA

La inauguració de l’escultura s’ha fet amb la presència de la vídua del poeta, del seu fill, la seva nora i dues nétes. Martí i Pol era un home de poble, nascut a Roda de Ter, i que estimava la natura.

Tall d’àudio: MONTSERRAT SANS, VÍDUA DE MIQUEL MARTÍ I POL

A l’acte també hi ha assistit el conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, gran amant de Miquel Martí i Pol.

Tall d’àudio: JORDI AUSÀS, CONSELLER DE GOVERNACIÓ

El passeig del camí de les Fonts comença al pont de la Font de la Vila, el pont romànic que va ser destruït per la Guerra Civil. Gràcies a les fotografies i els i dibuixos de com era el pont original que tenia un veí del poble s’ha pogut reconstruir el pont.

La pedra amb què s’ha reconstruït el pont s’assembla a la romànica i s’ha agafat de l’antic poble de Bassella, cobert per les aigües del pantà de Rialb.

La primera fase de la recuperació del camí s’ha centrat en la reconstrucció del pont. La segona fase ha consistit en senyalitzar els elements del camí, com les restes de la mantegueria, i la barana que ressegueix el camí.

Tall d’àudio: MONTSERRAT SOLÉ, VEÏNA DE PERAMOLA

Amb la rehabilitació del camí i l’arranjament de les fonts, Peramola ha recuperat part de la seva història, i amb l’homenatge a Martí i Pol ha lligat el poble a la història de Catalunya.

L’equip de govern ha rebutjat la proposta perquè assegura que parla constantment amb Foment perquè acabi l’obra. El que falta, però, és molt rellevant. L’accés actual no es pot tancar definitivament ja que el nou pont té molta pendent i a l’hivern pot ser impracticable. L’accés per la N145 també ha de quedar obert per als bombers i serveis d’emergències.

Tall d’àudio: JESÚS FIERRO, PORTAVEU DE CIU

Tall d’àudio: MIQUEL CAMINAL, PORTAVEU D’ERC

L’equip de PSC-Progrés considera que s’ha de pressionar més a Foment perquè les veïns del barri reclamen l’obertura del pont. Segons el grup socialista, les obres poden estar enllestides en menys d’un mes i adverteix que no es pot esperar a que Foment acabi les obres de la nacional 145 per obrir el pont.

Tall d’àudio:ÒSCAR ORDEIG, PORTAVEU DE PSC-PROGRÉS

El grup verd ha donat suport a la moció socialista.

Tall d’àudio: JOSEP MARIA CARLES, PORTAVEU D’ICV

Els veïns de Serrat de la Capella continuen desplaçant-se fins a casa seva amb vehicle per la nacional 145. A peu ho poden fer pel pont que creua la nacional 260.

Tall d’àudio: ALBERT BATALLA, ALCALDE DE LA SEU D’URGELL

La principal conclusió de l’equip redactor del pla de millora és que el centre històric urgellenc no és problemàtic ni està malalt. Al contrari, és un espai viu i amb moltes possibilitats per actuar-hi. El centre de la Seu suposa el 10% de la superfície de la ciutat, el 29% està ocupat per equipaments i edificis públics, hi viuen unes 2000 persones en uns mil habitatges, i hi ha 400 activitats econòmiques.

Tall d’àudio: CARLES LLOP, DESPATX D’ARQUITECTURA JORNET-LLOP-PASTOR

Un altre aspecte que cal tenir en compte és el patrimoni ja que s’ha de mantenir viu i dotar-lo d’usos, com ja s’ha fet amb l’espai de les Monges.

L’equip redactor del Pla de Millora també ha ressaltat que cal conservar la façana de la ciutat que dóna al Cadí i al Segre i, per tant, el centre històric no pot créixer cap a llevant, sinó que ho ha de fer cap al passeig Joan Brudieu i l’eixample.

