La coneixença de les plantes, les seves virtuts medicinals i els processos d’elaboració de remeis ancestrals adquirits per transmissió oral, van ésser, entre altres, els factors que les varen motivar a exercir aquest nou ofici.

El seu nom el deuen a la trementina, el remei que més popularitat els va donar. Aquest ofici va absorbir la major part de la població femenina de la vall de la Vansa i Fórnols i de Josa i de Josa i Tuixent durant més de cent anys.

Des de fa 11 anys, a la vall de la Vansa i Tuixent se celebra cada primavera la Festa de les Trementinaires, per rememorar aquest antic ofici. Aquest cap de setmana, la celebració ha aplegat més d’un miler de persones. Aquesta edició ha estat la més concorreguda.

Durant el cap de setmana, s’han celebrat tallers de cuina i remeis del saüc; itineraris botànics; visites guiades al Museu de les Trementinaires; el taller de danses i cançons tradicionals del Pirineu, dirigit per Josep Lizandra; la foguera de plantes aromàtiques; concerts i ballaruques.

A Tuixent, diumenge, es va muntar la Fira d’Herbes Remeieres i Productes Naturals, amb la presència d’una trentena d’artesans, tant de la mateixa vall com de la resta de Catalunya. Herbes aromàtiques i remeieres, planta viva, sabons, teixits, coques amb herbes, melmelades i formatges van ser alguns dels productes més sol·licitats.

Una de les activitats organitzades va ser la presentació del conte ‘La trementinaire de les nenes rosses’, d’Isidre Domenjó i Carme Invernón. Els autors van comptar amb la presència de dues trementinaires, tieta i neboda, que van explicar les sevs experiències.

L’11ena edició de la Festa de les Trementinaires ha servit per estrenar l’espectacle infantil “La trementinaire i el seu cabàs de contes”, interpretat per Genissa G. Carricondo i dirigit per Merche Ochoa, que farà una gira pel Pirineu.

Aquest any, el Premi Trementinaire d’Honor ha estat per al cantaire popular Josep Garcia, el Jaumet de Tuixent.

Precisament, el Jaumet de Tuixent ha vist com s’ha recuperat el Ball de Llancers de Tuixent, que no es ballava des de feina gairebé mig segle. 32 dansaires i els 10 components de Torb Grup de Vent de Muntanya van recuperar la dansa popular.

El Pep de Cal Jaumet i el Lluís de cal Canari, dues de les poques persones del poble que encara l’havien ballat, han estat testimonis d’excepció.

Les obres serviran per condicionar, eixamplar, millorar i pavimentar la carretera LP-4033a, que enllaça la N-260, a l’alçada de Bellver, fins a la C-16, a Baltarga.

Es tracta d’un tram d’uns dos quilòmetres de l’antiga carretera que anava de Bellver a Alp i que va quedar seccionada amb la construcció del ramal de la C-16 entre el Túnel del Cadí i la N-260.

Les obres també inclouen la millora de diferents accessos a camins que porten a les urbanitzacions que hi ha al voltant de la carretera. Amb l’obra es construirà una rotonda que millorarà l’accessibilitat i la connexió a la carretera municipal que porta a Pedra, Bor i Riu de Cerdanya.

També es preveu reconstruir un camí per a vianants i una via per a ciclistes paral·lela i separada de la carretera, en una zona de domini públic. La carretera passarà dels sis metres actuals a vuit.

Aquesta via és una de les carreteres de titularitat de la Diputació de Lleida més transitades del Pirineu. L’índex d’ús és d’uns 1.300 vehicles al dia.

Després de la reunió a la Cerdanya, Gilabert ha fet una visita institucional al municipi de Montferrer i Castellbó, a l’Alt Urgell. Gilabert ha estat rebut a les noves dependències municipals per l’alcalde Ramon Fierro. Després de diversos mesos d’obres, l’edifici consistorial de Montferrer ha estat condicionat i modernitzat.

