CINTO GABRIEL

Col·leccionista de pessebres

Viu a Ribera de Cardós i treballa a l’hotel familiar, on té exposat en diferents vitrines la gran col·lecció de figures que ha anat recollint al llarg de la vida. N’hi ha de diferents mides, estils i materials i, a la biblioteca de l’hotel, entre les prestatgeries de llibres hi ha pessebres de diferents indrets del món, alguns els hi porta la seva germana però molts altres els hi fan arribar clients de l’hotel que han quedat admirats amb la seva col·lecció.

Cinto també té a la seva col·lecció molts pessebres provinents d’Amèrica del Sud, ja que l’herència de la colonització espanyola hi va deixar una tradició molt pessebrista, tot i que adaptada a la seva òptica.

Però la majoria de figures són catalanes i de terra cuita, moltes comprades als tallers artesanals que hi havia a Barcelona. Els àngels i els pastors són figures predominants en la col·lecció, en canvi, de caganers només en té un.

Fa uns trenta anys que és membre de l’associació de pessebristes de Barcelona i recentment n’ha fundat una al seu poble, Ribera de Cardós.

Les seves figures han estat en diverses exposicions, i aquest any, el pessebre de la Parròquia de Santa Maria de Badalona està fet amb un naixement que ell ha cedit.

COSME RUAIX, alcalde d’Alp

D’altra banda, aquest nou POUM té molt en compte la possibilitat que el Pirineu català organitzi els Jocs Olímpics d’Hivern del 2022. La Molina hi podria tenir un paper destacat.

El nou POUM també preveu la creació de 13.000 noves places hoteleres, repartides entre el nucli d’Alp i les dues estacions d’esquí del municipi. Tot i això, Ruaix ha destacat que, degut a la crisis, veu complicat que cap gran empresa vulgui fer a curt termini aquests nous hotels. Amb l’aprovació del POUM d’Alp, tan sols queden pendents els de Llívia, Bellver i Isòvol. Tots tres municipis han decidit al llarg del mandat separar-se del procés comú que han fet la resta de municipis a través del Consell Comarcal.

L’associació de mares i pares de l’escola de Castell-ciutat, on estudien una trentena d’alumnes, fa molts anys que reclamen una millora integral del centre. L’edifici té més de 30 anys i només s’hi ha fet tasques de manteniment.

L’AMPA, fins i tot, ha tallat la Nacional 260 per reclamar l’inici de les obres. Els pares i mares estan molt satisfets que s’hagi començat la reforma.

TALL MONTSE COLELL, PRESIDENTA AMPA CEIP CASTELL-CIUTAT

Però l’AMPA també vol deixar clar que encara quedarà pendent una segona fase de reforma del centre, la de l’interior de l’escola, i seguiran insistint fins aconseguir el finançament per a la segona fase.

Les obres, que continuaran durant les vacances escolars de Nadal, tenen un cost de més de mig milió d’euros i finalitzaran a principis del mes de maig.

Els treballs els executa l’empresa Constructora i Immobiliària de Solsona, contractada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

JAUME GILABERT

President de la Diputació de Lleida

Les obres consistiran en la millora del ferm i l’adequació de cunetes transitables d’un metre que donin més amplada a la via. Es preveu fer un tractament de reciclatge del ferm existent i de la base de la carretera fins a uns 30 centímetres de profunditat que, un cop tractat i barrejat amb ciment s’aprofitarà com a base per estendre el ferm definitiu.

Els treballs tenen un termini d’execució de nou mesos, durant els quals també es canviarà la senyalització vertical i horitzontal, es col·locaran uns 110 metres de barrera de seguretat nova i es faran unes actuacions de millora complementàries a la zona urbana de Sant Salvador de Toló. És la inversió més gran que ha fet la Diputació de Lleida aquest any.

Després de la visita a la zona on es faran les obres, Gilabert, junt amb l’actual delegat del Govern a l’Alt Pirineu i Aran, Víctor Orrit, i el diputat de Recursos Patrimonials i Contractació, Bonifaci Colomina, han supervisat les obres que de millora que s’estan duent a terme a la carretera de Suterranya, també subvencionades per la Diputació.