Tall d’àudio: CARLES LLOP, DESPATX D’ARQUITECTURA JORNET-LLOP-PASTOR

Entre algunes de les propostes concretes del Pla de Millora hi ha la conversió en botigues dels aparcaments privats del carrer dels Canonges. El document inicial descarta el tancament del carrer Major a l’accés dels vehicles i opta per fer-lo zona de vianants en dates puntuals o horaris específics.

Ara el pla de millora urbana del centre històric de la Seu s’exposarà públicament fins a finals de setembre perquè els ciutadans puguin seguir fent les seves aportacions. Quan s’aprovi el projecte definitiu del Pla Especial, el casc antic de la Seu podrà optar a les ajudes del Pla de Barris que atorga la Generalitat.

Els disset punts informatius s’ubiquen en cadascun dels municipis que formen part del Consorci del Montsec i al Centre d’Observació de l’Univers amb la finalitat de senyalitzar les possibles destinacions i oferir informació sobre els recursos patrimonials en els diferents àmbits: cultural, natural, històric i monumental.

A part d’agrupar els reclams turístics, aquests panells mostren les vies d’accés a tots els indrets d’interès en un mapa que delimita la zona d’influència del Montsec i en cada municipi es remarca els propis recursos patrimonials. Aquesta iniciativa es finança amb 32.000 euros a través del Pladetur.

Tall d’àudio: MIQUEL PUEYO, Delegat del Govern a Lleida

Miquel Pueyo també ha volgut destacar la necessitat de crear una mena de xarxa per poder dinamitzar turísticament el territori. Es vol promocionar la zona a partir de salts entre els diferents punts i així poder superar els 30.000 visitants de la temporada passada.

Tall d’àudio: JORDI AUSÀS, CONSELLER DE GOVERNACIÓ

El disseny del centre cívic l’ha fet el despatx urgellenc Urbeg. El nou edifici consta de dos cossos adossats que conformen en conjunt un edifici aïllat. Està format per dues sales polivalents i divisibles segons les necessitats i amb accessos diferents, un magatzem, una cuina, lavabos i un despatx per a la visita setmanal del metge. El nou equipament l’usaran persones de totes les edats, tant els padrins per jugar a la botifarra com els joves per celebrar la Festa Major.

Tall d’àudio: JOAN PALLARÈS, ALCALDE DE PERAMOLA

Tragó ja disposa d’un centre cívic, un equipament per a tot el poble, i que serà un punt de trobada per a la resta de veïns del municipi: Peramola i Nuncarga.

A més, el centre acull el menjador escolar que serveix tan per l’escola de primària com per l’institut de secundària, que alberga tot l’alumnat de batxillerat de la comarca del Pallars Sobirà.

Tall d’àudio: AGUSTÍ LÓPEZ, Alcalde de Sort

Fa vuit anys que l’ajuntament de Sort i el professorat va fer la petició d’ampliació al departament d’Educació i aquest any ha estat concedida per l’empresa GISA, juntament amb dues escoles més a Vidrieres i Calonge.

En les obres de reforma es no preveu la demolició de l’edifici actual, sinó la seva rehabilitació i ampliació de capacitat.

Tall d’àudio: AGUSTÍ LÓPEZ, Alcalde de Sort

Al novembre se signarà el contracte amb l’empresa Garrofé Roca de Mollerussa, que serà l’encarregada de dur a terme les millores del centre.

Durant la durada de les obres les classes es faran amb normalitat, ja que la fase d’adequació de les instal·lacions elèctriques i dels tancaments del centre es farà l’estiu del 2011 quan els nens tenen vacances escolars.

L’escola Àngel Serafí també acull les instal·lacions de l’escola itinerant de música i l’institut Hug Roger Tercer acollirà el proper curs un espai destinat a l’Escola Oficial d’Idiomes, extensió de l’Escola de la Seu d’Urgell, on s’impartirà classes de segon, tercer i quart curs d’anglès.

