Aquest darrers dies d’obertura de les pistes, els esquiadors que tinguin abonament de temporada de Masella poden convidar qui vulguin per esquiar de franc.

La temporada 2009-2010 a Masella ha estat la més llarga dels Pirineus, amb més de 5 mesos d’obertura de les pistes i els remuntadors.

De la Cerdanya, hi han assistit l’alcalde de Puigcerdà, Joan Planella; el d’Alp, Cosme Ruaix; el d’Urtx, Isidre Forga; i el president del consell comarcal, Esteve Maurell.

Tall d’àudio: JOAN PLANELLA, ALCALDE DE PUIGCERDÀ

TALL PILAR SOLDEVILA, GERENT UVIC

Els alcaldes de les tres comarques també reclamen que es faci el desdoblament de la via del tren entre Vic i Ripoll. Aquesta petició porta implícita que es facin millores a l’estació de la Sagrera de Barelona, per poder incrementar la freqüència de trens, com s’ha compromès el conseller de de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal.

Tall d’àudio: PERE PRAT, ALCALDE DE TORELLÓ

Tall d’àudio: JOAN PLANELLA, ALCALDE DE PUIGCERDÀ

El primer punt de l’agenda que hi ha en la comissió d’alcalde de la línia de tren serà la de trobarse amb el conseller Nadal per exposar-li totes les reivindicacions. Actualment, la gestió de la línia és de la Generalitat, tot i que les infraestructures continues essent propietat de l’estat central, que és en últim terme el qui ha de fer la inversió per fer les millores.

Mentre s’elabora l’estudi socioeconòmic, els alcaldes han reclamat dues millores immediates. La primera és que es renovin els vagons que s’utilitzen actualment, ja que no són confortables per a les tres hores que dura el trajecte. La segona petició és que es reformin les estacions d’Alp-Urtx i Manlleu, que estan molt deteriorades.

Una altra de les peticions és l’aposta per la internacionalització de la línia de tren, que comunica Catalunya i França.

Tall d’àudio: TERESA JORDÀ, ALCALDESSA DE RIPOLL

Els alcaldes s’han mostrat satisfets amb les les obres de millora que s’han executat fins al moment a la línia, sobretot a les vies i a la catenària, però consideren que no són suficients.

La comissió d’alcaldes de la Cerdanya, el Ripollès i Osona es tornarà reunir quan tinguin les primeres conclusions de l’estudi.

Els membres de la comissió de Salut van conèixer amb detall la situació del col·lectiu transfronterer, format actualment per unes 2000 persones que treballen a Andorra però resideixen majoritàriament a la Seu d’Urgell.

Un representant de l’Associació de Treballadors Transfronterers d’Andorra, Josep Maria Farràs, va explicar que els principals problemes són que no tenen dret a atur ni a cap subsidi si es queden sense feina, i que no disposen de la targeta sanitària per ser visitats al Centre d’Atenció Primària de la Seu o de la població on resideixen. Per ser atesos a l’hospital, han d’anar per urgències i pagant.

En canvi, els transfronterers sí paguen tots els impostos a Catalunya i l’estat espanyol. Farràs va recordar als diputats que existeix un conveni sanitari entre Andorra i l’estat espanyol vigent des del 1978 que està desfasat.

Tall d’àudio: JOSEP MARIA FARRÀS, ASSOCIACIÓ TREBALLADORS TRANSFRONTERERS D’ANDORRA

L’exposició de Farràs va comptar amb el suport del professor de dret comunitari Joaquim Llimona. L’advocat és l’autor de l’exhaustiu estudi sobre els transfronterers que li va encarregar l’ajuntament urgellenc.

Llimona va explicar les característiques de la situació sociolaboral dels transfronterers i va subratllar que l’accés a l’assistència sanitària gratuïta del sistema català seria un gran avenç per al col·lectiu.