XAVIER GABRIEL

Propietari de La Bruixa d’Or

Amb aquest segon premi que ha sortit poc abans de les 11 del matí, venut bàsicament per finestreta, l’administració ha aconseguit arribar als vint-i-set números premiats des de la seva obertura.

El cinquè premi ha quedat molt repartit perquè s’ha distribuït íntegrament per internet.

L’administració de loteria La Bruixa d’Or va esgotar dilluns els números pel sorteig de Nadal, del què ha venut 3 milions i mig de dècims de 13.600 números diferents. En total ha facturat, només per la rifa de Nadal un 57 milions d’euros.

En total la rifa de Nadal ha deixat a Catalunya uns 490 milions d’euros. 711 milions són de la grossa, el número 79250, que s’ha venut entre Cerdanyola del Vallès i Barcelona. Dos quarts, el 57896 i el 25506, s’han repartit a Barcelona, a l’Hospitalet i a Caldes de Montbui.

JOAN PLANELLA, alcalde de Puigcerdà

D’altra banda, l’ajuntament no descarta encara la possibilitat de fer un aparcament vertical i de pagament al voltant d’aquest ascensor. L’empresa Saba, de moment, ha renunciat a gestionar-lo.

Precisament el motiu que ha donat Saba per no voler fer-se càrrec d’aquest possible aparcament vertical és que no li seria rentable, ja que considera que a la Vila hi ha aparcament de sobra. Els comerciants, però, no ho veuen així i continuen confiant que s’acabarà fent aquest aparcament vertical al voltant de l’ascensor del Museu Cerdà.

En la roda d’entrevistes personals d’aquest any s’han convocat 16 dels 20 aspirants que es van apuntar en un principi. Uns quants menys que les dos edicions anteriors, però això no preocupa a l’associació, ja que la demanda dels dos primers anys creuen que va ser extraordinària. A més, aquest any, les classes teòriques s’han canviat d’ubicació i s’impartiran a l’alberg de Llagunes, que té menys capacitat que l’anterior emplaçament.

VANESSA FREIXA

Tècnica Associació Rurbans

En principi, durant les sessions pràctiques, es col·loca un alumne per explotació, degudament triada per l’associació, i el pagès fa de formador.

Durant les entrevistes es vol conèixer el grau d’implicació dels possibles futurs alumnes de l’escola amb la pagesia.

VANESSA FREIXA

Tècnica Associació Rurbans

El requisit indispensable és que els candidats i candidates tinguin la decisió ferma de tirar endavant el seu projecte de formar part del món de la pagesia.

XAVIER PERALBA

Aspirant a alumne de l’Escola de Pastors

A finals de setmana, els setze aspirants a entrar a l’escola, tretze nois i tres noies, rebran la notificació de si han estat seleccionats per poder començar el curs vinent.

Aquest dilluns, a Barcelona, s’han lliurat els primers diplomes que qualifiquen aquest tipus d’establiments. En total s’han entregat 88 diplomes, dels quals 40 són del Pirineu. Segons la qualitat de l’establiment, s’atorguen des d’una fins a cinc espigues, que corresponen a les categories bàsica, confort, gran confort, superior i superior premium.

La comarca pirinenca amb més espigues és el Pallars Sobirà, ja que n’han obtingut 24 cases de turisme rural: 8 de 3 espigues; 10 de dues espigues i 6 d’una.

Al Pallars Jussà hi ha 11 cases amb espigues. És l’unica comarca on hi ha cases amb la categoria de 4 espigues, concretament dos establiments; n’hi ha una amb 3 espigues; set cases de dues espigues i un allotjament d’una espiga.

A l’Alta Ribagorça tres cases de turisme rural han obtingut la categoria d’una espiga.

A l’Alt Urgell i a la Cerdanya una casa de cada comarca han rebut 3 espigues cadascuna.

El conseller en funcions d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha destacat que el turisme rural és un model d’èxit i que contribueix a la dinamització econòmica del territori.