Gilabert ha visitat a Montferrer les obres de l’ajuntament, la Farinera i l’església. A Castellbó , el president de la Diputació de Lleida ha visitat les obres de la Col·legiata i de l’antic Castell de Castellbó, propietat de la Diputació de Lleida. Gilabert també ha visitat el Golf d’Aravell.

Per acabar la visita, Gilabert ha participat a la Festa de la Vedella de Vilamitjana de Castellbó.

Tall d’àudio: ÒSCAR ORDEIG, PORTAVEU DE PSC-PROGRÉS

Els tres grups polítics proposen destinar els 1,3 milions d’euros del centre museístic a promocionar el conjunt del patrimoni històric de la Seu i el Parc del Segre. També aposten per potenciar el Museu Diocesà d’Urgell.

Però l’Espai Ermengol es farà. Aquesta setmana, la junta de govern ha adjudicat les obres de reforma de l’edifici del carrer Major, número 8, per ubicar-hi el centre d’interpretació i museu. Les obres han estat adjudicades a l’empresa alturgellenca GDOS Constructors Pirineu, SL, per un import aproximat de 250.000 euros.

L’equip de govern no ajornarà les obres de l’Espai Ermengol, que es vol construir a temps per commemorar l’Any Ermengol, el gruix dels actes del qual se celebraran entre finals del 2010 i principis del 2011.

Tall d’àudio: ALBERT BATALLA, ALCALDE DE LA SEU D’URGELL

L’alcalde urgellenc ha recordat que l’Espai Ermengol es finança amb subvencions de fons europeus, espanyols i catalans.

L’espai museístic se centrarà en tres àmbits temàtics: la història de la ciutat; el bisbe Ermengol, home culte que va promoure la construcció de ponts i camins a la comarca, i el formatge, el producte estrella pirinenc.

Segons CiU, 14 és el número idoni per garantir un bon servei de taxi a la ciutadania i perquè els taxistes puguin guanyar-se bé la vida. Per això han demanat suprimir les quatre llicències en reserva.

Tall d’àudio: ALBERT PIÑEIRA, PORTAVEU DE CIU

L’equip de govern municipal ha rebutjat la moció. Un informe de la secretaria de l’ajuntament desestima la supressió de les quatre llicències perquè no és legal. A més, l’equip de govern assegura que el nombre de llicències concedides es manté en 14 ja que és la xifra acordada amb el sector del taxi.

Tall d’àudio: JOAN PLANELLA, ALCALDE DE PUIGCERDÀ

L’ajuntament es reserva les quatre llicències per si en un futur fes falta ampliar el nombre de taxis de Puigcerdà.

La comitiva pirinenca es va reunir amb l’empresa energètica basca Enerpellet, que projecta la construcció d’una planta de pellets a Catalunya. Durant la reunió es va parlar de la possibilitat que aquesta planta s’ubiqui a la comarca de l’Alt Urgell i alhora sigui participada també pels ajuntaments i pedanies de la comarca.

Enerpellet ja ha dit que sí, i també la Fundació Caixa Catalunya, que participarà en el projecte. Durant el mes de juny, el ple del Consell Comarcal ha d’aprovar la implantació de la planta de biomassa.

La voluntat dels ajuntaments de la comarca és la de mantenir els boscos nets i ordenats. Però la tasca és costosa i insostenible, per tant, des de feia temps, el Consell d’Alcaldes estudiava una forma de valoritzar la massa forestal de l’Alt Urgell.

Tall d’àudio: JESÚS FIERRO, PRESIDENT CONSELL COMARCAL ALT URGELL

La viabilitat del projecte és possible gràcies a la subvenció de 600.000 euros rebuda dels fons europeus FEDER, i amb l’interès per part del sector privat i de Caixa Catalunya.

El projecte pretén fer un aprofitament íntegre de la massa forestal de la comarca, amb la construcció d’una planta de tractament de biomassa.

