Des de fa trenta dos anys, l’Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa, celebra a principi de juliol la Diada dels Raiers en commemoració de l’antic ofici que consistia en el transport fluvial de fusta dels boscos pirinencs fins a les serradores.

Un ofici que va mantenir-se viu fins al segle XX, tot i que durant les primeres dècades va començar-ne la davallada. Les preses hidroelèctriques i la inversió en vies terrestres propicià el transport de fusta per carretera que n’abaratia el cost i estalviava temps.

Els raiers utilitzaven la mateixa fusta que havien de transportar com a embarcació. De manera que un cop estaven els troncs tallats, els havien de disposar i lligar per a construir el rai.

Actualment, l’Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa segueix el procés tradicional de construcció dels rais per a la baixada del diumenge.

Un mes abans de la festa, els membres de l’Associació es desplacen al bosc a buscar redortes, recullen uns mil llucs de bedoll que mantenen en remull durant quinze dies per estovar-los i que posteriorment serviran per lligar els troncs.

Tall d’àudio: EDUARD BASTÚS, Cap de rai

Pocs dies abans de la diada pugen els quatre rais de tres trams cadascun a la Presa de Llania, des d’on començaran la baixada, i hi fan els últims retocs.

L’esbart dansaire dels Raiers dóna el dijous el tret de sortida a la Diada que finalitzarà amb la baixada dels rais pel Noguera Pallaresa i amb l’entrega de la Ganxa d’Or a Pep Coll en agraïment a la difusió de la cultura pirinenca.

L’any 2003, l’Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi per mantenir viva la cultura i la tradició catalana.

El festival l’obrirà el gaiter Carlos Núñez, amb la presentació del seu darrer treball, Alborada do Brasil, el dimarts 13 de juliol. El Joan Brudieu el tancarà la cantant Lídia Pujol, amb l’espectacle Els amants de Lilith, el dimarts 24 d’agost. Tots dos actuaran al Claustre de la Catedral i posaran el contrapunt a la música clàssica al festival.

Tall d’àudio: JOSEP MARIA SAURET, DIRECTOR FESTIVAL JOAN BRUDIEU

Els altres concerts es faran a la sala Sant Domènec. El grup vocal i instrumental ExaudiNos interpretarà la Missa de Difunts del mestre Joan Brudieu. Les partitures, del segle XVI, van ser trobades a l’Arxiu Capitular de la Seu. ExaudiNos interpretarà la missa a quatre veus i amb instruments de l’època en què es va escriure.

Tall d’àudio: JOSEP MARIA SAURET, DIRECTOR FESTIVAL JOAN BRUDIEU

El festival també vol mostrar el seu suport al Palau de la Música Catalana. El Cor de Cambra del Palau interpretarà els valsos amorosos i les danses hongareses de Brahms.

Les altres dues propostes demostren que el festival Joan Brudieu aposta pels joves músics. Un concert serà el del violoncel·lista Maksym DYEDIKOV i del pianista Juan Barahona, que tocaran peces de Beethoven, Schumann i Brahms; i l’altre, el del duet d’acordions Jeux d’Anches, de Sèrbia, que interpretaran Falla, Stravinsky i Piazzola.

Tots els concerts començaran a 2/4 d’11 del vespre. Els preus van des dels 10 als 20 euros, segons el recital. L’abonament per als 6 concerts val 70 euros.

L’objectiu de les jornades de convivència és que els agents massanencs coneguin de primera mà per part el funcionament del servei de proximitat que des de ja fa un any funciona a la capital alturgellenca.

El servei de policia de proximitat urgellenc és un model d’atenció directa a la ciutadania, el qual s’està implantant des de ja fa uns mesos a La Massana.

Quan la vintena de policies de la Massana hagin completat l’estada a la Seu, els agents de proximitat urgellencs es desplaçaran fins a la parròquia andorrana per comprovar el desplegament del servei.