TALL JOSEP HUGUET, CONSELLER EN FUNCIONS D’INNOVACIÓ, UNIVERSITATS I EMPRESA

Qualsevol casa rural pot presentar una sol·licitud i ser sotmesa a un estudi per avaluar-ne la qualitat i rebre la certificació en format de nombre d’espigues. Més de 600 establiments ja ho han sol·licitat, xifra que representa prop d’un 30 per cent dels inscrits al Registre de Turisme de Catalunya.

La certificació de les cases rurals en espigues l’han impulsada les associacions Concatur, Turalcat i la direcció general de turisme.

L’objectiu és garantir la seguretat en els comerços per evitar petits furts i la detecció de bitlles falsos. Les patrulles es mouran pel carrer Major, el casc antic i l’eixample urgellenc.

La Policia demana col·laboració ciutadana.

TALL RAÜL RODRÍGUEZ, CAP ABP ALT URGELL

Un altre dels objectius de la campanya de seguretat és que l’oci nocturn. Durant el mes de desembre i gener són habituals els sopars de Nadal i per això la policia incidirà en el moviment nocturn.

A més, el Servei Català de Trànsit ha instat la Policia Municipal a ampliar els controls d’alcoholèmia i velocitat a l’horari diürn. Els controls es realitzaran bàsicament en zones d’oci de la ciutat.

TALL JOAN JOSEP MARTÍNEZ, INSPECTOR POLICIA MUNICIPAL

TALL LLUÍS BIOSCA, REGIDOR DE SEGURETAT CIUTADANA

Les patrulles mixtes uniformades, formades per un agent de la Policia Municipal i un altre dels Mossos d’Esquadra, patrullaran en horari comercial pel centre de la Seu i per la zona comercial, i seguiran treballant en horari nocturn.

També disposa de menjador, biblioteca, despatx pel professorat, cuina, pati i una quarta aula que actualment l’ocupen els nens de la llar d’infants. Hi ha tres mestres fixes, una per aula, i dos mestres d’especialitat que es tornen amb les altres escoles rurals, a més de la mestra de llar d’infants.

JOSEP DALMAU

Alcalde de Torre de Capdella

El CEIP Vall Fosca ha estat construït en un espai de 2500m2 cedit per l’ajuntament del municipi, que s’ha encarregat també d’adequar els entorns, i Educació ha destinat més de 900.000 euros a l’obra de l’edifici.

El volum de nens i nenes al municipi els darrers anys ha fet possible que s’hi ubiqués una escola, ja que fins fa pocs anys s’havien de desplaçar als centres educatius de La Pobla de Segur.

Els alumnes han decorat amb ornaments de Nadal les classes i aquest dimarts a la tarda realitzen la seva primera obra de teatre a l’escola nova.

Les estacions que estan agrupades en la Mancomunitat per a la Promoció de l’Esquí Nòrdic són Tavascan i Bosc Virós, al pallars Sobirà; Sant Joan de l’Erm i Tuixent la Vansa, a l’Alt Urgell, i Lles, Aransa i Guils Fontanera, a la Cerdanya.

L’esquí nòrdic és una oportunitat per al desenvolupament econòmic de les comarques.

TALL ALBERT BATALLA, PRESIDENT MANCOMUNITAT ESQUÍ NÒRDIC

Tot Nòrdic, la marca que agrupa les set estacions, ha presentat les activitats de la temporada. El més destacat és que s’han recuperat les marxes nòrdiques que la temporada passada es van anul·lar per manca de suport econòmic i d’organització com la Marxa Pirineus, que se celebrarà de l’estació de Lles a Aransa, els dies 15 i 16 de gener; i la Marxa de l’Arp, a l’estació de Tuixent-La Vansa.

TALL IMMA OBIOLS, RESPONSABLE DE TOT NÒRDIC

Una altra novetat serà el circuit d’orientació amb raquetes que s’oferirà a les estacions de Lles, Aransa, Sant Joan, Tuixent la vansa i Tavascan.

També es tornarà a organitzar la Traça Muga d’esquí de muntanya, a Aransa, organitzada per la Unió Excursionista Urgellenca; el Triatló Blanc de Tuixent, els Nordic Camps, i les sortides amb raquetes.