La botiga no vendrà roba, ja que es porta a Càritas, ni mobles, dels quals se n’ocupa el Taller Claror. A l’establiment, de propera obertura, s’hi trobaran tot tipus d’articles que podem tenir a la llar, des de làmpades, joguines, estris de cuina i electrodomèstics.

Tall d’àudio: JORDI VILARÓ, GERENT MANCOMUNITAT ESCOMBRARIES URGELLET

El preu dels articles encara no s’ha fixat però sempre serà molt per sota del preu del mercat. No obstant això, el preu no serà regalat ja que es vol donar als objectes el valor que tenen.

La Mancomunitat incorporarà una persona per a que s’ocupi de la botiga. L’empleat serà algú que tingui habilitat per comprovar que els aparells funcionin correctament i garantir-ne la utilitat als compradors.

La botiga d’objectes i electrodomèstics de segona mà està a la façana del nou local de la Macomunitat d’Escombraries i, des del carrer, es pot veure què hi ha a l’interior. L’horari d’obertura de l’establiment serà el mateix que el dels despatxos: de dilluns a divendres, de 8 del matí a 3 de la tarda.

Les noves instal·lacions de la Mancomunitat són molt més àmplies i còmodes per al personal. Fa 10 anys, només hi havia dues persones però l’entitat ha anat assolint més competències i la plantilla ja la formen 6 persones.

L’antiga oficina estava ubicada en un edifici municipal al carrer Major de la Seu, on s’hi farà el centre museístic Espai Ermengol.

Tall d’àudio: JORDI VILARÓ, GERENT MANCOMUNITAT ESCOMBRARIES URGELLET

A part d’acollir la part administrativa de la mancomunitat i la botiga de segona mà, el local també disposarà d’un punt verd, és a dir, una petita deixalleria per portar petits residus.

El local de la Mancomunitat d’Escombraries de l’Urgellet s’ha dissenyat i construït amb totes les mesures d’eficiència energètica i materials reciclats i que no generen residus.

Aquest dimecres al matí, la regidora de Festes i Tradicions, Mireia Pellicer, i representants de la colla gegantera urgellenca han explicat la iniciativa i el programa d’actes per a la festa que tindrà lloc els dies 15, 16 i 17 d’abril del 2011.

En la presentació de la Ciutat Gegantera s’ha remarcat tant la importància cultural com l’econòmica de l’esdeveniment, ja que serà una bona oportunitat per a la promoció turística de la ciutat.

Tall d’àudio: MIREIA PELLICER, REGIDORA DE FESTES I TRADICIONS

L’esdeveniment portarà a la ciutat unes 4000 persones entre les quals hi haurà més de 100 colles geganteres, que aniran acompanyades de prop de 300 gegants.

La Colla Gegantera i Grallera de la Seu d’Urgell, formada per més de 20 membres d’edats diverses i promotora de la festa, muntarà una paradeta al Mercat Medieval i oferirà diverses actuacions per promocionar la festa de l’any que ve.

Ser la Ciutat Gegantera significa que al llarg de l’any vinent, es realitzaran activitats per tal que la població urgellenca s’apropi al món geganter. Els centres educatius participaran activament en la iniciativa confeccionant capgrossos i geganters que es presentaran el primer dia de la festa.

El diumenge 17 d’abril es durà a terme l’acte protocol·lari on la Ciutat Gegantera actual, Manlleu, entregarà el títol a la Seu d’Urgell. El gegants Ot, Urgell, Abd Al-Rahman i Constança ballaran juntament amb els gegants de l’Associació de Colles de Geganters de Catalunya, en Treball i la Cultura, que seran cedits a la ciutat durant l’any 2011.

La colla gegantera de la Seu ha fet una crida al voluntariat tant per als dies de la celebració com durant els actes de promoció del món geganter.

www.gegantslaseu.org

www.ciutatgegantera2011.com

L’ajuntament de Llívia ha cedit el sòl per aixecar el termolúdic durant 40 anys. Després d’aquest període Aquallívia formarà part del patrimoni municipal.