Tall d’àudio: JOAQUIM LLIMONA, AUTOR ESTUDI SOBRE ELS FRONTERERS

La intervenció dels grups parlamentaris la va obrir el diputat de CIU i alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla. L’alcalde va insistir que el projecte de llei d’accés a l’assistència sanitària de cobertura pública a càrrec del Servei Català de la Salut pot resoldre part dels greuges comparatius del col·lectiu transfronterer.

Tall d’àudio: ALBERT BATALLA, ALCALDE DE LA SEU I DIPUTAT

La resta de diputats del PSC, ICV, ERC, PP i grup Mixt es van mostrar partidaris a que la futura llei deixi clar que l’accés a la sanitat pública és un dret de tothom, també dels transfronterers, que per això paguen els impostos a Catalunya.

Els parlamentaris membres de la Comissió de Salut van confessar que desconeixien aquesta situació que afecta 2.000 veïns del Pirineu.

Els especialistes del MNAC han reproduït fidelment el Crist en Majestat utilitzant una tecnologia molt avançada, sense haver de tocar l’original més del necessari. L’equip d’especialistes va digitalitzar fa uns mesos la imatge original per poder fer-ne el relleu sense necessitat de manipular la peça original.

Un acte institucional ha donat la benvinguda al Crist en Majestat. Els responsables de la rèplica del crist han explicat el procés de còpia de la peça d’art.

Tall d’àudio: MARIA TERESA OCAÑA, DCTRA. MUSEU NACIONAL ART CATALUNYA

El Crist en Majestat d’Organyà data del 1175, poc temps abans de les Homilies, que van ser escrites el 1204, en un període d’efervescència càtar, punt intermedi de l’acta de consagració de l’església de Santa Maria, el 1090.

El crist original es troba dipositat des del 1906 al Museu Nacional d’Art de Catalunya. La peça d’art va ser trobada a l’església de Santa Maria.

L’alcalde d’Organyà està molt orgullós de poder mostrar una còpia fidel del crist en majestat, un exemple més del patrimoni de la vila.

Tall d’àudio: ANTONI FIOL, ALCALDE D’ORGANYÀ

El Crist en Majestat té unes dimensions d’un metre i mig. Com en d’altres talles del Pirineu, s’hi representa un Crist a la creu, però vestit i coronat.

El Crist en Majestat que ara és a Organyà és lleugerament diferent a l’original, ja que sinó seria una còpia. La diferència, però, quasi no s’aprecia, només amb les dues talles una al costat de l’altra.

El Crist en Majestat d’Organyà té dues cares: la del Crist a la creu, la més antiga, i la part de darrere, policromada, d’una època posterior. Els escuts dibuixats encara no s’han pogut interpretar.

Tot i que des de fa unes setmanes Jordi Mas ja no pren part de la vida política activa, no ha estat fins aquest dimecres que el grup municipal de PSC-Progrés ha comparegut per anunciar el relleu.

Tall d’àudio: ÒSCAR ORDEIG, PORTAVEU DE PSC-PROGRÉS

Tall d’àudio: SANTI MALLOL, REGIDOR DE PSC-PROGRÉS

L’assemblea general del grup del PSC-Progrés de la Seu ha escollit Òscar Ordeig, número 2 de la llista, per ser el cap de llista a les eleccions municipals de l’any que ve. Els membres del partit han considerat que Ordeig és la persona idònia per continuar el projecte liderat per Mas.

Ordeig ha garantit que donarà continuïtat al projecte. Per això, ara endegarà una ronda de contactes i es compromet a escoltar tothom per conèixer de primera mà què vol la gent de la Seu.

Tall d’àudio: ÒSCAR ORDEIG, PORTAVEU DE PSC-PROGRÉS

Òscar Ordeig és regidor a l’ajuntament urgellenc des del 2007 i el portaveu del grup de PSC-Progrés al consistori i al Consell Comarcal de l’Alt Urgell.