Una altra oferta és la iniciació a l’esquí de fons amb dues hores de classe gratuïtes, amb el material inclòs. Les inscripcions, limitades, s’obren la setmana vinent al web de Tot Nòrdic.

El forfet de temporada dóna dret a esquiar a les set estacions d’esquí nòrdic de Catalunya i a esquiar una vegada a les estacions d’esquí alpí Tavascan, Portainé i Espot i al 50% de descompte en els forfets de dia de les estacions del Plateau de Beilla, Chioula i La Rabassa.

A més, els qui tinguin el forfet de temporada de Gran Pallars, podran esquiar sempre que ho vulguin a les pistes de nòrdic.

TALL JOAN SALA, DIRECTOR DE GRAN PALLARS

La temporada d’esquí nòrdic ha començat amb entrebancs. El pont de la Puríssima va començar amb molta neu però la pujada de temperatures, la pluja i la neu han deixat les pistes sense neu de qualitat. Les estacions de nòrdic esperen la gran nevada per tornar a obrir en condicions.

AGUSTÍ LÓPEZ, Alcalde de Sort

La peça va ser trobada als anys 60 al mateix lloc on es va estavellar l’avió la nit del 24 al 25 d’agost del 1943, i on encara hi ha força ferralla perquè es va decidir no aprofitar-ne res, ja que es tracta d’un lloc de difícil accés. Vicente Montearriba va lliurar la peça a l’ajuntament perquè considera que forma part de l’aparell de ràdio de l’avió alemany Dornier DO-217. Josep Pla, estudiós dels avions alemanys caiguts al Pirineu durant la Segona Guerra Mundial, ha vingut a veure la peça per poder indentificar-la.

JOSEP PLA, Expert en avions alemanys caiguts al Pirineu

L’any 1985, Josep Pla ja va investigar l’accident d’aquest mateix avió, que quan va caure a la Vall de Peguera no portava tripulació, i que va ser trobat per casualitat dies després de l’accident.

JOSEP PLA, Expert en avions alemanys caiguts al Pirineu

Ara, a partir d’aquesta nova peça de l’avió alemany es pretén conèixer una mica més de detalls sobre aquest l’accident en concret, però també sobre com era l’aviació d’aquella època. A més, es recupera un tros de la història del Pallars Sobirà.

La presó-museu de Sort també compta amb una altra peça d’avió alemany, en aquest caigut a Enviny el març del 1944

L’associació neix al 2008 i actualment ja s’ha treballat amb 25 pastors i pastores del Pirineu amb el resultat de 26 tones de llana obtingudes. Hi ha tretze artesans de la zona que s’encarreguen de transformar la llana en diferents productes, de manera que tot el procés, des de l’adquisició de la matèria prima fins a la venta es fa al territori.

MARIONA LLORET

Tècnica de l’Associació Obrador Xisqueta

La botiga virtual ha entrat en funcionament aquesta setmana i ja han rebut uns set encàrrecs.

Des de l’associació s’ha volgut remarcar que el valor del producte està en l’ús de llana 100% natural, que es confecciona de forma totalment artesanal i el projecte de revalorització de la llana de l’ovella autòctona.

Obrador Xisqueta també treballa amb les escoles de la comarca. Es fan tallers per donar a conèixer la raça d’ovella autòctona.

Amb aquesta iniciativa es vol evitar que els ramaders hagin de llançar la llana de les seves ovelles perquè no els surt a compte vendre-la i que la llana que s’utilitza es compri a l’estranger.

ÀUREA MÀRQUEZ

Actriu que interpreta Conxa a Pedra de Tartera

En no més de dues hores, l’espectador veu passar la vida sencera de la protagonista, que va de començaments del segle passat als anys 60, i l’eco dels esdeveniments històrics en un sol espai, la cuina del mas.

Un dels reptes ha estat mantenir el dialecte pallarès per no perdre l’essència de la història. Els actors s’han valgut del suport d’una lingüista per polir l’accent, però cal tenir en compte que la majoria de l’equip actoral és de Lleida i, concretament, actuaran Eduard Muntada i Annabel Castan de Tremp i Roger Casamajor de la Seu d’Urgell.