Tall d’àudio: ALBERT BATALLA, ALCALDE DE LA SEU

Tall d’àudio: JOSEP MARIA CAMP, CÒNSOL MAJOR DE LA MASSANA

Els agents de proximitat de la Seu amplien les seves competències. Ara també patrullen els dies de mercat. I a partir del juliol es completarà el desplegament de les noves tecnologies en el funcionament del servei de la policia municipal. Els agents disposaran d’unes PDA amb les quals informaran de les incidències amb més rapidesa i notificaran la seva resolució als ciutadans.

La setena convocatòria d’ajuts beneficia a un total de 29 projectes que suposen una inversió de 170 milions d’euros, 99 dels quals són aportacions del govern. En l’actual convocatòria hi ha tres línies de subvencions: projectes de rehabilitació integral a barris i viles, suport als que han culminat els seus projectes mitjançant el contracte de barri i “viles amb projectes”. La Pobla de Segur es beneficia d’aquesta darrera línia i se li finançarà un 75% del cost.

Tall d’àudio: LLUÍS BELLERA, Alcalde de La Pobla de Segur

Els barris de la Vila Closa, corresponents al nucli antic del poble, presenten un alt grau de degradació urbanística i social que els fa perdre la condició de centralitat.

El Projecte d’Intervenció Integral de la Vila Closa i Eixample té un calendari de cinc anys durant els quals es pretén millorar l’espai públic i dotar-lo de zones verdes, rehabilitar els edificis i equipaments col·lectius, introduir-hi noves tecnologies, fomentar la sostenibilitat del desenvolupament urbà, garantir l’equitat de gènere i promoure els programes de millora social, urbanística i econòmica del barri, així com l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques.

Tall d’àudio: LLUIS BELLERA, Alcalde de La Pobla de Segur

La Vila Closa, com a casc antic de la localitat gaudeix de característiques estructurals pròpies i representa un punt central en la història del municipi, per aquest motiu es creu necessari un procés de revitalització urbanística i social del barri i així superar les greus mancances existents al nucli històric.

Tall d’àudio: MAIALEN CHOURRAUT, OR K1 FEMENÍ

L’altra medalla de la selecció espanyola va ser el bronze d’Ander Elosegui en C1. Elosegui va ser un dels millors en les mànegues classificatòries i en la semifinal i va aconseguir una plaça per a la final. D’entrada, Elosegui va ser sisè, ja que els àrbitres el van penalitzar amb 4 segons per tocar dues portes. Però després de reclamar, se li va retirar una penalització, i Elosegui va obtenir el tercer millor temps.

Tall d’àudio: ANDER ELOSEGUI, BRONZE C1 MASCULÍ

La participació de la selecció espanyola, formada per 14 palistes bascos i catalans, ha estat molt bona. 5 palistes han aconseguit competir a la final.

En la final de C1 masculí hi ha hagut dos representants: Ander Elosegui, bronze, i Jordi Domenjó, el palista del Club Cadí Canoe Caiac que en la semifinal va marcar el millor temps.

En la final de C1 femení va participar la jove palista del Club Cadí Canoe Caiac, Núria Vilarrubla.

Tall d’àudio: NÚRIA VILARRUBLA, FINALISTA C1 FEMENÍ

En la final de K1 masculí Samuel Hernanz va ser quart, a centèsimes del bronze. I en K1 femení, Chourraut va aconseguir l’or.

D’altres palistes van aconseguir arribar a la semifinal, com els urgellencs del Club Cadí Canoe Caiac Guillermo Díez-Canedo i Carles Juanmartí, palistes de K1.

Tall d’àudio: GUILLERMO DÍEZ-CANEDO, SEMIFINALISTA K1 MASCULÍ

Tall d’àudio: CARLES JUANMARTÍ, SEMIFINALISTA K1 MASCULÍ

El seleccionador de l’equip espanyol, Xabier Etxaniz, estava molt satisfet del paper de tots els palistes.

Tall d’àudio: XABIER ETXANIZ, SELECCIONADOR ESPANYOL

La Copa del Món d’Eslàlom ha portat a la Seu 267 palistes de 38 països, que durant tota la setmana han estat entrenant al canal olímpic del Segre. Els palistes procedien dels quatre continents, des d’Austràlia, a França, Sud Àfrica i els Estats Units.