La renúncia de Mas com a regidor es formalitzarà al mes de juny. Aleshores, el grup municipal socialista haurà d’incorporar un altre membre al grup, que serà la següent de la llista, Anna Gómez.

Mercacenter aposta pels productes que formen part d’una filosofia de vida i de consum més responsable, més natural i més segur. La promoció en punt de venda està especialment dirigida a les empreses andaluses que posseeixen el segell de Qualitat Certificada, com és el cas de les empreses que formen part de Landaluz.

Tall d’àudio: JUAN VICENTE SÁNCHEZ, DCTR. COMERCIAL MERCACENTER

Tall d’àudio: CHRISTIAN GROS, DCTR. AGROLIMENTÀRIA I CONSUM D’EXTENDA

Tall d’àudio: MANUEL JURADO, PRESIDENT DE LANDALUZ

Andalusia és el principal exportador de productes agroalimentaris de l’estat espanyol. Cada any factura uns 12.000 milions d’euros, la meitat dels quals els genera l’associació Landaluz.

Andalusia disposa d’una àmplia i variada oferta de productes de gran qualitat, des de llegums, embotits, olis, arrossos, cafès, aigües i olives, que es poden adquirir a un fantàstic preu mentre duri la promoció de la fira productes andalusos, ubicada a la planta baixa de River Centre Comercial, a Sant Julià de Lòria, fins al 16 de maig.

A l’Alt Urgell tres municipis han organitzat la consulta: la capital, La Seu d’Urgell; Oliana i les Valls del Valira. En total, 13.426 persones majors de 16 anys podien participar a la consulta.

La consulta popular s’ha organitzat en un ambient festiu, sense cap incident.

En cada consulta també hi ha hagut una junta electoral que ha vetllat per la legalitat de la consulta. Observadors internacionals també s’han distribuït per les consultes per observar les votacions.

A la Seu d’Urgell i a Castellciutat la participació ha estat d’un 17,27%, per sota de la mitjana catalana, que ronda el 20%. A la Seu podien votar 10.931 persones majors de 16 anys i ho han fet 1.888. A la capital ha guanyat el sí, amb 1.663 vots i només 11 vots a favor del no.

L’organització de la consulta, la plataforma La Seu Decideix, que ha fet una intensa campanya per al 25 d’abril durant els darrers mesos, s’ha mostrat satisfeta dels resultats.

Tall d’àudio: RAFEL LLOBET, PORTAVEU LA SEU DECIDEIX

El degoteig de votants a la Seu ha estat constant. A les 9 del matí ja hi havia gent esperant que s’obrís la porta de Sant Domènec per exercir el dret a vot.

Els urgellencs han anat a votar perquè és una oportunitat única per expressar la seva opinió.

Tall d’àudio: VOTANTS SEU

Entre els votants urgellencs hi ha destacat una jove que el diumenge 25 d’abril complia els 16 anys i, per tant, per primera vegada, ha pogut exercir el dret a vot.

Tall d’àudio: ANAÏS CASTELLS

Una de les particularitats de la consulta de la Seu ha estat que s’ha pogut exercir el vot electrònic. Aquest sistema de vot s’ha realitzat en molt poques de les més de 200 consultes populars organitzades a Catalunya. Alguns dels votants de la Seu l’han provat.

Tall d’àudio: VOTANT ELECTRÒNIC

Un dels votants més matiners a la Seu d’Urgell ha estat l’alcalde de la ciutat, Albert Batalla, que ha apostat pel vot electrònic. Tot i que l’ajuntament urgellenc no s’ha pogut implicar en l’organització de l’esdeveniment, el consistori sí ha donat suport a la consulta i ha animat la ciutadania perquè votés.

Tall d’àudio: ALBERT BATALLA, ALCALDE DE LA SEU

Un altre dels votants destacats ha estat el conseller de Governació i Administracions Públiques, l’urgellenc Jordi Ausàs, que també ha defensat les consultes populars com un mitjà per despertar la consciència nacional per a la independència de Catalunya.