El projecte serà un revulsiu econòmic per a Llívia i la comarca.

Tall d’àudio: JOSEP POUS, ALCALDE DE LLÍVIA

Un dels motius que ha aconseguit desencallar el projecte Aquallívia és la seva construcció en fases. Tot el projecte inicial estava pressupostat en uns 6 milions d’euros. Però el termolúdic es farà en tres fases. En la primera s’invertirà un milió d’euros i ja es posarà en funcionament el centre termal.

L’edifici inicial ocuparà 600 metres quadrats, amb piscines interiors i exteriors, jacuzzis i d’altres equipaments termals. El disseny d’Aquallívia ha de ser emblemàtic, però preservant l’entorn i la fesomia de la Cerdanya.

Tall d’àudio: JOSEP POUS, ALCALDE DE LLÍVIA

A més de la construcció d’Aquallívia, el ple municipal ha acordat la modificació del conveni que mantenia amb Lliviaesport per a la concessió de la gestió del poliesportiu. Amb aquest tràmit, l’ajuntament ha recuperat la gestió de l’equipament que la concessionària tenia des de feia 4 anys. El consistori vol habilitar una sala polivalent al poliesportiu i reformar les grades.

Lliviaesport ha acceptat retornar la gestió del poliesportiu, que tenia per contracte durant 40 anys, perquè l’equipament és deficitari.

La intenció del consistori és que aquests horts serveixen per mantenir la zona neta i ordenada i, per això, l’ajuntament marcarà unes pautes per als usuaris dels horts.

Tall d’àudio: JOSEP POUS, ALCALDE DE LLÍVIA

Tot i que la idea inicial va ser cedir les parcel·les als veïns majors de 65 anys o jubilats, la demanda ha estat sobretot de gent jove i famílies.

Els horts fan 125 metes quadrats, en parcel·les de cinc metres d’ample per 25 de llarg, i alguns adjudicataris ja hi ha començat a sembrar. Els horts tindran dret d’us de l’aigua del riu Segre el dissabte durant 24 hores.

Les parcel·les s’han cedit gratuïtament per dos anys, però el termini podrà ser prorrogable segons la demanda.

El primer campus Bojan va dirigit a nois i noies jugadors de futbol que tinguin entre 7 i 16 anys amb ganes de millorar les seves qualitats futbolístiques i de viure una experiència juntament amb altres companys amb qui comparteixen afició.

Tall d’àudio: DECLA BOJAN KRKIC, JUGADOR DEL F.C. BARCELONA

Les estades es duran a terme entre els dies 4 i 10 de juliol i es poden realitzar en dues modalitats: una d’externa, on els alumnes passaran tot el dia a les instal·lacions fent les diferents activitats però aniran a dormir a casa seva; i una d’interna on els joves es quedaran a dormir a l’Hotel Fontanals Golf.

El campus ha tingut gran acceptació entre el jovent i les inscripcions en la modalitat externa ja estan completes. Aquest fet es deu, segons ha comentat Sergio Lobera, a la limitació de places perquè es vol prioritzar la qualitat davant la quantitat.

Les classes seran impartides per tècnics i llicenciats que es dedicaran a millorar tant la teòrica com la tàctica dels joves esportistes, primant per damunt de tot l’esportivitat i el companyonia

Però no tot serà futbol. Durant els dies que durarà el campus estan previstes diverses activitats per la zona de la Cerdanya i la possibilitat de compartir experiències amb el propi jugador del Barça.

Bojan krkic fa tres anys que va debutar al primer equip del Barça, amb tan sols dinou anys, i ha estat el jugador més jove a marcar en les grans competicions. Sempre ha jugat en categories superiors a les corresponents per la seva edat i en les quals ha fet més de 800 gols.