Fa menys d’un any, els carrers de la Seu també van viure la desfilada dels participants al Mundial d’Eslàlom. Divendres passat, hores abans de l’inici de la competició, els gairebé 300 piragüistes van desfilar pel carrer Major i van assistir a la inauguració de la Copa del Món.

Els participants van desfilar per ordre alfabètic dels seus països. L’equip espanyol, l’amfitrió, amb una nombrosa representació del Club Cadí Canoe Caiac, va tancar la comitiva. Els piragüistes van demostrar un cop més el bon ambient que es viu en les competicions.

En els parlaments institucionals, l’alcalde urgellenc, Albert Batalla, va recordar que el Parc del Segre està preparat per acollir les competicions del més alt nivell.

Tall d’àudio: ALBERT BATALLA, ALCALDE DE LA SEU D’URGELL

La Copa del Món d’Eslàlom ha tornat a portar els millors palistes al Parc del Segre i ha tornat a recordar que a la Seu hi ha esportistes d’elit en aquesta disciplina. La propera gran cita a la Seu serà el Campionat d’Europa del 2011.

Aquesta és l’obra principal que s’ha fet a la localitat dins del pla de renovació subvencionat pel departament de Governació i Administracions Públiques.

Les obres, inaugurades pel director general d’Administració Local, Carles Bassaganya, han consistit en rehabilitar els antics safareigs, millorar les zones de descans per als vianants i també s’ha instal·lat a la plaça un parc infantil.

Governació ha finançat la remodelació de la plaça del Safareig i la reconstrucció de la carretera de l’Acadèmia general bàsica de suboficials a través del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya. Però amb el Fons europeu de desenvolupament regional, es finança dins del municipi de Talarn les obres de regeneració del nucli antic.

Tall d’àudio: ANTONIO CIRERA, Alcalde de Talarn

L’alcalde ha volgut recordar que aquesta remodelació de la zona del safareig, a part de servir com a punt de trobada dels veïns de la població, és una bona oportunitat per rememorar els temps en què les dones del poble s’hi reunien al voltant per fer la bugada.

En aquesta festa han participat sis xolladors, dos peçoladors i s’han cedit 12 ovelles de raça xisqueta per a la demostració de xolla que s’ha fet dins d’una pleta tradicional de fusta. La xollada ha estat amenitzada per les cançons tradicionals de xolla acompanyades d’un acordió.

Albert Batalla, Alcalde de la Seu d’Urgell, ha estat l’autoritat convidada d’aquest any i s’ha encarregat de xollar la primera ovella.

DECLA ALBERT BATALLA, Alcalde de la Seu d’Urgell

Un cop finalitzada la demostració, Albert Batalla, juntament amb membres de l’ajuntament de Sort, han estat els encarregats de donar les cistelles de record als diferents participants. També durant l’entrega s’ha fet lectura d’un text en homenatge al senyor Àngel Torres, de casa Ventura de Llessui, un dels iniciadors de la tradicional Xollada d’Ovelles amb Tisora.

Durant aquesta jornada festiva, Sort ha gaudit de la Fira d’Artesania i Alimentació, ubicada al Parc del Riuet, amb prop de trenta paradetes de formatges, embotits, tèxtil i sobretot artesania de la fusta.

El bon temps ha afavorit de manera especial l’afluència de visitants que ha superat de bon tros les passades edicions. Al tancament de la Fira es calcula que unes 1500 persones han passejat pels diferents expositors del Parc del Riuet.

Poc després de morir la mare, la filla queda embarassada i el pare surt a buscar un hereu per la casa.

Al cap de quatre dies de matrimoni, l’hereu desapareix i la recerca no dóna cap resultat. Però mentre dura la investigació una sèrie d’esdeveniments porten a un fatídic desenllaç on en cap cas es contempla la descendència i continuïtat de casa Rei.

Tall d’àudio:PEPE SEVILLA, Actor de “La mort del rei”

La mort del rei, pel·lícula dirigida per Francesc Sala, està basada en fets reals extrets dels textos que el propi director i Víctor del Val van escriure l’any 1985.