Tall d’àudio:JORDI AUSÀS, CONSELLER DE GOVERNACIÓ

A la consulta de la Seu hi han assistit observadors per validar el bon funcionament dels comicis. Entre els observadors desplaçats a la capital urgellenca n’hi ha hagut de partits polítics del País Basc i la Catalunya Nord, i de la plataforma Cerdanya Decideix.

Tall d’àudio:BARTOMEU BAQUÉ, PORTAVEU LA CERDANYA DECIDEIX

Tall d’àudio: JORDI TAURINYÀ, OBSERVADOR CATALUNYA NORD

Tall d’àudio: IÑAKI BARAS, OBSERVADOR PAÍS BASC

A Oliana la participació ha estat alta, un 27,72% dels 1.731 electors. En total s’han emès 480 vots. El sí ha estat l’opció majoritària, amb 447 vots, i 15 per al no.

La votació també ha estat una festa. La participació ha estat alta i els veïns d’Oliana no han volgut deixar passar l’oportunitat d’expressar la seva opinió sobre la independència de Catalunya, tot i que sabien que el vot no era vinculant. Un dels votants ha estat l’alcalde d’Oliana.

Tall d’àudio:ANTONI VILAGINÈS, ALCALDE D’OLIANA

Tall d’àudio: VOTANTS OLIANA

L’organització de la consulta d’Oliana ha estat molt satisfeta de la participació i de com s’ha desenvolupat la consulta i la festa popular.

Tall d’àudio: JUDIT SANARRIAGA, PORTAVEU OLIANA DECIDEIX

A les Valls de Valira la participació ha estat d’un 28,16%. 763 persones majors de 16 anys podien votar i ho han fet 167. El sí ha obtingut 153 vots i el no només 6.

Tall d’àudio: VOTANTS LES VALLS DEL VALIRA

Al municipi de les Valls de Valira ha funcionat, sobretot, el vot anticipat, però el dia 25 alguns ciutadans també han volgut participar de la festa.

Tall d’àudio: LALI GENDRAU, PORTAVEU LES VALLS DE VALIRA DECIDEIX

La Seu d’Urgell i Castellciutat, Oliana i les Valls de Valira ja formen part de la llista de centenars de municipis que han organitzat una consulta popular i on la immensa majoria de participants han dit sí a la independència. La quarta onada de consultes es prepara per al 20 de juny i, probablement, més municipis de l’Alt Urgell hi prendran part.

www.referendumindependencia.cat

El nomenament s’ha oficialitzat aquest dissabte en un acte a la Capella de Nostra Senyora de Gràcia de Puigcerdà. El Cerdà de l’Any és un reconeixement públic a una persona, entitat o institució que hagi destacat per la seva aportació cultural i social a la comarca.

Tall d’àudio: ROSA AGUILAR ‘SEMPRONIANA’, CERDANA DE L’ANY 2010

La família paterna de la cerdana de l’any 2010 prové de Porté i ella sempre ha estat enamorada de la Cerdanya. Semproniana defensa en els seus escrits la unitat de la vall.

Rosa Aguilar, de 68 anys, va començar a escriure fa més de 30 anys en la històrica revista local Rufaca, impulsada per Amics de Cerdanya, i va ser-ne la primera directora. Aguilar s’encarregava, a la revista, de dues seccions de vivències rurals i plantes remeieres. Després va escriure dos llibres sobre receptes tradicionals de la cuina de la Cerdanya. També ha publicat articles en revistes locals com ara Panxing i Reclam, i també al diari Regió7.

Aguilar no pot escollir entre les dues facetes, la d’escriptora i la de naturalista.

Tall d’àudio: ROSA AGUILAR ‘SEMPRONIANA’, CERDANA DE L’ANY 2010

El pseudònim de Semproniana se’l va posar per intentar mantenir-se en l’anonimat, tot i que no ho va aconseguir. El nom homenatja el rector de Puigcerdà durant els anys de la postguerra, Joan Domènec.