Les imatges són molt importants ja que n’hi ha molt poques d’óssos en lliberta al Pirineu. Depana ha captat les instantànies i ha filmat els animals en el seu hàbitat natural amb la col·laboració del fotògraf Oriol Alamany i de l’expert en ós bru Marc Alonso. El seguiment s’ha fet a una distància suficient amb prismàtics i telescopis per no molestar els plantígrads.

Durant les setmanes del seguiment, els óssos s’han mogut entre els 1600 i els 2000 metres d’alçada en una zona amb prats i boscos.

Tot i que els óssos s’han mogut molt a prop d’una zona de forta afluència turística, l’associació ecologista Depana ha destacat la normalitat en la coexistència entre óssos i persones, que hauria de ser totalment pacífica.

No obstant això, una cinquantena de ramaders de les comarques del Pirineu participen enguany en el projecte de reagrupament de ramats per evitar atacs de l’ós bru. Els 52 ramaders provenen dels Pallars Jussà i Sobirà, de l’Alta Ribagorça i la Val d’Aran. Amb aquesta acció es volen protegir uns 35.000 caps de bestiar.

Tall d’àudio: ÒSCAR AUGÉ, DELEGAT MEDI AMBIENT ALT PIRINEU I ARAN

A través d’un programa informàtic que elabora un mapa de zones d’incidència de l’ós, els ramaders porten les ovelles a pasturar a uns o altres indrets per garantir la seguretat del bestiar. És una forma de protegir també la continuïtat de l’ofici de pastor, alhora que l’ós bru pot campar al seu aire per la muntanya. De fet, el 75% de la dieta d’aquest animal és d’origen vegetal. Durant el seguiment, els óssos s’han alimentat d’herba i plantes tendres.

Els dos germans, un ros i l’altre marró-grisenc, semblen en molt bon estat de salut. La identitat dels óssos es confirmarà quan es tinguin els resultats d’ADN dels rastres recollits pels guardes del Conselh Generau d’Aran, a qui Depana ha informat constantment de la situació dels mamífers.

La presència dels dos óssos, joves i sans, confirma la viabilitat de l’espècie en la serralada pirinenca, on es va començar a reintroduir fa uns anys.

L’entitat ecologista Depana considera que el pitjor enemic de l’ós és el seu desconeixement i, per això, una de les seves tasques prioritàries és la difusió d’informació sobre els plantígrads. La difusió d’aquestes imatges hi contribueix.

IMATGES CEDIDES PER ORIOL ALAMANY/DEPANA

El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible i l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran han presentat els nous instruments que han d’ajudar a divulgar un turisme sostenible i respectuós amb l’entorn.

Tall d’àudio: RAMON ARRIBAS Director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible

La guia de l’Ecoturisme a Catalunya està dirigida als usuaris i en seran distribuïts uns 25000 exemplars amb la revista Descobrir Catalunya del proper mes. En aquesta guia s’hi pot trobar les nocions bàsiques de l’ecoturisme i trenta propostes ecoturístiques per descobrir el país.

El portal web, en canvi, està dirigit als professionals amb la intenció de facilitar-los-hi l’entrada al món de l’ecoturisme per aconseguir cada vegada més presència dins de l’oferta turística de Catalunya.

Tall d’àudio: RAMON ARRIBAS Director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible

Aquests instruments s’engloben dins del projecte Ecoturcat que pretén portar la tradició turística catalana cap a una via molt més sostenible que preservi els sistemes naturals, ja que també actuen com a gran reclam turístic.

Un centenar de persones han assistit a la presentació que ha tingut lloc a la sala de plens de l’ajuntament i que ha comptat amb els parlaments de diferents membres de l’Institut Geològic de Catalunya. Aquesta és la segona presentació que es fa de l’Atlas que consta d’un sol volum de 341 pàgines dividit en dues parts: la descripció de la història i la realitat geològica de Catalunya, i el mapa geològic de Catalunya a escala 1:50.000 amb la llegenda on es descriuen les més de 1000 unitats geològiques representades.