Tall d’àudio: FRANCESC SALA, Director de “La mort del rei”

Els actors pertanyen a la companyia de teatre trempolina A Galet i el curt va ser rodat entre el Pallars Jussà i Osca. És la primera experiència cinematogràfica del grup teatral.

Tall d’àudio: PEPE SEVILLA, Personatge de “La mort del rei”

L’equip artístic de ‘La mort del rei’ ha presentat la pel·lícula durant el certamen Picurt, la Mostra de Cinema de Muntanya dels Pirineus que aquesta setmana se celebra a la Seu d’Urgell i a Artedó. Aquest dijous, el director, acompanyat per diversos actors i membres de l’equip, han assistit a la projecció del film als Cinemes Guiu de la Seu.

Després del passi de la pel·lícula, Francesc Sala va explicar al públic el perquè de la pel·lícula i qui són els qui l’han rodada. El públic va felicitar Sala per plasmar amb fidelitat la postguerra al Pirineu. Sala va anunciar que l’equip està rodant una altra pel·lícula, que s’ambientarà en l’època medieval i en la contemporània.

Aquest cap de setmana el Picurt es trasllada al poble d’Artedó on, durant divendres i dissabte, hi haurà projeccions de films de temàtica de muntanya i activitats paral·leles de música, art, poesia, gastronomia i natura.

La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació ha fet un acord amb el Servei Meteorològic de Catalunya per dotar amb cobertura a la xarxa als refugis Ernest Mallafré, Pla de la Font, Ventosa, Calvell, Colomers, Saboredo, Era Honeria i Conangles. Tots set dins de la zona abraçada pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

El Pla Catalunya Connecta està duent a terme aquesta prova pilot en refugis d’alta muntanya per augmentar-ne la seguretat. El projecte preveu que la predicció meteorològica i d’allaus o bé qualsevol avís de riscos en les zones de muntanya pugui ser rebut en la màxima brevetat per garantir un entorn segur al voltant de les activitats d’oci que es practiquen a l’aire lliure com és l’excursionisme, l’escalada o l’esquí, així com les diverses activitats aquàtiques.

A mil cinc-cents cinquanta-cinc metres d’alçada, al Pirineu Occidental Català, dins de la Vall d’Aran i al marge esquerre del riu Noguera Ribagorçana es troba el Refugi de Conangles.

Una edificació propietat del Conselh Generau d’Aran sota la guarda de Genís Roca i Elena Rodríguez des del 2006.

El refugi de Conangles està situat relativament a prop de la localitat de Vielha, capital de la Vall d’Aran, concretament a escassos metres de la boca sud del túnel i es va remodelar el juny del 2006.

Actualment, disposa de 36 places distribuïdes en quatre habitacions i la seva situació fa que sigui ideal per a practicar senderisme a l’estiu i raquetes a l’hivern, però és aquesta mateixa situació enmig de muntanyes de cotes força altes que li dificulta les comunicacions. L’accés al refugi és mitjançant una pista forestal que travessa el riu.

Fins fa poc més d’un mes, el Genís i l’Elena se les enginyaven com podien per a poder accedir a la xarxa i mantenir-se informats. Cal tenir en compte que el corrent elèctric no hi arriba i fabriquen la llum amb un generador, a més, l’aigua que raja per les aixetes de la casa no és potable.

El terreny de difícil accés i les condicions meteorològiques força extremes amb què es troben la majoria dels mesos de l’any, dificulta que els serveis telecomunicatius estàndards s’hi instal·lin amb facilitat.

Però ara, aquest centre d’excursionisme que es trobava força aïllat en el tema comunicatiu, gràcies al Pla Catalunya Connecta, disposa de banda ampla.

Encara fa pocs dies que al Genís i l’Elena els han instal·lat una petita antena a la façana del refugi què els dóna connexió via satèl·lit, però poc a poc ja hi van trobant avantatges.