L’organització del Grifone Challenge Escanyabocs ha atorgat els premis Escanyabocs de Ferro per aquells atletes que han sumat més punts i han participat en quatre proves: el triraid; la vertical Quiri; la cursa d’orientació nocturna i la pedalada en BTT. Els vencedors han estat Imma March i David Coll que han sumat 118 i 366 punts, respectivament.

Tall d’àudio: DAVID COLL, ESCANYABOCS DE FERRO 2010

Tall d’àudio: IMMA MARCH, ESCANYABOCS DE FERRO 2010

L’Escanyabocs 2010 ha començat amb el triraid, que inclou caiac, cursa a peu, BTT i tir amb arc, on han participat 200 persones. La prova l’ha organitzada el Centre Excursionista de Catalunya. Les parelles guanyadores han estat les formades per David Soria i David Toll i Roser Español i Imma March.

La segona prova ha estat la Vertical Quiri, organitzada per la Unió Excursionista Urgellenca. Uns 300 corredors han recorregut els 850 m de desnivell des de Noves de Segre fins al cim del Sant Quiri. Els vencedors han estat la fondista olímpica Laura Orgué i l’atleta especialista en curses de muntanya Òscar Roig, els vencedors de l’any passat.

La tercera prova ha estat l’orientació nocturna, amb 125 participants, organitzada per Xinoxano Orientació. Els guanyadors han estat David Toll i David Soria i Mariona Casas i Laura Serra.

A la pedalada BTT hi han participat 315 persones. Els guanyadors del circuit llarg, el de 50 km, han estat Iván Vila, amb un temps de 2h i 47 minuts, i Lurdes Torrescasana, amb un temps de 3h i 11 minuts. La prova l’organitza el Club Tupedala que en cada edició dissenya nous circuits per sorprendre els participants.

Tall d’àudio: ROSÓ ARGERICH, VICEPRESIDENTA CLUB TUPEDALA

A la marxa nòrdica, de 15 km, organitzada pel Club Cefuc, hi han participat unes 80 persones. En categoria masculina, el primer classificat ha estat Martí Camprodón, amb un temps de 1h 35 minuts, i en categoria femenina, la guanyadora ha estat Laura Pellisser, d’11 anys.

En acabar l’Escanyabocs 2010, els esportistes han participat en un dinar multitudinari i s’ha celebrat un sorteig de premis.

www.escanyabocs.com

www.grifonechallenge.com

Tall d’àudio: MIQUEL COLOM, REGIDOR DE VIA PÚBLICA

Els treballs es financen amb els fons del Plan Zapatero del 2009. L’empresa urgellenca Antonio Roca SA, adjudicatària de l’obra dels carrers Major, Fra Andreu Capella i Lluís de Sabater, va incloure la plaça del Carme en el paquet de la reforma com una proposta de millora. Finalment, l’obra s’iniciarà després de l’estiu.

El diputat de CiU i alcalde de La Seu d’Urgell, Albert Batalla, ha reclamat començar les obres d’arranjament del Congost de Tres Ponts durant el 2010. Els grups parlamentaris del tripartit ho han rebutjat.

L’alcalde urgellenc ha defensat davant de la Comissió de Política Territorial, celebrada aquest dimecres al Parlament, una proposta de resolució on instava el govern a desvincular l’inici de les obres del túnel dels Tres Ponts amb el procés de les variants d’Oliana, Coll de Nargó i Organyà, que porten mesos d’endarreriment.

Tall d’àudio: ALBERT BATALLA, ALCALDE DE LA SEU D’URGELL

La proposta de Batalla també incloïa complir el compromís del Govern d’invertir l’1% Cultural a l’antiga via medieval dels Tres Ponts, concretament al pont de la Torre, del Diable i de Sant Ermengol durant el 2010, any en què se celebrarà el mil·lenari de l’ordenació del Bisbe Ermengol com a Bisbe d’Urgell.