Tall d’àudio: MARIONA LOSANTOS Cap d’Unitat de Patrimoni Geològic de l’IGC

És primer atlas d’aquest tipus que hi ha a Europa.

Durant l’acte, Víctor Orrit, alcalde de Tremp, i Antoni Roca, director de l’Institut Geològic de Catalunya, han anunciat l’ubicació a Tremp d’una seu pròpia de l’Institut Geològic de Catalunya en substitució al centre de Suport Territorial de l’Institut que hi ha actualment.

L’acte inaugural del mil·lenari és l’exposició Ermengaudus: el bisbe Sant Ermengol, que serà al claustre de la catedral de Santa Maria fins al 31 de juliol. La mostra, molt senzilla, serà itinerant.

L’obertura del mil·lenari, aquest dimecres, Sant Ot, ha anat acompanyada d’un acte solemne a l’església de Sant Miquel, del segle Xi, que és l’únic vestigi que queda del conjunt catedralici impulsat pel bisbe Ermengol.

L’acte l’han inaugurat els parlaments de l’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric-Vives; l’alcalde de la Seu, Albert Batalla, i el president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Jesús Fierro.

Tots tres han subratllat la figura del bisbe, per la seva tasca d’home d’església, reformador, constructor de ponts i camins, pelegrí i guerrer.

Tall d’àudio: JOAN-ENRIC VIVES, ARQUEBISBE D’URGELL

Tall d’àudio: ALBERT BATALLA, ALCALDE DE LA SEU D’URGELL

Tall d’àudio: JESÚS FIERRO, PRESIDENT CCAU

L’acte l’ha completat el mossèn Benigne Marquès, que va explicar amb detall la vida del bisbe Ermengol.

Ermengol va morir el 3 de novembre de l’any 1035, mentre visitava les obres de Pont de Bar. El seu cos va baixar Segre avall i quan va arribar a la Seu les campanes de la Catedral van repicar.

La figura del bisbe Ermengol sempre ha estat molt lligada a la Seu i al bisbat d’Urgell. L’any 1957 es va representar per primera vegada el Retaule de Sant Ermengol, basat en la vida del bisbe sant, i escrit per Esteve Albert. Tot i alguns períodes d’interrupció, el Retaule es representa des d’aleshores cada estiu al claustre de la Catedral. Aquest any es representarà del 7 al 15 d’agost.

La visita ha començat a l’ajuntament urgellenc, on Ballesteros ha signat el llibre d’honor de la ciutat. L’alcalde tarragoní ha viatjat acompanyat pel regidor d’Esports de l’Ajuntament de Tarragona, José Cosano. El regidor de Turisme de la Seu, Miquel Caminal, també s’ha afegit a la visita.

Durant la visita al Parc del Segre, Batalla ha argumentat les raons de sumar-se a la candidatura tarragonina als Jocs Mediterranis del 2017.

Tall d’àudio: ALBERT BATALLA, ALCALDE DE LA SEU D’URGELL

La Seu té voluntat d’integrar-se a la candidatura, i Tarragona ho veu bé. La decisió final, però, depèn de la Federació Internacional.

Per la seva part, Ballesteros ha manifestat que Tarragona fa gairebé tres anys que treballa per aconseguir els Jocs Mediterranis del 2017 i ha assegurat que donarà suport a la Seu perquè s’inclogui a la candidatura en la disciplina d’aigües braves.

Tall d’àudio: JOSEP FÈLIX BALLESTEROS, ALCALDE DE TARRAGONA

Tarragona té rivals com Alexandria i Trípoli, però es troba molt ben posicionada, ja que ha estat la primera candidatura que ha presentat el dossier davant del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis.