Expliquen que no tenen una velocitat espectacular i que alguna vegada els ha fallat perquè encara està en proves, però que en general estan molt satisfets amb el servei i creuen que és una eina molt útil en indrets on es depèn tant de la climatologia.

A més, la connexió a la xarxa els ha permès poder agafar reserves via e-mail, molt més còmode que per telefonia mòbil com ho han estat fent fins ara.

Però no només els serveix per feina. Quan fa mal temps l’única solució és quedar-se a casa i l’Elena, a través d’internet, a trobat una bona forma d’aprofitar el temps.

La implantació d’internet encara és molt recent i, de moment, d’ordinador el tenen en una de les estances privades, però ja estan pensant idees per a treure’n un bon rendiment.

El refugi de Conangles és només un primer pas, quan l’arribada de la banda ampla als punts més petits i amagats de Catalunya ja es consideri usual, serà fàcil veure els excursionistes amb els seus ordinadors portàtils connectats a la xarxa enmig de la natura.

Progrés proposa obrir un espai de debat de tots els agents econòmics de la ciutat que ajudi a consensuar mesures i coordinar actuacions per a la creació de llocs de treball i de riquesa al nostre territori. A la Seu d’Urgell hi ha actualment més de 750 persones a l’atur i a tot l’Alt Urgell, un miler.

Tall d’àudio: ÒSCAR ORDEIG, PORTAVEU DE PSC-PROGRÉS

L’equip de govern ha acceptat la proposta però ha recordat que ja existeix, des del 1993, un Consell Municipal de Promoció Econòmica. Aquest consell només es va reunir dues vegades i va quedar aturat. Els partits del govern local proposen reactivar-lo, renovar els membres i que aquest consell torni a ser actiu.

Tall d’àudio: MIQUEL CAMINAL, REGIDOR D’ERC

Tall d’àudio: JESÚS FIERRO, TINENT D’ALCALDE DE CIU

Tant si és consell municipal d’economia local com de promoció econòmica, tots els grups polítics de l’ajuntament urgellenc s’han manifestat a favor d’obrir un diàleg conjunt per redreçar la difícil situació econòmica i generar oportunitats per als ciutadans i emprenedors de la Seu.

Dels 75 municipis amb massa forestal, n’hi ha 41 que tenen l’obligatorietat de desenvolupar el seu pla especial d’actuació en cas d’incendis forestal.

Dels que tenen l’obligació n’hi ha 14 que encara no l’han desplegat. A l’Alt Urgell els manca a Organyà, Oliana, Josa i Tuixent i la Seu d’Urgell; a la Cerdanya, Alp, Bellver, Lles i Prullans; al Pallars Sobirà, Sort i Espot; a l’Aran, Naut Aran, i a l’Alta Ribagorça, els tres municipis de la comarca. Al Pallars Jussà tots els municipis disposen de pla propi d’emergències per foc al bosc.

Tall d’àudio: ÀNGEL JOVAL, DCTR. SS. TT. INTERIOR ALT PIRINEU I ARAN

Des de l’any passat, els municipis que no tenen Policia Local, que són tots excepte la Seu, Tremp i Puigcerdà, disposen de dos terminals de la Xarxa Rescat per contactar amb el Cecat, el centre d’emergències de Catalunya. De moment, no ha fet falta fer-los servir, encara que s’han organitzat jornades de formació.

Tall d’àudio: ÀNGEL JOVAL, DCTR. SS. TT. INTERIOR ALT PIRINEU I ARAN

Des de fa setmanes està prohibit fer foc al bosc i a menys de 500 metres de la massa forestal. Les intenses pluges de les darreres setmanes han baixat el risc d’incendi, però mai s’ha de baixar la guàrdia.

Tall d’àudio: ÀNGEL JOVAL, DCTR. SS. TT. INTERIOR ALT PIRINEU I ARAN

En cas d’incendi forestal cal avisar de seguida als serveis d’emergències amb una trucada al 112.

Dins de la mateixa remodelació s’inclou canviar el paviment de la rambla i suprimir la zona de circulació que la rodeja. Tot i així, està prevista una zona habilitada de càrrega i descàrrega i emergències per als comerços i veïns del passeig.