NOËLIA MOTLLÓ

Assessora lingüista

ÀUREA MÀRQUEZ

Actriu que interpreta Conxa a Pedra de Tartera

Maria Barbal, tot i que no ha pogut assistir a la presentació, ha col·laborat en la redacció del guió de Marc Rosich. De manera que la direcció de Lurdes Barba s’acosta al màxim al relat escrit.

LURDES BARBA

Directora de Pedra de Tartera

L’obra és la primera coproducció del Teatre Nacional de Catalunya i el Celler d’Espectacles. S’estrenarà el 26 de gener a la Sala Petita del TNC i està prevista una gira per tot Catalunya amb parada a Tremp.

El nou òrgan farà el seguiment del final de les obres, s’encarregarà de la posada en funcionament del nou hospital i desenvoluparà el projecte de salut territorial de Cerdanya. A més, aquesta Agrupació servirà de marc per a les relacions entre l’Estat francès, el govern de la Generalitat i les administracions locals. El Consell Administratiu està format per 14 membres, 8 de l’estat espanyol i 6 de l’estat francès.

MARINA GELI, consellera Salut en funcions

Un dels temes que havia aixecat més polèmica a la comarca havia estat la representació del territori en el màxim òrgan de govern de l’hospital. Finalment, la Generalitat ha cedit dues de les places que li pertocaven a l’alcalde de Puigcerdà i al president del Consell Comarcal. Tot i això, l’alcalde de la Vila, Joan Planella, no ha assistit a l’acte d’avui. D’altra banda, la consellera Geli ha assegurat que la presència de l’alcalde de Puigcerdà i del president del Consell Comarcal al Consell Administratiu ha estat fruit de la voluntat del Govern de la Generalitat. En aquest sentit, confia que el govern entrant no ho modifiqui.

MARINA GELI, consellera Salut en funcions

D’altra banda, aquest matí també s’ha creat una comissió executiva, formada per 5 persones, tres de la part espanyola i dues de la part francesa; així com un consell consultiu, integrat per polítics de l’Alta i la Baixa Cerdanya i membres de la societat civil.

Pel que fa a la presidència i la vicepresidència de l’associació, aquesta s’anirà alternant i l’ocuparan dos anys la Generalitat i dos anys el Govern francès. La Generalitat ocuparà la presidència els primers anys i el govern francès, la vicepresidència, i després es canviaran. D’altra banda, Geli ha destacat que l’hospital, juntament amb la Universitat de Girona i la de Perpinyà, faran de l’hospital un projecte docent especialitzat en medicina de muntanya. Està previst que l’hospital transfronterer s’inauguri la primavera del 2012.

La Comissió d’Urbanisme de Lleida ha aprovat el pla urbanístic de Montferrer-Castellbó, que s’ha redactat durant els darrers cinc anys. El pla no entrarà en vigor fins que l’ajuntament no inclogui les modificacions indicades per Urbanisme i se li doni el vistiplau definitiu.

El pla preveu un creixement pràcticament nul en els petits nuclis del municipi. La norma urbanística se centra en la recuperació dels espais construïts però que estan en desús.

TALL RAMON FIERRO, ALCALDE DE MONTFERRER-CASTELLBÓ

En general, el pla limita el creixement dels nuclis de la part alta del municipi per conservar-los. En les noves construccions, a més de fer-les amb la nova alçada, les cobertes hauran de seguir sent de pissarra o de teula aràbiga negra, i les façanes, de pedra o amb certs arrebossats i pintures.

Al municipi de Montferrer-Castellbó hi ha 25 nuclis, 22 dels quals estan inclosos al pla urbanístic. N’hi ha tres, que són Solanell, Sendes i Sallent, que s’hauran de regir segons les normes del catàleg de masies i cases rurals, encara en fase d’elaboració.