Tall d’àudio: ROSA MARIA PUIG, COORDINADORA PUIGCERDÀ DECIDEIX

Dies abans del 18 de juliol també s’organitzarà una xerrada amb el vocal del Consell General del Poder Judicial, Alfons López Tena, sobre la independència i la relació de Catalunya i Espanya. López Tena també és president de l’equip de reflexió del Centre d’Estudis Sobiranistes.

La consulta popular del 18 de juliol se celebrarà a la plaça Santa Maria, de les 9 del matí a les 8 del vespre.

Tall d’àudio: ALBERT PIÑEIRA, MEMBRE PUIGCERDÀ DECIDEIX

Els participants a la consulta popular podran triar entre tres opcions: sí, no o vot en blanc sobre la independència de Catalunya. Des de la plataforma es demana participació, sigui quina sigui l’opció que es triï, ja que es tracta d’un exercici de democràcia. Les consultes no són vinculants però són l’assaig per a un futur referèndum sobre la independència de Catalunya.

Tall d’àudio: ALBERT PIÑEIRA, MEMBRE PUIGCERDÀ DECIDEIX

Tall d’àudio: ROSA MARIA PUIG, COORDINADORA PUIGCERDÀ DECIDEIX

A la Cerdanya ja s’han organitzat set consultes, a Bolvir, Alp, Prats i Sansor, Guils, Lles, Urús i Bellver de Cerdanya.

www.referendumindependencia.cat

Deu segles després, Ermengol continua sent un personatge rellevant de la història de la Seu, el bisbat i Catalunya. Aquest dimecres, Sant Ot, comença el programa d’actes de commemoració del mil·lenari de Sant Ermengo, que durarà fins al 3 de novembre del 2011.

Tall d’àudio: JOAN-ENRIC VIVES, ARQUEBISBE D’URGELL

Tall d’àudio: JESÚS FIERRO, PRESIDENT CCAU

Tall d’àudio: ALBERT BATALLA, ALCALDE DE LA SEU D’URGELL

El primer acte del mil·lenari és la inauguració de l’exposició itinerant Ermengaudus: el Bisbe Ermengol, que recorrerà el Bisbat d’Urgell.

Aquest estiu, la representació del Retaule de Sant Ermengol al Claustre de la Catedral, serà molt especial. El director de l’obra ha avançat que s’estrenaran escenes inèdites escrites per Esteve Albert.

Durant la Festa Major hi haurà la primera Trobada Mundial d’Ermengols, i a l’octubre, mossèn Benigne Marquès presentarà el llibre sobre el Bisbe Ermengol. El 3 de novembre, data de la mort del bisbe, s’oficiarà una missa a la catedral.

Ja el 2011, a l’estiu, la Seu d’Urgell s’agermanarà amb Aiguatèbia, on va néixer el bisbe Ermengol. L’acte de cloenda serà la missa commemorativa a la Catedral, també el 3 de novembre.

La commemoració del mil·lenari coincidirà amb la inauguració, abans que acabi el 2010, de l’Espai Ermengol, el centre d’interpretació museística sobre el bisbe, la Seu i el formatge que formarà part de la Ruta Comtal de Catalunya.

Tall d’àudio: JOSEP HUGUET Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa

El centre es preveu que pugui entrar en funcionament a començament de la tardor i disposarà d’un espai museu que girarà entorn la figura d’Arnau Mir de Tost. L’edifici també estarà equipat amb un punt d’informació turística i gaudirà d’una botiga amb els productes alimentaris i artesans de la zona per potenciar un turisme gastronòmic i cultural, com a valor afegit al turisme de neu.

Tall d’àudio: JOSEP HUGUE Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa

El projecte pretén apostar pel turisme cultural, ja que el darrer any, entre la fortificació de Mur, el tren La Garrafeta i l’Observatori del Montsec, la comarca ha rebut uns 50.000 visitants i encara hi ha molts més incentius que abracen èpoques històriques molt diverses.