Aquesta zona que es guanyarà amb la supressió del carril de circulació pretén ser substituïda per una zona de jocs per nens i nenes amb una pavimentació especial per col·locar les estructures de jocs infantils.

Les obres també inclouen la rehabilitació de la font Princesa Sofia i del seu sistema d’aigües.

Tall d’àudio: ARCADI CASTILLÓ, DIRECTOR D’IDAPA

La jornada sobre el producte audiovisual a l’Alt Pirineu i l’Aran s’ha organitzat a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell. L’equipament cultural es va inaugurar fa tot just una setmana. En l’acte d’obertura ja es va anunciar que l’arxiu no seria només un lloc on guardar papers i per a la consulta d’uns pocs, sinó que seria un equipament obert i actiu.

L’arxiu comarcal no només conserva documents en format paper, sinó que el material audiovisual també s’hi guardarà.

Tall d’àudio: JULIO QUÍLEZ, DIRECTOR DE L’ARXIU COMARCAL ALT URGELL

Durant la jornada, el tema específic del producte audiovisual a l’Alt Pirineu i Aran s¡ha tractat en una taula rodona amb representants pirinencs. Entre els participants hi ha hagut Isidre Domenjó, del Consell Comarcal de l’Alt Urgell; Aram Roca, del Telecentre del Pallars Sobirà i jordi Abella, director de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. La cloenda de la jornada ha anat a càrrec del director general d’Arquitectura i Paisatge de la Generalitat, Joan Ganyet.

La jornada audiovisual ha estat l’acte inaugural del Picurt 2010, la Mostra de Cinema de Muntanya que tindrà lloc entre la Seu d’Urgell i Artedó des d’aquest dimarts fins dissabte.

Tall d’àudio: MONTSE GUIU, DIRECTORA DE PICURT

Durant els 5 dies de Picurt es projectaran 42 treballs audiovisuals, 15 dels quals estrangers. Entre les obres pirinenques hi ha el documental del Pantà d’Oliana, de l’urgellenc Toni Lombarte; La mort del rei, del trempolí Francesc Sala, i Les veus del Pamano, la minisèrie de Televisió de Catalunya basada en la novel·la de Jaume Cabré que transcorre al Pallars Sobirà.

Tall d’àudio: PAQUITA GASSET, responsable botiga d’articles pirotècnics.

La nova directiva inclou l’acompanyament dels pares fins als catorze anys i la presentació del carnet d’identitat per acreditar l’edat a partir dels catorze si van a comprar-los sols.

Tall d’àudio: ADRIÀ FRANCÈS

Tall d’àudio: ARNAU UBACH

Els comerciants troben que la necessitat del permís dels pares, els afecta una mica a les vendes. Aquest any han notat que fins als darrers dies l’afluència a comprar petards ha estat més aviat escassa i se’ls limita molt més el pressupost. Però no només els joves són aficionats a la pólvora.

Tall d’àudio: PAQUITA GASSET

També queden regulades les edats mínimes per comprar cada tipus de petards i de coets i als establiments ja els tenen seleccionats segons les franges d’edat a què corresponen.

Tall d’àudio: PAQUITA GASSET

Els petards més venuts sempre són els què peten més fort, els anomenats “rompetochos”que inclouen els famosos “supergato”, els “XXL”, els “atòmic” i algunes bateries.

Pocs són els punts de venda de material pirotècnic que estan autoritzats per vendre articles d’aquestes característiques durant tot l’any. Però a la zona en trobem dos: un a Tremp i un a Sort. Tot i que fora de les festes de Sant Joan, els coets i petards es venen només per bodes, partits de futbol i cap d’any.

Les 15 places ofertades ja estan plenes. Per accedir a una d’elles, és el departament d’Acció Social qui determina si l’usuari compleix els requisits per residir a la llar residència.

Al centre, els interns són atesos per un equip interdisciplinar format per diferents professionals, com un terapeuta ocupacional; un fisioterapeuta; el personal d’infermeria; un treballador social i psicologia i psiquiatria. L’objectiu és la reinserció social i l’autonomia del pacient.