COSME RUAIX, alcalde d’Alp

JOAN GUINOT, tinent d’alcalde Puigcerdà

D’altra banda, durant la seva intervenció, el cap de Govern andorrà ha destacat que la presència d’avui de representants de diferents regions franceses, així com d’alcaldes, tant catalans com francesos, fa que hi hagi una possibilitat clara de tirar endavant aquesta infraestructura. Bartumeu ha destacat que Andorra no vol estar deslligada del seu entorn, i per això necessita estar connectada amb aquest Eix, que passa ben a prop del seu territori, a escassos quilòmetres del Pas de la Casa. El cap de govern, a més, s’ha ofert a fer d’intermediari amb el copríncep francès i president de la República, Nicolas Sarkozy, per fer que França s’impliqui més a fons amb aquesta infraestructura.

SISCU CASALS

Encarregat Departament Forestal de Serradora Boix

La Serradora Boix, ubicada al Berguedà, està duent a terme una actuació d’aclariment de 47 hectàrees de boscos al municipi d’Isona i Conca Dellà per encàrrec de l’ajuntament, que ha sol·licitat l’ajut forestal sostenible, subvenció que atorga el departament de Medi Ambient per fer tallades de millora als boscos amb excés d’arbres. Les tallades de millora permeten, a llarg termini, al cap de deu o quinze anys, extreure fusta de suficient qualitat per vendre a les serradores.

Per realitzar aquesta tasca s’ha portat una processadora de fusta en tronc, màquina única a Catalunya i que l’empresa normalment usa a França, d’on extreu la major part de la seva producció. Pot arribar a talar unes 70 tones diàries, tot i que a Isona, al ser tasques de millora i un bosc envellit, produeix unes 15 tones al dia. La fusta extreta d’aquest bosc es destina a la construcció de palets i embalatge, mentre que la que no és aprofitable, a la biomassa.

Ja s’han realitzat actuacions d’aquestes característiques a altres indrets de la zona com Senterada, Llimiana i Abella de la Conca. Es creu que els Pallars tenen grans zones bosqueres amb possibilitat d’explotació, tan privades com municipals. Per aquest motiu la serradora considera que pot arribar a extreure unes 10.000 tones anuals de fusta del territori.

JOAN PLANELLA, alcalde de Puigcerdà

Saba estaria disposada a fer aquesta reducció de preu a canvi d’ampliar els anys de concessió de la zona blava. D’aquesta manera, si Saba s’assegura que podrà continuar oferint aquest servei més anys del previst, podrà compensar els diners que deixarà d’ingressar amb aquesta reducció del 50% del preu del ticket entre setmana.

Planella ha destacat que aquest principi d’acord és fruit de mesos de negociació, i confia que es pugui tancar en breu. D’altra banda, Saba ha renunciat definitivament a fer-se càrrec de l’aparcament del Convent.

JOAN PLANELLA, alcalde de Puigcerdà

Aquesta negativa de Saba a fer-se càrrec de l’aparcament del Convent descarta pràcticament la possibilitat de fer-hi un aparcament en alçada. En un principi, s’havia plantejat la possibilitat de construir dues plantes de pàrquing al voltant del nou ascensor que comunica l’aparcament amb el Museu Cerdà. Tot i això, si Saba no se’n vol fer càrrec, és força complicat que s’acabi duent a terme.

SÍLVIA ROMERO

Regidora de cultura de Tremp

La presa de Sant Antoni va ser al seu moment la construcció d’aquestes característiques més alta de tot Europa, només superaven la seva alçada sis preses dels Estats Units. Es considera que tan el tipus de construccions com la funció que van desenvolupar van suposar un gran avenç en la enginyeria hidràulica de l’època; per aquest motiu es considera important convertir-ho en matèria d’estudi.

Fa més d’un any que es prepara el projecte i ja s’ha realitzat a Tremp un curs d’estiu de la Universitat de Lleida durant aquest 2010, amb una segona part prevista per al 2011.

Entre les activitats que inclou el projecte, destaca la creació de dues beques de recerca que van convocar la mateixa universitat i la Comissió Nacional d’Energia sota la direcció del professor Jaume Barrull. Cada una de les beques està dotada amb 7.000€.

A més la Generalitat de Catalunya ha declarat l’any 2011 com “L’any de la Canadenca”, que és l’empresa que es va encarregar de construir les centrals hidroelèctriques que hi ha al llarg del riu Noguera Pallaresa.