El capellà, que aleshores triava el tercer nom als infants que es batejaven, va posar a moltes nenes cerdanes el nom de Semproniana en record de la seva mare.

Ja ha arribat la data. Aquest diumenge, 25 d’abril, la Seu d’Urgell celebrarà la consulta sobre la independència de Catalunya. Podran votar totes les persones que hagin complert els 16 anys i que estiguin empadronades al municipi.

Diumenge, des de les 9 del matí fins a les 8 del vespre, les urnes per votar estaran ubicades a la sala sant Domènec. Els votants podran escollir tres opcions a la pregunta que se’ls planteja: sí, no o vot en blanc.

Tall d’àudio: RAFEL LLOBET, PORTAVEU LA SEU DECIDEIX

Per acreditar-se com a votant, les persones hauran d’aportar el DNI o la targeta de residència que demostri que es resideix al municipi. Diumenge també s’expediran certificats d’empadronament si fan falta. Poden votar les persones de qualsevol nacionalitat, sempre que estiguin empadronades.

El vot es podrà fer mitjançant les tradicionals paperetes o també per sistema electrònic. La Seu serà una de les poques consultes on es farà servir aquest sistema de vot.

Tall d’àudio: RAFEL LLOBET, PORTAVEU LA SEU DECIDEIX

Aquest divendres, la plataforma ha muntat un estand al passeig per recollir més vots anticipats i dissabte, a Castellciutat, es podrà votar tot el dia. Els electors de Castellciutat també podran votar diumenge a la Seu.

A les 8 del vespre, quan es tanquin les votacions, començarà l’escrutini. S’hi comptaran els vots de diumenge i els vots anticipats que s’han recollit durant les darreres setmanes.

Les consultes utilitzen un sistema informàtic que controla que cap vot es dupliqui i que cada persona només voti una vegada.

Per garantir la transparència de la votació, hi ha una junta electoral que vetllarà per la legalitat de la consulta. Tot i que no són vinculants, l’organització de les consultes populars vol assegurar que es fan amb rigor. Un col·lectiu d’observadors internacionals també es repartiran per les 190 consultes que es faran diumenge a Catalunya.

La plataforma La Seu Decideix també està satisfeta perquè quatre dels cinc grups municipals de l’ajuntament de la Seu d’Urgell han signat un manifest per animar tothom a votar diumenge, sigui quina sigui la seva opció de vot. El manifest l’han signat ERC, ICV, CIU i PSC-Progrés.

Tall d’àudio: RAFEL LLOBET, PORTAVEU LA SEU DECIDEIX

A l’Alt Urgell, diumenge també hi haurà consultes a Oliana, on les urnes s’ubicaran al Casal de la gent Gran, i a les Valls de Valira, on es podrà votar a l’ajuntament, a Anserall.

Les plataformes organitzadores de la consulta animen tothom a penjar la senyera al balcó durant tot el cap de setmana.

www.alturgelldecideix.blogspot.com

Milers de persones han gaudit, un any més, del dia de Sant Jordi, patró de Catalunya. El 23 d’abril és el dia de la rosa i del llibre. De la rosa, perquè diu la llegenda que de la sang del drac que Sant Jordi va matar en va néixer una flor, i del llibre, perquè un 23 d’abril va morir Miguel de Cervantes.

Les parades amb roses de tots colors i de llibres amb les novetats literàries i els títols clàssics sempre d’èxit s’han estès al llarg del passeig Joan Brudieu. La pluja ha amenaçat la tarda, però no ha impedit que la festa llueixi com cada any.

Les roses triomfadors són les vermelles, les de l’amor i les de l’amistat. D’altres colors també proliferen, com el groc o el blau. Els rosers també tenen molt d’èxit. Centenars de roses han circulat aquest divendres de mà en mà.

Els preus depenen de cada floristeria però, de mitjana, una rosa vermella costa 3 euros i una de colors, quatre. Les floristeries i els grups d’estudiants venen roses des de primera hora del matí.