DECLA JOSEP HUGUET Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa

El conseller Huguet, aprofitant la visita al Pallars Jussà, ha presentat la ruta Arnau Mir de Tost al castell Palau residencial de Llordà i que engloba el Castell i Col·legiata de Sant Pere d’Àger, el Castell de Mur i la Col·legiata de Santa Maria de Mur.

Arnau Mir de Tost és la figura central del projecte ja que va deixar un llegat patrimonial força extens a la comarca.

Tot i així, el descens pel riu Noguera Pallaresa ha estat un gran èxit amb un abundant cabal d’aigua de les pluges dels dies passats.

Una vintena de raiers han baixat des de la presa de Llania fins al Pont de Claverol. En aquest recorregut de més de cinc kilòmetres els ha acompanyat l’escriptor pallarès Pep Coll, i uns trams del riu més avall, els rais han recollit raieres i nens juntament amb els càrrecs polítics convidats a la festa: Jordi Ausàs, Conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Puigcercós, president d’Esquerra Republicana, i Oriol Pujol, portaveu de Convergència i Unió al Parlament de Catalunya.

Tall d’àudio: EDUARD BASTÚS, CAP DE RAI

El descens dels rais pel riu tanca una celebració en homenatge a l’antic ofici de raier, motor de l’economia de la zona fins ben entrat el segle XX, que va començar dijous a la nit i que ha acollit tot un seguit d’activitats durant el cap de setmana. El dissabte es va impartir una classe de construcció de rais que va tenir gran èxit entre els més menuts i l’edició de la tercera Espardenyada popular va gaudir de 131 participants.

Durant tot el dia es va poder passejar pel Mercat d’Artesania al casc antic de la localitat i que el diumenge va ser traslladat a la vora del riu. Altres activitats com l’actuació de Roger Mas i la presentació del llibre “Tots els dilluns són dolents”, han acabat d’animar la festa.

Després de la baixada dels rais, s’ha celebrat un dinar popular on s’ha fet entrega de la Ganxa d’Or a l’escriptor Pep Coll per la difusió de la cultura pirinenca en la seva literatura.

Tall d’àudio: PEP COLL, GUARDONAT AMB LA GANXA D’OR

L’orquestra local The tranquils boys ha amenitzat el final de festa.

La ruta s’havia d’inaugurar l’estiu passat, però no ha estat fins aquest dissabte que la ruta s’ha posat en marxa, dins dels actes de la Setmana Cultural del Roser.

A ‘El joc de l’àngel’, el jove escriptor barceloní, David Martín, fa un pacte amb el diable i li ha d’escriure una novel·la. Martín viatja a la Cerdanya seguint les passes d’una noia que està ingressada a Vil·la Sant Antoni, que en la imaginació de Zafón és un sanatori. La Vil·la Sant Antoni encara resta imponent al costat de l’estany de Puigcerdà, així com la resta d’indrets que recorre el jove novel·lista que ha pactat amb el dimoni.

La ruta consisteix en deu parades senyalitzades amb unes pilones de granit. Al damunt de cada fita hi ha una placa on els visitants poden llegir, en català i en castellà, un fragment del llibre corresponent a l’espai on es troben.

Tall d’àudio: ALFONS BROSEL, CREADOR DE LA RUTA ZAFÓN

L’ajuntament de Puigcerdà ha aplaudit la iniciativa que s’ha cofinançat amb fons del municipi, de la Diputació de Girona, i de l’Institut per al Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran.

Tall d’àudio: JOAN PLANELLA, ALCALDE DE PUIGCERDÀ

La inauguració de la ruta Zafón va començar a la zona de l’estany de Puigcerdà i va finalitzar a l’Hotel del Lago.

La ruta serà un revulsiu per al turisme cultural de la vila ja que s’han venut 15 milions d’exemplars de la novel·la a tot el món. El Patronat de Turisme de Puigcerdà ha format una guia per explicar la ruta i el patrimoni de la vila. La ruta literària s’ha estrenat amb èxit aquest cap de setmana.