El diputat d’ERC Miquel Àngel Estradé, en representació dels grups del govern, ha replicat que en aquest moment de contenció econòmica la reforma dels Tres Ponts potser haurà d’esperar. Estradé ha afirmat que és més urgent iniciar les variants d’Oliana, Organyà i Coll de Nargó.

Tall d’àudio: MIQUEL ÀNGEL ESTRADÉ, DIPUTAT D’ERC

Estradé també ha avançat que en breu s’anunciarà un pla per valoritzar el Camí de Sant Ermengol. Batalla li ha recordat que el pla està anunciat des del 2006.

La proposta de Batalla, rebutjada pel tripartit, ha comptat amb el vot a favor del grup del PP i l’abstenció del grup Mixt.

Paral·lelament a la fundació de TDI es va crear TDP, Televisions Digitals de Proximitat, que ara és l’Associació de Mitjans de Proximitat. AMP agrupa les televisions de TDI més Canal T, 3 de 8; Ràdio Arrels i TV Morella. AMP inclou ràdios i premsa escrita i digital.

La tercera assemblea ha servit per repassar la feina feta en els darrers tres anys per TDI, un període durant el qual s’ha fet la transició a la TDT sense problemes i on cap dels socis ha predominat sobre els altres.

TDI ha aconseguit avenços tecnològics pioners.

Tall d’àudio: FREDERIC CANO, PRESIDENT DE TDI I AMP

Un dels projectes de futur immediat que prepara TDI el realitza conjuntament amb IDOSCAT i la Universitat Politècnica de Catalunya, i consisteix en la transmissió amb qualitat broadcast en directe. El sistema s’usarà a partir del juliol.

En la primera assemblea de l’entitat, celebrada el 2008 a Ripoll, els associats van transmetre a la Secretaria de Telecomunicacions que el doble finançament de les televisions públiques, mitjançant les subvencions i la publicitat, és una competència deslleial amb la televisió privada.

El grup empresarial argumentava que s’ha de reduir el desequilibri per poder potenciar una televisió local de proximitat feta en el territori. La qüestió encara continua igual.

Tall d’àudio: FREDERIC CANO, PRESIDENT DE TDI I AMP

Després de l’assemblea general de TDI i AMP, els directius de les empreses audiovisuals i periodístiques han dinat amb l’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, com a convidat.

Els veïns que obtindran la gratificació econòmica ja han rebut una carta a casa on se’ls informa que la setmana que ve poden anar a recollir el xec a l’ajuntament.

L’alcalde de Puigcerdà, Joan Planella, ha insistit que la nova mesura s’ha pensat per premiar els ciutadans cívics al volant.

Tall d’àudio: JOAN PLANELLA, ALCALDE DE PUIGCERDÀ

L’oposició sempre s’ha mostrat en contra de la mesura. El portaveu del grup municipal de CiU, Albert Piñeira, ha reiterat que la mesura és electoralista i que no contribueix a millorar el trànsit i la mobilitat de la vila.

Piñeira ha suggerit que en lloc de regalar 41.000 euros, es podrien invertir en mesures reals i efectives que afavoreixen el trànsit.

Tall d’àudio: ALBERT PIÑEIRA, PORTAVEU DE CIU

Els bons conductors podran anar a l’ajuntament de Puigcerdà des del dilluns 24 de maig fins al divendres 28 de maig, de 10 del matí a 2/4 de 2 de la tarda a recollir el xec.

El conseller ho reiterat que s’aposta més que mai pels centres rurals.

Tall d’àudio: ERNEST MARAGALL, CONSELLER D’EDUCACIÓ

Maragall ho ha dit abans de la inauguració del cinquè Congrés d’Educació i Entorn, que s’ha inaugurat aquest dijous a la tarda. El tema d’enguany és ‘Aprendre per participar; participar per aprendre’. La Seu d’Urgell torna a ser l’amfitriona d’aquest congrés educatiu biennal.