L’altre obsequi de la diada és el llibre. Les parades de les llibreries ofereixen una gran varietat de títols, des d’infantils als més actuals.

A La Seu, els autors pirinencs sempre tenen èxit. Aquest any, han publicat, entre d’altres, Joan Aixàs amb el seu llibre ‘Contrapunts des de l’Alt Urgell’; Carles Gascón amb ‘Comarques oblidades. Josep Zulueta i el Pirineu del 1890’; Isidre Domenjó i Carme Invernón amb ‘La trementinaire de les nenes rosses’ ; Joan Graell amb ‘El llibre del Vesc’; o Albert Galindo i Laura Pal amb ‘El tió de la Freita’.

La Seu d’Urgell també ha celebrat durant tot el dia de Sant Jordi una lectura en viu al pati de la Biblioteca de Sant Agustí on hi han participat els alumnes de les escoles.

La gent gran de la Seu ha llegit poemes de Joan Maragall. Aquesta lectura ha estat amenitzada per la música d’acordió d’Anna Maria Ambatlle.

A la tarda la lectura ha continuat amb ‘Les fantasies del nàufrag’, de Pep Albanell.

Tot i que un altre any el dia de Sant Jordi ha hagut de competir amb a la crisi, la diada ha tornat a ser un èxit.

Són els esports que els alumnes de cinquè de primària de tots els centres educatius de la Seu d’Urgell practicaran en l’activitat ‘Dia paralímpic a l’escola’. La jornada d’esports adaptats s’ha celebrat al Palau Municipal d’Esports aquest dijous amb els alumnes de l’escola Albert Vives i Pau Claris. Divendres serà el torn dels alumnes de l’escola de Castellciutat i del col·legi La Salle.

El Dia Paralímpic a l’Escola és un conjunt d’activitats,que ajuden i eduquen els joves sobre l’esport paralímpic, les diferències individuals i la discapacitat, en un ambient divertit i de joc durant una jornada escolar.

Tall d’àudio: SYLVANA MESTRE, PRESIDENTA COMITÈ INTERNACIONAL PARALÍMPIC ESQUÍ ALPÍ

La jornada paralímpica pretén educar els més joves perquè no vegin la discapacitat com una malaltia. Els alumnes que practiquen l’esport adaptat comproven que les limitacions es poden superar.

L’activitat l’ha organitzada el Servei d’Esports, amb la col·laboració de la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament de la Seu i el Pla Educatiu d’Entorn.

La mostra recopila material turístic, inèdit en algun cas, elaborat en aquella època, des de  cartells realitzats per artistes del moment fins a documentació de promoció i planificació turística.

L’exposició és a Puigcerdà, on s’exposa un cartell de promoció de Puigcerdà del 1933, realitzat per Moneny. Els visitants de l’exposició, al Museu Cerdà, reben una reproducció del cartell de la vila.

Tall d’àudio: JOAN CARLES VILALTA, DIRECTOR GENERAL DE TURISME

A l’exposició hi ha cartells de localitats de tot Catalunya, tríptics i retalls de premsa que fan referència a la promoció turística de la Generalitat en l’època de la segona república.

L’exposició constata que Catalunya, als anys 30, ja va entendre que el turisme seria una de les fonts de riquesa del país i que calia una adequada planificació del seu desenvolupament i una promoció turística innovadora i atractiva.

Tall d’àudio: JOAN CARLES VILALTA, DIRECTOR GENERAL DE TURISME

A l’acte no hi ha faltat el delegat d’Innovació, Universitat i Empresa de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran, Moisès González, que ha començat a treballar intensament en la recent creada delegació, de la qual depèn el departament de Turisme.

Tall d’àudio: MOISÉS GONZÁLEZ, DELEGAT TURISME A L’ALT PIRINEU I ARAN

L’exposició de material turístic estarà al Museu Cerdà fins el 30 de maig.