Tall d’àudio: CARLES VEGA, DCTR. SS. TT. LLEIDA ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA

Tall d’àudio: CARME LOSTAO, DCTRA. ASSISTENCIAL LLAR RESIDÈNCIA

Els pacients viuen a la residència Castell d’Oliana, en un espai diferenciat per a ells, amb menjador, sala d’estar, jardí i 13 habitacions amb bany, dues d’elles dobles.

Tall d’àudio: NÚRIA GUERRERO, DCTRA. LLAR RESIDÈNCIA CASTELL D’OLIANA

A més de la llar residència per a persones amb malaltia mental, el centre Caser Residencial d’Oliana també ofereix 93 places en la residència assistida per a la gent gran, la majoria de les quals concretades amb Acció Social, i 20 places de mitja i llarga estada de salut mental concertades amb CatSalut. Castell d’Oliana també és una empresa que beneficia el poble amb llocs de treball.

Tall d’àudio: ANTONI VILAGINÈS, ALCALDE D’OLIANA

Els serveis territorials d’Acció Social i Ciutadania vol completar les 15 places d’Oliana amb 15 més al Pirineu en els propers anys. També hi ha previst un club social per a persones amb una patologia mental més severa.

Es tracta de més de 1000 metres quadrats, dividits en 5 plantes, destinades a l’emmagatzematge i conservació de documentació.

L’arxiu també consta d’una sala de consulta, situada a l’antiga capella de la casa senyorial i d’una biblioteca auxiliar. En aquesta mateixa planta, es troben els espais de desinsectació i desinfecció, la sala de recepció i tria, i la sala de classificació. Les tres plantes superiors, d’accés restringit, estan dedicades als dipòsits documentals, classificats per especialitats, de conservació de documents de gran format com ara plànols, pergamins i cartells, i de documents en suports especials com són les pel·lícules, les fotografies o els informatitzats.

L’edifici acull una aula amb capacitat per a 19 persones en la què es fan conferències i cursos però serveix també com a eina de difusió audiovisual durant les visites guiades d’escolars.

L’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà està preparat per albergar qualsevol tipus de documentació de la comarca, ja sigui pública o privada i independentment de qui l’ha produïda o quin sigui el seu format.

Durant aquest any de vida de l’arxiu, el Fernando Lázaro i l’Esther Canal han estat els encarregats de recollir, classificar, restaurar i conservar la documentació que els ha anat arribant de diferents indrets de la comarca del Pallars Jussà.

Cap a mitja tarda, els fallaires es concentren davant de l’ajuntament per començar la pujada a la muntanya i així, quan es faci fosc, poder iniciar el descens de les falles dibuixant un camí de llums.

Quan comença a fosquejar, les pubilles i els nens i nenes de La Pobla, vestits amb la indumentària tradicional, van, acompanyats dels gegants del poble i d’una banda de músics, a rebre els fallaires al peu de la muntanya per oferir-los coca i vi.

Un cop fallaires i pubilles es reuneixen, marxen en processó cap a l’església on es fa l’ofrena de les flors a la Mare de Déu de Ribera.

Abans d’entrar a l’església, les parelles han anat a deixar les torxes al mig de la plaça on han fet una gran foguera, al voltant de la qual, per finalitzar l’acte ballen la tradicional sardana.

La festa remunta uns cinquanta anys enrere, quan una colla de poblatans van decidir celebrar-la com a reclam turístic al veure que era una tradició a altres pobles del Pirineu però, amb els anys, s’ha anat convertint en una tradició força arrelada a La Pobla de Segur. Els fallaires representen els antics llenyataires que baixaven de la muntanya per celebrar la festa major del seu poble.

Aquest any, per promoure la participació de la gran quantitat de públic que les va a veure, des de l’ajuntament s’ha organitzat un concurs de fotografia jove amb la temàtica foc i falles.

La temporada de falles va començar amb les falles de Durro el cap de setmana passat i seguirà amb les falles de Senet, Isil, Barruera, Boí, Pont de Suert i Vilaller, i fins al proper 16 de juliol que les falles de Taüll tancaran la temporada.