El conseller ha subratllat l’èxit del congrés, que enguany té 300 inscrits. El certamen està dirigit als professionals del sector educatiu: docents; estudiants; tècnics municipals; serveis educatius; entitats de la infància i la joventut i entitats de mares i pares.

Tall d’àudio: ERNEST MARAGALL, CONSELLER D’EDUCACIÓ

L’alcalde urgellenc, Albert Batalla, s’ha mostrat de nou molt satisfet que la Seu sigui l’escenari escollit permanentment per a aquest important congrés que debat sobre l’educació, una eina imprescindible de progrés de les societats.

Tall d’àudio: ALBERT BATALLA, ALCALDE DE LA SEU D’URGELL

La conferència inaugural del congrés s’ha celebrat, per segon any, a la Catedral de Santa Maria degut a l’elevat nombre d’inscrits al congrés. L’encarregat d’impartir la conferència inaugural ha estat el professor del departament de Filosofia de la Universitat de Saragossa, Daniel Innerarity, que ha parlat sobre ‘Aprendre en la societat del coneixement’.

El congrés continuarà al llarg de divendres i dissabte, amb conferències i tallers. Una de les novetats és la taula rodona amb representants dels grups parlamentaris catalans, conduïda per la professora de Pedagogia aplicada Maria Jesús Comellas i la periodista Lídia Heredia.

Les conclusions del 5è congrés Educació i Entorn les presentarà el secretari de Polítiques Educatives, Francesc Colomé.

El municipi d’Alp aposta per la sostenibilitat, la cura del medi ambient i l’estalvi econòmic. Per això ha decidit instal·lar una tercera caldera de biomassa. La caldera escalfarà així l’ajuntament d’Alp el proper hivern. La biomassa és un combustible ecològic, que funciona amb fusta triturada.

L’alcalde d’Alp ho ha explicat coincidint amb la Festa de l’Arbre, on els infants han après els usos de la fusta.

Tall d’àudio: COSME RUAIX, ALCALDE D’ALP

L’alcalde no descarta utilitzar la fusta bona, la que surt a subhasta, per cremar-la per a biomassa. El preu de la fusta cada vegada és més baix ja que el temporal d’aquest hivern ha deixat molts arbres caiguts i molta fusta.

Tall d’àudio: COSME RUAIX, ALCALDE D’ALP

Alp es gestiona la biomassa. La brigada forestal recull la fusta als boscos cada estiu, després l’emmagatzema, un cop l’any es trinxa i durant l’hivern s’utilitza per fer funcionar les calderes i escalfar els edificis públics.

La neteja es farà setmanalment o mensualment, segons les vies.

Tall d’àudio: MIQUEL COLOM, REGIDOR DE VIA PÚBLICA

El centre històric de la Seu és el més transitat, tant pels ciutadans com pels turistes, per això els carrers s’embruten més. El mercat de dimarts i dijous també afavoreix que les vies estiguin més brutes.

Tall d’àudio: MIQUEL COLOM, REGIDOR DE VIA PÚBLICA

L’encàrrec s’ha fet a una empresa urgellenca per a un termini inicial de 4 anys. El cost de la mesura és de 92.000 euros.

Navarro i Ferraz, acompanyats pel delegat territorial del departament de Governació a l’Alt Pirineu i Aran, Josep Ardanuy, s’han reunit aquest dilluns amb el Consell d’Alcaldes del Pallars Jussà.

Des de la comarca s’ha rebut molt positivament que es difongui l’activitat i el patrimoni de la comarca i, a més, que es vegi a tot el Pirineu.

Tall d’àudio: XAVIER PONT, PRESIDENT CONSELL COMARCAL PALLARS JUSSÀ

Després de la reunió a Tremp, l’equip directiu de Cadena Pirenaica s’ha desplaçat a Sort on també s’ha reunit amb els alcaldes de la comarca.

En la trobada, des de Governació s’ha insistit en la cobertura dels serveis de TDT a tots els municipis i nuclis petits del Pirineu. Els alcaldes del Pallars Sobirà opinen que l’ampliació de la cobertura de Pirineus TV estimularà el coneixement mutu entre les poblacions pirinenques.

Tall d’àudio: XAVIER RIBERA, PRESIDENT CONSELL COMARCAL PALLARS SOBIRÀ

La cobertura de Pirineus TV als Pallars serà possible gràcies al suport de les institucions de les dues comarques, ajuntaments i consells comarcals, i al departament de Governació i Administracions Públiques.

Tall d’àudio: JOSEP ARDANUY, DELEGAT TERRITORIAL GOVERNACIÓ ALT PIRINEU I ARAN

Aprofitant l’estada a Sort, Ardanuy i el director general de Cadena Pirenaica, acompanyats per l’alcalde de Sort, Agustí López, han presentat l’arribada de Pirineus TV als Pallars al Casal de la Gent Gran, inaugurat fa poques setmanes. També se’ls ha projectat la notícia realitzada pel canal sobre la inauguració del casal de Sort.

Pirineus TV es pot sintonitzar al canal 55 de la TDT.

Però la festa no s’ha limitat a la plantació d’arbres, sinó que s’han organitzat diversos tallers perquè els escolars coneguin els usos que es poden obtenir dels arbres: biomassa, utensilis de cuina, paper, joguines… I també han conegut la importància de la tala d’arbres per a la sosteniblitat dels boscos, la fixació de CO2…

Els gairebé 500 escolars han participat en tallers on han après com i perquè es tala un arbre; com els cavalls arrosseguen l’arbre talat; a comptar els anys d’un arbre; a reconèixer les espècies; a comprovar l’evolució del paisatge i, fins i tot, se’ls hi ha explicat la riuada del 1982 i les conseqüències que va tenir.

Els infants s’han divertit i han après amb la natura.

Tall d’àudio: LEILA

Tall d’àudio: SANTI

Tall d’àudio: VÍCTOR

Tall d’àudio: KENDALY

Els participants en l’activitat han estat 441 escolars d’entre 6 i 11 anys de sis escoles de l’Alta Cerdanya i 6 escoles de la Baixa Cerdanya. Cada alumne ha plantat un arbre, però els forestals també hi ha col·laborat. En total, Alp ja té 950 nous arbres. Entre les espècies plantades hi ha cirerers; pereres; roures; verns; moixeres; bedolls; heures; faigs; cedres; avets; til·lers; teixos i boixgrèvol.

La plantada d’arbres s’ha fet al llarg d’una franja paral·lela a la carretera, al voltant de l’escola i del poliesportiu. Més endavant es farà una via verda i s’identificaran amb un cartells els arbres plantats, ja que s’han agrupat per espècies.

Tall d’àudio: COSME RUAIX, ALCALDE D’ALP

La 19a Festa de l’Arbre és una activitat que se celebra cada any en una zona de la Cerdanya. L’any passat es va celebrar a Naüja, per restaurar un antic abocador, i l’anterior es va fer a Puigcerdà, al nou estany de la vila.

És una festa transfronterera, on la Cerdanya és tota una i els escolars de les dues bandes participen en aquest projecte pedagògic que els consciencia de la importància de té la cura del medi ambient.

Tall d’àudio: PACO CANO, ENGINYER FORESTAL DEPARTAMENT MEDI AMBIENT

L’organització de la 19a festa de l’arbre ha costat uns 18.000 euros. L’activitat ha estat possible gràcies a la implicació i col·laboració de l’ajuntament d’Alp; dels forestals del departament de Medi Ambient i de l’Office National des Forêts; dels Serveis Educatius de la Cerdanya i de les institucions de les dues Cerdanyes.

La propera primavera serà el torn d’una població de l’Alta Cerdanya per acollir la festa del medi ambient i la sostenibilitat.