L’Associació de Comerciants de Puigcerdà, l’ajuntament i la Generalitat han cofinançat l’estudi a parts iguals per definir una estratègia de futur per al comerç de la capital cerdana. L’informe ha estat elaborat per l’empresa PROCOM.

Les conclusions del pla estratègic s’han presentat aquest dijous a la nit a la sala d’actes del Museu Cerdà. L’alcalde de Puigcerdà, Joan Planella, ha aclarit que el pla s’haurà d’anar desenvolupant per fases. L’alcalde ha prioritzat la senyalització i els ascensors d’accés al centre urbà com a les primeres accions a realitzar per millorar la zona comercial.

Tall d’àudio: JOAN PLANELLA, ALCALDE DE PUIGCERDÀ

El president de l’associació de comerciants de Puigcerdà, David Ginesta, ha recordat que està a favor de la reforma de les places però ha lamentat que cap dels projectes de remodelació hagi tingut en compte l’estudi sobre l’aparcament i la seva afectació en el comerç, tal i com havien demanat els comerciants de la vila.

Tall d’àudio: DAVID GINESTA, PRESIDENT ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS DE PUIGCERDÀ

L’estudi estratègic té com a objectiu suggerir solucions. Les propostes són fer més places d’aparcament, abaratir la zona blava i millorar la senyalització de la vila.

Les conclusions de l’informe també destaquen que hi ha mancances en l’estratègia de comunicació de l’oferta comercial de la vila per captar clients potencials. Finalment, l’estudi aconsella crear una comissió de comerç integrada per l’Associació de Comerciants i l’Ajuntament de Puigcerdà.

La propera acció de l’associació serà la de crear una marca única del comerç de la vila que es dirà Puigcerdà Cerdanya Shopping Center. Aquest serà el primer pas per als canvis que aconsella l’estudi.

Tall d’àudio: DAVID GINESTA, PRESIDENT ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS DE PUIGCERDÀ

Una autoescola de La Pobla de Segur, ha decidit fer front a la poca demanda de carnets de conduir amb uns paquets turístics que combinen, durant una setmana, treure’s la teòrica del carnet, esports i gaudir de la natura.

Aquestes vacances al Pirineu es plantegen com una alternativa a l’acomiadament de treballadors o a la reducció de la jornada laboral dins de l’autoescola. Però el sector de l’hosteleria i el de les activitats de muntanya, que viuen bàsicament del turisme, s’han apuntat ràpidament a la iniciativa per pal·liar la crisi econòmica.

Tall d’àudio: FERRAN ARJÓ, responsable de l’Autoescola Pallars

L’Autoescola Pallars opta per la captació de nous clients valent-se de l’atractiu paisatgístic i de les possibilitats d’oci de la zona com a mesura anticrisi.

Amb aquesta remodelació s’evitarà que els vehicles s’estacionin al centre comercial on fins ara i solien aparcar fins a una dotzena de cotxes. Per facilitat l’estacionament, l’ajuntament ha ampliat la capacitat de l’aparcament de la Muralla, situat a escassos metres de la zona comercial. En total, Bellver ha guanyat més de 100 places d’aparcament.

Tall d’àudio: XAVIER PORTA, ALCALDE DE BELLVER DE CERDANYA

Després de la reforma, els veïns guanyaran un nou espai urbà i els aparadors dels comerços lluiran. La plaça del Portal existia, però era plena de vehicles i no convidada els vianants.

Tall d’àudio: XAVIER PORTA, ALCALDE DE BELLVER DE CERDANYA

Les obres s’han d’acabar el 15 de juliol. Si la reforma no ha finalitzat, l’ajuntament aturarà els treballs durant l’estiu i l’activitat es reprendrà a partir del setembre.

El projecte costa 200.000 euros finançats mitjançant el Pla Únic d’Obres i Serveis del departament de Governació. L’ajuntament també disposa de 120.000 euros més per repavimentar carrers adjacents a la plaça del Portal i d’altres vies de Bellver.